portada_area_memo_promocio.pub (Recuperada) - Ajuntament de ...

3. .- Policia
Communitària
a
Parlaar
de la seeguretat
ciutadana,
c
és parlar r de sensacions
i, quuan
parlem m de
senssacions,
ess
generen sempre oopinions
disperses.
I és que lees
percepc cions
teneen
les fronteres
molt t febles i mmassa
mat tisos com per posarr-se
d'acor rd.
El caas
més freeqüent
el tenim en les queixe es veïnals ocasionaddes
per manca
de ccivisme.
QQuan
una queixa, generada per elem ments que la ciutad dania
desccriu
com dd’inseguretat,
arribaa
a la poli icia, la policia
de prroximitat,
i en
primmera
instància
els guàrdies g dde
barri, atenen i parlen ammb
la per rsona
afecctada
per ssaber
què hi ha darrrera
la dem manada.
La mmajor
partt
de les ve egades, allò
que el ciutadà percep p comm
insegur retat,
acabba
essent un cúmu ul de condductes
inc cíviques. Per P aquesst
motiu hi h ha
diversitat
de ccriteris
ent tre allò quue
tècnicament
es percep p dess
de la policia
i
el quue
el ciutaadà
sent en e el seu ààmbit
més s personal,
que és ccasa
seva o el
seu barri.
Així doncs el qque
per a uns és unn
barri o una
ciutat insegurs, per als tècnics
de la
segurettat
té una a catalogaació
ben diferent, d ateses a less
estadístiques
delicctives
i eels
criteris
penals. . Aquesta a disparitat
d’opinions
trob ba la
recoonciliació
een
mans de la poliicia
de pr roximitat. La sola ppresència
d’un
policcia
o un agent cívic
fa quue
les se ensacions es dilueixxin
i torn ni la
tranquil·litat.
Lluittar
contra les sensa acions no és una fit ta inabast table, peròò
sí difícil.
Les
einees
per fer-ho
són simples
i invisibles
alhora. Te enir estaddístiques
sobre s
allò que passsa,
els de elictes i faaltes
que es come eten, és ffàcil,
en canvi c
quanntificar
la prevenció,
és quelccom
intang gible. Es tr racta donccs
d’oferir una
espeecial
atencció
a la pre esència coontinuada
als barris i detectarr
situacion ns de
confflicte
en l’úús
de l’espai
públic per evitar r l’incivism me, de ser present en
les
activvitats
commercials
pe er dissuadir
delinqüe ents, de visitar v les comunitat ts de
veïns
per donnar
atenció ó als confllictes
de convivènci
c ia, etc. enn
definitiva a, es
tractta
de ser-hi.
La UUnitat
de RRelacions
amb a la Communitat
tr reballa per r escoltar ttotes
aque estes
molèèsties
derrivades
de
la convivència
i també per prevvenir
allò que
tècnnicament
ees
visualitz zi com un problema de segure etat.
19