Descarrega PDF (16 MB) - Revista Alella

DOSSIER
complerta per l’Ensenyament General Bàsic, demanada fa uns
anys. Massa tard!”
1981. Joan Farràs. Escolapi, mestre i Rector de l’Escola Pia
d’Alella
“Abans de començar el curs 1979-80, l’Ajuntament ens va demanar
l’edifici de les classes, en principi durant dos anys, temps
que preveu per construir un nou grup escolar a la població. El
motiu exposat per la Corporació Municipal era que els alumnes,
.
Nacional Fabra. El P. Provincial va acceptar complagut. Només
es va posar una condició: que, dels quatre professors nacionals
que vindrien a impartir les classes de la segona etapa, un d’ells,
fos escolapi”.
1981. Francisco Martí. Escolapi
“La biblioteca de nuestro Colegio de Alella no quiere quedar al
margen del resurgir de esta mansión señorial. Aquí se concentrarán
las bibliotecas de varios colegios escolapios. De momento,
contamos con la del Sr. Borrell, al que Dios tenga en su gloria. La
de Alella, naturalmente, las de Morella y Puigcerdà y esperamos
que Moià nos envíen sus libros. La de Mataró ya lo ha hecho.
En el aspecto recuperativo, se ha verificado un gran cambio en
nuestra biblioteca de Alella. Más de 12.000 volúmenes han sido
removidos. Cristaleros, pintores, carpinteros, etc., se han dado
cita para revivir el histórico rincón. La escalera de caracol -que
parecía una vieja desdentada- ya tiene todos sus dientes. Los armarios
de madera vieja ven, con envidia, la intrusión de armarios
metálicos que contrastan con la austeridad del vetusto aposento.
Ya les lavaremos la cara, al igual que a los autores célebres que
el Sr. Borrell, en alarde de buen gusto, colocó en las paredes”
1986. Lluís Boronat. Rector de l’Escola Pia d’Alella
“L’edifici de les classes i la finca de Can Xeco-Monar s’ha posat a
disposició de l’Escola Agrícola del Maresme que és una branca
de l’Escola de Formació Professional, dirigida per l’Escola Pia de
Mataró. Aquest és el tercer curs que l’Escola Agrícola funciona.
Hi ha seixanta alumnes, alguns d’ells d’Alella”
1992. Revista Alella
“El projecte de construcció d’una residència a la part alta de
la finca, més amunt del llac, suposarà el trasllat de la desena
d’escolapis que ara viuen al vell casalot del Governador. Els
han dit que els trauran d’allà on han viscut més de vint anys. Els
prometen calefacció i mil comoditats més, però ells no estan del
44
tot contents. Així és com ho consideren: “Es veu que som vells i
fem lleig o molestem; només hi volen gent jove aquí”.
1995. Revista Alella
“Segur que molts de vosaltres recordareu els seminaristes que
caminaven en fila, silenciosos i negres pels carrers. Eren ells
els qui donaven alè a aquella estructura imponent. Avui el patrimoni
s’ha convertit en un problema per la mateixa gent que
en el seu dia el va rebre amb els braços oberts. No hi ha cèntims
per mantenir-lo.”
2000. Revista Alella
“La comunitat escolàpia, cada cop més migrada i més vella, no
pot fer-se càrrec del manteniment d’una joia que, mica a mica,
es va desfent com si de sauló es tractés”.
2003. Revista Alella
“A mitjans de l’any 2000, l’opinió pública alellenca era sacsejada
per una impactant notícia. Els Escolapis es desfeien de la finca
d’Alella. Una societat immobiliària participada pel Banc de Sabadell
es feia amb la propietat de la Torre del Governador. De
moment la finca roman tancada.”
2011. Revista Alella
“Destrosses gairebé diàries; un saló de cristall ara ja amb tots els
vidres trencats; robatoris de tot tipus de material que es pugui
vendre; acumulació de brutícia i d’elements inflamables; estàtues
mutilades i, com a cirereta d’aquest pastís de destrucció, el recent
robatori de la porta de ferro forjat que dóna accés al pont i les
seves respectives baranes. Un espai dedicat durant tants anys
a la formació de les persones, ara és l’escenari d’un incivisme i
una violència quasi bé tràgics”.