ECONOMIÌ•A Unidad 11 ok.indd - McGraw-Hill

222 LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL
11
IMPOSTOS SEGONS LA VARIABILITAT
DEL TIPUS IMPOSITIU
Progressiu 20 %
15 %
10 %
Proporcional 22 %
Renda 25 000
0 10 000 20 000
Taula 11.3. Mentre que els impostos
progressius apliquen diferents impositius en
funció del nivell de renda, els proporcionals
apliquen el mateix tipus impositiu amb
independència de la renda en qüestió.
Per exemple, d’acord amb aquesta taula
impositiva, un nivell de renda de 25 000 € es
gravaria amb 5 500 € d’impost proporcional
(22 % sobre 25 000) i 3 500 € d’impost
progressiu [(10 % sobre 10 000) + (15 %
sobre 10 000) + (20 % sobre 5 000) = 1 000
+ 1 500 + 1 000].
Augment de
la despesa pública
Reducció dels impostos
Augment dels
impostos
Reducció de
la despesa pública
Observatori 2
• Els impostos proporcionals. El tipus impositiu no varia amb el nivell de renda.
• Els impostos progressius. Impostos el tipus impositiu dels quals augmenta gradualment en
incrementar el nivell de renda.
• Les cotitzacions socials. Aportacions que els treballadors i les empreses fan a la Seguretat
Social a canvi de la protecció social que aquest organisme els proporciona.
• Els subsidis de desocupació. Ajudes econòmiques que concedeix l’Estat per a cobrir les
necessitats socials i econòmiques derivades d’una situació d’atur forçós.
Els impostos s’adapten automàticament a la fase del cicle econòmic. En fases d’expansió
econòmica augmenta la producció i, en conseqüència, l’ingrés en concepte d’impostos
(com l’IVA) i viceversa. No obstant això, són més eficaços els impostos progressius que els
proporcionals perquè el tipus impositiu augmenta de manera proporcional als ingressos,
la qual cosa permet una actuació més selectiva. També en les fases d’expansió hi ha més
treballadors en actiu, la qual cosa implica una major cotització i, per tant, a més de pagar
la sanitat i les pensions, s’acumula excedent per a pagar els subsidis de desocupació en
arribar la fase de recessió. Un cop arriba, els subsidis de desocupació tracten de minimitzar
la precària situació econòmica dels treballadors aturats per força.
Efectes sobre l’economia
Quan es redueixen els impostos o s’incrementa la despesa pública per a estimular la
demanda total o agregada de béns i serveis es diu que la política fiscal és expansiva.
En canvi, quan s’apugen els impostos o es redueix la despesa pública per a aconseguir
els objectius contraris, es diu que és restrictiva.
Renda disponible Consum
Inversió
Renda disponible Consum
Inversió
Un objectiu fonamental de l’estat del benestar:
les pensions
A Espanya, un dels objectius fonamentals, o fins i tot
el més important, és mantenir la protecció que actualment
presta l’estat del benestar a través de la Seguretat
Social, fonamentalment en forma de subsidis o pensions
de jubilació. Avui dia preocupa molt que en el futur no
es puguin pagar. Els diners amb què es paguen aquestes
pensions té l’origen en les cotitzacions dels treballadors
Demanda agregada Producció
Ocupació
Preus
Demanda agregada Producció
Ocupació
Preus
Taula 11.4. Polítiques fiscals (expansiva i contractora) en acció. Si les polítiques són adequades no
influeixen necessàriament sobre els preus, tot i que no és la situació més habitual. La política fiscal
expansiva sol venir acompanyada d’inflació i la contractora, d’estancament dels preus.
en actiu. En l’actualitat, a la UE hi ha quatre treballadors
per cada jubilat però aquest número es reduirà a dos l’any
2050, segons les estimacions, al ritme actual de descens
de la natalitat i d’increment de l’esperança de vida, el volum
recaptat amb aquestes cotitzacions obligaria l’Estat
espanyol a gastar el doble en pensions, una situació difícil
de sostenir. Per aquest motiu, s’incentiva que els ciutadans
contractin plans de pensions privats mitjançant
rebaixes fiscals en els impostos. La idea és que aquesta
pensió privada complementi la pública si calgués.