CURSALPARC2011.qxd (Page 1) - Parc de Collserola
CURSALPARC2011.qxd (Page 1) - Parc de Collserola
CURSALPARC2011.qxd (Page 1) - Parc de Collserola
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
COLLSEROLA EL CURS AL PARC 2010 · 2011 Recursos i activitats<br />
Recursos per a la visita<br />
Punts d’interés<br />
- Aqüeducte <strong>de</strong>l Vallès (1826)<br />
Conducció d'aigua que prové <strong>de</strong>l riu Ripoll. Es va inaugurar l'1 <strong>de</strong> febrer<br />
<strong>de</strong> 1826. Són visibles 6 ponts situats a Can Canaletes, torrent <strong>de</strong> Sant<br />
Iscle, torrent <strong>de</strong> Tapioles, Ciutat Meridiana (2) i barri <strong>de</strong> Torre Baró.<br />
- Can Coll (s.XV)<br />
Masia <strong>de</strong>l segle XV, molt ampliada i reformada en èpoques diferents. La<br />
darrera remo<strong>de</strong>lació és <strong>de</strong> 1993. Actualment centre d'educació<br />
ambiental <strong>de</strong>l <strong>Parc</strong> <strong>de</strong> <strong>Collserola</strong>. Destinat als escolars d'educació<br />
infantil i primària.<br />
- Casa gran <strong>de</strong> la Gleva (s. XV)<br />
Va ser erigida a finals <strong>de</strong>l s. XV, al llarg <strong>de</strong> la seva història ha rebut<br />
diversos noms i ha sofert moltes transformacions. Remo<strong>de</strong>lada el 1987<br />
per l'antiga Corporació Metropolitana <strong>de</strong> Barcelona, actualment<br />
funciona com a restaurant.<br />
- Casal <strong>de</strong> l'Elèctric (1912)<br />
Construït com a hotel, va ser inaugurat per Alfons XIII l'any 1912 i<br />
reformat el 1918 per Josep Mas<strong>de</strong>u i Puig<strong>de</strong>masa, mestre d'obres.<br />
Actualment és Centre Cívic Municipal.<br />
- Casino <strong>de</strong> la Rabassada (1911)<br />
Escasses restes <strong>de</strong>l que fou una gran construcció mo<strong>de</strong>rnista edificada a<br />
principis <strong>de</strong> segle, però <strong>de</strong> vida efímera. Es va inaugurar el juliol <strong>de</strong> 1911<br />
i va ser tancat, per imposició governativa, l'any següent.<br />
- Castell <strong>de</strong>l Papiol (s. XII)<br />
Castell gòtic <strong>de</strong>l s. XII bastit damunt la roca. Impressionants murs. Arcs,<br />
finestres i patis. La primera notícia que se'n té data <strong>de</strong>l 1115.<br />
Mo<strong>de</strong>rnament ha esta restaurat i en l'actualitat és habitat.<br />
- Castellciuró (s.XIV)<br />
La primera notícia que es té d'aquests indret data <strong>de</strong>l s. VII, una torre<br />
<strong>de</strong>fensiva anomenada Guadallo. Les restes que s'observen actualment<br />
són les <strong>de</strong>l castell <strong>de</strong>fensiu medieval que Berenguer <strong>de</strong> Relat va fer<br />
construir (s.XIV). Edifici <strong>de</strong> planta trapezoïdal. Formava part <strong>de</strong> la línia<br />
<strong>de</strong>fensiva <strong>de</strong>l Llobregat, s'hi domina una bona perspectiva <strong>de</strong>l curs baix<br />
<strong>de</strong>l riu.<br />
- Estació <strong>de</strong> Les Planes (1916)<br />
Edifici amb elements mo<strong>de</strong>rnistes, construït, probablement, el 1916, any<br />
en què es va inaugurar el trajecte <strong>de</strong>l ferrocarril Sarrià-Les Planes. El<br />
projecte data <strong>de</strong> 1912. Ben conservada i en servei.<br />
90<br />
- Forn Ibèric prop Sant Adjutori (s.II-I aC.)<br />
Forn <strong>de</strong> ceràmica força ben conservat. S. II-I aC. Conserva la cambra <strong>de</strong><br />
foc, <strong>de</strong> planta quadrada, i restes <strong>de</strong> la cambra <strong>de</strong> cocció. Protegit per una<br />
construcció i tancat per una reixa.<br />
- Font <strong>de</strong> la Bu<strong>de</strong>llera (Començaments s.XX)<br />
A prop <strong>de</strong>l nucli <strong>de</strong> Vallvidrera, font <strong>de</strong> molta nomenada, en un esplèndid<br />
paratge natural. L'entorn <strong>de</strong> la font es va restaurar el 1988 segons el<br />
projecte original <strong>de</strong> J.C. Forestier (1918). L'origen <strong>de</strong>l topònim, que fa<br />
referència a bu<strong>de</strong>lls, té dues versions diferents. Una que el relaciona amb<br />
les propietats medicinals <strong>de</strong> la font per a prevenir i curar els mals<br />
d'estómac. L'altra, parla <strong>de</strong> la proximitat d'una fàbrica <strong>de</strong> cor<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
guitarra perquè, abans, les cor<strong>de</strong>s es fabricaven amb bu<strong>de</strong>lls d'animals<br />
que es netejaven a la font.<br />
- Font d'en Ribes (1909)<br />
A la capçalera <strong>de</strong>l torrent <strong>de</strong> l'Arrabassada en un indret exhuberant.<br />
Construcció mo<strong>de</strong>rnista amb rajoles, datada el 1909 <strong>de</strong> clar regust <strong>de</strong><br />
l'època. Remo<strong>de</strong>lada el 1995.<br />
- Font <strong>de</strong> la Rabassada (voltants1911)<br />
A prop <strong>de</strong> la Font d'en Ribes. També amb parament mo<strong>de</strong>rnista. Formava<br />
part <strong>de</strong>ls jardins <strong>de</strong> l'antic casino <strong>de</strong> la Rabassada. Restaurada al 1995.<br />
- Fornot <strong>de</strong> les Torres (forn <strong>de</strong> calç)<br />
Restes d'un antic forn <strong>de</strong> calç medieval. A l'hivern, els pagesos bastien<br />
els forns, al bosc, prop <strong>de</strong> les masies, per coure la pedra calcinal i proveirse<br />
<strong>de</strong> calç per a la construcció. La cuita, amb llenya, durava unes dues<br />
setmanes.<br />
- La Salut <strong>de</strong> Sant Feliu <strong>de</strong> Llobregat (s. XVII)<br />
Ermita <strong>de</strong>dicada a la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Salut té l'origen a la primera<br />
meitat <strong>de</strong>l segle XVII. Edificada sobre una altra ermita medieval i<br />
adossada a la Casa Gran <strong>de</strong> la Gleva.<br />
- La Salut <strong>de</strong>l Papio/ Sta. Eulàlia <strong>de</strong> Madrona (s. XII)<br />
Aquesta bella ermita romànica, situada als peus <strong>de</strong>l puig Madrona, serví<br />
com a església parroquial <strong>de</strong>l Papiol fins al segle XIV. La part occi<strong>de</strong>ntal<br />
és pre-romànica. Des <strong>de</strong> l'exterior es pot distingir una línia que diferencia<br />
dues èpoques constructives: la inferior (s.IX) amb planta i absis rectangulars<br />
i la coberta suportada per cavalls <strong>de</strong> fusta; i la superior (s.XI-XIII),<br />
amb afegitó <strong>de</strong>ls arcs torals i la coberta amb volta <strong>de</strong> canó.