21.07.2013 Views

Accents#639 - Diari de Girona

Accents#639 - Diari de Girona

Accents#639 - Diari de Girona

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Accents#639</strong><br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> Suplement d’Oci i Cultura<br />

DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009<br />

CINEMA<br />

El realitzador Spike Jonze<br />

torna a les pantalles amb<br />

el conte fantàstic<br />

«Don<strong>de</strong> viven los<br />

monstruos» >PÀG 3<br />

La revolució<br />

digital<br />

Que James Cameron és un megalòman<br />

incurable ho sap tothom, com<br />

tampoc no pot sorprendre ningú que<br />

aquest senyor hagi invertit una dècada<br />

<strong>de</strong> la seva vida en la filmació d’una<br />

pel·lícula perquè requeria que la<br />

tècnica digital en tres dimensions estigués<br />

molt avançada.<br />

PEP PRIETO<br />

Efectivament, si es consulten les hemeroteques,<br />

Cameron ja parlava d’Avatar<br />

a les ro<strong>de</strong>s <strong>de</strong> premsa <strong>de</strong> Titanic,<br />

i ja apuntava que l’elaboració <strong>de</strong>l projecte<br />

el portaria a no dirigir res més durant<br />

una bona temporada. L’estiu passat<br />

es va estrenar a bombo i plateret el<br />

primer tràiler <strong>de</strong>l film i el resultat està a<br />

la vista <strong>de</strong> tothom: rècord absolut <strong>de</strong> <strong>de</strong>scàrregues<br />

per Internet, mig món enlluernat<br />

per les possibilitats <strong>de</strong> les tres dimensions<br />

i, naturalment, la promesa<br />

d’un espectacle audiovisual que només<br />

l’autor <strong>de</strong> Mentiras arriesgadas i Steven<br />

Spielberg saben fer amb aquesta propietat.<br />

Vistes les expectatives, és fàcil imaginar-se<br />

que Avatar es menjarà amb patates<br />

totes les seves competidores a les<br />

taquilles nadalenques, sense oblidar que<br />

aquesta mateixa època s’escullen les<br />

candidates als Oscar.<br />

ANIVERSARI<br />

Vuit anys a La Mirona<br />

La sala saltenca ofereix aquest cap <strong>de</strong><br />

setmana una festa amb Joan Rovira Acústik i<br />

l’Orquestra Di-versiones per celebrar el seu<br />

vuitè aniversari >PÀG 8<br />

«AVATAR» JAMES CAMERON TORNA A LA DIRECCIÓ DOTZE<br />

ANYS DESPRÉS DE «TITANIC» AMB UNA EPOPEIA DE CIÈNCIA-<br />

FICCIÓ QUE VOL MARCAR UN ABANS I UN DESPRÉS EN EL<br />

GÈNERE<br />

I per què tan enrenou amb la filmació<br />

d’una epopeia <strong>de</strong> ciència-ficció<br />

que, al capdavall, recicla velles històries<br />

<strong>de</strong> civilitzacions alienígenes? Doncs<br />

per què Cameron integra imatge real i<br />

animada com mai s’ha vist en una<br />

pantalla.<br />

El protagonista, un exmarine anomenat<br />

Jake Sully, és reclutat per viatjar<br />

al planeta Pandora per establir-hi una<br />

colònia humana, però no triga a <strong>de</strong>scobrir<br />

que les intencions <strong>de</strong>ls seus paisans<br />

són la total eradicació <strong>de</strong> la cultura<br />

nativa. Per aquest motiu, Jake s’acaba<br />

unint als habitants <strong>de</strong> Pandora a través<br />

d’una versió extraterrestre d’ell mateix<br />

(l’avatar <strong>de</strong>l títol) en una guerra que<br />

té lloc per terra, mar i aire, i que canviarà<br />

el <strong>de</strong>stí <strong>de</strong> la humanitat per sempre. Cameron<br />

ha comptat amb un interessant<br />

repartiment encapçalat per Sam Worthington<br />

(atenció a aquest nom: l’any que<br />

ve també estrenarà el remake <strong>de</strong> Furia<br />

<strong>de</strong> Titanes), Zoe Saldana, Sigourney<br />

Weaver (en el seu retrobament amb el<br />

director 23 anys <strong>de</strong>sprés d’Alien), Michelle<br />

Rodriguez, Giovanni Ribisi, Joel<br />

David Moore, C.C.H. Poun<strong>de</strong>r, Peter<br />

Mensah, Laz Alonso, Stephen Lang i Wes<br />

Studi. La banda sonora és <strong>de</strong> l’autor <strong>de</strong><br />

Titanic, James Horner.<br />

LA FITXA<br />

País: Estats Units.Any: 2009. Títol Original: «Avatar». Direcció: James Cameron.<br />

Intèrprets: Sam Worthington, Zoe Saldana, Sigourney Weaver, Michelle Rodriguez,<br />

Giovanni Ribisi, Joel David Moore, C.C.H. Poun<strong>de</strong>r, Peter Mensah, Stephen Lang, Wes Studi.<br />

Albéniz Centre i Plaça (Gi.), Ocine (Gi.), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres,<br />

Olot, Arinco i Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Cines Roses.<br />

CLUBBING<br />

Dosem torna a casa per Nadal<br />

El DJ gironí, que ha triomfat arreu <strong>de</strong>l món i ha punxat a les millors sales<br />

d’Europa i Àsia, ofereix el dia 24 al Blau Music Club una sessió per<br />

presentar la seva posada <strong>de</strong> llarg en el segell Sino >PÀG 9<br />

LA FITXA<br />

Producció:<br />

Espanya 2009.<br />

Durada: 126 min. Gènere:<br />

Drama. Direcció:<br />

Alejandro Amenábar.<br />

Intèrprets: Rachel<br />

Weisz, Max Minghella,<br />

Oscar Isaac, Rupert<br />

Evans. Albèniz Centre,<br />

Ocine (Gi.), Cinebox<br />

(Salt), Lauren (Blanes),<br />

CatCines (Figueres), Cines<br />

Olot, Arinco (Palamós),<br />

Ocine (Platja d’Aro),<br />

Cines Roses.


02 PUBLICITAT Accents<br />

DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

<strong>Girona</strong> 4.00<br />

Platja d’Aro 3.45<br />

<strong>Girona</strong> 3.45 (3D)<br />

Platja d’Aro 3.45 (3D)<br />

<strong>Girona</strong> 4.00 5.45<br />

Platja d’Aro 4.30 6.30<br />

<strong>Girona</strong> 7.15 10.30<br />

Platja d’Aro 8.45 10.45<br />

www.ocine.es<br />

GIRONA • PLATJA D’ARO<br />

<strong>Girona</strong> 8.45 10.30 0.30*<br />

<strong>Girona</strong> 6.10 8.20 10.30 0.30*<br />

Platja d’Aro 8.30 1.30 0.30*<br />

<strong>Girona</strong> 4.10 7.10 10.20 (amb <strong>de</strong>scans)<br />

Platja d’Aro 4.10 7.10 10.20 (amb <strong>de</strong>scans)<br />

<strong>Girona</strong> 4.30 6.30<br />

Platja d’Aro 4.15<br />

<strong>Girona</strong> 8.30 10.30 0.30* <strong>Girona</strong> 4.15 7.15<br />

<strong>Girona</strong> 4.15 6.15 8.15 10.15 <strong>Girona</strong> 4.00 7.15 10.30 3D<br />

Platja d’Aro 4.15<br />

Platja d’Aro 4.00 7.15 10.30 3D<br />

* Sessions golfes els divendres i els dissabtes<br />

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entra<strong>de</strong>s per Internet: www.cinesocar.com


LA FITXA<br />

Estats<br />

Units.<br />

2009.<br />

Gènere: Fantàstic.<br />

Durada: 101 min. Direcció<br />

i guió: Spike<br />

Jonze. Intèrprets: Catherine<br />

Keener, Mark<br />

Ruffalo, Chris Cooper,<br />

Forest Whitaker .<br />

Lauren (Blanes),<br />

Cines Figueres,<br />

Ocine (Platja<br />

d’Aro)<br />

EL PROTAGONISTA<br />

Al servei <strong>de</strong>ls<br />

músics.<br />

Grups com REM,<br />

Weezer, Chemical<br />

Brothers, Beastie<br />

Boys o Sonic<br />

Youth han gaudit<br />

<strong>de</strong>l privilegi <strong>de</strong> tenir<br />

Spike Jonze<br />

com a mestre <strong>de</strong><br />

cerimònies <strong>de</strong> les<br />

seves cançons traduï<strong>de</strong>s<br />

en imatges.<br />

De fet, per Jonze,<br />

el cinema suposa<br />

una mena <strong>de</strong> teràpia<br />

entre filmacions<br />

<strong>de</strong> concerts i<br />

clips musicals.<br />

LA FITXA<br />

França.<br />

2009.<br />

Gènere: Comèdia<br />

dramàtica. Direcció:<br />

Cécile Telerman.<br />

Intèrprets:<br />

Mathil<strong>de</strong> Seigner,<br />

Charlotte Rampling,<br />

Olivier Marchal,<br />

Pascal Elbé.<br />

OCine (<strong>Girona</strong>)<br />

Sens dubte, la carrera <strong>de</strong> Spike Jonze<br />

no <strong>de</strong>ixa mai <strong>de</strong> sorprendre’ns:<br />

autor bàsicament <strong>de</strong> ví<strong>de</strong>os musicals<br />

per a la majoria <strong>de</strong> grans grups<br />

<strong>de</strong>ls Estats Units, l’home va <strong>de</strong>cidir,<br />

conjuntament amb companys <strong>de</strong><br />

viatge <strong>de</strong> camins similars com Roman<br />

Coppola o Michel Gondry, fer<br />

el salt envers el llargmetratge <strong>de</strong> ficció.<br />

No cal dir que la cosa ha funcionat<br />

d’allò més bé.<br />

CARLES RIBAS<br />

Si Cómo ser John Malkovich oferia<br />

una bona i necessària dosi d’aire fresc<br />

a l’originalitat <strong>de</strong> les històries que les<br />

productores <strong>de</strong> Hollywood oferien,<br />

Adaptation va es<strong>de</strong>venir una mena<br />

<strong>de</strong> senyal diví. Jonze, lluny «d’adaptar-se»<br />

als gustos generals <strong>de</strong> la gran<br />

indústria i <strong>de</strong> mirar-se el melic gràcies<br />

a assolir totes les bones crítiques que<br />

qualsevol humà pugui suportar, va<br />

El cinema francès ens té acostumats<br />

en els darrers mesos a presentarnos<br />

relats corals que giren entorn <strong>de</strong><br />

les llums i ombres que s’estableixen<br />

en l’epicentre <strong>de</strong> qualsevol família<br />

prototípica. Si la temporada anterior<br />

Olivier Assayas confeccionava una<br />

profunda mirada a aquest univers<br />

amb l’excel·lent Las horas <strong>de</strong>l verano<br />

i Rémi Bezançon gaudia d’un<br />

inesperat èxit amb El primer día <strong>de</strong>l<br />

resto <strong>de</strong> tu vida, ara toca parlar <strong>de</strong>l<br />

per què tota la culpa és <strong>de</strong> la mare.<br />

CARLES RIBAS<br />

La família Celliers és com totes les famílies,<br />

és a dir, estan completament<br />

<strong>de</strong>cidir continuar fent el que li venia<br />

<strong>de</strong> gust: els vi<strong>de</strong>oclips. Només <strong>de</strong> tant<br />

en tant realitza incursions al món <strong>de</strong>l<br />

llargmetratge i, si ho fa, és per <strong>de</strong>ixar<br />

Retrat <strong>de</strong> família<br />

«TODA LA CULPA ES DE MI MADRE» DESPRÉS DE<br />

«POR QUÉ LAS MUJERES SIEMPRE QUEREMOS MÁS?», LA<br />

DIRECTORA CÉCILE TELERMAN ENS APROPA ALTRA VOLTA<br />

A UN UNIVERS EMINENTMENT FEMENÍ<br />

sonats. La mare, amb seixanta anys, es<br />

passa tot el sant dia criticant les seves<br />

dues filles i el seu marit, l’Henry, un<br />

home que <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> jubilar-se mai ha<br />

tornat a ser el mateix.<br />

L’Antoine, el fill gran, gau<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> la<br />

característica que tot el que fa li surt<br />

malament; l’Alice, la germana mitjana,<br />

és una pintora frustrada i finalment<br />

l’Annabelle combina el seu ofici d’infermera<br />

amb les prediccions <strong>de</strong>l tarot.<br />

Semblaria evi<strong>de</strong>nt que el futur d’aquesta<br />

família no pronostiqués res <strong>de</strong><br />

bo, però l’aparició d’en Jacques, un policia<br />

que està <strong>de</strong> tornada <strong>de</strong> tot, farà<br />

que les coses canviïn, i més quan s’enamori<br />

<strong>de</strong> l’Alice.<br />

Accents<br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009<br />

tothom <strong>de</strong>sconcertat.<br />

Aquest és el<br />

cas <strong>de</strong> Don<strong>de</strong><br />

viven los<br />

monstruos.<br />

Partint<br />

d’un relat <strong>de</strong><br />

Maurice Sendak,<br />

el cineastanordamericà<br />

ens<br />

submergeix<br />

en un món<br />

que sembla<br />

resultar un<br />

híbrid entre<br />

la mítica La<br />

historia<br />

interminable <strong>de</strong> Michael En<strong>de</strong> i el<br />

clàssic <strong>de</strong> Saint-Exupéry El petit príncep.<br />

Don<strong>de</strong> viven los monstruos ens<br />

Comèdia amb un pensament <strong>de</strong><br />

tragèdia, Toda la culpa es <strong>de</strong> mi madre<br />

no <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> jugar amb uns elements<br />

bàsics els quals po<strong>de</strong>m trobar en qualsevol<br />

retrat familiar i coral amb uns mínims<br />

<strong>de</strong> dignitat.<br />

El film, això sí, gau<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> la sempre<br />

agradable presència <strong>de</strong> Mathil<strong>de</strong> Seigner<br />

i d’una actriu <strong>de</strong> cap a peus com<br />

Charlotte Rampling.<br />

CINEMA 03<br />

DIARI DE GIRONA<br />

Vull ser un<br />

PETIT<br />

PRÍNCEP<br />

«DONDE VIVEN LOS MONSTRUOS» EL DIRECTOR DE «CÓMO SER JOHN MALKOVICH» I «ADAPTATION»<br />

CENTRA LA SEVA FABULOSA IMAGINACIÓ EN UN FILM DESTINAT AL PÚBLIC MÉS JOVE<br />

DIARI DE GIRONA<br />

Clàssic <strong>de</strong> la literatura infantil per Maurice Sendak el 1963.<br />

conta la història d’en Max, un nen que<br />

a causa <strong>de</strong> la incomprensió <strong>de</strong>ls seus<br />

pares, <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix crear-se i viure en un<br />

món paral·lel habitat per una fauna<br />

producte <strong>de</strong> la seva imaginació.<br />

Els habitants d’aquest regne veuen<br />

en Max com el guia idoni per dur-los<br />

a la més absoluta <strong>de</strong> les felicitats, però<br />

malgrat que el noi també <strong>de</strong>sitgi governar<br />

amb justícia i bon criteri, <strong>de</strong><br />

seguida s’adonarà que tot plegat resulta<br />

més complicat <strong>de</strong>l que semblava.<br />

Com no podia ser d’altra manera,<br />

Spike Jonze ens ofereix un imaginari<br />

visual capaç d’enlluernar qualsevol<br />

amb l’afegit <strong>de</strong> partir d’una història<br />

prou coneguda. Mèrit <strong>de</strong>l director,<br />

d’un grup d’actors encapçalats per la<br />

sempre fabulosa Catherine Keener i<br />

d’un equip tècnic que gau<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> la<br />

presència d’un músic com Carter<br />

Burwell.<br />

DIARI DE GIRONA<br />

L’incombustible Oliveira<br />

La cartellera d’aquesta setmana es<br />

complementa amb un home gairebé<br />

etern en el món <strong>de</strong>l cinema com és el<br />

portuguès Manoel <strong>de</strong> Oliveira. Amb<br />

més <strong>de</strong> cent anys a les seves espatlles,<br />

Oliveira ens ofereix una fresquíssima i<br />

irònica adaptació d’un relat d’Eça <strong>de</strong><br />

Queiroz a Singularida<strong>de</strong>s <strong>de</strong> una chica<br />

rubia.


04 CINEMA Accents<br />

DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

<br />

OBRA MESTRA<br />

<br />

MOLT BONA<br />

<br />

BONA<br />

<br />

INTERESSANT<br />

<br />

REGULAR<br />

<br />

DOLENTA<br />

CRÍTIQUES LES ESTRENES DE LA SETMANA PASSADA<br />

Cartellera<br />

LA PROGRAMACIÓ<br />

DELS CINEMES DE<br />

GIRONA A LA<br />

PÀGINA 54<br />

DdG<br />

BLINDADO<br />

<br />

Estats Units, 2009. Color. 85 min. Títol original: «Armored». Direcció: Nimród<br />

Antal. Guió: James V. Simpson. Intèrprets: Matt Dillon, Jean Reno, Laurence Fishburne,<br />

Amaury Nolasco, Fred Ward, Milo Ventimiglia, Skeet Ulrich, Columbus Short.<br />

Ocine (Gi.), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes). En la tendència actual per recuperar<br />

l’austeritat narrativa i la immediatesa <strong>de</strong>ls thrillers <strong>de</strong>ls 70 s’ha produït un fenomen<br />

molt curiós: si bé alguns aposten per la sofisticació <strong>de</strong>l context (a vega<strong>de</strong>s<br />

amb resultats immillorables, com en el cas <strong>de</strong> Zodiac), d’altres es limiten<br />

a recrear la sequedat expositiva i la condició <strong>de</strong> faula <strong>de</strong> les<br />

cintes policíaques d’aquella dècada. Blindado pertany al segon<br />

apartat; a partir d’una<br />

premissa tan<br />

senzilla com efectiva,<br />

Antal construeix<br />

un conte <strong>de</strong> la lletera<br />

dinàmic, molt físic,<br />

farcit <strong>de</strong> pols i<br />

mala llet, en què en<br />

menys <strong>de</strong> 90 minuts<br />

s’aconsegueix<br />

fer un òptim retrat<br />

coral sense haver<br />

<strong>de</strong> recórrer a girs<br />

narratius o a màscares<br />

argumentals. És<br />

un cinema sense arbitrarietats,<br />

on cada<br />

diàleg prefigura un<br />

gest i que, com a<br />

bona mostra <strong>de</strong>l gènere,<br />

s’articula a<br />

partir d’una disjuntiva<br />

moral que <strong>de</strong>genera<br />

cap a un espiral<br />

<strong>de</strong> violència i, en<br />

conseqüència, cap a<br />

la revelació <strong>de</strong>l miratge<br />

<strong>de</strong> la lleialtat.<br />

Ens trobem, doncs,<br />

davant un western<br />

urbà en tota regla<br />

que s’emmiralla més en Walter Hill que en els clàssics, sense que això s’hagi d’entendre<br />

en sentit pejoratiu. Blindado no aspira a innovar o revisar, simplement s’esforça<br />

a servir-se <strong>de</strong> la narrativa cinematogràfica en la seva formulació més primària<br />

i eficaç. Antal sap rodar-la amb els mínims elements (no hi ha càmeres lentes i<br />

s’utilitza sàviament la claustrofòbia escènica) i, sobretot, sap treure punta a un esplèndid<br />

planter d’intèrprets que apel·la, precisament, a aquelles <strong>de</strong>sfila<strong>de</strong>s<br />

estel·lars <strong>de</strong> secundaris que caracteritzaven els thrillers <strong>de</strong> sèrie B <strong>de</strong> fa dues o<br />

tres dèca<strong>de</strong>s. No passarà a la posteritat, però és un magnífic exemple <strong>de</strong> les virtuts<br />

<strong>de</strong> la senzillesa en temps<br />

d’abarrocament formal.<br />

PEP PRIETO<br />

ALGO PASA EN HOLLYWOOD<br />

<br />

<br />

EE UU. 2008. 110 min. Comèdia<br />

dramàtica. Títol original: «What just happened?»<br />

Direcció: Barry Levinson. Guió:<br />

Francisco Cabezas i Eneko Lizarraga. Música:<br />

Marcelo Zarvos. Fotografia: Stéphane<br />

Fontaine. Muntatge: Hank Corwin. Intèrprets:<br />

Robert De Niro, Catherine Keener,<br />

Sean Penn, Kristen Stewart, Stanley<br />

Tucci, John Turturro, Bruce Willis, Michael<br />

Wincott , Robin Wright Penn, Moon Bloodgood.<br />

Albéniz Plaça, Ocine (<strong>Girona</strong>),<br />

Ocine (Platja d’Aro). No és una pel·lícula<br />

equiparable a d’altres que han indagat<br />

en la indústria hollywoo<strong>de</strong>nse amb més<br />

talent, però, dona<strong>de</strong>s les circumstàncies<br />

actuals (veure un film interessant gairebé<br />

és impossible), aquesta comèdia (negra,<br />

pessimista i un xic estrambòtica) és un<br />

producte comptat amb ofici (encara que<br />

s'enlaira als quinze minuts <strong>de</strong> projecció).<br />

Se sosté sobre intèrprets d'una eficàcia<br />

absoluta, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> De Niro fins a Bruce Willis,<br />

passant per la magistral Catherine<br />

Keener (glacial i immisericordiós cap <strong>de</strong>ls<br />

estudis). Desfilen tots els personatges <strong>de</strong><br />

la indústria (el productor, l'agent, el guionista<br />

o l'actor egomaníac), arquetips ja<br />

encunyats en tres superbes pel·lícules:<br />

Dues setmanes en una altra ciutat (Vincente<br />

Minnelli, 1962), La llegenda <strong>de</strong><br />

Lylah Clare (Aldrich, 1968) i The big knife<br />

/ El gran ganivet (1956, també d'Aldrich).<br />

L'estructura s'articula al voltant a les<br />

dues setmanes prèvies a la presentació<br />

d'una pel·lícula a Canes, les pressions <strong>de</strong><br />

l'estudi per canviar el final (ha <strong>de</strong> ser políticament<br />

correcte), els estratagemes <strong>de</strong>l<br />

productor per acontentar a tots, i la seva<br />

vida familiar, en bancarrota. A estones<br />

«vitriòlica» i sempre ben narrada, la merca<strong>de</strong>ria<br />

cinema dins <strong>de</strong>l cinema funciona.<br />

Suficient, ¿no?<br />

MAL DÍA PARA PESCAR<br />

<br />

Espanya-Uuguai.<br />

2009. 110 min. Comèdia<br />

dramàtica. Director: Álvaro Brechner.<br />

Estrenada en el Festival <strong>de</strong> Canes i escollida<br />

per representar Uruguai en els Oscar, Mal día<br />

para pescar suposa el <strong>de</strong>but en llargmetratge<br />

<strong>de</strong>l prestigiós curtmetratgista Álvaro Brechner.<br />

Es tracta d'un film d'ajustat pressupost,<br />

però grans i legítimes aspiracions, que assumeix<br />

diferents codis genèrics (western, faula,<br />

picaresca) sense sotmetre's totalment a cap, i<br />

protagonitzat per un grapat <strong>de</strong> <strong>de</strong>sesperats<br />

per<strong>de</strong>dors, extraviats temporal i emocionalment<br />

en mig <strong>de</strong>ls res, amb un passat difús i<br />

un present que es plantegen més com a fugida<br />

cap endavant que com a pla <strong>de</strong> futur. Impossible<br />

no empatizar amb la seva acarnissada<br />

lluita per la supervivència, narrada amb<br />

excel·lent pols i les dosis justes <strong>de</strong> melancolia<br />

per Álvaro Brechner i el seu esforçat equip,<br />

en una pel·lícula que va creixent i que acaba<br />

donant una lliçó sobre l'ambició, la por, l'honor,<br />

la dignitat, l'amistat i, és clar, la vida. No<br />

se la perdin.<br />

MALAMUERTE<br />

<br />

Espanya-Colòmbia.<br />

2009. Comèdia dramàtica.<br />

Direcció i guió: Vicente Pérez Herrero.<br />

Un barri portuari, un collage <strong>de</strong> personatges<br />

als quals el <strong>de</strong>stí ha donat massa punta<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> peu, un segrest, la màfia, un exboxejador,<br />

un <strong>de</strong>ute pen<strong>de</strong>nt –vaja, tots els ingredients<br />

per a un film noir, però també per a un<br />

capítol <strong>de</strong> la sèrie <strong>de</strong> Telecinco Sin tetas no<br />

hay paraíso–. El que té <strong>de</strong> dolent Malamuerte<br />

és que acaba assemblant-se més a la segona<br />

opció que a la primera, i és que no tot ha <strong>de</strong><br />

recaure en l'estètica <strong>de</strong> les pistoles, <strong>de</strong>ls mafiosos<br />

i <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>spullats, per molt atractius que<br />

aquests puguin resultar; a vega<strong>de</strong>s, se'ns oblida<br />

la importància d'un bon guió, exempt <strong>de</strong><br />

tanta artificiositat.


Accents<br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009<br />

PUBLICITAT 05


06 LLIBRES Accents<br />

DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

Els més<br />

venuts<br />

LUIS LANDERO<br />

Retrato <strong>de</strong><br />

un hombre<br />

inmaduro<br />

TUSQUETS,<br />

234 PÀGINES.<br />

JOSEP M. ESPINÀS<br />

I la festa segueix<br />

LA CAMPANA, 174 PÀGINES<br />

Com un «autoretrat»<br />

En l’obra literària d’Espinàs hi ha una<br />

línia «memorialista», al llarg <strong>de</strong> la qual<br />

parla <strong>de</strong> les seves experiències personals i<br />

<strong>de</strong>l món que les envolta. Ara l’autoretrat es<br />

consolida amb I la festa segueix, un text<br />

ple d’observacions i reflexions sobre els<br />

fets <strong>de</strong> la vida (la <strong>de</strong> la societat i la seva)<br />

exposa<strong>de</strong>s amb precisió, profunditat i una<br />

calma lluminosa.| DdG<br />

CARLES GALLEGO ARJONA<br />

11 raonaments per<br />

<strong>de</strong>spertar i alliberar-se<br />

INDIGO, 155 PÀGINES<br />

És el moment <strong>de</strong> la revolució <strong>de</strong> la llum!<br />

En el món d’avui dia, on vivim la<br />

màxima expressió <strong>de</strong> la foscor i <strong>de</strong> la llum,<br />

tenim la necessitat <strong>de</strong> sanar-nos,<br />

d’equilibrar-nos i <strong>de</strong> trobar respostes a allò<br />

que no entenem. Tal com diu el títol <strong>de</strong>l<br />

volum, aquest llibre ofereix onze<br />

raonaments que donen eines per sanar-se<br />

físicament i mentalment| DdG<br />

ORHAN PAMUK<br />

El Museo <strong>de</strong> la Inocencia<br />

MONDADORI, 648 PÀGINES<br />

Una història d’amor que ratlla l’obsessió<br />

La història d’amor entre un jove<br />

membre <strong>de</strong> la burgesia d’Istanbul i una<br />

parenta llunyana seva comença com una<br />

aventura innocent que evoluciona cap a<br />

l’amor sense límits. Quan ella <strong>de</strong>sapareix,<br />

ell no tarda gaire a <strong>de</strong>scobrir l’efecte<br />

calmant que tenen sobre ell els objectes<br />

que alguna vegada van passar per les<br />

mans <strong>de</strong> la seva estimada.| DdG<br />

JOHN CLELLON HOLMES<br />

Go<br />

EDICIONES ESCALERA, 443 PÀGINES<br />

El text que va batejar la generació Beat<br />

Clellon Holmes recull les primeres pas -<br />

ses i ensopega<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls seus amics Cas -<br />

sady, Kerouac i Ginsberg, que els llançarien<br />

a l’eternitat literària. Aquesta història <strong>de</strong>l<br />

sexe, el jazz, les drogues i els carrers <strong>de</strong>l<br />

Nova York <strong>de</strong> finsla <strong>de</strong>ls 40 mostra que la<br />

generació beat no es va limitar a inventar<br />

una forma <strong>de</strong> vida: també una literatura i<br />

una forma revolucionària <strong>de</strong> mirar.| DdG<br />

JORDI PONS<br />

No tindràs collons <strong>de</strong> fer-ho<br />

EDITORIAL BASE, 273 PÀGINES<br />

No és un altre llibre sobre Pep Guardiola<br />

Els altres opinen i veuen l’entrenador<br />

<strong>de</strong>l Barça <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fora. La família, els pares i<br />

els germans, els companys i els professors<br />

<strong>de</strong> l’escola, amics i enemics esportius, <strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> Guillermo Amor i Andoni Zubizarreta<br />

fins a Fernando Hierro. Els entrenadors<br />

van <strong>de</strong> Cruyff a Van Gaal i Fabio Capello,<br />

directius, representants i fins i tot l’actual<br />

presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l club, Joan Laporta.| DdG<br />

JEAN RHYS<br />

Una sonrisa, por favor<br />

LUMEN, 192 PÀGINES<br />

Els primers apunts <strong>de</strong> la novel·lista<br />

Els records <strong>de</strong> l’autora, que parla <strong>de</strong> la<br />

seva infància a Dominica a finals <strong>de</strong>l XIX<br />

per <strong>de</strong>sprés relatar la seva vida a Londres i<br />

París, les dues ciutats on va viure a partir<br />

<strong>de</strong>ls anys 20 i on va haver <strong>de</strong> sobreviure<br />

treballant com a nois <strong>de</strong>l cor a cabarets,<br />

fent d’extra en les primeres pel·lícules<br />

angleses i <strong>de</strong>ambulant d’una pensió a una<br />

altra a la recerca <strong>de</strong> l’afecte. | DdG<br />

DE VEGADES PENSEM QUE LA VIDA ÉS AVORRIDA, L’AUTOR DEMOSTRA QUE TOTES<br />

LES VIDES TENEN MOMENTS DIVERTITS I QUE NO CALEN GRANS ARGUMENTS<br />

La novel·la <strong>de</strong> la gent comuna<br />

Luis Lan<strong>de</strong>ro (Alburquerque,<br />

Badajoz, 1948), l’inoblidable autor<br />

<strong>de</strong> Juegos <strong>de</strong> la edad tardía (1989),<br />

publica una novel·la, aparentment<br />

mínima. Però carregada <strong>de</strong><br />

sornegueria i d’escenes hilarants.<br />

Per cert, l’editorial que el publica,<br />

Tusquets, compleix 60 anys, <strong>de</strong> la<br />

mà <strong>de</strong> Beatriz <strong>de</strong> Moura, referent<br />

<strong>de</strong>l nostre mercat editorial, per la<br />

qualitat <strong>de</strong>ls títols publicats i<br />

l’olfacte en consagrar grans autors.<br />

MOISÈS DE PABLO<br />

FICCIÓ EN CATALÀ<br />

1<br />

El símbol<br />

perdut<br />

DAN BROWN<br />

EMPÚRIES<br />

Luis Lan<strong>de</strong>ro basteix una novel·la que<br />

funciona com una caixa <strong>de</strong> sorpreses.<br />

Una caixeta <strong>de</strong> ceràmica artesanal.<br />

Una joia que et posseeix al mateix<br />

temps que la llegeixes, amarada <strong>de</strong> la<br />

seva aparent futesa. De vega<strong>de</strong>s voreja<br />

l’humor <strong>de</strong> l’absurd i pren el rostre <strong>de</strong><br />

gent com l'inimitable Vian. L’autor domina<br />

el llenguatge i el posa en boca<br />

d’un personatge comú, tant comú com<br />

tots nosaltres. Un redactor <strong>de</strong> llenguatge<br />

subtilment pedant d’una petita revista<br />

gratuïta Alló Chamberí, <strong>de</strong>l barri<br />

madrileny <strong>de</strong> Chamberí. Un protagonista<br />

que recorda, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l llit d’hospital,<br />

les escenes principals d’una vida,<br />

en un monòleg-riu que podria recordar<br />

Cinco horas con Mario, i, en canvi,<br />

es ple <strong>de</strong> sornagueria i cops d’efecte, <strong>de</strong><br />

pica<strong>de</strong>s d’ullet al lector.<br />

Perquè la major part <strong>de</strong> les nostres<br />

vi<strong>de</strong>s, les d’aquells que no són grans polítics,<br />

espies, grans advocats, futbolistes<br />

i <strong>de</strong>més feines llegendàries, són comunes<br />

i alhora, precioses. Les seves històries<br />

són quotidianes, i al mateix<br />

2<br />

Olor <strong>de</strong> colònia<br />

SÍLVIA ALCÁNTARA<br />

EDICIONS 1984<br />

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA<br />

3<br />

Rere els murs<br />

NÚRIA ESPONELLÀ<br />

COLUMNA<br />

4<br />

Invisible<br />

PAUL AUSTER<br />

EDICIONS 62<br />

temps funcionen com una paròdia <strong>de</strong><br />

la vida diària. Com el protagonista, que<br />

se sent culpable davant d’una comissaria,<br />

i tot seguit, voldria que tothom el<br />

reconegués com a innocent. Lan<strong>de</strong>ro<br />

penetra a voltes en el terreny <strong>de</strong> la poesia,<br />

per la seva habilitat en <strong>de</strong>scriure els<br />

estats d’ànim, i les coses mínimes.<br />

Així, el protagonista <strong>de</strong>clara a la pàgina<br />

12, tot i ser ateu, que té raptes místics:<br />

«ansias <strong>de</strong> purificación. Ebriedad<br />

moral. Impresión milagrosa <strong>de</strong> caminar<br />

sobre las aguas. Fanatismo y candor<br />

confundidos en uno».<br />

Així com no solem <strong>de</strong>scobrir les<br />

petites grans meravelles que ens envolten,<br />

el protagonista <strong>de</strong>l text, postrat<br />

en el llit, per una malaltia que intuïm<br />

<strong>de</strong>finitiva, les <strong>de</strong>scobreix totes. Com la<br />

primera operació econòmica en euros<br />

amb una caixera <strong>de</strong> supermercat el<br />

2002. Verges tots dos en això <strong>de</strong> la<br />

nova moneda, una caixera amb la que<br />

<strong>de</strong>sprés quedarà, la Charo, per <strong>de</strong>scobrir<br />

les meravelles <strong>de</strong> la nova economia<br />

europea planificada. Paraules, mots<br />

d’un home que repassa la seva vida i<br />

que es confonen en una pluja a voltes<br />

<strong>de</strong>sor<strong>de</strong>nada <strong>de</strong> records.<br />

Mots que ens expliquen que el protagonista<br />

volia ser monjo ermità i va<br />

acabar fascinat per les paraules. Des <strong>de</strong><br />

la revista gratuïta i el retrat <strong>de</strong>l seu director,<br />

un personatge que li diuen don<br />

Obvio perquè les seves sentències són<br />

sempre <strong>de</strong> sentit comú. Bona galeria <strong>de</strong><br />

personatges, que semblen sortits d’una<br />

novel·la <strong>de</strong> Boris Vian, com aquest<br />

creador <strong>de</strong> biografies <strong>de</strong> gent anònima<br />

que pensa que la millor frase creada<br />

5<br />

L’home inquiet<br />

HENNINH MANKELL<br />

TUSQUETS<br />

NO-FICCIÓ CATALÀ<br />

1<br />

Memòries.<br />

Temps <strong>de</strong><br />

construir<br />

JORDI PUJOL<br />

PROA<br />

L’autor <strong>de</strong> «Juegos <strong>de</strong> la edad tardía» publica «Retrato <strong>de</strong> un hombre inmaduro».<br />

mai és «se ven<strong>de</strong> este local», perquè no<br />

li manca ni li és sobrer cap paraula.<br />

Són moments quotidians, com trobar-te<br />

amb un veí <strong>de</strong> l’escala, tots dos<br />

amb bosses <strong>de</strong> brossa. I que, <strong>de</strong> mica<br />

en mica, es vagi ficant en la teva vida i<br />

te’l trobis un dia a casa teva. Instal·lat<br />

2<br />

El llibre <strong>de</strong><br />

La Marató<br />

DIVERSOS AUTORS<br />

BROMERA<br />

3<br />

Barça. El millor<br />

any <strong>de</strong> la nostra<br />

vida<br />

MIGUEL RUIZ<br />

ANGLE<br />

DIARI DE GIRONA<br />

en el teu propi espai, com la teva ombra.<br />

Quan llegeixin aquest llibre, entenguin<br />

com un viatge vital a través <strong>de</strong><br />

les escenes absur<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la vida, <strong>de</strong> les<br />

nostres vi<strong>de</strong>s. I l’altre costat d’una vida<br />

que veiem monòtona i és una successió<br />

<strong>de</strong> coses extraordinàries.<br />

4 <br />

A prop <strong>de</strong> les<br />

estrelles <strong>de</strong><br />

l’NBA<br />

JORDI ROBIROSA<br />

VIENA


5<br />

Vint-i-cinc<br />

anys i un dia<br />

CARLES MONGUILOD<br />

ARA LLIBRES<br />

FICCIÓ CASTELLÀ<br />

1<br />

El símbolo<br />

perdido<br />

DAN BROWN<br />

PLANETA<br />

GERTRUDE STEIN<br />

París, Francia<br />

MINÚSCULA, 119 PÀGINES<br />

Un insòlit retrat <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> les llums<br />

Stein va viure durant 40 anys a París.<br />

En suggestiu <strong>de</strong>sordre se succeeixen els<br />

records d’infantesa, les singulars opinions<br />

sobre França i els francesos, la gastro -<br />

nomia, la moda, l’art, els gossos i la guerra,<br />

així com les anècdotes sobre la vida a<br />

París i en el camp. Publicada el 1940,<br />

l’obra <strong>de</strong> Stein ha estat <strong>de</strong>finida com una<br />

immensa reflexió sobre el llenguatge .| DdG<br />

LUIS BERTELLI<br />

Jueces a juicio<br />

FUNDACIÓN JUREI, 157 PÀGINES<br />

Servidors <strong>de</strong> la llei que passen a ser amos<br />

Segons l’autor, aquest llibre explica<br />

veritats que oficialment no existeixen. El<br />

volum <strong>de</strong>nuncia la falta a Espanya d’una<br />

advocacia lliure i in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt, l’única<br />

garantia que tenen els ciutadans per<br />

enfrontar-se al Leviatán. Luis Bertelli,<br />

advocat a Madrid i Marbella, és l’autor <strong>de</strong><br />

Clan Judicial i <strong>de</strong> la Colección <strong>de</strong> Derechos<br />

Fundamentales.| DdG<br />

2<br />

Caín<br />

JOSÉ SARAMAGO<br />

ALFAGUARA<br />

3<br />

Fin<br />

DAVID MONTEAGUDO<br />

EL ACANTILADO<br />

4<br />

Eclipse<br />

STEPHANIE MEYER<br />

ALFAGUARA<br />

5<br />

Invisible<br />

PAUL AUSTER<br />

ANAGRAMA<br />

LUIS BUÑUEL /SALVADOR DALÍ<br />

«Un perro andaluz»<br />

ochenta años <strong>de</strong>spués<br />

LA FÁBRICA, 271 PÀGINES<br />

Anàlisi <strong>de</strong>l gran film <strong>de</strong>l surrealisme<br />

A 80 anys <strong>de</strong> la seva filmació, Un perro<br />

andaluz segueix impressionant l’esectador<br />

com ho va fer el 1929. Es tracta d’un<br />

impacte incòmo<strong>de</strong>, tal com volien els seus<br />

autors, Dalí i Buñuel. Un ull esquinçat que<br />

crispa i provoca un calfred en el públic<br />

encara a principis <strong>de</strong>l segle XXI, creant un<br />

estat <strong>de</strong> molesta in<strong>de</strong>fensió.| DdG<br />

ROBERTSON DAVIES<br />

Trilogia <strong>de</strong> Deptford<br />

EMPÚRIES, 876 PÀGINES<br />

D’un <strong>de</strong>ls autors més populars <strong>de</strong>l Canadà<br />

Inclou El cinquè en joc, La mantícora i El<br />

món <strong>de</strong>ls prodigis, que ressegueixen les<br />

vi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Boy Stauton, Dunstan Ramson i<br />

Paul Dempster. El protagonista <strong>de</strong> La<br />

mantícora és el fill <strong>de</strong> Boy Stauton, David, i<br />

el món <strong>de</strong>ls prodigis narra la vida <strong>de</strong> Paul<br />

Dempster, segrestat quan era petit per un<br />

mag que el convertirà en un <strong>de</strong>ls prestidi -<br />

gitadors més importants d’Europa.| DdG<br />

Una celebració<br />

NO-FICCIÓ CASTELLÀ<br />

Accents<br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009<br />

1<br />

El secreto<br />

RHONDA BYRNE<br />

URANO<br />

«CUATRO HERMANAS», LA PRIMERA I ÚNICA NOVEL·LA DE JETTA CARLETON,<br />

ÉS UNA D’AQUELLES JOIES LITERÀRIES «D’ALÇADA» LA LECTURA DE LES QUALS<br />

ENGRANDEIX L’ÀNIMA PER LA VIA DE LES SENSACIONS PER CONSTATAR LA<br />

MÀGICA CELEBRACIÓ DE LA MATEIXA VIDA<br />

Hi ha novel·les que són una<br />

celebració <strong>de</strong> la vida. Poques,<br />

<strong>de</strong>sgraciadament. Potser perquè la<br />

vida no és sempre una celebració. O<br />

perquè no sempre sabem celebrarla<br />

com es mereix. Però quan per<br />

casualitat ensopeguem amb una<br />

d’aquestes novel·les, comprenem<br />

tota la gran<strong>de</strong>sa <strong>de</strong>l<br />

gènere, comprenem que allò que<br />

expressa una novel·la no pot<br />

expressar-se per cap altre mitjà, i<br />

que alguns <strong>de</strong>ls tòpics sobre ella<br />

fortament arrelats, fins i tot entre<br />

crítics i novel·listes, com el que<br />

mitjançant la novel·la po<strong>de</strong>m viure<br />

altres vi<strong>de</strong>s i aventures que<br />

compensen la nostra limitada i<br />

avorrida existència, no només no<br />

li fan justícia, sinó que la <strong>de</strong>gra<strong>de</strong>n.<br />

A la novel·la, i <strong>de</strong> passada a la vida.<br />

MANUEL ARRANZ<br />

Per la resta, si la novel·la només servís<br />

per això, el cine i la televisió l’haurien<br />

esborrat <strong>de</strong>l mapa fa temps. No, la vida<br />

que la novel·la ens fa viure no és la <strong>de</strong> cap<br />

ridícul aventurer, és la nostra, que en realitat<br />

és l’única que ens importa, però<br />

d’una forma més plena i més completa,<br />

més conscient, més novel·lesca fins<br />

i tot si ho prefereixen. És clar que per a<br />

això la novel·la ha d’assolir una certa alçada.<br />

Cuatro hermanas, la primera i única<br />

novel·la <strong>de</strong> la nord-americana Jetta Carleton<br />

(1913-1999), assoleix aquesta al-<br />

A «Cuatro hermanas», els personatges cobren vida pròpia.<br />

çada amb escreix, i posa <strong>de</strong> relleu una vegada<br />

més que la novel·la no necessita experimentar<br />

ni buscar noves vies, perquè<br />

les velles no estan ni molt menys esgota<strong>de</strong>s.<br />

El que fa falta, això sí, el que ha fet<br />

falta sempre, és tenir alguna cosa per explicar,<br />

algú a qui explicar-li-ho, i, naturalment,<br />

saber fer-ho. Les tres coses tenen<br />

la mateixa importància, i l’absència<br />

<strong>de</strong> qualsevol d’elles sol ensorrar tota<br />

l’empresa.<br />

Quan els fets són els personatges<br />

Cuatro hermanas, quan es va publicar<br />

per primera vegada el 1962 als Estats<br />

Units, va obtenir un èxit instantani, i en-<br />

DIARI DE GIRONA<br />

cara avui dia segueix sent consi<strong>de</strong>rada<br />

com una d’aquelles rares novel·les <strong>de</strong> les<br />

que més que recordar els seus episodis,<br />

la seva trama o el seu argument, un recorda<br />

la sensació que li va <strong>de</strong>ixar la seva<br />

lectura. En una novel·la hi ha fets que es<br />

narren, cosa que es coneix habitualment<br />

com l’argument, i personatges que els viuen<br />

i els interpreten, això és l’habitual.<br />

Però que la <strong>de</strong>scripció transcen<strong>de</strong>ixi<br />

els fets i els personatges tinguin vida pròpia,<br />

això ja és més estrany. En aquesta<br />

novel·la, aventuro l’hipòtesi, els fets són<br />

els personatges. La família Soames, les<br />

quatre germanes, el pare, la mare, i tota<br />

la resta <strong>de</strong> personatges secundaris –els<br />

2<br />

El crash<br />

<strong>de</strong>l 2010<br />

SANTIAGO NIÑO<br />

BECERRA<br />

LIBROS DEL LINCE<br />

JETTA<br />

CARLETON<br />

3<br />

La buena crisis<br />

ÁLEX ROVIRA<br />

AGUILAR<br />

Cuatro<br />

hermanas<br />

TRADUCCIÓ, MARÍA<br />

TERESA GISPERT<br />

LIBROS DEL<br />

ASTEROIDE, 2009<br />

LLIBRES 07<br />

JOSTEIN GAARDER<br />

El castell <strong>de</strong>ls Pirineus<br />

CRUÏLLA, 229 PÀGINES<br />

Torna l’autor d’«El món <strong>de</strong> Sofia»<br />

L’Steinn i la Solrun es retroben <strong>de</strong>sprés<br />

<strong>de</strong> 30 anys, i és l’ocasió <strong>de</strong> reprendre el<br />

contacte. La correspondència per correu<br />

electrònic entre els dos permetrà conèixer<br />

la seva trajectòria vital, l’estrany inci<strong>de</strong>nt<br />

que va <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nar la seva separació<br />

quan eren joves i ens submergirà en dues<br />

visions <strong>de</strong>l món: una <strong>de</strong> racional i una<br />

basada en l’espiritualitat.| DdG<br />

DIVERSOS AUTORS<br />

Museo <strong>de</strong> Museos<br />

ELECTA, 369 PÀGINES<br />

Les obres mestres <strong>de</strong>ls principals museus<br />

Per a qui somia visitar una pinacoteca<br />

i<strong>de</strong>al que inclogui el millor <strong>de</strong> la història <strong>de</strong><br />

l’art, el Museo <strong>de</strong> Museos reuneix les 13<br />

institucions museístiques més presti gio -<br />

ses <strong>de</strong>l món, per la importància i la riquesa<br />

<strong>de</strong> les seves col·leccions. Una selecció <strong>de</strong><br />

600 obres que han <strong>de</strong>ixat una profunda<br />

empremta en la història <strong>de</strong> l’art occi<strong>de</strong>ntal,<br />

comenta<strong>de</strong>s i contextualitza<strong>de</strong>s.| DdG<br />

4<br />

Confesiones <strong>de</strong><br />

una vieja dama<br />

indigna<br />

ESTHER TUSQUETS<br />

BRUGUERA<br />

5<br />

En legítima<br />

<strong>de</strong>fensa<br />

MONTSERRAT<br />

NEBREDA<br />

PLANETA<br />

Quan trobem una d’aquestes<br />

novel·les, veiem que allò que<br />

expressa una novel·la no es<br />

pot expressar <strong>de</strong> cap altra forma<br />

personatges secundaris juguen en ocasions<br />

papers <strong>de</strong>cisius com tothom sap–<br />

que van apareixent i <strong>de</strong>sapareixent <strong>de</strong> les<br />

seves vi<strong>de</strong>s, però <strong>de</strong>ixant, això sí, l’empremta<br />

in<strong>de</strong>leble <strong>de</strong>l seu pas.<br />

L’interès que <strong>de</strong>sperten aquests personatges<br />

en el lector és per la resta un interès<br />

genuí. Res a veure amb cap sospitós<br />

procés i<strong>de</strong>ntificatori. No ens assemblem<br />

a ells, ni segurament voldríem<br />

assemblar-nos-hi, però <strong>de</strong>sperten<br />

el nostre interès com només algunes<br />

persones són capaces <strong>de</strong> fer, aquell interès<br />

tenyit d’afecte irracional que és allò<br />

que més s’assembla a l’amor. Que estiguin<br />

o no basats en persones reals, per<br />

a nosaltres és un tema secundari (tot i<br />

que no per a l’autora evi<strong>de</strong>ntment). A<br />

nosaltres ens és suficient amb la credibilitat<br />

que emanen per tots els seus<br />

poros.<br />

Però una novel·la no se sustenta només<br />

en els seus personatges. En una novel·la<br />

hi ha més coses, moltes més coses,<br />

<strong>de</strong> les quals <strong>de</strong>pèn que es converteixi o<br />

no en una d’aquelles novel·les d’alçada<br />

<strong>de</strong> les quals hem parlat al principi. Algunes<br />

d’aquestes coses, com la seva<br />

estructura, el seu temps, el seu ritme, les<br />

seves transicions, són més o menys<br />

perceptibles pel lector i estan tan perfectament<br />

calcula<strong>de</strong>s en aquesta novel·la<br />

que gairebé passen <strong>de</strong>sapercebu<strong>de</strong>s.<br />

D’altres, potser les més importants i<br />

<strong>de</strong>cisives, solen ser imperceptibles, i<br />

no sabríem bé a què atribuir-les. A una<br />

intel·ligència <strong>de</strong>l temps i els afectes d’aquest<br />

món? Pot ser. Però sobretot hi ha<br />

en aquesta novel·la una <strong>de</strong>sbordant<br />

humanitat que la fa inoblidable. No sé<br />

si aquesta novel·la es pot entendre a<br />

qualsevol edat, o només quan ja s’han<br />

viscut uns quants anys. Un llibre bellíssim.<br />

Una novel·la miraculosa.


08 MÚSICA Accents<br />

DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

Planning<br />

BALL DE NADAL<br />

Tràfic + The Pepper Pots<br />

PAVELLÓ FIRAL (LA BISBAL D’EMPORDÀ)<br />

Divendres 25, 00 h. 10 €.<br />

S'acosta Nadal i amb ell la festa<br />

que tothom espera a la Bisbal.<br />

Aquest any The Pepper Pots ofereixen<br />

un concert ple d’energia per fer<br />

moure els assistents sense parar<br />

amb la seva música. Per acompanyar-los,<br />

el grup <strong>de</strong> versions Tràfic<br />

farà ballar al ritme <strong>de</strong>ls millors èxits<br />

<strong>de</strong> tots els temps. I per completar la<br />

nit, els DJ locals faran una selecció<br />

<strong>de</strong>ls seus repertoris.<br />

CANÇÓ D’AUTORA<br />

Mon<br />

COAST TO COAST (GIRONA)<br />

Divendres 19, 22 h. 4 €.<br />

Mònica Coronado és Mon, una cantautora<br />

catalana <strong>de</strong> pares manxecs<br />

que va començar a cantar i a tocar la<br />

guitarra <strong>de</strong>s <strong>de</strong> molt jove. Artista <strong>de</strong>dicada,<br />

ha cantat en diversos festivals<br />

nacionals <strong>de</strong> música, galeries<br />

d'art, restaurants, pubs, ha tocat al<br />

carrer i ha viatjat amb la seva guitar -<br />

ra <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l riu Ganges fins al Mississipí.<br />

Les seves influències musicals<br />

són moltes i varia<strong>de</strong>s: va estudiar<br />

gospel a Nova Orleans, música clàssica<br />

hindú a Bombai i Varanasi, veu i<br />

teoria musical al Taller <strong>de</strong> Músics <strong>de</strong><br />

Barcelona, jazz a Nova York i Massachusetts.<br />

Actualment viu a Holanda<br />

però torna a Catalunya per presentar<br />

el seu darrer disc, Sueños.<br />

La banda <strong>de</strong> Palamós Orquestra Di-Versiones tornen a La Mirona per celebrar els vuit anys <strong>de</strong> la sala amb les seves particulars revisions musicals.<br />

Vuit anys <strong>de</strong> música a Salt<br />

LA MIRONA CELEBRA EL SEU ANIVERSARI AMB UNA FESTA PLENA DE RITME AMB L’ORQUESTRA<br />

DI-VERSIONES I JOAN ROVIRA ACÚSTIK, A MÉS DE LA JA CLÀSSICA SESSIÓ AMB SPUTNIK DJ’S<br />

VUITÈ ANIVERSARI<br />

Orquestra Di-Veriones<br />

+ Joan Rovira Acústik<br />

LA MIRONA (SALT)<br />

Dissabte 19, 22 h. 5€ - 8€.<br />

Parlar <strong>de</strong>ls vuit anys <strong>de</strong> La Mirona<br />

és parlar <strong>de</strong> vuit anys d’intensa activitat<br />

musical. La sala va començar<br />

el <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong>l 2001, un <strong>de</strong>sembre<br />

marcat per les neva<strong>de</strong>s que van endarrerir<br />

una setmana el concert inaugural,<br />

amb Els Pets i Adrià Puntí.<br />

En aquests anys, La Mirona ha<br />

passat <strong>de</strong> tenir una sola nau amb un<br />

escenari a tenir dues sales i diverses<br />

configuracions d’espai. Al mateix<br />

temps, el projecte Casa <strong>de</strong> la Música<br />

per dinamitzar l’escena musical<br />

és avui dia l’eix principal d’activitat<br />

Per festes no<br />

apugem preus!!!<br />

Av. <strong>de</strong> França, 179<br />

17840 SARRIÀ DE TER<br />

Tel. 972 17 16 26<br />

a la sala. Amb una mitjana <strong>de</strong> més<br />

<strong>de</strong> 160 actes musicals anuals entre<br />

concerts i activitats, s’ha convertit en<br />

un veritable espai <strong>de</strong> cultura i activitats<br />

paral·leles formatives així com<br />

d’oci vinculat a la música.<br />

El 2009 ha estat un any en el<br />

qual s’ha hagut <strong>de</strong> treballar més<br />

que mai dona<strong>de</strong>s les circumstàncies<br />

<strong>de</strong> l’economia que afecten també i<br />

en especial la cultura i la música. Davant<br />

aquesta conjuntura, La Casa <strong>de</strong><br />

la Música ha programat més<br />

activitats concerts que mai per arribar<br />

al màxim <strong>de</strong> públic possible i<br />

fer viable la continuïtat <strong>de</strong>l projecte.<br />

Tot i que La Mirona normalment<br />

s’i<strong>de</strong>ntifica amb concerts i música en<br />

directe (és l’activitat <strong>de</strong> més ressò),<br />

no és l’únic que s’hi realitza. Hi tenen<br />

lloc moltes activitats <strong>de</strong> formació,<br />

suport a la creació, dinamització<br />

i participació ciutadana, que<br />

són les més importants <strong>de</strong> cares a la<br />

sensibilització <strong>de</strong>l públic i al suport<br />

als nous músics.<br />

Aquest 2009, a banda <strong>de</strong> jorna<strong>de</strong>s<br />

com <strong>Girona</strong>Gô o les <strong>de</strong> formació per<br />

a músics novells a Banyoles o el Banc<br />

<strong>de</strong> Proves mensual, l’escenari <strong>de</strong><br />

La Mirona ha acollit noms com Elbicho,<br />

The Pinker Tones, Los Delinqüentes,<br />

la Mala Rodríguez, The<br />

Dirty Club, Telephunken, Teràpia <strong>de</strong><br />

Shock, Estanislau Ver<strong>de</strong>t, Miquel<br />

<strong>de</strong>l Roig, Calima, Toni Beiro, Dept.,<br />

Tote King, o Strombers, entre d’altres.<br />

També hi han passat artistes internacionals<br />

com Bill Wyman’s Rhythm<br />

DIARI DE GIRONA<br />

Kings, Living Colour, Vitalic, Tokyo<br />

Ska Paradise Orchestra, Soulfly o «rinôçérôse».<br />

La festa d’aniversari<br />

La festa <strong>de</strong> dissabte serà un avançament<br />

que dóna el tret <strong>de</strong> sortida<br />

als actes <strong>de</strong> Nadal. I és que, a més <strong>de</strong><br />

les originals versions <strong>de</strong> l’Orquestra<br />

Di-versiones i l’acústic d’autor <strong>de</strong><br />

Joan Rovira per celebrar el vuitè<br />

aniversari, La Mirona ofereix aquests<br />

dies festius propostes com la III<br />

Bubble Christmas Party (dia 24), el<br />

Fredy Live Karaoke Especial Nadal,<br />

el Mironadal (27) i la revetlla <strong>de</strong> Cap<br />

d’Any. La Nit <strong>de</strong> Reis (5 gener), tindrà<br />

lloc el primer concert <strong>de</strong>l Collita,<br />

un nova aposta per potenciar l’escena<br />

musical gironina.<br />

CARFRESA - CARNS DAMIÀ - CASH DE CARNS AL TALL<br />

• Cabrit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16,90 €/kg<br />

• Filet <strong>de</strong> ve<strong>de</strong>lla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19,85 €/kg<br />

• Llata <strong>de</strong> ve<strong>de</strong>lla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8,90 €/kg<br />

• Entrecot <strong>de</strong> ve<strong>de</strong>lla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9,95 €/kg<br />

• Ve<strong>de</strong>lla <strong>de</strong> rostir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,95 €/kg<br />

• Cochinillo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 €/peça<br />

• Filet porc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,95 €/kg<br />

• Galta farcida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5,80 €/kg<br />

• Cuixa pollastre farcida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,95 €/kg<br />

• Pernil ibèric Jabugo pota negra (peça <strong>de</strong> 6 a 7 kg) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 €/peça<br />

• Espatlla ibèrica Jabugo pota negra (peça <strong>de</strong> 3 a 4 kg) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 €/peça<br />

• Pernil ibèric Jabugo pota negra (sense os i al tall) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 €/kg<br />

• Pernil bo<strong>de</strong>ga (peça <strong>de</strong> 6 a 7 kg) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 €/peça<br />

Dies 21, 22, 23 i 24 OBERT<br />

Pol. Ind. Mas Xirgu<br />

Pl. <strong>de</strong> Salt, 9 · 17005 GIRONA<br />

Tel. 972 23 03 13<br />

Av. S’Agaró, 89<br />

17250 PLATJA D’ARO<br />

Tel. 972 82 98 25<br />

C/ Ramon Sambola<br />

17190 SALT<br />

Tel. 972 24 26 02


DISCOS<br />

Vuit discos estatals<br />

Za!<br />

MACUMBA O<br />

MUERTE<br />

ACUARELA<br />

Anni B Sweet<br />

START, RESTART,<br />

UNDO<br />

SUBTERFUGE<br />

Gastmans<br />

NOUVELLES DU<br />

GRAND POSSIBLE<br />

DRESS FOR EXCESS<br />

Lagartija Nick<br />

LARGA DURACIÓN<br />

RECORDINGS FROM THE<br />

OTHER SIDE<br />

Tres anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l quasi clan<strong>de</strong>stí<br />

Eki eki eki Kazaaam! (Práctico, 2006), el<br />

trio madrileny Za! (els seus integrants<br />

també formen part <strong>de</strong> La Orquesta <strong>de</strong>l<br />

Caballo Ganador) <strong>de</strong>splega a Macumba o<br />

muerte les enormes possibilitats <strong>de</strong> la<br />

seva proposta sonora, que beu en el rock<br />

(per exemple, The Ex), però que no sap<br />

<strong>de</strong> límits (jazz, música africana, soroll, experimentació,<br />

improvisació). Un disc <strong>de</strong><br />

free rock complex i addictiu, que té com a<br />

un <strong>de</strong>ls seus majors mèrits haver sabut<br />

traslladar al suport digital la versatilitat<br />

<strong>de</strong>l grup sobre l’escenari. | E.G.<br />

La malaguenya Ana López és la cantautora<br />

que més comparacions amb Russian<br />

Red ha hagut d’aguantar, fruit <strong>de</strong>l<br />

seu treball amb el productor Brian Hunt.<br />

No obstant això, una escolta atenta <strong>de</strong>l<br />

seu notable primer disc <strong>de</strong>mostra que<br />

Anni B Sweet aspira a convertir-se en una<br />

solista pop d’ampli espectre, lluny <strong>de</strong> clixés<br />

folk (per exemple, a Oh I oh oh I, impregnada<br />

d’una atmosfera sonora pròxima<br />

a Tom Waits) i disposada a fer-se un lloc<br />

en l’escena nacional gràcies a la vali<strong>de</strong>sa<br />

<strong>de</strong> les seves cançons, i no <strong>de</strong> fenòmens<br />

<strong>de</strong> moda amb data <strong>de</strong> caducitat. | E.G.<br />

El <strong>de</strong>but <strong>de</strong>l malagueny Álvaro Gastmans<br />

conjuga amb excel·lent encert i<br />

indiscutible bon gust l’influix <strong>de</strong> la chanson<br />

francesa <strong>de</strong> Gilbert Becaud, George<br />

Brassens o Jacques Brel amb l’herència<br />

pop anglosaxona, l’interès per les atmosferes<br />

<strong>de</strong> caire cinematogràfic (Lalo Schifrin,<br />

Ennio Morricone) i el sentit <strong>de</strong>l drama<br />

<strong>de</strong> Scott Walker. Gravat utilitzant el<br />

material vintage <strong>de</strong> l’estudi granadí Producciones<br />

Peligrosas (Los Planetas, Niños<br />

Mutantes), Nouvelles du grand possible<br />

col·loca en el mapa un compositor<br />

amb moltes coses per dir. | E.G.<br />

El nou àlbum <strong>de</strong>ls granadins (inicialment<br />

titulat La marcas <strong>de</strong> mi larga duración)<br />

és una lògica seqüela d’El shock <strong>de</strong><br />

Leia, gravat <strong>de</strong> nou amb Paul Grau i a l’estil<br />

sonor que van recuperar amb Lo imprevisto,<br />

<strong>de</strong>sprés d’una discutible etapa<br />

en la qual van coquetejar amb el metal<br />

industrial. Antonio Arias (que acaba <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>butar en solitari amb Multiverso) no<br />

baixa la guàrdia <strong>de</strong>l seu univers líric i<br />

manté el llistó per sobre <strong>de</strong> la mitjana estatal,<br />

tot i que l’Lp no conté hits tan rotunds<br />

com els <strong>de</strong>l seu pre<strong>de</strong>cessor (Anoche<br />

soñé <strong>de</strong>masiado, 20 versiones). | E.G.<br />

Alondra<br />

Bentley<br />

ASHFIELD AVENUE<br />

ABSOLUTE BEGINNERS<br />

Lidia Damunt<br />

EN EL CEMENTERIO<br />

PELIGROSO<br />

LUCINDA / SUBTERFUGE<br />

Extraperlo<br />

DESAYUNO<br />

CONTINENTAL<br />

MUSHROOM PILLOW<br />

Anari<br />

IRLA IZAN<br />

BIDEHUTS<br />

Després <strong>de</strong> recórrer durant diversos<br />

anys els escenaris <strong>de</strong> tot el país, la cantautora<br />

folk anglesa establerta a Múrcia<br />

va <strong>de</strong>butar finalment amb Ashfield Avenue,<br />

un disc marcat per l’abundància i nivell<br />

<strong>de</strong> les col·laboracions (membres <strong>de</strong><br />

La Buena Vida, Ciudadano, The Ladybug<br />

Transistor, Travolta, Schwarz), però en el<br />

qual els arbres <strong>de</strong>ixen veure el bosc perfectament:<br />

Cançons carrega<strong>de</strong>s <strong>de</strong> màgia,<br />

d’una subtilesa fora <strong>de</strong>l comú i amb<br />

una qualitat onírica (no és casualitat que<br />

algunes hagin sorgit a partir <strong>de</strong> somnis)<br />

que sedueixen l’oient sense remei. | E.G.<br />

En la isla <strong>de</strong> las bufandas, el seu sorprenent<br />

<strong>de</strong>but, era un disc nu, gravat a base<br />

<strong>de</strong> veu, guitarra, pan<strong>de</strong>reta i harmònica.<br />

Sense po<strong>de</strong>r qualificar-se <strong>de</strong> bigarrat, En el<br />

cementerio peligroso ja conté alguns<br />

arranjaments (piano, steel guitar), conseqüència<br />

<strong>de</strong> la producció <strong>de</strong> Jorge Muñoz-<br />

Cobo i Mike Mariconda, però la filosofia sonora<br />

<strong>de</strong> la e Cartagena és la mateixa: senzillesa,<br />

històries entranyables, actitud vocal...<br />

Triomf doble per a Lidia Damunt, que<br />

també ha vist aquest any la publicació<br />

d’Esplendor en la arena, recopilatori <strong>de</strong>l<br />

seu grup <strong>de</strong> sempre, Hello Cuca. | E.G.<br />

El quartet format pel duet Albaialeix,<br />

Borja Rosal i Cacho Salvador, <strong>de</strong>buta<br />

amb un Lp coproduït per El Guincho en<br />

el qual brillen les sanefes <strong>de</strong> guitarres<br />

cristal·lines a l’estil Roddy Frame, els<br />

ritmes afro-pop d’Orange Juice (i Tom<br />

Tom Club i Vampire Weekend) i les inflexions<br />

vocals <strong>de</strong>l Germán Coppini <strong>de</strong> Golpes<br />

Bajos. Una combinació addictiva. Si<br />

és possible una connexió tropical-mediterrània<br />

amb el punt <strong>de</strong> mira en el pop i<br />

sense vocació simplement exòtica, Desayuno<br />

continental podria ser el seu primer<br />

exponent. | E.G.<br />

El nou àlbum <strong>de</strong> la cantautora basca<br />

Anari (el seu primer llarg <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Zebra,<br />

editat el 2005) la situa, més que mai,<br />

en l’òrbita <strong>de</strong> companyes <strong>de</strong> viatge com<br />

l’americana Dayna Kurtz. Tensió instrumental<br />

(entre els músics col·laboradors,<br />

Mikel Abrego o Joaquín Pascual), veu<br />

amb presència i capaç d’assolir registres<br />

profunds i lletres <strong>de</strong> notòria càrrega<br />

literària (que, per <strong>de</strong>sgràcia, no van<br />

traduï<strong>de</strong>s en el llibret <strong>de</strong>l CD) són els<br />

tres pilars sobre els quals s’aguanta un<br />

disc emocionant i dramàtic, directe al<br />

cor, <strong>de</strong>stinat a perdurar. | E.G.<br />

Accents<br />

DIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009<br />

Escenaris<br />

CLUBBING<br />

MÚSICA 09<br />

MARC DOSEM<br />

Blau Music Club (<strong>Girona</strong>). Dijous 24, 23 h. 12€<br />

Nascut a principis <strong>de</strong>ls vuitanta, Marc Dosem s’ha nodrit<br />

<strong>de</strong> la massificació <strong>de</strong>ls sintetitzadors i l’explosió <strong>de</strong> l’electrònica<br />

en els noranta. Va començar a remenar ordinadors <strong>de</strong><br />

petit i ja d’adolescent va créixer fortament influït per la música<br />

electrònica <strong>de</strong> finals <strong>de</strong> segle. L’escena clubbing barcelonina<br />

i gironina van ser les que el van veure néixer com a<br />

DJ. El gener <strong>de</strong> 2006, el gironí va realitzar el seu primer Live<br />

act com a Dosem, actuació que el va consolidar i portar a sales<br />

com el Blau Club o Le Rachdingue. El 2007, es confirma<br />

la seva ascenció i viatja a Alemanya, França i arreu d’Espanya.<br />

Un any <strong>de</strong>sprés comptava ja amb la presència en segells<br />

<strong>de</strong> prestigi com Neue Lärmklassiker, Natura Sonoris, Paradigma,<br />

Cray1 Labworks, Zenit, Antezenit, Minisketch, Parallel<br />

125, Cutz, Upfront Records, 4Line, V-Label i Soundfate.<br />

Després <strong>de</strong>l seu fitxatge per a SINO i la seva presentació<br />

oficial a Fuse (Brussel·les), Rex Club (París), Florida 135 i<br />

Row14 (Espanya) es va fer un lloc a nivell internacional. No<br />

ha estat, però, fins a aquest passat mes <strong>de</strong> febrer que Marc<br />

Dosem s’ha estrenat a SINO, amb Silent Drop. | DdG<br />

CONCERT EXTRAORDINARI DE NADAL<br />

CONJUNT XXI + ANNA ALÀS<br />

Església Parroquial (Roses). Dissabte 19, 21.30<br />

h. Entrada Gratuïta.<br />

En el marc <strong>de</strong> les festes nadalenques, el segon cicle Moments<br />

Musicals ha programat un Concert extraordinari <strong>de</strong><br />

Nadal. L’actuació anirà a càrrec <strong>de</strong>l Conjunt XXI i la mezzosoprano<br />

Anna Alàs, que cantarà unes Nadales arranja<strong>de</strong>s<br />

per Salvador Brotons, escrites especialment per aquesta<br />

formació. S’escoltaran obres <strong>de</strong> Wagner, Mahler i Toldrà. | DdG


10 ART Accents<br />

DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

JOAN FONTCUBERTA<br />

<br />

Fundació Espais, <strong>Girona</strong>.<br />

Plaça <strong>de</strong>l Pou Rodó, 7-9. <br />

Del 6 <strong>de</strong> novembre al 16 <strong>de</strong><br />

gener. De dilluns a divendres<br />

<strong>de</strong> 10 a 13h i <strong>de</strong> 16 a 19 h.<br />

Festius tancat.<br />

Si <strong>de</strong> fragments, relats, instants<br />

significatius o aplaçaments<br />

volem parlar, no hi ha<br />

millor via que el metallen guatge<br />

fotogràfic inventat per<br />

Joan Fontcuberta, un <strong>de</strong>ls<br />

nostres clàssics actuals, com<br />

se sol dir, <strong>de</strong> solvència sobradament<br />

<strong>de</strong>mostrada: l’exposició<br />

que presenta a la reinventada<br />

Fundació Espais (que<br />

torna a un format més galerístic)<br />

es titula «Altres llenguatges»<br />

per recordar-nos l’enganyosa<br />

soli<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> la nostra<br />

literalitat suportada per una<br />

cultura essencialment visual.<br />

De les tres sèries presenta<strong>de</strong>s,<br />

és Semiòpolis (<strong>de</strong>l 2006)<br />

COL·LECTIVA<br />

Castell <strong>de</strong> Sant Ferran, Figueres.<br />

Sala Martín Cermeño.<br />

Del 5 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre al 9 <strong>de</strong><br />

gener. De dilluns a dissabte<br />

d’11 a 14h i <strong>de</strong> 16 a 19 h. Festius<br />

d’11 a 14h.<br />

Segons Enric Tubert, Extensions<br />

és un projecte d’exposició<br />

col·lectiva gestat fa temps i que<br />

sorgeix a partir d’una doble reflexió:<br />

«Hi ha un conjunt important<br />

d’artistes catalans actuals<br />

l’obra <strong>de</strong>ls quals té una qualitat<br />

estètica sobradament provada i<br />

que, no obstant, no tenen espai<br />

representatiu en els museus<br />

d’art contemporani», i, en segon<br />

lloc, «la gestió <strong>de</strong> certs monuments<br />

que disposen d’espais<br />

expositius amb unes possibilitats<br />

extraordinàries sovint està<br />

sotmesa a limitacions que fan<br />

que es perdi l’oportunitat d’utilitzar<br />

aquests espais per fer-hi<br />

exposicions». | E. CAMPS<br />

LLUÍS VILÀ<br />

Galeria Cort, Banyoles. Plaça<br />

Major, 33. Del 23 d’octubre<br />

al 23 <strong>de</strong> febrer. De dimarts<br />

a dissabte <strong>de</strong> 2/4 <strong>de</strong> 5 a<br />

2/4 <strong>de</strong> 9 <strong>de</strong>l vespre.<br />

Lluís Vilà, fi<strong>de</strong>l al seu <strong>de</strong>ix<br />

irònic, utilitza la imatge <strong>de</strong> Pollock<br />

però invertint-la: «Si ell<br />

feia dripping —explica l’artista<br />

<strong>de</strong> Banyoles— jo faig undripping,<br />

<strong>de</strong>spinto les meves pròpies<br />

obres amb aire a pressió o<br />

amb aigua fins que pràcticament<br />

han <strong>de</strong>saparegut. Si no<br />

m’aturo, torno al blanc inicial...».<br />

Aquesta és la seva síntesi: <strong>de</strong>strucció<br />

<strong>de</strong> l’obra com en els<br />

mandales budistes i, al mateix<br />

temps, diàleg actiu amb la nostra<br />

memòria visual. | E. CAMPS<br />

COL·LECTIVA<br />

Casa <strong>de</strong> Cultura les Bernar<strong>de</strong>s,<br />

Salt. Carrer Major, 172 <br />

Fins el 31 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre. De<br />

De dilluns a dissabte <strong>de</strong> 10 a<br />

13h i <strong>de</strong> 16 a 22 h. Dissabtes <strong>de</strong><br />

16 a 20h. Festius tancat.<br />

Maria-Isabel Casal explica que<br />

«aquesta exposició que us<br />

presentem és una novetat<br />

tant pels temes com per les<br />

tècniques, que són pròpies <strong>de</strong><br />

la cultura oriental, com ara el<br />

katazome, la cal·ligrafia abstracta,<br />

els tintats sobre tèxtils,<br />

els enfilalls, etc., que s’han fet<br />

amb la <strong>de</strong>lica<strong>de</strong>sa i la sensibilitat<br />

tan representatives <strong>de</strong> l’art<br />

nipó, fet que diferencia aquesta<br />

mostra <strong>de</strong> les que estem<br />

habituats a veure fins ara». En<br />

total es po<strong>de</strong>n veure a les Bernar<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> Salt les propostes<br />

d’una dotzena d’artistes japonesos.<br />

| E. CAMPS<br />

LA DENSITAT I LA COMPLEXITAT DE LA BIOGRAFIA DE RAMON HERREROS (BARCELONA, 1947) NO SEMBLA, EN APARENÇA, TRADUIR-SE EN<br />

ELS SEUS DARRERS TREBALLS: MALGRAT TOT, L’ARTISTA SEGUEIX FIDEL A UNA CONCEPCIÓ DE L’OBRA D’ART PERFECTAMENT AUTÀRQUICA<br />

Ramon Herreros o l’art que s’interroga<br />

RAMON HERREROS<br />

Galeia, Presenta..., <strong>Girona</strong>. Carrer <strong>de</strong>l<br />

Nord, 13. Del l’11 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre al 25 <strong>de</strong><br />

gener. De dimarts a diumenge d’11 a 14h i<br />

<strong>de</strong> 17 a 20 h.<br />

EUDALD CAMPS<br />

L’obsessió <strong>de</strong> la crítica feminista (com si<br />

la crítica hagués <strong>de</strong> tenir gènere) per rastrejar<br />

elements remotament femenins<br />

amb l’objectiu, <strong>de</strong>clarat amb impudícia,<br />

d’elaborar un discurs a mig camí entre l’hagiografia<br />

i el psicoanàlisi <strong>de</strong> manual, troba<br />

en Ramon Herreros un farratge preciós<br />

que aconsegueix empu<strong>de</strong>gar amb una<br />

(<strong>de</strong>s)gràcia només a l’abast <strong>de</strong>ls porcins. Tenint<br />

en compte que Herreros també pinta<br />

arbres, aleshores ben bé –mutatis mutandis–<br />

li podríem adjudicar una crítica<br />

ecologista que veiés en ell una vindicació<br />

<strong>de</strong>l verd <strong>de</strong>l món. Res més allunyat <strong>de</strong> la realitat.<br />

Encara ara és la història inventada, a propòsit<br />

<strong>de</strong> l’artista, per Félix Ibáñez Fanés, la<br />

que millor ens explica el pinyol <strong>de</strong>l problema:<br />

un parell d’amics, retrobats <strong>de</strong>sprés<br />

d’una llarga separació, passegen <strong>de</strong> manera<br />

distesa per la ciutat fins que topen amb uns<br />

titellaires ambulants. L’espectacle <strong>de</strong> dansa<br />

i música transcorre amb una normalitat<br />

tediosa que aconsegueix trencar un <strong>de</strong>ls<br />

joglars quan s’abraona contra una anòni-<br />

la que millor il·lustra la paradoxa<br />

que ens acompanya: es<br />

tracta <strong>de</strong> fotografies <strong>de</strong> pàgines-paisatge<br />

escrites en alfabet<br />

Braille que, segons sembla,<br />

contenen fragments fonamentals<br />

<strong>de</strong> literatura universal.<br />

Com que són imatges<br />

planes (aplaça<strong>de</strong>s) i l’invi<strong>de</strong>nt<br />

necessitat <strong>de</strong>l tacte, no les<br />

pot llegir; com que estan codifica<strong>de</strong>s<br />

en un llenguatge diferent<br />

al nostre, els que hi veiem<br />

sóm incapaços <strong>de</strong> copçarne<br />

el contingut. D’això es tracta:<br />

s’han convertit en pura fotografia<br />

en blanc i negre que<br />

conté tots els colors malgrat<br />

nosaltres no els poguem veure.<br />

| E. CAMPS<br />

ma espectadora per propinar-li un parell<br />

<strong>de</strong> mastegots sonors. L’estupefacció general<br />

dóna pas al silenci. Unes hores més tard,<br />

els dos amics retroben el joglar incontinent,<br />

apalancat en una taverna, i el recriminen<br />

per la seva agressió gratuïta mentre ell, mig<br />

absent, segueix escurant el ossos <strong>de</strong>l pollastre.<br />

La resposta arriba <strong>de</strong> manera inesperada:<br />

«L’entorn es mou mentre nosaltres<br />

romanem quiets. El fet que no ens<br />

movem, que seguim essent els mateixos,<br />

vol dir que això és el que volem o, potser,<br />

vol dir que som incapaços <strong>de</strong> ser d’una altra<br />

manera? No po<strong>de</strong>r respondre aquesta<br />

pregunta em treu <strong>de</strong> polleguera». «I només<br />

per això has picat aquella dona?», li pregunten<br />

els dos amics: «M’ha semblat que<br />

ella tenia la resposta i que no me la volia<br />

donar...»<br />

Ni més ni menys: la dona que apareix a les<br />

pintures <strong>de</strong> Ramon Herreros és un contenidor<br />

hermètic <strong>de</strong> respostes que se’ns<br />

apareix en forma d’interrogant. Qui millor<br />

ha <strong>de</strong>scrit la fórmula és Borges: «La música,<br />

los estados <strong>de</strong> felicidad, la mitología, las<br />

caras trabajadas por el tiempo, ciertos crepúsculos<br />

y ciertos lugares, quieren <strong>de</strong>cirnos<br />

algo, o algo dijeron que no hubiéramos <strong>de</strong>bido<br />

per<strong>de</strong>r, o están por <strong>de</strong>cir algo; esta inminencia<br />

<strong>de</strong> una revelación, que no se<br />

produce, es, quizá, el hecho estético». Per<br />

això Herreros sembla hermètic: per culpa<br />

<strong>de</strong> la nostra obsessió per cercar respostes.<br />

COL·LECTIVA<br />

Factoria Cultural Coma-<br />

Cros, Salt. Pujada <strong>de</strong> la Catedral,<br />

12 Del 10 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />

al 15 <strong>de</strong> gener. De dilluns<br />

a divendres <strong>de</strong> 9 a 20h.<br />

Maquetes i projectes escultòrics<br />

<strong>de</strong> Pep Admetlla; llibretes<br />

d’apunts i esquemes <strong>de</strong> Salvador<br />

Juanpere; jocs <strong>de</strong> paper <strong>de</strong><br />

Marc Padrosa; fotografies on les<br />

escultures tèxtils <strong>de</strong> la Dolors<br />

Puig<strong>de</strong>mont es mimetitzen dins<br />

paisatges bucòlics; projeccions<br />

d’i<strong>de</strong>es en diferents formats,<br />

profusament explicats, per part<br />

<strong>de</strong> Miquel Barceló (Ferrino)... Tot<br />

plegat són projectes que no han<br />

estat realitzats més enllà <strong>de</strong> la<br />

seva planificació inicial. Actualment<br />

s’exposen a la sala <strong>de</strong> l’E-<br />

RAM <strong>de</strong> la Factoria Cultural<br />

Coma-Cros <strong>de</strong> Salt. | E. CAMPS<br />

L’epicentre<br />

femení<br />

A les obres<br />

<strong>de</strong> Ramon Herreros<br />

hi sol<br />

haver una figura<br />

femenina<br />

que sintetitza<br />

les diferents<br />

pulsions que<br />

l’autor vol expressar.


COL·LECTIVA<br />

Espai ZERO1, Olot. Carrer<br />

<strong>de</strong> l’Hospici, 8. Del 21 <strong>de</strong><br />

novembre al 17 <strong>de</strong> gener.<br />

De dimarts a diumenge <strong>de</strong> 10<br />

a 13h. i <strong>de</strong> 17 a 20h.<br />

«La història no és més que<br />

coses petites en un cert <strong>de</strong>sordre»<br />

és una coproducció entre<br />

l’Instituto Cervantes d’Estocolm<br />

(Suècia) i l’Espai<br />

ZER01 que compta amb la<br />

participació <strong>de</strong>ls artistes David<br />

Bestué i Marc Vives, Carles<br />

Congost, Dora García, Rubén<br />

Grilo, Adrià Julià i Àlex Reynolds.<br />

L’origen d’aquest projecte,<br />

segons els seus responsables,<br />

es troba en la invitació<br />

<strong>de</strong>l Cervantes per presentar<br />

l’activitat <strong>de</strong> l’Espai ZER01 a<br />

Suècia i convertir la seva seu<br />

en una plataforma d’exhibició<br />

i d’intercanvi. A banda <strong>de</strong> l’exposició,<br />

es van dur a terme<br />

activitats paral·leles com ara<br />

projeccions a cinemes, troba<strong>de</strong>s<br />

amb gestors, artistes i curadors<br />

suecs o intercanvi <strong>de</strong><br />

documentació. Ara la mostra<br />

arriba a Olot amb els mateixos<br />

artistes però amb treballs diferents<br />

per tal d’oferir als visitants<br />

obres inèdites o poc visualitza<strong>de</strong>s<br />

que amplien i<br />

complementen exposicions<br />

produï<strong>de</strong>s aquí. En tot cas, la<br />

naturalesa <strong>de</strong>ls treballs, segons<br />

Martí, és clara: «Són<br />

unes obres d'art que es mouen<br />

entre el ví<strong>de</strong>o i la<br />

instal·lació, entre l'art i la literatura,<br />

entre el teatre i la música.<br />

Obres que transiten entre<br />

la realitat i la ficció, entre<br />

el gest i la paraula. En totes<br />

elles <strong>de</strong>staca la voluntat per<br />

explicar alguna cosa i el control<br />

<strong>de</strong>l to amb què s'explica<br />

aquesta cosa» | E. CAMPS<br />

RAMON HERREROS<br />

Galeia, Presenta.., <strong>Girona</strong>.<br />

Carrer <strong>de</strong>l Nord, 13. Del l’11<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre al 25 <strong>de</strong> gener.<br />

De dimarts a diumenge d’11 a<br />

14h i <strong>de</strong> 17 a 20 h.<br />

La <strong>de</strong>nsitat i la complexitat <strong>de</strong><br />

la biografia <strong>de</strong> Ramon Herreros<br />

(Barcelona, 1947) no sembla,<br />

en aparença, traduir-se en els<br />

seus darrers treballs: artista polifacètic<br />

on n’hi hagi (la seva carrera<br />

ha estat vinculada a múltiples<br />

formes d’expressió, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

disseny fins al cinema), Herreros<br />

es trova instal·lat en una figuració<br />

simbòlica que, malgrat<br />

el seu sintetisme, es <strong>de</strong>splega<br />

gràcies a un complex corpus<br />

simbòlic que pot ser <strong>de</strong>sgranat<br />

per l’espectador atent. Inaugura<br />

la seva darrera exposició aquest<br />

vespre, a partir <strong>de</strong> 2/4 <strong>de</strong> 8, a la<br />

cèntrica Galeria Presenta... <strong>de</strong><br />

<strong>Girona</strong> | E. CAMPS<br />

La porta d’entrada a<br />

un univers incòmo<strong>de</strong><br />

L’EXPOSICIÓ ÉS A LA SALA 15<br />

DEL MUSEU COMARCAL D’OLOT<br />

XEVI SOLÀ<br />

Museu Comarcal <strong>de</strong> la Garrotxa,<br />

Olot. Carrer <strong>de</strong> l’Hospici, 8 Del 12 <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>sembre al 14 <strong>de</strong> febrer. De dimarts a<br />

divendres: <strong>de</strong> 10 a 13h i <strong>de</strong> 17 a 20h.<br />

EUDALD CAMPS<br />

«Els personatges estan situats gairebé<br />

sempre en exteriors banyats per la<br />

llum <strong>de</strong>l sol, només per <strong>de</strong>spistar. La<br />

disfressa bucòlica <strong>de</strong>sapareix <strong>de</strong> seguida,<br />

sol ser difícil fins i tot en una primera<br />

lectura eludir certa sensació<br />

d’inquietud i no imaginar un <strong>de</strong>stí»;<br />

L’explicació <strong>de</strong> l’artista és pertinent, més<br />

encara si tenim en compte que els protagonistes<br />

<strong>de</strong> les seves obres solen ser<br />

adolescents oferts a l’espectador com<br />

a merca<strong>de</strong>ria d’evi<strong>de</strong>nts connotacions<br />

sexuals i grisos homenots que s’amaguen<br />

rere les seves ulleres <strong>de</strong> sol –com<br />

els feixistes d’abans– i les seves robes<br />

d’ésser convencional. A nivell pictòric,<br />

en tot cas, és on Xevi Solà resulta més<br />

sorprenent: la seva figuració <strong>de</strong>stil·la<br />

una fredor propera a la <strong>de</strong> la pantalla<br />

d’ordinador sense renunciar a aquella<br />

ambigüitat hopperiana que es mou entre<br />

el virtuosisme i el <strong>de</strong>sencant. El seus<br />

treballs es po<strong>de</strong>n veure a la Sala 15 <strong>de</strong>l<br />

Museu Comarcal <strong>de</strong> la Garrotxa.<br />

MAL PELO<br />

Bòlit, Centre d’Art Contemporani<br />

<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Capella<br />

<strong>de</strong> Sant Nicolau. Del 16 <strong>de</strong><br />

setembre al 10 <strong>de</strong> gener.<br />

Horaris: www.bolit.cat<br />

Refugi és una instal·lació que<br />

sorgeix d’una nova aproximació<br />

als temes i materials que formen<br />

part <strong>de</strong>ls espectacles creats<br />

per Mal Pelo. Sota els<br />

cavalls, seqüència presentada<br />

ara a <strong>Girona</strong>, està gestionada informàticament<br />

i i<strong>de</strong>ada com una<br />

partitura d’il·luminació, so i ví<strong>de</strong>o.<br />

Sota els cavalls parla <strong>de</strong> separació,<br />

<strong>de</strong> resistència, <strong>de</strong>l lloc<br />

<strong>de</strong> l’amor, <strong>de</strong> l‘absència <strong>de</strong> cos<br />

estimat, un treball fet a partir<br />

d’algunes cartes <strong>de</strong>l llibre D’A a<br />

X <strong>de</strong> John Berger i <strong>de</strong> poemes<br />

<strong>de</strong>l poeta palestí Mahmoud Darwish.<br />

| E. CAMPS<br />

Accents<br />

DIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009<br />

RUI GOMES<br />

Galeria Giart, <strong>Girona</strong>. Rambla<br />

<strong>de</strong> la LLibertat, 34 Del 2<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre al 30 <strong>de</strong> gener.<br />

De dimarts a dissabte d’11 a 13<br />

i <strong>de</strong> 17 a 20,30h.<br />

Qui hagi tingut –per exemple–<br />

a les mans el Teatre <strong>de</strong> mitjanit<br />

<strong>de</strong> Kvéta Pacovská podrà mirar<br />

les pintures <strong>de</strong>l portuguès Rui<br />

Gomes (Matosinhos, 1973) <strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong>l lloc que els pot fer justícia:<br />

es tracta d’acceptar el repte <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>spullar la mirada a la recerca<br />

d’aquell esguard encara afectat<br />

per l’enlluernament que provoca<br />

la primera fascinació i viatjar per<br />

terres estranyes, per paisatges<br />

poblats per ocellots impossibles,<br />

per arabescos convertits<br />

en heures plàstiques, per fragments<br />

d’històries sense final<br />

protagonitza<strong>de</strong>s per princeses<br />

que amanyaguen el cel amb la<br />

vareta màgica. | E. CAMPS<br />

ART 11<br />

PRIMERA RÈPLICA<br />

Casa <strong>de</strong> Cultura <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> i<br />

Espai Cultural <strong>de</strong> la Ciuta<strong>de</strong>lla<br />

<strong>de</strong> Roses. Fins el 23 <strong>de</strong><br />

gener i el 14 <strong>de</strong> febrer respectivament.<br />

Horaris: consultar<br />

espais respectius.<br />

Primera Rèplica és un projecte<br />

expositiu que, amb caràcter<br />

bianual, vol prendre el pols a la<br />

creació artística que es realitza<br />

a les comarques gironines amb<br />

l’objectiu darrer <strong>de</strong> donar cabuda<br />

al ventall més ampli <strong>de</strong> disciplines,<br />

i<strong>de</strong>es o actituds. En<br />

aquest sentit, Primera Rèplica<br />

no discrimina en funció <strong>de</strong> l’edat<br />

<strong>de</strong> l’artista ni <strong>de</strong>l seu currículum<br />

professional: el que compta és<br />

la singularitat <strong>de</strong> la proposta i,<br />

molt especialment, el seu caràcter<br />

alternatiu en relació a les diferents<br />

pràctiques «normals»<br />

que les diferents institucions (o<br />

el mercat <strong>de</strong> l’art) ja s’encarreguen<br />

<strong>de</strong> fer visibles. | E. CAMPS<br />

Realitats<br />

enganyoses<br />

Cada pintura <strong>de</strong><br />

Solà escenifica<br />

una situació que<br />

sol estar prenyada<br />

<strong>de</strong> funestos presagis.


12 ÚLTIMA Accents<br />

DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

DdG<br />

DISSABTE 19<br />

Literatura<br />

GIRONA<br />

Lectura A les 10h, al Punt<br />

<strong>de</strong> lectura <strong>de</strong> Sant Narcís, 6 hores<br />

<strong>de</strong> lectura viva i participada,<br />

<strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a M. Àngels Anglada.<br />

A 2/4 <strong>de</strong> 8 <strong>de</strong>l vespre, a la<br />

Casa <strong>de</strong> Cultura, Lectura «El Poema<br />

<strong>de</strong> Nadal» <strong>de</strong> Josep Maria<br />

<strong>de</strong> Sagarra, a càrrec <strong>de</strong> Lluís<br />

Torner amb acompanyament <strong>de</strong><br />

la Coral Pla <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />

Infantils<br />

GIRONA<br />

Tió A les 6 <strong>de</strong> la tarda, al<br />

Centre Cívic Santa Eugènia, Vocalia<br />

<strong>de</strong> la Família: Fem cagar el<br />

Tió i juguem a l'Amic Invisible.<br />

Caps <strong>de</strong> setmana animats <br />

A les 5 <strong>de</strong> la tarda, al Museu <strong>de</strong>l<br />

Cinema, Les Tres Bessones.<br />

Contes A les 12 <strong>de</strong>l matí, a<br />

la Biblioteca Pública, És l'hora<br />

<strong>de</strong>ls bebès!: Llit, llitet... que tens<br />

un conte amaga<strong>de</strong>t?.<br />

Conferències<br />

GIRONA<br />

M. Àngels Anglada A les 4<br />

<strong>de</strong> la tarda, al Punt <strong>de</strong> lectura<br />

<strong>de</strong> Sant Narcís, Xerrada-tertúlia<br />

sobre el personatge i l'obra <strong>de</strong><br />

M. Àngels Anglada.<br />

Congressos<br />

GIRONA<br />

Jorna<strong>de</strong>s A 2/4 d’11 <strong>de</strong>l<br />

matí, al Carrer M.<strong>de</strong> Déu <strong>de</strong>l Remei,<br />

Passejada amb ponis.<br />

Jorna<strong>de</strong>s Joves escriptors <br />

A 2/4 d’11 <strong>de</strong>l matí, a la Casa<br />

<strong>de</strong> cultura, presentació <strong>de</strong>l congrés<br />

i lliurament <strong>de</strong> material a<br />

càrrec <strong>de</strong>l presi<strong>de</strong>nt Jordi Prenafeta.<br />

A les 11 <strong>de</strong>l matí, al Pont <strong>de</strong><br />

Pedra, ruta literària pel centre<br />

històric.<br />

A la 1 <strong>de</strong>l migdia, a la Casa<br />

<strong>de</strong> Cultura, concurs <strong>de</strong> literatura<br />

ràpida.<br />

A les 4 <strong>de</strong> la tarda, a la Casa<br />

<strong>de</strong> cultura, Assemblea General<br />

ordinària <strong>de</strong> l’AJELC.<br />

A 2/4 <strong>de</strong> 6 <strong>de</strong> la tarda, a la<br />

casa <strong>de</strong> Cultura, xerrada sobre<br />

El mo<strong>de</strong>rnisme gironí.Miquel <strong>de</strong><br />

Palol i Camí <strong>de</strong> Llum.A càrrec <strong>de</strong><br />

Iolanda Vila i Esther Fabrellas.<br />

A 2/4 <strong>de</strong> 10 <strong>de</strong>l vespre, al<br />

Bar La terra, sopar.<br />

A 2/4 d’11 <strong>de</strong>l vespre, Cinc<br />

minuts <strong>de</strong> sileni.ESpectacle a<br />

càrrec <strong>de</strong> Litus.<br />

A les 12 <strong>de</strong> la nit, La boca<br />

acaricia. Espectacle <strong>de</strong> música i<br />

poesia.<br />

Música<br />

SALT<br />

Concert A 2/4 d’11 <strong>de</strong> la nit,<br />

a la Mirona, 8è aniversari <strong>de</strong> La<br />

Mirona.<br />

GIRONA<br />

Cançó d’autora A 2/4 d’11<br />

DIARI DE GIRONA<br />

19/12/09 GIRONA<br />

Jorna<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Joves Escriptors<br />

A partir <strong>de</strong> 2/4 d’11 <strong>de</strong>l matí, la Casa <strong>de</strong> Cultura acull unes<br />

jorna<strong>de</strong>s que inclouen una ruta literària pel centre històric<br />

<strong>de</strong> la ciutat, un concurs <strong>de</strong> literatura ràpida, una xerrada sobre<br />

El mo<strong>de</strong>rnisme gironí. Miquel <strong>de</strong> Palol i Camí <strong>de</strong> Llum i un<br />

sopar en el bar La Terra. A 2/4 d’11 <strong>de</strong>l vespre, Cinc minuts<br />

<strong>de</strong> silenci, i a les 12 <strong>de</strong> la nit, La boca acaricia.<br />

Agenda <strong>de</strong> la setmana<br />

DIMARTS 22 DE DESEMBRE<br />

Il Trovatore<br />

El Liceu a <strong>Girona</strong> s’estrena amb l’obra <strong>de</strong> Verdi<br />

<br />

A les 8 <strong>de</strong>l vespre, al Teatre Municipal, El Liceu a <strong>Girona</strong>: Il Trovatore<br />

<strong>de</strong> Giuseppe Verdi. Entrada Lliure. El Municipal <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

acull virtualment l’òpera <strong>de</strong> Giuseppe Verdi, que s’estarà escenificant<br />

en directe en el Gran Teatre <strong>de</strong>l Liceu. L'acte es durà a terme<br />

gràcies a l'Anella Cultural, un projecte d'innovació tecnològica<br />

que permet el transport d'activitats comparti<strong>de</strong>s a diferents<br />

indrets <strong>de</strong>l territori català.<br />

<strong>de</strong> la nit, al Coast Coast, Mon.<br />

Rumba A les 11 <strong>de</strong> la nit, al<br />

Món Apart, Rumb a la Rumba.<br />

Concert <strong>de</strong> Rumba en directe.<br />

PALS<br />

Concert <strong>de</strong> nadal A les 8 <strong>de</strong>l<br />

vespre, a Ca laPruna, concert <strong>de</strong><br />

Nadal.<br />

SANTA CRISTINA D’ARO<br />

Concert <strong>de</strong> nadal A les<br />

11.00h a l'Església parroquial,<br />

Concert <strong>de</strong> Nadal <strong>de</strong>ls alumnes<br />

<strong>de</strong> l'escola <strong>de</strong> música.<br />

Presentació<br />

GIRONA<br />

Gastronomia A les 10 <strong>de</strong>l<br />

matí, a la Rambla <strong>de</strong> lLibertat,<br />

Presentació <strong>de</strong> l'oli <strong>de</strong> Denominació<br />

d'Origen Protegida Oli <strong>de</strong><br />

l'Empordà.<br />

DIUMENGE 20<br />

Infantils<br />

GIRONA<br />

Caps <strong>de</strong> setmana animats <br />

A les 11 <strong>de</strong>l matí, al Museu <strong>de</strong>l<br />

Cinema, Projecció <strong>de</strong> diferents<br />

capítols <strong>de</strong> Les Tres Bessones.<br />

Música<br />

GIRONA<br />

Concert A les 7 <strong>de</strong> la tarda,<br />

al Palau <strong>de</strong> Congressos, El Messies<br />

Participatiu.<br />

Concert A les 10 <strong>de</strong> la nit, el<br />

Cercle Cafè, Petrus.<br />

Concert A les 8 <strong>de</strong>l vespre,<br />

al Món Apart, Rumb a la Rumba.<br />

Concert <strong>de</strong> rumba en directe<br />

Concert A les 12 <strong>de</strong>l matí, a<br />

la Casa <strong>de</strong> Cultura, Concert tradicional<br />

<strong>de</strong> Nadal a càrrec <strong>de</strong> la<br />

Coral Saba Nova.<br />

DILLUNS 21<br />

Literatura<br />

GIRONA<br />

Clubs <strong>de</strong> lectura A les 9 <strong>de</strong>l<br />

vespre, a la Biblioteca Ernest<br />

Lluch, Club <strong>de</strong> lectura, a càrrec<br />

<strong>de</strong> Blai Gasull .<br />

A 1/4 <strong>de</strong> 9 <strong>de</strong>l vespre, a la Biblioteca<br />

Salvador Allen<strong>de</strong>, Club<br />

<strong>de</strong> lectura, a càrrec d'Assum<br />

Guardiola.<br />

A les 8 <strong>de</strong>l vespre, al Punt <strong>de</strong><br />

lectura <strong>de</strong> Sant Narcís, Club <strong>de</strong><br />

lectura <strong>de</strong> poesia, a càrrec d'Oriol<br />

Ponsatí.<br />

Nadales<br />

GIRONA<br />

Concert A les 7 <strong>de</strong> la tarda, a<br />

la Plaça <strong>de</strong> la Constitució, Cantada<br />

<strong>de</strong> Nadales a càrrec <strong>de</strong> la<br />

coral Pla <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />

DIARI DE GIRONA<br />

Infantils<br />

GIRONA<br />

Espectacle A les 11 <strong>de</strong>l<br />

matí, a l’Auditori Narcís <strong>de</strong> Carreras,<br />

Chasing the dream =<br />

Perseguint un somni.<br />

Música<br />

GIRONA<br />

Alumnes A les 7 <strong>de</strong> la tarda,<br />

al Palau <strong>de</strong> congressos, Concert<br />

<strong>de</strong> Nadal <strong>de</strong>ls alumnes <strong>de</strong>l Conservatori<br />

<strong>de</strong> Música <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />

A les 6 <strong>de</strong> la tarda, a la Casa<br />

<strong>de</strong> Cultura, Audicions <strong>de</strong> violí<br />

<strong>de</strong>ls alumnes <strong>de</strong> l'Escola Municipal<br />

<strong>de</strong> Música <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />

DIMARTS 22<br />

Literatura<br />

GIRONA<br />

Club <strong>de</strong> lectura A les 8 <strong>de</strong>l<br />

vespre, al Punt <strong>de</strong> lectura <strong>de</strong><br />

Sant Narcís, Club <strong>de</strong> lectura<br />

(Grup A), a càrrec <strong>de</strong> Lluís Gil.<br />

Conferències<br />

GIRONA<br />

Religió A 2/4 <strong>de</strong> 8 <strong>de</strong>l vespre,<br />

a l’Espai <strong>de</strong>ls Amics <strong>de</strong>l Museu<br />

d’Art <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, Diàleg sobre<br />

la Trinitat.<br />

Música<br />

20/12/09 GIRONA<br />

«El Messies» Participatiu 2009<br />

Estrenat durant la Setmana Santa <strong>de</strong> l'any 1741 a Dublín,<br />

<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong> Han<strong>de</strong>l, és costum interpretar aquest<br />

oratori durant el Nadal. En el marc <strong>de</strong>ls concerts participatius<br />

d'El Messies organitzats per la Fundació a Caixa a tot<br />

l'Estat, l'Auditori <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> acull novament la interpretació<br />

d'aquesta obra emblemàtica, sota la direcció <strong>de</strong> Jordi Casas.<br />

GIRONA<br />

Nadal A 2/4 <strong>de</strong> 9 <strong>de</strong>l vespre,<br />

a la Casa <strong>de</strong> Cultura, Concert <strong>de</strong><br />

<strong>Accents#639</strong><br />

COORDINA Ana Rodríguez<br />

A/E tv.diari<strong>de</strong>girona@epi.es<br />

Nadal <strong>de</strong> la Capella Polifònica.<br />

DIMECRES 23<br />

Literatura<br />

GIRONA<br />

Literatura A les 7 <strong>de</strong> la tarda,<br />

a la Casa <strong>de</strong> Cultura, Recital<br />

<strong>de</strong> Nadal <strong>de</strong> Paraula <strong>de</strong> Poeta.<br />

Infantils<br />

GIRONA<br />

Nadal A les 5 <strong>de</strong> la tarda, al<br />

museu <strong>de</strong>l Cinema, Nadal Animat!<br />

Taller <strong>de</strong> postals nadalenques<br />

anima<strong>de</strong>s.<br />

Titelles A les 6 <strong>de</strong> la tarda, a<br />

la Biblioteca Pública, Els pastorets,<br />

a càrrec <strong>de</strong> la Cia. Filidrap.<br />

Música<br />

GIRONA<br />

Cine A 2/4 <strong>de</strong> 7 <strong>de</strong> la tarda, a<br />

l’Auditori Narcís <strong>de</strong> Carreras, Escolta<br />

el cinema mut!.<br />

Concert A 2/4 <strong>de</strong> 7 <strong>de</strong> la tarda,<br />

a la Plaça <strong>de</strong>l vI, Concert <strong>de</strong><br />

Nadal Solidari amb el cor <strong>de</strong><br />

noies Preludi <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />

DIJOUS 24<br />

Música<br />

GIRONA<br />

Concert A les 11 <strong>de</strong> la nit, al<br />

Lola Cafè, Rumb a la Rumba.<br />

DIVENDRES 25<br />

Música<br />

SALT<br />

Concert A les 11 <strong>de</strong> la nit, a<br />

la Mirona, Live Karaoke especial<br />

Nadal.<br />

Teatre<br />

GIRONA<br />

Representació A 2/4 <strong>de</strong> 6<br />

<strong>de</strong> la tarda, al Teatre Municipal,<br />

Els Pastorets <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!