30.04.2013 Views

ECONOMIÌ•A Unidad 11 ok.indd - McGraw-Hill

ECONOMIÌ•A Unidad 11 ok.indd - McGraw-Hill

ECONOMIÌ•A Unidad 11 ok.indd - McGraw-Hill

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

230 LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL<br />

<strong>11</strong> Tribuna d’economia<br />

230<br />

Núm. <strong>11</strong><br />

L’any vinent les polítiques educatives<br />

comptaran amb un pressupost<br />

de milions d’euros, fet que suposa<br />

un increment del 16,6 % si es compara<br />

amb els fons del 2006. Aquests<br />

comptes preveuen una sèrie de dotacions<br />

per a atendre les despeses<br />

derivades d’aprovar el projecte de<br />

Llei orgànica d’educació (LOE), que<br />

actualment es troba al Parlament.<br />

A la conferència de premsa en què es<br />

van presentar els PGE per al proper<br />

any, el ministre d’Hisenda no va poder<br />

dissimular la seva satisfacció. Segons<br />

el ministre, els PGE d’enguany tenen<br />

l’objectiu fonamental d’impulsar la<br />

competitivitat empresarial, alhora<br />

que atenen les demandes prioritàries<br />

dels ciutadans.<br />

La dotació per a investigació i desenvolupament<br />

(incloses les noves tecnologies),<br />

entesa com a clau per a<br />

millorar la productivitat, augmenta a<br />

4 826 milions, el 30,9 % més. Dins<br />

de l’anomenat pla Enginy, el Govern<br />

pretén que el percentatge destinat a<br />

aquesta partida assoleixi el 1,5 % el<br />

2007 i el 2 %, el 2010.<br />

Destaca l’augment en el capítol<br />

d’infraestructures. El pressupost considera<br />

per a aquesta partida una dotació<br />

de 16 <strong>11</strong>8 milions, un 42,4 %<br />

més que l’any anterior.<br />

ACTIVITATS<br />

Més educació i competitivitat<br />

Les inversions en R+D, infraestructures i educació són<br />

les apostes dels Pressupostos Generals de l’Estat per al<br />

2007. D’altra banda, el sanejament dels comptes públics<br />

1> Quin tipus de despesa són les pensions? Quin és<br />

l’objectiu d’assignar aquestes despeses entre jubilats<br />

o viudes, per exemple?<br />

2> Quina relació hi ha entre la productivitat i les<br />

despeses en R+D?<br />

Diari independent d’informació econòmica 1,00 €<br />

Les infraestructures de transport<br />

comptaran amb la major part de la<br />

inversió (12 317 milions, un 12 %<br />

més) i el ferrocarril absorbirà 5 704<br />

milions, un 7,9 % més que l’any passat.<br />

D’una banda, es destinaran 3 451<br />

milions (+15,7 %) en carreteres; entre<br />

aquestes inversions cal destacar<br />

els projectes relatius al tancament<br />

de l’A-8 a Astúries i l’A-7 de Granada,<br />

la connexió Màlaga-Còrdova, la Ruta<br />

de la Plata i l’autovia Mudéjar.<br />

Quan es va preguntar per la despesa<br />

social, el ministre va posar èmfasis<br />

en l’augment del 6,9 % que experimentarà<br />

respecte a l’any anterior la<br />

partida destinada a pensions, fins<br />

a situar-se en 84 641 milions. Les<br />

pensions augmentaran entre un 5 %<br />

i un 6,5 %. Els funcionaris cobraran<br />

un 3,1 % més i no hi haurà pla de<br />

prejubilacions.<br />

La política exterior comptarà el 2007<br />

amb un increment en l’assignació<br />

del 23,2 % fins als 1 423,95 milions.<br />

L’àrea més beneficiada serà la de Cooperació<br />

per al Desenvolupament,<br />

que comptarà amb una dotació de<br />

681,46 milions (+57,1 %). L’objectiu<br />

del Govern és que, al final de la legislatura,<br />

l’ajuda oficial al desenvolupament<br />

se situï al 0,5 % del PIB per<br />

a complir els compromisos adquirits<br />

amb la Unió Europea.<br />

segueix el seu curs: es redueix el deute públic en relació<br />

amb el PIB i s’aporten 1 677 milions per a pal·liar el<br />

dèficit sanitari de les autonomies.<br />

Si més no, el ministre va defensar amb<br />

èmfasis el superàvit dels comptes públics<br />

malgrat que se li va assenyalar<br />

que el país semblava sumit en una fase<br />

de recessió econòmica. «És cert que en<br />

èpoques passades, el dèficit va ser una<br />

eina molt emprada per a estimular la<br />

demanda agregada, i per tant l’activitat<br />

econòmica, però en aquests moments<br />

és fonamental controlar la inflació; altres<br />

països europeus ja fa diversos anys<br />

que tenen dèficit i no per això han<br />

reactivat les seves economies.»<br />

Distribució per polítiques de despesa<br />

Pressupost consolidat<br />

12,5 %<br />

31 %<br />

6,4 %<br />

50,2 %<br />

Despesa social<br />

(pensions, habitatge, desocupació...)<br />

Actuacions de caràcter general<br />

(transferències a altres adm. púb.,<br />

deute públic)<br />

Actuacions de caràcter econòmic<br />

(infraestructures, R+D+i, agricultura...)<br />

Serveis públics bàsics<br />

(justícia, defensa, seguretat ciutadana...)<br />

3> Com pot el sector públic reactivar una economia des<br />

del punt de vista dels economistes keynesians i quina<br />

relació té amb la demanda agregada? Per què alguns<br />

països recorren al dèficit pressupostari fins i tot sabent<br />

que pot ocasionar inflació?

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!