EX-LIBRIS POBLETANS

A FONS
24
EX-LIBRIS
POBLETANS
Els ex·libris constitueixen el signe visual de la propietat dels llibres. En el passat
han estat sovint autèntiques obres d’art. Joan Roig i Montserrat, rector de la par·
ròquia d’Ulldemolins, ens descriu en aquest article els ex·libris vinculats al monestir
de Poblet.
L’ex-libris, com a marca de propietat
d’un llibre, una etiqueta enganxada a les
guardes, pressuposa tenir llibres, biblioteca.
I això, fins a finals del s. XVIII no era
gaire comú; tenien biblioteca els monestirs,
les catedrals, els bisbes i alguns nobles, els
quals sabien llegir i tenien capacitat per adquirir
aquelles joies. Era important marcar
d’una forma o d’una altra els seus raríssims
llibres, primer manuscrits, i després, a partir
de la invenció de la impremta, incunables.
És lògic, doncs, que els primers exlibris,
fins al s. XIX, fossin majoritàriament
heràldics.
És a finals del s. XVIII quan comencen
a generalitzar-se les biblioteques, i és
al s. XIX quan neix l’exlibrisme modern;
de vegades encara s’utilitza l’heràldic, tot
i que, majoritàriament, ja reflecteixen els
gustos i preferències dels propietaris dels
llibres quan ja són a l’abast del públic en
general.
El monestir de Santa Maria de Poblet,
que gaudí d’una extensa biblioteca, tingué
també els seus ex-libris, etiquetes enganxades
a les guardes dels llibres, i també els
seus “super-libros”, l’escut de les cobertes
dels llibres, gravat al foc sobre enquadernacions
en pell.
En aquestes notes quan parlo d’ex-libris
pobletans em refereixo, en primer lloc, a les
marques que coneixem, utilitzades pel monestir
per identificar els seus llibres. Amb
fets com la desamortització del s. XIX, els
espolis i d’altres circumstàncies bèl·liques,
és molt probable que se n’hagin perdut.
Però també ressenyo, molt especialment,
els d’altres persones que, lligades o no al
monestir, han inclòs en les seves marques el
nom i/o elements heràldics o arquitectònics
del famós monestir de la Conca de Barberà.
La mostra és prou eloqüent: Poblet amb la
seva bellesa múltiple i la seva incidència en
la història de Catalunya ha suscitat belles
interpretacions d’artistes i ha estat escollit
per un bon grup de persones com a signe
personal, plaent i afectiu a l’hora de fer present
la propietat de llurs llibres. No cal dir
que aquesta llista és oberta, no només en
vistes al futur, sinó a possibles oblits i desconeixements.
En la primera part dono les marques de
la biblioteca monacal i de diferents llegats
que la componen. La majoria d’aquests
ex-libris són tipogràfics i els relaciono
per ordre d’antiguitat. En la segona secció
presento les peces per ordre alfabètic
d’artistes, acompanyades de les sigles
internacionals que indiquen els procediments
emprats en cada un dels exemplars.
El significat dels que he utilitzat es troben
al quadre 1.

Quadre 1
C calcografia
C2 burí
C3 aiguafort
C5 aiguatinta
C7 manera negra
X xilografia
X2 xilografia a la testa
P fotogravat
P1 fotogravat a la ploma
P7 offset
P8 fotografia
CAR reproducció assistida
per ordinador
POBLET
Ex-libris utilitzats pel monestir i per les institucions que hi radiquen
N’he trobat dos d’heràldics que jo situaria entre els segles XVIII i XIX. Ambdós són xilogràfics:
1. El primer, que em sembla el més antic,
presenta l’escut clàssic, coronat per timbre,
capell i cordons abacials, mitra i bàcul. X2
2. L’altre, d’una factura més clàssica i culta,
presenta també l’escut (bordura carregada)
i corona d’infant per timbre, volutes.
Una peça clàssica molt ben aconseguida. X2
3. També és tipogràfic el del PATRONAT
DE POBLET. BIBLIOTECA. P1
25

26
4. LLEGAT Mn. Manuel Roig i Puig, Prev. fill de
Poblet. Tipogràfic. P1
5. L’Arxiu Tarradellas, que radica en el
Monestir, creat a finals del s. XIX, també en
té de propi, una peça simple però solemne:
una finestra gòtica que emmarca els quatre
pals, i la inscripció: Arxiu Montserrat Tarradellas
i Macià. La idea de composició fou
del mateix Josep Tarradellas. P7
6. El Llegat Serra i Graupera té un bell exlibris
xilogràfic, obra de l’artista xilògraf i
dibuixant Enric-Cristòfor Ricart (Vilanova i
la Geltrú, 1893-1960) A banda de la inscripció
hi ha l’escut del monestir i una soca amb
tres rebrots. X2
7. El Llegat Jaume Olives Canals té un ex-libris
“parlant”, dibuix “ipse fecit”, un oliver
amb el nom del llegat i el lema “Non multa sed
multum”. N’hi ha de dues mides. P7

POBLET
8. L’utilitzat contemporàniament és tipogràfic, molt senzill, amb la inscripció: Bibliotheca
Populeti. N’hi ha diverses edicions. P1 i P7
Ex-libris amb elements de Poblet (per ordre alfabètic d’artistes)
BON. (Romà BONET i SINTES. Barcelona 1886-1967). Dibuixant i caricaturista.
a) Cèsar Martinell (Valls 1888 – Barcelona
1973) Arquitecte. Un compàs amb una plomada
penjant i al centre una rosa sobre una
pila de llibres, un dels quals du la inscripció
POBLET, evocant una monografia de l’autor
publicada el 1927. P1
b) Antoni Segalès Grau (?) Un arbre genealògic
i, a banda i banda, els escuts de Montserrat
i de Poblet. P1
BOQUÉ i VAQUÉ, Joan (fra Plàcid) (Mont-roig del Camp 1927) Monjo de Poblet,
gravador. Tots els seus ex-libris ressenyats són X2.
a) Joan Alió i Ferrer (Tarragona 1921) Industrial
de la fusta. Porta Reial i escut del monestir
al costat un arbre.
27

c) Ramon Martí i Martí (L’Espluga de Francolí 1919-2011) Ferrer de forja. Un ferrer forjant
l’escut del Monestir.
28
b) Ramon Martí. Dos peixos mossegant-se
la cua, arbre, xiprers, enclusa de cal Biel, escut
de Poblet, martell i ferradura.
d) Maria Espasa. (?) Paisatge de mar amb barca, espasa i llibre amb la porta Reial.
e) M. C. Bureu Espasa (?) Porta Reial.
f) X. Guinovart. Biblioteca, llibre obert
en una pàgina la Porta Reial i l’escut, a
l’altra, barca i Torre dels Escipions.
g) R. Úbeda (?) Escut de Navarra i Porta
Reial.

POBLET
DIVÍ COLL, Oriol M. (Pere Diví, Sant Feliu de Llobregat 1924). Monjo de Montserrat.
Gravador. Les peces ressenyades aquí són totes xilografies X2.
a) Maur Esteva i Alsina. (Gironella 1933).
Abat del Monestir, 1970-1998, i abat general
1995–2010, Maur Esteva i Alsina, Abat de
Poblet. Escut del monestir entre brots d’alzina
i un parell de bous llaurant, amb l’arada
i l’esteva. En la llista del gravador, núm. 76
b) P. Maur Esteva Alsina, Abat de Poblet. Vista
general del monestir. Alzina. Bous llaurant,
amb l’arada i l’esteva. En la llista del gravador,
núm.79
c) Abat Maur Esteva. Un monjo (l’abat) amb
el bàcul i el llibre de la Regla. En la llista del
gravador, núm.83
ESTIARTE SAMSÓ, Joan. (Barcelona 1901-1986). Dibuixant, pintor i fotògraf.
*Antoni Dalmau i Jambrú, 1951. (Sant Feliu
de Llobregat 1874-1954). Finestra renaixentista,
amb l’escut del monestir, oberta
al claustre romànico-gòtic de Poblet. En la
llista del dibuixant, núm. 201. P1
29

30
GOOVAERTS, Lea. (Mortsel, Bèlgica 1932). Artista gravadora de calcografia i xilografia.
KIRNITSKIY, Sergey. (Vinnitsa, Ucraïna 1974). Gravador
*Joan Roig i Montserrat (pvre.) (Felanitx,
Mallorca 1940). Sobre els quatre pals, sant
Jordi, a cavall, mata el drac. A sota, portada
de l’església abacial i torre. C3
*Joan Roig i Montserrat. Icona de Crist. A
la part superior l’escut del Monestir, tombes
reials i Sant Sepulcre. A banda i banda,
imatge de Santa Maria i finestral gòtic del
claustre. I a la part inferior, Porta Reial, portada
de l’església i sant Jordi, portant la senyera,
mata el drac amb una espasa. C5 C7
MICIANO BECERRA, Teodoro Nicolás. (Jerez de la Frontera 1903 – Madrid 1974).
Gravador, dibuixant i pintor.
*Eugenio Vegas Latapie. Rentamans i templet
romànic del claustre, vista del monestir i dos
àngels músics, inspirats en una xilografia
d’E.-C. Ricart. C2

MOLLÀ I REVERT, Xavier. (Ontinyent 1962). Fotògraf.
POBLET
*Joan Roig i Montserrat. L’ala dreta de la basílica.
P8/CAR
PONT, Lluís M. de (Josep M.) (Girona 1931). Monjo cartoixà, pintor, gravador i orfebre.
*Casanoves (Josep M.) Fotògraf reusenc.
Sobre els quatre pals, cimbori de Poblet,
campanar de sant Pere, escut de Reus i trípode
de fotografia. C2
RIBAS BERTRAN, Marià. (Mataró 1902-1996). Arqueòleg, dibuixant, pintor.
*Marçal Trilla i Rostoll. (Mataró 1887-
1967). Medalló ovalat sobre un pergamí
com un escut. Inspirat en el de Simó Trilla
(1552-1623), l’últim abat perpetu de Poblet
abans de l’exclaustració. Inicials: P O. P1
TRIADÓ I MAYOL, Josep. (Barcelona 1870-1929). Dibuixant i pintor
*Escut del monestir, dos àngels sostenen la corona. En tinta vermella. Sense inscripció. P1
VILA I BOADA, Marcel·lí. (Arenys de Mar 1890-1970). Fabricant i dibuixant.
*Mn Josep Palomer. (Arenys de Mar 1918-1999) Escut del monestir. Finestral del claustre,
amb vistes de l’altra ala i del cimbori. Dos llibres pobletans.
Joan Roig
31