UN CLÀSSIC DE LA LITERATURA CATALANA EN FORMAT DE ...

DOSSIER DE PREMSA
UN CLÀSSIC DE LA LITERATURA CATALANA EN FORMAT DE “VÍDEOLLIBRE”
L’àlbum Canigó 125 Veus conté tres devedés amb el poema Canigó de Jacint Verdaguer
llegit sencer per 125 veus diferents.
Canigó 125 Veus, és una lectura polifònica del Canigó de Jacint Verdaguer, un producte
cultural innovador i inèdit, que ha sabut fer servir les eines del segle XXI per posar a
l’abast de tots els públics una obra clàssica projectant‐la al món a través de la xarxa.
La Fundació Jacint Verdaguer i la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de
Vic van endegar aquesta lectura polifònica on els lectors, situats en diversos indrets dels
Països Catalans, llegeixen la llegenda pirinenca que uneix els catalans de banda i banda del
Pirineu per celebrar els 125 anys de la primera edició de Canigó de Jacint Verdaguer.
Els 125 microvídeos recullen la lectura de 125 persones que es passen el llibre com a
testimoni i interpel∙len l’oient tot mirant la càmera.
És una proposta cultural col∙laborativa que d’una banda ha aplegat un munt de persones
que han deixat de manera altruista la seva veu i la seva imatge per a Canigó 125 Veus, i de
l’altra ha comptat amb la col∙laboració de mecenes particulars que a través del
crowfounding hi han volgut fer la seva aportació personal i ens han ajudat a produir aquest
àlbum.
Vídeo promocional devedé
Vídeo promocional del projecte

QUÈ REPRESENTA CANIGÓ PER A LA CULTURA CATALANA?
L’any 2011 es compleixen 125 anys de la primera edició del poema Canigó de Jacint
Verdaguer. De fet, el llibre va sortir al carrer a l’entorn de Nadal de 1885, però el peu
d’impremta establia la data de 1886 i amb aquesta data ha quedat lligat Canigó, poema de
la plenitud creadora del poeta de la Renaixença i del Segle del Romanticisme, obra
fundacional de la Literatura Catalana contemporània.
Gentil, l’heroi més tendre de la simbologia catalana, després de morir d’amor, estimbat
daltabaix del cim del Canigó, reprèn el viatge màgic amb Flordeneu/Griselda sobrevolant la
serralada pirinenca per fer del poema Canigó un Canigó indestructible de llengua i de
bellesa, que ni el torb, l’odi o la guerra no el tiraran a terra.
Canigó navega per Internet des del mes de gener de 2011 i proclama que Canigó existeix,
que és aquí: una muntanya, un poema, una pàtria, un futur.
El poema consta de 4.334 versos, amb mètriques diverses, repartits en dotze cants i un
epíleg. Posar‐se a llegir una obra d’aquestes característiques pot representar un repte per
al lector d’avui per això hem volgut editar‐lo en aquest innovador format un vídeo llibre
amb el text sencer llegit per 125 lectors en diversos indrets de la geografia catalana i
interpretat per persones de procedència diversa entre els quals destaquem: Albert Om,
EnricaCasasses, M. Del Mar Bonet, Moisès Broggi, Viqui Penya, Perejaume, Montse
Vellvehí, Lluís Soler, Gerard Quintana i Artur Mas entre altres.

UN POEMA SÍMBOL
La Muntanya i la Pàtria
Jacint Verdaguer era un enamorat de la muntanya i va recórrer el Pirineu de cap a cap, del
Canigó a la Maladeta i del Rosselló a la Vall d’Aran. Gentil, el cavaller corprès per l’encís de
les fades, mostra l’amor que sentia el poeta per la muntanya. Verdaguer uneix paisatge,
llegenda i llengua en el Canigó i construeix el símbol de la pàtria, el naixement de la nació
catalana.
Mentre perduri la muntanya de Canigó, perviurà el Canigó poema i la pàtria que s’hi
construeix incessantment.
El Poema i la Llengua
El poema expressa un passat historicollegendari sense fronteres, un territori forjat per la
gent d’una mateixa llengua que ens uneix a banda i banda del Canigó. Les fades ofereixen
els seus millors tresors a Gentil i ho fan amb la llengua que els és pròpia, amb els noms de
les plantes i les flors de cada contrada, amb els topònims específics de cada accident
geogràfic, amb les tonades i les cançons de cada racó d’aquesta pàtria que el poeta somnia
sencera.
L’obra literària, el poema Canigó, transmès de generació en generació es constitueix com la
llengua de tot un poble, la llengua catalana. Una llengua antiga que beu dels clàssics però
que es renova constantment i és sempre actual.
La Identitat i el Futur
Canigó, a mig camí de la història i la llegenda, canta l’origen de la nació catalana, una nació
que ‐en el darrer cant‐ amb l’acció de l’Abat Oliba de plantar la creu al cim de la muntanya,
expressa el triomf de la fe sobre el món màgic de les fades.
En la segona edició del poema de 1901 Verdaguer hi va incloure l’epíleg “Els dos
campanars” que algunes lectures més modernes han volgut llegir com una necessitat de
transcendir espiritualment sense estar subjecte a cap confessió religiosa i sempre quedarà
la muntanya. El Canigó és el símbol d’una identitat que es reinventa a cada generació i es
projecta cap al futur.

LLOCS ON S’HA DUT A TERME LA FILMACIÓ
Casa Museu Verdaguer,Folgueroles; Institut d’Estudis Catalans, Barcelona; Plaça Major,Vic;
Passeig del Ter, Roda de Ter; Alzines Sureres, Folgueroles; Tavèrnoles i Les Adoberies, Vic.
Arc de Triomf, Barcelona; La Damunt, Folgueroles; Sant Miquel de Cuixà, Catalunya Nord;
Carrer Manlleu, Vic; Ermita de Sant Iscle, Montserrat; Roda de Ter; Carrer dels Mirallers,
Barcelona i Cementiri de Montjuïc, Barcelona. Institut del Teatre, Barcelona; Ateneu
Barcelonès; Font del Desmai, Folgueroles; Carrer d’Amargós, Barcelona; Font de la
Ricardera, Folgueroles; Palau Moja, Barcelona i Campus de la Torre dels Frares, Vic.
Caldetes; Sant Miquel de la Roqueta, Ripoll; La Devesa, Girona; Folgueroles; Plaça de
l’estudiant, Vic; Palau dels Reis de Mallorca, Perpinyà; Institut d’Estudis Catalans,
Barcelona; Plaça de la Catedral, Vic; Monestir de Santa Maria de Ripoll; Mas Torrents,
Tavèrnoles; Parc de Segimon Serrallonga, Universitat de Vic; Universitat de Vic i Sentfores,
la Guixa. Caldetes; Folgueroles; Jardí de Miquel Martí i Pol, Universitat de Vic; Palau Moja,
Barcelona; el Godaiol, Folgueroles; Sant Tomàs de Riudeperes, Calldetenes; Universitat de
Vic i Coll de Palou, Folgueroles. Palau Sator; Sant Miquel de Cuixà, Codalet; Serrat del
Banús, Folgueroles; Plaça dels Àngels, Barcelona; Santa Maria del Pi, Barcelona; Font
Trobada, Folgueroles; Monestir de Pebralbes, Barcelona; Camí dels horts, Folgueroles; Sant
Tomàs de Riudeperes, Calldetenes; Monestir de Pedralbes, Barcelona; Can Tona,
Calldetenes; Bages, Catalunya Nord; Plaça de la Vila de Madrid, Barcelona; Jardí Romàntic,
Ateneu Barcelonès; Caldetes i Plaça Verdaguer, Folgueroles. Cal Capó, Roda de Ter; Sant
Feliu de Boada; Roda de Ter; Embarcador del Ter, Manlleu; Palau Moja, Barcelona; Palau
Moja, Barcelona; Sant Marc, Calldetenes; Monestir de Pedralbes, Barcelona; Santuari de la
Gleva, Les Masies de Voltregà; Ceip Mossèn Cinto, Folgueroles; Cementiri de Montjuïc,
Barcelona; Ermita de Sant Roc, Gurb; Vic i L’Horiginal, Barcelona. El Raval, Barcelona; La
Bassa dels Hermanos/ Pati posterior de la Biblioteca Joan Triadú, Vic; Passeig del Torrent,
Folgueroles; Cementiri de Montjuïc, Barcelona; Claustre de l’Escola d’Art, Vic; Plaça
Catalunya, Barcelona i Folgueroles. Museu d’Art Contemporani de Barcelona; Biblioteca del
Monestir de Montserrat; Pont del Bruguer, Vic; Caldetes; Palau de la Música Catalana,
Barcelona; Les Set Fonts, Sant Julià de Vilatorta; Camí del Mas d’en Coll, Folgueroles; Jardins
del Doctor Figueres, Girona; Cal Marquès, Les Masies de Voltregà; Mare de Déu dels Munts,
Sant Agustí de Lluçanès; Fossar de les Moreres, Barcelona; Els 4 Gats, Barcelona; Sant
Genís, Taradell; Bages, Catalunya Nord; Sant Jordi de Puigseslloses, Folgueroles i Sant Feliu
de Savassona, Tavèrnoles. Plaça Reial, Barcelona; Jardins Emma, Barcelona; Pavelló Mies
Van der Rhoe, Barcelona; Illa, Catalunya Nord; Carrer dels Sobrerers, Barcelona i Palau
Moja, Barcelona. Plaça de Castella, Barcelona; Sant Miquel de Cuixà, Catalunya Nord;
Claustre del Monestir de Montserrat; Jardins del Monestir de Montserrat; Folgueroles; Turó
Parc, Barcelona; Jardins de la Biblioteca Nacional de Catalunya, Barcelona i Ceip Mossèn
Cinto, Folgueroles. Illa Diagonal, Barcelona; Torre dels Frares, Vic; L’Atlàntida de Vic; Illa,
Catalunya Nord; Caldetes; Folgueroles; Plaça del Rei, Barcelona i Fontclara, Palau Sator.
Sant Feliu de Savassona Tavèrnoles; Sant Miquel de Cuixà, Codalet/ Catalunya Nord; Palau
dels Reis de Mallorca, Perpinyà; Palau dels Reis de Mallorca, Perpinyà; Palau de la
Generalitat, Barcelona i Barcelona.

LECTORS QUE HI HAN INTERVINGUT
Abelló, Montserrat
Adillon, Marina
Alegret, Dani
Anguera, Joan
Ayats, Clara
Badosa, Lluís
Bardolet, Claudia
Barnils, Biel
Barnils, Ton
Baronet, Carles
Bellsolà, Gisela
Bernal, Maica
Bonet, Maria del Mar
Bover, Lluís
Broggi, Moisès
Cabot, Pilar
Cabré, Josep
Camprubí, Sergi
Camps, Núria
Cañada, Ivan
Candela, Núria
Caralt, Montse
Caralt, Susanna
Carles “Litus”
Carrera, Anton
Casadesús, Jordi
Casadevall, Jordi
Casals, Muriel
Casas, Mariona
Casasses, Enric
Cirera, Irene
Codina, Francesc
Colomer, Berta
Colomer, Francesc
Cornudella , Jordi
Crusats, Ernest
Dalmau, Neus
Desclot, Miquel
Dodas, Enric
Domingo, Josep M.
Duarte, Carles
Fargas, Assumpta
Farrés, Ramon
Figueres, Pere
Forcada, Anna
Freixa, Pere
Freixer, Albert
Garcia, Angèlica
Garriga, Anna
Giner, Cristina
Girbau, Anna
Grasset, Xavier
Grau, Montserrat
Hernández, Pitu
Izquierdo, Oriol
Joan, Joel
Jordà, Cristina
Laporta, Joan
Lázaro, Maria Dolors
Lluís, Joan‐Lluís
López Tena, Alfons
Maluquer, Anna
Manjang, Mia
Martí i Pol, Ramon
Mas, Artur
Mas, Roger
Massip, Cinta
Massot, Josep
Miquel, Dolors
Morral, Noemí
Obiols, Víctor
Oliver, Maria Antònia
Om, Albert
Orra, Santi
Panyella, Vinyet
Parcerisas, Francesc
Paré, Pep
Parrilla, Jeroni
Partal, Vicent
Pedrals, Josep
Peña, Viqui
Perejaume
Peytaví, Joan
Pinyol, Laura
Pinyol, Ramon
Piqué, Ferran
Pladevall, Antoni
Planas, Xevi
Plans, Lluïsa
Polls, Esteve
Pujol, Xevi
Puppo, Ronald
Quer, Pere
Quintana, Gerard
Ramon, Gibet
Rebull, Teresa
Ribera, Teresa
Ribera“Titot”, Francesc
Ricart, Pep
Riera, Miquelina
Romaní, Joan Pau
Rossell, Pep
Rusiñol, Dolors
Sangrà, Jaume
Senmartí, Pilar
Serrabassa, Pol
Solà, Dolors
Solà, Lluís
Soldevila, Llorenç
Soler, Josep M.
Soler, Lluís
Soler, Toti
Subirana, Jaume
Sunyol, Víctor
Sunyol, Andrea
Teixidor, Emili
Terricabras, Josep M.
Torrents, Ricard
Truqué, Xavier
Usart, Roger
Valls, Àlvar
Valls, Miquela
Vellvehí, Montse
Vernet, Roser
Vigatà, Ivette
Vila, Manel
Vilamala, Joan
Vilaró, Carme
Vilarrodà, Jordi
Voltà, Sergi

DRISTRIBUCIÓ
Característiques del devedé
Àlbum de 3 devedés + un llibret amb l’argument i els trets distintius de l’obra
Preu venda públic: 28 €
Punts de venda
Casa Museu Verdaguer
www.verdaguer.cat
Als llocs de presentació
Proposta de presentacions
Presentació a centres educatius i entitats culturals
info@verdaguer.cat
CRÈDITS
Idea original i producció
Fundació Jacint Verdaguer
Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris
Producció tècnica
Culdesac Produccions
Col∙laboren
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis
Generalitat de Catalunya. Casa Perpinyà
Unnim