CURSALPARC2011.qxd (Page 1) - Parc de Collserola

COLLSEROLA EL CURS AL PARC 2010 · 2011 Recursos i activitats
Recursos per a la visita
Punts d’interés
- Aqüeducte del Vallès (1826)
Conducció d'aigua que prové del riu Ripoll. Es va inaugurar l'1 de febrer
de 1826. Són visibles 6 ponts situats a Can Canaletes, torrent de Sant
Iscle, torrent de Tapioles, Ciutat Meridiana (2) i barri de Torre Baró.
- Can Coll (s.XV)
Masia del segle XV, molt ampliada i reformada en èpoques diferents. La
darrera remodelació és de 1993. Actualment centre d'educació
ambiental del Parc de Collserola. Destinat als escolars d'educació
infantil i primària.
- Casa gran de la Gleva (s. XV)
Va ser erigida a finals del s. XV, al llarg de la seva història ha rebut
diversos noms i ha sofert moltes transformacions. Remodelada el 1987
per l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona, actualment
funciona com a restaurant.
- Casal de l'Elèctric (1912)
Construït com a hotel, va ser inaugurat per Alfons XIII l'any 1912 i
reformat el 1918 per Josep Masdeu i Puigdemasa, mestre d'obres.
Actualment és Centre Cívic Municipal.
- Casino de la Rabassada (1911)
Escasses restes del que fou una gran construcció modernista edificada a
principis de segle, però de vida efímera. Es va inaugurar el juliol de 1911
i va ser tancat, per imposició governativa, l'any següent.
- Castell del Papiol (s. XII)
Castell gòtic del s. XII bastit damunt la roca. Impressionants murs. Arcs,
finestres i patis. La primera notícia que se'n té data del 1115.
Modernament ha esta restaurat i en l'actualitat és habitat.
- Castellciuró (s.XIV)
La primera notícia que es té d'aquests indret data del s. VII, una torre
defensiva anomenada Guadallo. Les restes que s'observen actualment
són les del castell defensiu medieval que Berenguer de Relat va fer
construir (s.XIV). Edifici de planta trapezoïdal. Formava part de la línia
defensiva del Llobregat, s'hi domina una bona perspectiva del curs baix
del riu.
- Estació de Les Planes (1916)
Edifici amb elements modernistes, construït, probablement, el 1916, any
en què es va inaugurar el trajecte del ferrocarril Sarrià-Les Planes. El
projecte data de 1912. Ben conservada i en servei.
90
- Forn Ibèric prop Sant Adjutori (s.II-I aC.)
Forn de ceràmica força ben conservat. S. II-I aC. Conserva la cambra de
foc, de planta quadrada, i restes de la cambra de cocció. Protegit per una
construcció i tancat per una reixa.
- Font de la Budellera (Començaments s.XX)
A prop del nucli de Vallvidrera, font de molta nomenada, en un esplèndid
paratge natural. L'entorn de la font es va restaurar el 1988 segons el
projecte original de J.C. Forestier (1918). L'origen del topònim, que fa
referència a budells, té dues versions diferents. Una que el relaciona amb
les propietats medicinals de la font per a prevenir i curar els mals
d'estómac. L'altra, parla de la proximitat d'una fàbrica de cordes de
guitarra perquè, abans, les cordes es fabricaven amb budells d'animals
que es netejaven a la font.
- Font d'en Ribes (1909)
A la capçalera del torrent de l'Arrabassada en un indret exhuberant.
Construcció modernista amb rajoles, datada el 1909 de clar regust de
l'època. Remodelada el 1995.
- Font de la Rabassada (voltants1911)
A prop de la Font d'en Ribes. També amb parament modernista. Formava
part dels jardins de l'antic casino de la Rabassada. Restaurada al 1995.
- Fornot de les Torres (forn de calç)
Restes d'un antic forn de calç medieval. A l'hivern, els pagesos bastien
els forns, al bosc, prop de les masies, per coure la pedra calcinal i proveirse
de calç per a la construcció. La cuita, amb llenya, durava unes dues
setmanes.
- La Salut de Sant Feliu de Llobregat (s. XVII)
Ermita dedicada a la Mare de Déu de la Salut té l'origen a la primera
meitat del segle XVII. Edificada sobre una altra ermita medieval i
adossada a la Casa Gran de la Gleva.
- La Salut del Papio/ Sta. Eulàlia de Madrona (s. XII)
Aquesta bella ermita romànica, situada als peus del puig Madrona, serví
com a església parroquial del Papiol fins al segle XIV. La part occidental
és pre-romànica. Des de l'exterior es pot distingir una línia que diferencia
dues èpoques constructives: la inferior (s.IX) amb planta i absis rectangulars
i la coberta suportada per cavalls de fusta; i la superior (s.XI-XIII),
amb afegitó dels arcs torals i la coberta amb volta de canó.