UN CLÀSSIC DE LA LITERATURA CATALANA EN FORMAT DE ...

media.caballe.cat

UN CLÀSSIC DE LA LITERATURA CATALANA EN FORMAT DE ...

DOSSIER DE PREMSA

UN CLÀSSIC DE LA LITERATURA CATALANA EN FORMAT DE “VÍDEOLLIBRE”

L’àlbum Canigó 125 Veus conté tres devedés amb el poema Canigó de Jacint Verdaguer

llegit sencer per 125 veus diferents.

Canigó 125 Veus, és una lectura polifònica del Canigó de Jacint Verdaguer, un producte

cultural innovador i inèdit, que ha sabut fer servir les eines del segle XXI per posar a

l’abast de tots els públics una obra clàssica projectant‐la al món a través de la xarxa.

La Fundació Jacint Verdaguer i la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de

Vic van endegar aquesta lectura polifònica on els lectors, situats en diversos indrets dels

Països Catalans, llegeixen la llegenda pirinenca que uneix els catalans de banda i banda del

Pirineu per celebrar els 125 anys de la primera edició de Canigó de Jacint Verdaguer.

Els 125 microvídeos recullen la lectura de 125 persones que es passen el llibre com a

testimoni i interpel∙len l’oient tot mirant la càmera.

És una proposta cultural col∙laborativa que d’una banda ha aplegat un munt de persones

que han deixat de manera altruista la seva veu i la seva imatge per a Canigó 125 Veus, i de

l’altra ha comptat amb la col∙laboració de mecenes particulars que a través del

crowfounding hi han volgut fer la seva aportació personal i ens han ajudat a produir aquest

àlbum.

Vídeo promocional devedé

Vídeo promocional del projecte


QUÈ REPRESENTA CANIGÓ PER A LA CULTURA CATALANA?

L’any 2011 es compleixen 125 anys de la primera edició del poema Canigó de Jacint

Verdaguer. De fet, el llibre va sortir al carrer a l’entorn de Nadal de 1885, però el peu

d’impremta establia la data de 1886 i amb aquesta data ha quedat lligat Canigó, poema de

la plenitud creadora del poeta de la Renaixença i del Segle del Romanticisme, obra

fundacional de la Literatura Catalana contemporània.

Gentil, l’heroi més tendre de la simbologia catalana, després de morir d’amor, estimbat

daltabaix del cim del Canigó, reprèn el viatge màgic amb Flordeneu/Griselda sobrevolant la

serralada pirinenca per fer del poema Canigó un Canigó indestructible de llengua i de

bellesa, que ni el torb, l’odi o la guerra no el tiraran a terra.

Canigó navega per Internet des del mes de gener de 2011 i proclama que Canigó existeix,

que és aquí: una muntanya, un poema, una pàtria, un futur.

El poema consta de 4.334 versos, amb mètriques diverses, repartits en dotze cants i un

epíleg. Posar‐se a llegir una obra d’aquestes característiques pot representar un repte per

al lector d’avui per això hem volgut editar‐lo en aquest innovador format un vídeo llibre

amb el text sencer llegit per 125 lectors en diversos indrets de la geografia catalana i

interpretat per persones de procedència diversa entre els quals destaquem: Albert Om,

EnricaCasasses, M. Del Mar Bonet, Moisès Broggi, Viqui Penya, Perejaume, Montse

Vellvehí, Lluís Soler, Gerard Quintana i Artur Mas entre altres.


UN POEMA SÍMBOL

La Muntanya i la Pàtria

Jacint Verdaguer era un enamorat de la muntanya i va recórrer el Pirineu de cap a cap, del

Canigó a la Maladeta i del Rosselló a la Vall d’Aran. Gentil, el cavaller corprès per l’encís de

les fades, mostra l’amor que sentia el poeta per la muntanya. Verdaguer uneix paisatge,

llegenda i llengua en el Canigó i construeix el símbol de la pàtria, el naixement de la nació

catalana.

Mentre perduri la muntanya de Canigó, perviurà el Canigó poema i la pàtria que s’hi

construeix incessantment.

El Poema i la Llengua

El poema expressa un passat historicollegendari sense fronteres, un territori forjat per la

gent d’una mateixa llengua que ens uneix a banda i banda del Canigó. Les fades ofereixen

els seus millors tresors a Gentil i ho fan amb la llengua que els és pròpia, amb els noms de

les plantes i les flors de cada contrada, amb els topònims específics de cada accident

geogràfic, amb les tonades i les cançons de cada racó d’aquesta pàtria que el poeta somnia

sencera.

L’obra literària, el poema Canigó, transmès de generació en generació es constitueix com la

llengua de tot un poble, la llengua catalana. Una llengua antiga que beu dels clàssics però

que es renova constantment i és sempre actual.

La Identitat i el Futur

Canigó, a mig camí de la història i la llegenda, canta l’origen de la nació catalana, una nació

que ‐en el darrer cant‐ amb l’acció de l’Abat Oliba de plantar la creu al cim de la muntanya,

expressa el triomf de la fe sobre el món màgic de les fades.

En la segona edició del poema de 1901 Verdaguer hi va incloure l’epíleg “Els dos

campanars” que algunes lectures més modernes han volgut llegir com una necessitat de

transcendir espiritualment sense estar subjecte a cap confessió religiosa i sempre quedarà

la muntanya. El Canigó és el símbol d’una identitat que es reinventa a cada generació i es

projecta cap al futur.


LLOCS ON S’HA DUT A TERME LA FILMACIÓ

Casa Museu Verdaguer,Folgueroles; Institut d’Estudis Catalans, Barcelona; Plaça Major,Vic;

Passeig del Ter, Roda de Ter; Alzines Sureres, Folgueroles; Tavèrnoles i Les Adoberies, Vic.

Arc de Triomf, Barcelona; La Damunt, Folgueroles; Sant Miquel de Cuixà, Catalunya Nord;

Carrer Manlleu, Vic; Ermita de Sant Iscle, Montserrat; Roda de Ter; Carrer dels Mirallers,

Barcelona i Cementiri de Montjuïc, Barcelona. Institut del Teatre, Barcelona; Ateneu

Barcelonès; Font del Desmai, Folgueroles; Carrer d’Amargós, Barcelona; Font de la

Ricardera, Folgueroles; Palau Moja, Barcelona i Campus de la Torre dels Frares, Vic.

Caldetes; Sant Miquel de la Roqueta, Ripoll; La Devesa, Girona; Folgueroles; Plaça de

l’estudiant, Vic; Palau dels Reis de Mallorca, Perpinyà; Institut d’Estudis Catalans,

Barcelona; Plaça de la Catedral, Vic; Monestir de Santa Maria de Ripoll; Mas Torrents,

Tavèrnoles; Parc de Segimon Serrallonga, Universitat de Vic; Universitat de Vic i Sentfores,

la Guixa. Caldetes; Folgueroles; Jardí de Miquel Martí i Pol, Universitat de Vic; Palau Moja,

Barcelona; el Godaiol, Folgueroles; Sant Tomàs de Riudeperes, Calldetenes; Universitat de

Vic i Coll de Palou, Folgueroles. Palau Sator; Sant Miquel de Cuixà, Codalet; Serrat del

Banús, Folgueroles; Plaça dels Àngels, Barcelona; Santa Maria del Pi, Barcelona; Font

Trobada, Folgueroles; Monestir de Pebralbes, Barcelona; Camí dels horts, Folgueroles; Sant

Tomàs de Riudeperes, Calldetenes; Monestir de Pedralbes, Barcelona; Can Tona,

Calldetenes; Bages, Catalunya Nord; Plaça de la Vila de Madrid, Barcelona; Jardí Romàntic,

Ateneu Barcelonès; Caldetes i Plaça Verdaguer, Folgueroles. Cal Capó, Roda de Ter; Sant

Feliu de Boada; Roda de Ter; Embarcador del Ter, Manlleu; Palau Moja, Barcelona; Palau

Moja, Barcelona; Sant Marc, Calldetenes; Monestir de Pedralbes, Barcelona; Santuari de la

Gleva, Les Masies de Voltregà; Ceip Mossèn Cinto, Folgueroles; Cementiri de Montjuïc,

Barcelona; Ermita de Sant Roc, Gurb; Vic i L’Horiginal, Barcelona. El Raval, Barcelona; La

Bassa dels Hermanos/ Pati posterior de la Biblioteca Joan Triadú, Vic; Passeig del Torrent,

Folgueroles; Cementiri de Montjuïc, Barcelona; Claustre de l’Escola d’Art, Vic; Plaça

Catalunya, Barcelona i Folgueroles. Museu d’Art Contemporani de Barcelona; Biblioteca del

Monestir de Montserrat; Pont del Bruguer, Vic; Caldetes; Palau de la Música Catalana,

Barcelona; Les Set Fonts, Sant Julià de Vilatorta; Camí del Mas d’en Coll, Folgueroles; Jardins

del Doctor Figueres, Girona; Cal Marquès, Les Masies de Voltregà; Mare de Déu dels Munts,

Sant Agustí de Lluçanès; Fossar de les Moreres, Barcelona; Els 4 Gats, Barcelona; Sant

Genís, Taradell; Bages, Catalunya Nord; Sant Jordi de Puigseslloses, Folgueroles i Sant Feliu

de Savassona, Tavèrnoles. Plaça Reial, Barcelona; Jardins Emma, Barcelona; Pavelló Mies

Van der Rhoe, Barcelona; Illa, Catalunya Nord; Carrer dels Sobrerers, Barcelona i Palau

Moja, Barcelona. Plaça de Castella, Barcelona; Sant Miquel de Cuixà, Catalunya Nord;

Claustre del Monestir de Montserrat; Jardins del Monestir de Montserrat; Folgueroles; Turó

Parc, Barcelona; Jardins de la Biblioteca Nacional de Catalunya, Barcelona i Ceip Mossèn

Cinto, Folgueroles. Illa Diagonal, Barcelona; Torre dels Frares, Vic; L’Atlàntida de Vic; Illa,

Catalunya Nord; Caldetes; Folgueroles; Plaça del Rei, Barcelona i Fontclara, Palau Sator.

Sant Feliu de Savassona Tavèrnoles; Sant Miquel de Cuixà, Codalet/ Catalunya Nord; Palau

dels Reis de Mallorca, Perpinyà; Palau dels Reis de Mallorca, Perpinyà; Palau de la

Generalitat, Barcelona i Barcelona.


LECTORS QUE HI HAN INTERVINGUT

Abelló, Montserrat

Adillon, Marina

Alegret, Dani

Anguera, Joan

Ayats, Clara

Badosa, Lluís

Bardolet, Claudia

Barnils, Biel

Barnils, Ton

Baronet, Carles

Bellsolà, Gisela

Bernal, Maica

Bonet, Maria del Mar

Bover, Lluís

Broggi, Moisès

Cabot, Pilar

Cabré, Josep

Camprubí, Sergi

Camps, Núria

Cañada, Ivan

Candela, Núria

Caralt, Montse

Caralt, Susanna

Carles “Litus”

Carrera, Anton

Casadesús, Jordi

Casadevall, Jordi

Casals, Muriel

Casas, Mariona

Casasses, Enric

Cirera, Irene

Codina, Francesc

Colomer, Berta

Colomer, Francesc

Cornudella , Jordi

Crusats, Ernest

Dalmau, Neus

Desclot, Miquel

Dodas, Enric

Domingo, Josep M.

Duarte, Carles

Fargas, Assumpta

Farrés, Ramon

Figueres, Pere

Forcada, Anna

Freixa, Pere

Freixer, Albert

Garcia, Angèlica

Garriga, Anna

Giner, Cristina

Girbau, Anna

Grasset, Xavier

Grau, Montserrat

Hernández, Pitu

Izquierdo, Oriol

Joan, Joel

Jordà, Cristina

Laporta, Joan

Lázaro, Maria Dolors

Lluís, Joan‐Lluís

López Tena, Alfons

Maluquer, Anna

Manjang, Mia

Martí i Pol, Ramon

Mas, Artur

Mas, Roger

Massip, Cinta

Massot, Josep

Miquel, Dolors

Morral, Noemí

Obiols, Víctor

Oliver, Maria Antònia

Om, Albert

Orra, Santi

Panyella, Vinyet

Parcerisas, Francesc

Paré, Pep

Parrilla, Jeroni

Partal, Vicent

Pedrals, Josep

Peña, Viqui

Perejaume

Peytaví, Joan

Pinyol, Laura

Pinyol, Ramon

Piqué, Ferran

Pladevall, Antoni

Planas, Xevi

Plans, Lluïsa

Polls, Esteve

Pujol, Xevi

Puppo, Ronald

Quer, Pere

Quintana, Gerard

Ramon, Gibet

Rebull, Teresa

Ribera, Teresa

Ribera“Titot”, Francesc

Ricart, Pep

Riera, Miquelina

Romaní, Joan Pau

Rossell, Pep

Rusiñol, Dolors

Sangrà, Jaume

Senmartí, Pilar

Serrabassa, Pol

Solà, Dolors

Solà, Lluís

Soldevila, Llorenç

Soler, Josep M.

Soler, Lluís

Soler, Toti

Subirana, Jaume

Sunyol, Víctor

Sunyol, Andrea

Teixidor, Emili

Terricabras, Josep M.

Torrents, Ricard

Truqué, Xavier

Usart, Roger

Valls, Àlvar

Valls, Miquela

Vellvehí, Montse

Vernet, Roser

Vigatà, Ivette

Vila, Manel

Vilamala, Joan

Vilaró, Carme

Vilarrodà, Jordi

Voltà, Sergi


DRISTRIBUCIÓ

Característiques del devedé

Àlbum de 3 devedés + un llibret amb l’argument i els trets distintius de l’obra

Preu venda públic: 28 €

Punts de venda

Casa Museu Verdaguer

www.verdaguer.cat

Als llocs de presentació

Proposta de presentacions

Presentació a centres educatius i entitats culturals

info@verdaguer.cat

CRÈDITS

Idea original i producció

Fundació Jacint Verdaguer

Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris

Producció tècnica

Culdesac Produccions

Col∙laboren

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis

Generalitat de Catalunya. Casa Perpinyà

Unnim

More magazines by this user
Similar magazines