Barcelona, una ciutat per a tothom - Ajuntament de Barcelona

Marc històric
Els antecedents històrics de l’Ajuntament de
Barcelona pel que fa a la integració social de les
persones amb discapacitat es remunten a l’any
1799, quan va cedir provisionalment una part del
Saló de Cent com a aula educativa per a infants
sords i es va fer càrrec, a més a més, de les
despeses de funcionament de l’aula. D’aquesta
manera va néixer la primera experiència
institucionalitzada d’educació d’alumnes sords a
l’Estat espanyol. Després de diversos episodis de
tancaments i reobertures, caracteritzats per la
continuada inestabilitat política de l’època i les
possibilitats de disposar de personal docent amb
voluntat de dedicar-se a l’ensenyament dels nois i
les noies sords, l’any 1843 s’obre definitivament
l’Escola Municipal de Sordmuts. L’Ajuntament
també va ser pioner en l’ensenyament a infants amb
discapacitats visuals amb la creació de l’Escola
Municipal de Cecs, el 1820. L’any 1856 s’uneixen
les dues escoles en un mateix espai de la ciutat i
sorgeix un nou centre amb el nom d’Escola
Municipal de Cecs i Sordmuts. L’any 1910,
l’Ajuntament de Barcelona
decideix d’assumir també
l’educació d’infants amb
discapacitat psíquica i crea
una nova secció de l’escola,
que d’aquesta manera
passa a anomenar-se
Escola Municipal de Cecs,
Sordmuts i Anormals.
9