01.05.2013 Views

CURSALPARC2011.qxd (Page 1) - Parc de Collserola

CURSALPARC2011.qxd (Page 1) - Parc de Collserola

CURSALPARC2011.qxd (Page 1) - Parc de Collserola

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

COLLSEROLA EL CURS AL PARC 2010 · 2011 Recursos i activitats<br />

Recursos per a la visita · Punts d’interés<br />

- Les Escletxes <strong>de</strong>l Papiol<br />

Són un curiós fenomen geològic produït per un lliscament <strong>de</strong> calcàries<br />

en incidir l'aigua sobre una capa <strong>de</strong> margues. Les calcàries s'han fragmentat<br />

en blocs que ten<strong>de</strong>ixen a separar-se produint esquer<strong>de</strong>s que<br />

arriben a fer uns quinze metres <strong>de</strong> profunditat per un parell d'amplada.<br />

- Mina Grot (1908-1916)<br />

Galeria construïda per conduir l'aigua <strong>de</strong>l Pantà <strong>de</strong> Vallvidrera fins l'antic<br />

poble <strong>de</strong> Sarrià. El túnel tenia una longitud <strong>de</strong> 1500 m per 2 m<br />

d'amplada. Durant un breu perío<strong>de</strong> va circular un ferrocarril per l'interior.<br />

- Museu-Casa Verdaguer<br />

Instal·lat a Vil·la Joana. El Museu conté estances <strong>de</strong> la casa on passà els<br />

seus darrers dies Mn. Cinto Verdaguer, ambienta<strong>de</strong>s amb fotografies,<br />

retrats, documents, diorames, llibres i originals <strong>de</strong>l poeta.<br />

Visites comenta<strong>de</strong>s. Tel. 93 319 02 22<br />

- Observatori Fabra (1902-04)<br />

Edifici inaugurat el 1907 i finançat per Camil Fabra. El projecte és <strong>de</strong><br />

Domènech Estapà. L'edifici juxtaposa un cos <strong>de</strong> planta octagonal i un <strong>de</strong><br />

planta rectangular, acabat a l'altre extrem per una torre <strong>de</strong> planta cruciforme.<br />

El cos octagonal està coronat per una cúpula giratòria <strong>de</strong> planxa<br />

<strong>de</strong> ferro que conté el telescopi. Situat en un estrep al peu <strong>de</strong>l Tibidabo,<br />

la seva silueta forma part <strong>de</strong>l paisatge barceloní.<br />

Visites comenta<strong>de</strong>s. Tel. 90 250 22 20<br />

- Pantà <strong>de</strong> Can Borrell<br />

Situat al torrent <strong>de</strong> la Rabassada i prop <strong>de</strong> la masia <strong>de</strong>l mateix nom, en<br />

recull l'aigua per a l'abastiment <strong>de</strong> la finca.<br />

- Pavelló <strong>de</strong> safareig i <strong>de</strong>sinfecció El Castell (1903)<br />

Aquest edifici mo<strong>de</strong>rnista, projectat per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver,<br />

és l'únic que es va arribar a bastir d'un complex sanatori antituberculós<br />

<strong>de</strong>l Tibidabo, en mal estat <strong>de</strong> conservació.<br />

- Pantà <strong>de</strong> Vallvidrera (1864)<br />

La presa <strong>de</strong>l pantà <strong>de</strong> Vallvidrera es va inaugurar l'any 1864 amb l'objectiu<br />

<strong>de</strong> garantir l'abastament d'aigua al municipi <strong>de</strong> Sarrià.<br />

Consi<strong>de</strong>rada com una joia d'enginyeria hidràulica <strong>de</strong>l s. XIX, obra <strong>de</strong> l'arquitecte<br />

Elies Rogent. Deixà d'utilitzar-se molt aviat. Al 2003 es varen<br />

iniciar les obres d'arranjament <strong>de</strong>l pantà i <strong>de</strong>ls seus entorns.<br />

- <strong>Parc</strong> d'Atraccions <strong>de</strong>l Tibidabo (voltants 1907)<br />

Espai <strong>de</strong> lleure i gaudi. Informació. 93 211 79 42<br />

- <strong>Parc</strong> <strong>de</strong> la Riera <strong>de</strong> Sant Cugat (1999)<br />

És l'espai situat al costa <strong>de</strong> la riera <strong>de</strong> Sant cugat, entre la zona urbana<br />

<strong>de</strong> Canaletes i el <strong>Parc</strong> <strong>de</strong> <strong>Collserola</strong>, un espai <strong>de</strong> transició entre la zona<br />

urbana i el <strong>Parc</strong>. Es po<strong>de</strong>n observar les espècies autòctones <strong>de</strong> bosc <strong>de</strong><br />

ribera i el bosc típic mediterrani. Disposa <strong>de</strong> zona <strong>de</strong> pic-nic amb aigua<br />

potable<br />

- Passeig <strong>de</strong> les Aigües (Començaments s.XX)<br />

Té un recorregut <strong>de</strong> 10 km aprox., <strong>de</strong>l Pla <strong>de</strong>ls Maduixers al Turó <strong>de</strong> Sant<br />

Pere Màrtir, a cota horitzontal. És una passejada agradable i <strong>de</strong>scansada,<br />

la seva posició elevada respecte el pla <strong>de</strong> Barcelona la converteix en un<br />

mirador privilegiat <strong>de</strong>l vessant <strong>de</strong>l litoral.<br />

91<br />

- Pedrera <strong>de</strong> pissarres negres<br />

Antiga explotació <strong>de</strong> pissarres negres, que s'utilitzaven amb diverses<br />

finalitats: per l'enllumenat <strong>de</strong> les cases i com a combustible <strong>de</strong>ls forns <strong>de</strong><br />

calç, com adob per les vinyes, etc. Des <strong>de</strong>l mirador que s'ha construït<br />

(mirador <strong>de</strong>ls ocells) es té una bona visió <strong>de</strong> les formacions geològiques.<br />

- Penya <strong>de</strong>l Moro (Poblat Ibèric)(s.VI-IV aC.)<br />

La Penya <strong>de</strong>l Moro és un turó <strong>de</strong> 276 metres d'alçada situat a ponent <strong>de</strong>l<br />

<strong>Parc</strong> <strong>de</strong> <strong>Collserola</strong>. Des <strong>de</strong>l cim es pot observar el <strong>de</strong>lta <strong>de</strong>l Llobregat i les<br />

serres <strong>de</strong>l Garraf. En aquest turó s'hi troben les restes d'un poblat ibèric<br />

que daten <strong>de</strong> finals <strong>de</strong>l s. VI aC. Excavat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls anys 70, l'any 2002 es<br />

van consolidat algunes habitacions que es po<strong>de</strong>n visitar. També s'hi<br />

troben els vestigis d'una torre <strong>de</strong> guaita d'origen medieval.<br />

Visites comenta<strong>de</strong>s. Tel. 93 480 48 00<br />

- Poblat Ibèric ca n'Oliver (s. VI-IV aC.)<br />

Restes d'un poblat <strong>de</strong>ls segles VI-II a.C. situat en un turó damunt <strong>de</strong><br />

Cerdanyola.<br />

Visites comenta<strong>de</strong>s i itinerari guiat. Tel 93 6923322<br />

- Sant Adjutori (s.X)<br />

Ermita romànica (s.XII) <strong>de</strong> planta rodona (no té absis). Dimensions<br />

reduï<strong>de</strong>s: 4,4 m <strong>de</strong> diàmetre interior. Tres finestres. Gran obertura al SW<br />

on hi havia la porta. Va fer les funcions <strong>de</strong> parròquia fins al segle XIV. Es<br />

té constància <strong>de</strong> la celebració <strong>de</strong> festes i aplecs fins al 1760.<br />

- Sant Cebrià d'Horta (romànica- s. XVIII)<br />

Ermita amb possible origen romànic. Ha sofert modificacions. La darrera,<br />

probablement, al segle XVIII, en què es canvià l'orientació i es va afegir<br />

el petit campanar.<br />

- Sant Iscle i Santa Victòria <strong>de</strong> les Feixes (s. X-XII)<br />

Església romànica (s.XII) a la vall que duu el seu nom. Planta <strong>de</strong> creu,<br />

absis semicircular i volta <strong>de</strong> canó. Exterior transformat el segle XVI; quan<br />

s'afegí la porta actual i el campanar. Fou el nucli original <strong>de</strong> la població<br />

<strong>de</strong> Cerdanyola <strong>de</strong>l Vallès.<br />

Visites comenta<strong>de</strong>s i itinerari guiat. Tel 93 692 33 22<br />

- Sant Medir (s.XI)<br />

Ermita romànica (s.XII). Absis quadrat, volta <strong>de</strong> canó i campanar <strong>de</strong><br />

cadireta damunt tota la façana. Reformada el 1447. La Penya Regalessia<br />

ha restaurat la façana el 1994. Magnífica situació al fons <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong>l<br />

mateix nom.<br />

- Santa Creu d'Olorda (s. XI)<br />

L'església està documentada <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1032. Es tracta d'un temple<br />

romànic d'una sola nau. En afegir-hi capelles laterals (s.XVI i XVII), la<br />

planta passà a ser <strong>de</strong> creu llatina.<br />

- Santa Margarida <strong>de</strong> Valldonzella o Torre <strong>de</strong> dalt<br />

(s.XII)<br />

Antic monestir cistercenc femení, dit originàriament Santa Maria. En<br />

resta, en molt mal estat, l'església romànica documentada <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1175.<br />

Absis quadrat i finestra. Coberta en part <strong>de</strong> bigues i en part <strong>de</strong> volta.<br />

Paratge molt bonic.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!