VI Certamen.pmd - Beat Ramon Llull Inca

L’UXOL
Fa molt de temps, cent anys enrera, Inca era un món ben
diferent al d’ara. No hi havia indústries, cotxes, edificis alts...
Tot era molt rudimentari.
En aquell temps l’església era la que tenia el màxim poder. Els
metges a la terra eren com un segon sacerdot, tot i que també
hi havia curanderos que, per la gent inculta, els seus remeis
eren molt eficaços.
Les famílies eren molt nombroses; un pare, una mare i tots
els fills que venguessin. En Joan era un cas com els anteriors;
un pare, una mare i cinc germans. Amb ell eren sis fills. Ell era
el cinquè i tansols es duia un any amb la més petita de tots els
seus germans, la darrera, na Pereta. Tenien deu i nou anys,
respectivament. Els seus altres germans tenien entre dotze i
setze anys, per això ja feien feina i els únics que varen poder
anar a escola varen ser en Joan i na Pereta, ja que fins a l’any
en què va néixer en Joan els nens treballaven amb els seus
pares i les nenes ajudaven a les tasques de casa. Aquesta
família no era molt culta, i per això en lloc de servir-se dels
serveis d’un metge, es servien de les receptes d’un curandero,
en Felip.
Aquest tal Felip vivia a Inca al carrer, com ara diríem, Vent
deu, i just al devora hi habitava la família d’en Joan i na Pereta.
Un dia, abans d’anar a escola, na Pereta es va aixecar amb un
uxol. La seva mare va ordenar-li que se n’anés a ca’n Felip i
que li donés un remei per al seu ull, i la seva filla així ho va fer.
Acompanyada pel seu germà, Joan, arribaren a ca’n Felip i
feren tot el que li havia dit la seva mare.
Aquell matí na Pereta tenia classe amb en Pep, el professor
de matemàtiques. Era molt estricte i no suportava que la gent