portada_area_memo_promocio.pub (Recuperada) - Ajuntament de ...

Si mmesurem
eels
esforço os que s’essmercen
per p aconse eguir dissooldre
aque estes
senssacions,
soovint
no fo onamentaddes
jurídic cament, pe ensarem qque
estem fent
una gesta semmblant
a la de Donn
Quixot de la Man nxa, que llluitava
co ontra
moliins
creient
que ere en gegantts.
Doncs bé, nosa altres, els tècnics de d la
seguuretat
hemm
de lluit tar amb eel
mateix afany co om si ho féssim co ontra
gegaants,
tot i saber que e es tractaa
de molins s.
Les estratègiees
són dife erents, d’uuna
banda les pròpie es dels guààrdies
de barri
que, , de formma
continu uada, mantenen
en ntrevistes amb elss
responsa ables
d’escoles,
asssociacions
de veïns, comerciants,
etc. i,
d’altra bbanda,
les dels
comandamentts
de la Unitat U quee
se n’ocupen
del tracte dirrecte
amb b els
reprresentants
del teix xit social de cada a barri. Les interv rvencions dels
comandamentts
queden n reservaades
per quan hi ha un pproblema
que
sobrrepassa
l’ààmbit
d’in ntervenció dels guàrdies,
o bé b per exeercir
tamb bé la
sevaa
presènciaa
en els se ectors i coontacte
dir recte amb les personnes
visible es de
cadaa
associació
i/o entit tat.
Per ttreballar
eels
conflict tes sorgits arran de la convivè ència en esspais
públ lics o
privaats,
els guuàrdies
de e barri aplliquen
tècniques
de resolucióó
de conflictes.
Aqueest
policiees
estan formats f enn
resolució ó i gestió de conflictes
de fo orma
que quan dettecten
un problemaa
que va més enllà à dels seuus
recurso os, el
derivven
a l’Oficina
de Mediació.
Així doncs, aaplicant
aquest
plaantejament
es dóna
rigor aals
temes que
realmment
ho nnecessiten
i es suaviitzen
aque ells que no o s’han de magnifica ar.
Peròò
la proximmitat
va més m enllà dde
les tasq ques de pr revenció que
fan a la
via
públlica
els aggents
cívics
i els guààrdies
de barri. El tractamen
t nt diferenc ciat a
les vvíctimes,
que s’ofer reix des dde
l’Oficina a d’Atenció
a la Vícctima,
és altre
dels aspectess
destacat ts de la policia de e proximit tat. Malgrrat
pot pa assar
desaapercebuda
aquesta faceta dee
la policia comunità ària, no deeixa
de ser r una
de lees
més importants.
Tenir
tracte directe
i de e confiançaa
amb les víctimes i estendree
una mà quan q
hi haa
la necesssitat,
dipo osita la connfiança
en n les perso ones que ssovint
veuen
la
policcia
com uun
estam ment llunyyà,
fins i tot poc recomanaable,
ates sa la
diferrència
culttural
que hi h pot haveer,
sobretot,
amb pe ersones noouvingude
es.
Podeer
treure a la llum casos
no deenunciats
i donar su uport a less
persones s que
neceessiten
la intervenci ió policial, , n’és la finalitat.
Hi ha delicttes
que pe er les
sevees
característiques
i les impliccacions
em mocionals i socials qque
compo orten
són difícils dee
denunciar.
Aqueest
és el cas de la violènciaa
de gène ere, i
també
de la ddomèstica,
, fet que ccom
a policies
i com m a personnes
implic cades
en laa
nostra ssocietat
en ns preocuppa
i pel qu ual treballe em amb nnous
projectes.
Reduuir
la xifrra
negra d’aquests casos i donar una
més quue
merescuda
atennció
a les vvíctimes
fo orma part dels nostr res objecti ius.
20