Estatut d'autonomia de Catalunya

TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
Art. 109
article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials
1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe
previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al
Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la
planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha
d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts
Generals.
2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma
legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat.
Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació
del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del
poder judicial.
3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei
del Parlament.
article 108. Justícia de pau i de proximitat
1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes
que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos
termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament
dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions
i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici
de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries
i llur provisió.
2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb
el que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi
un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu
resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia.
article 109. Clàusula subrogatòria
La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes
per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei
orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació
a l’Administració de justícia a Catalunya.
69