VI Certamen.pmd - Beat Ramon Llull Inca

Podria ser que allà fora m’estàs esperant algú? Sense cap
ganes em vesteixo i baixo al carrer. Tot es troba al mateix lloc.
Però no el veig. Decideixo seguir caminant fins arribar al parc.
Trec un llibre de la meva bossa i m’assec a un banc, situat
davall d’un arbre que em protegeix del sol. M’inundo en la
història i no sóc conscient del pas del temps. Quan alço els
ulls ja és quasi de nit. Per tant, agafo les meves coses i em
disposo a anar-me’n cap a casa. Camino sense pressa. I penso
amb aquells ulls, d’aquell abisme del qual no volia sortir.
M’entristeixo sols de pensar-hi. Un cop de vent fa que tingui
una mica de fred. Ja em trobo prop de casa i començo a
treure les claus de la bossa, per això baixo el cap i no me
n’adono que algú s’està acostant ràpidament cap a mi. De
sobte, xoquem i desprevinguda caic al terra. Quan sóc
conscient del que ha passat, veig una mà que s’ofereix
voluntària per ajudar-me, i jo m’hi aferro. M’aixeco del terra i
quan vaig a dir alguna cosa, el veig a ell. Aquell rostre pàl·lid,
aquells ulls penetrants. Mare meva no m’ho puc creure. Torno
estar somiant? O torna a ser la realitat? Estic desconcertada,
no sé el que m’està passant. Només sé que quan el tinc a
prop meu em sento bé, em sento segura i m’oblido de la
resta. Ell em mira, com si no fos la primera vegada que em
veu, també està confús, però aviat em demana disculpes i
segueix el seu recorregut.
Hivern
Cada dia, quan em desperto m’acosto a la finestra i esper
tornar-lo a veure. Passa per davant casa meva tres cops per
setmana. Per què no m’hi havia fixat abans? Per què ara em
sento diferent? Fa dies que em plantejo què he de fer, perquè
necessito tenir-lo amb mi?. No sé ni el seu nom però quan el