You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Accents#639</strong><br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> Suplement d’Oci i Cultura<br />
DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009<br />
CINEMA<br />
El realitzador Spike Jonze<br />
torna a les pantalles amb<br />
el conte fantàstic<br />
«Don<strong>de</strong> viven los<br />
monstruos» >PÀG 3<br />
La revolució<br />
digital<br />
Que James Cameron és un megalòman<br />
incurable ho sap tothom, com<br />
tampoc no pot sorprendre ningú que<br />
aquest senyor hagi invertit una dècada<br />
<strong>de</strong> la seva vida en la filmació d’una<br />
pel·lícula perquè requeria que la<br />
tècnica digital en tres dimensions estigués<br />
molt avançada.<br />
PEP PRIETO<br />
Efectivament, si es consulten les hemeroteques,<br />
Cameron ja parlava d’Avatar<br />
a les ro<strong>de</strong>s <strong>de</strong> premsa <strong>de</strong> Titanic,<br />
i ja apuntava que l’elaboració <strong>de</strong>l projecte<br />
el portaria a no dirigir res més durant<br />
una bona temporada. L’estiu passat<br />
es va estrenar a bombo i plateret el<br />
primer tràiler <strong>de</strong>l film i el resultat està a<br />
la vista <strong>de</strong> tothom: rècord absolut <strong>de</strong> <strong>de</strong>scàrregues<br />
per Internet, mig món enlluernat<br />
per les possibilitats <strong>de</strong> les tres dimensions<br />
i, naturalment, la promesa<br />
d’un espectacle audiovisual que només<br />
l’autor <strong>de</strong> Mentiras arriesgadas i Steven<br />
Spielberg saben fer amb aquesta propietat.<br />
Vistes les expectatives, és fàcil imaginar-se<br />
que Avatar es menjarà amb patates<br />
totes les seves competidores a les<br />
taquilles nadalenques, sense oblidar que<br />
aquesta mateixa època s’escullen les<br />
candidates als Oscar.<br />
ANIVERSARI<br />
Vuit anys a La Mirona<br />
La sala saltenca ofereix aquest cap <strong>de</strong><br />
setmana una festa amb Joan Rovira Acústik i<br />
l’Orquestra Di-versiones per celebrar el seu<br />
vuitè aniversari >PÀG 8<br />
«AVATAR» JAMES CAMERON TORNA A LA DIRECCIÓ DOTZE<br />
ANYS DESPRÉS DE «TITANIC» AMB UNA EPOPEIA DE CIÈNCIA-<br />
FICCIÓ QUE VOL MARCAR UN ABANS I UN DESPRÉS EN EL<br />
GÈNERE<br />
I per què tan enrenou amb la filmació<br />
d’una epopeia <strong>de</strong> ciència-ficció<br />
que, al capdavall, recicla velles històries<br />
<strong>de</strong> civilitzacions alienígenes? Doncs<br />
per què Cameron integra imatge real i<br />
animada com mai s’ha vist en una<br />
pantalla.<br />
El protagonista, un exmarine anomenat<br />
Jake Sully, és reclutat per viatjar<br />
al planeta Pandora per establir-hi una<br />
colònia humana, però no triga a <strong>de</strong>scobrir<br />
que les intencions <strong>de</strong>ls seus paisans<br />
són la total eradicació <strong>de</strong> la cultura<br />
nativa. Per aquest motiu, Jake s’acaba<br />
unint als habitants <strong>de</strong> Pandora a través<br />
d’una versió extraterrestre d’ell mateix<br />
(l’avatar <strong>de</strong>l títol) en una guerra que<br />
té lloc per terra, mar i aire, i que canviarà<br />
el <strong>de</strong>stí <strong>de</strong> la humanitat per sempre. Cameron<br />
ha comptat amb un interessant<br />
repartiment encapçalat per Sam Worthington<br />
(atenció a aquest nom: l’any que<br />
ve també estrenarà el remake <strong>de</strong> Furia<br />
<strong>de</strong> Titanes), Zoe Saldana, Sigourney<br />
Weaver (en el seu retrobament amb el<br />
director 23 anys <strong>de</strong>sprés d’Alien), Michelle<br />
Rodriguez, Giovanni Ribisi, Joel<br />
David Moore, C.C.H. Poun<strong>de</strong>r, Peter<br />
Mensah, Laz Alonso, Stephen Lang i Wes<br />
Studi. La banda sonora és <strong>de</strong> l’autor <strong>de</strong><br />
Titanic, James Horner.<br />
LA FITXA<br />
País: Estats Units.Any: 2009. Títol Original: «Avatar». Direcció: James Cameron.<br />
Intèrprets: Sam Worthington, Zoe Saldana, Sigourney Weaver, Michelle Rodriguez,<br />
Giovanni Ribisi, Joel David Moore, C.C.H. Poun<strong>de</strong>r, Peter Mensah, Stephen Lang, Wes Studi.<br />
Albéniz Centre i Plaça (Gi.), Ocine (Gi.), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres,<br />
Olot, Arinco i Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Cines Roses.<br />
CLUBBING<br />
Dosem torna a casa per Nadal<br />
El DJ gironí, que ha triomfat arreu <strong>de</strong>l món i ha punxat a les millors sales<br />
d’Europa i Àsia, ofereix el dia 24 al Blau Music Club una sessió per<br />
presentar la seva posada <strong>de</strong> llarg en el segell Sino >PÀG 9<br />
LA FITXA<br />
Producció:<br />
Espanya 2009.<br />
Durada: 126 min. Gènere:<br />
Drama. Direcció:<br />
Alejandro Amenábar.<br />
Intèrprets: Rachel<br />
Weisz, Max Minghella,<br />
Oscar Isaac, Rupert<br />
Evans. Albèniz Centre,<br />
Ocine (Gi.), Cinebox<br />
(Salt), Lauren (Blanes),<br />
CatCines (Figueres), Cines<br />
Olot, Arinco (Palamós),<br />
Ocine (Platja d’Aro),<br />
Cines Roses.
02 PUBLICITAT Accents<br />
DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
<strong>Girona</strong> 4.00<br />
Platja d’Aro 3.45<br />
<strong>Girona</strong> 3.45 (3D)<br />
Platja d’Aro 3.45 (3D)<br />
<strong>Girona</strong> 4.00 5.45<br />
Platja d’Aro 4.30 6.30<br />
<strong>Girona</strong> 7.15 10.30<br />
Platja d’Aro 8.45 10.45<br />
www.ocine.es<br />
GIRONA • PLATJA D’ARO<br />
<strong>Girona</strong> 8.45 10.30 0.30*<br />
<strong>Girona</strong> 6.10 8.20 10.30 0.30*<br />
Platja d’Aro 8.30 1.30 0.30*<br />
<strong>Girona</strong> 4.10 7.10 10.20 (amb <strong>de</strong>scans)<br />
Platja d’Aro 4.10 7.10 10.20 (amb <strong>de</strong>scans)<br />
<strong>Girona</strong> 4.30 6.30<br />
Platja d’Aro 4.15<br />
<strong>Girona</strong> 8.30 10.30 0.30* <strong>Girona</strong> 4.15 7.15<br />
<strong>Girona</strong> 4.15 6.15 8.15 10.15 <strong>Girona</strong> 4.00 7.15 10.30 3D<br />
Platja d’Aro 4.15<br />
Platja d’Aro 4.00 7.15 10.30 3D<br />
* Sessions golfes els divendres i els dissabtes<br />
Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entra<strong>de</strong>s per Internet: www.cinesocar.com
LA FITXA<br />
Estats<br />
Units.<br />
2009.<br />
Gènere: Fantàstic.<br />
Durada: 101 min. Direcció<br />
i guió: Spike<br />
Jonze. Intèrprets: Catherine<br />
Keener, Mark<br />
Ruffalo, Chris Cooper,<br />
Forest Whitaker .<br />
Lauren (Blanes),<br />
Cines Figueres,<br />
Ocine (Platja<br />
d’Aro)<br />
EL PROTAGONISTA<br />
Al servei <strong>de</strong>ls<br />
músics.<br />
Grups com REM,<br />
Weezer, Chemical<br />
Brothers, Beastie<br />
Boys o Sonic<br />
Youth han gaudit<br />
<strong>de</strong>l privilegi <strong>de</strong> tenir<br />
Spike Jonze<br />
com a mestre <strong>de</strong><br />
cerimònies <strong>de</strong> les<br />
seves cançons traduï<strong>de</strong>s<br />
en imatges.<br />
De fet, per Jonze,<br />
el cinema suposa<br />
una mena <strong>de</strong> teràpia<br />
entre filmacions<br />
<strong>de</strong> concerts i<br />
clips musicals.<br />
LA FITXA<br />
França.<br />
2009.<br />
Gènere: Comèdia<br />
dramàtica. Direcció:<br />
Cécile Telerman.<br />
Intèrprets:<br />
Mathil<strong>de</strong> Seigner,<br />
Charlotte Rampling,<br />
Olivier Marchal,<br />
Pascal Elbé.<br />
OCine (<strong>Girona</strong>)<br />
Sens dubte, la carrera <strong>de</strong> Spike Jonze<br />
no <strong>de</strong>ixa mai <strong>de</strong> sorprendre’ns:<br />
autor bàsicament <strong>de</strong> ví<strong>de</strong>os musicals<br />
per a la majoria <strong>de</strong> grans grups<br />
<strong>de</strong>ls Estats Units, l’home va <strong>de</strong>cidir,<br />
conjuntament amb companys <strong>de</strong><br />
viatge <strong>de</strong> camins similars com Roman<br />
Coppola o Michel Gondry, fer<br />
el salt envers el llargmetratge <strong>de</strong> ficció.<br />
No cal dir que la cosa ha funcionat<br />
d’allò més bé.<br />
CARLES RIBAS<br />
Si Cómo ser John Malkovich oferia<br />
una bona i necessària dosi d’aire fresc<br />
a l’originalitat <strong>de</strong> les històries que les<br />
productores <strong>de</strong> Hollywood oferien,<br />
Adaptation va es<strong>de</strong>venir una mena<br />
<strong>de</strong> senyal diví. Jonze, lluny «d’adaptar-se»<br />
als gustos generals <strong>de</strong> la gran<br />
indústria i <strong>de</strong> mirar-se el melic gràcies<br />
a assolir totes les bones crítiques que<br />
qualsevol humà pugui suportar, va<br />
El cinema francès ens té acostumats<br />
en els darrers mesos a presentarnos<br />
relats corals que giren entorn <strong>de</strong><br />
les llums i ombres que s’estableixen<br />
en l’epicentre <strong>de</strong> qualsevol família<br />
prototípica. Si la temporada anterior<br />
Olivier Assayas confeccionava una<br />
profunda mirada a aquest univers<br />
amb l’excel·lent Las horas <strong>de</strong>l verano<br />
i Rémi Bezançon gaudia d’un<br />
inesperat èxit amb El primer día <strong>de</strong>l<br />
resto <strong>de</strong> tu vida, ara toca parlar <strong>de</strong>l<br />
per què tota la culpa és <strong>de</strong> la mare.<br />
CARLES RIBAS<br />
La família Celliers és com totes les famílies,<br />
és a dir, estan completament<br />
<strong>de</strong>cidir continuar fent el que li venia<br />
<strong>de</strong> gust: els vi<strong>de</strong>oclips. Només <strong>de</strong> tant<br />
en tant realitza incursions al món <strong>de</strong>l<br />
llargmetratge i, si ho fa, és per <strong>de</strong>ixar<br />
Retrat <strong>de</strong> família<br />
«TODA LA CULPA ES DE MI MADRE» DESPRÉS DE<br />
«POR QUÉ LAS MUJERES SIEMPRE QUEREMOS MÁS?», LA<br />
DIRECTORA CÉCILE TELERMAN ENS APROPA ALTRA VOLTA<br />
A UN UNIVERS EMINENTMENT FEMENÍ<br />
sonats. La mare, amb seixanta anys, es<br />
passa tot el sant dia criticant les seves<br />
dues filles i el seu marit, l’Henry, un<br />
home que <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> jubilar-se mai ha<br />
tornat a ser el mateix.<br />
L’Antoine, el fill gran, gau<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> la<br />
característica que tot el que fa li surt<br />
malament; l’Alice, la germana mitjana,<br />
és una pintora frustrada i finalment<br />
l’Annabelle combina el seu ofici d’infermera<br />
amb les prediccions <strong>de</strong>l tarot.<br />
Semblaria evi<strong>de</strong>nt que el futur d’aquesta<br />
família no pronostiqués res <strong>de</strong><br />
bo, però l’aparició d’en Jacques, un policia<br />
que està <strong>de</strong> tornada <strong>de</strong> tot, farà<br />
que les coses canviïn, i més quan s’enamori<br />
<strong>de</strong> l’Alice.<br />
Accents<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009<br />
tothom <strong>de</strong>sconcertat.<br />
Aquest és el<br />
cas <strong>de</strong> Don<strong>de</strong><br />
viven los<br />
monstruos.<br />
Partint<br />
d’un relat <strong>de</strong><br />
Maurice Sendak,<br />
el cineastanordamericà<br />
ens<br />
submergeix<br />
en un món<br />
que sembla<br />
resultar un<br />
híbrid entre<br />
la mítica La<br />
historia<br />
interminable <strong>de</strong> Michael En<strong>de</strong> i el<br />
clàssic <strong>de</strong> Saint-Exupéry El petit príncep.<br />
Don<strong>de</strong> viven los monstruos ens<br />
Comèdia amb un pensament <strong>de</strong><br />
tragèdia, Toda la culpa es <strong>de</strong> mi madre<br />
no <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> jugar amb uns elements<br />
bàsics els quals po<strong>de</strong>m trobar en qualsevol<br />
retrat familiar i coral amb uns mínims<br />
<strong>de</strong> dignitat.<br />
El film, això sí, gau<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> la sempre<br />
agradable presència <strong>de</strong> Mathil<strong>de</strong> Seigner<br />
i d’una actriu <strong>de</strong> cap a peus com<br />
Charlotte Rampling.<br />
CINEMA 03<br />
DIARI DE GIRONA<br />
Vull ser un<br />
PETIT<br />
PRÍNCEP<br />
«DONDE VIVEN LOS MONSTRUOS» EL DIRECTOR DE «CÓMO SER JOHN MALKOVICH» I «ADAPTATION»<br />
CENTRA LA SEVA FABULOSA IMAGINACIÓ EN UN FILM DESTINAT AL PÚBLIC MÉS JOVE<br />
DIARI DE GIRONA<br />
Clàssic <strong>de</strong> la literatura infantil per Maurice Sendak el 1963.<br />
conta la història d’en Max, un nen que<br />
a causa <strong>de</strong> la incomprensió <strong>de</strong>ls seus<br />
pares, <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix crear-se i viure en un<br />
món paral·lel habitat per una fauna<br />
producte <strong>de</strong> la seva imaginació.<br />
Els habitants d’aquest regne veuen<br />
en Max com el guia idoni per dur-los<br />
a la més absoluta <strong>de</strong> les felicitats, però<br />
malgrat que el noi també <strong>de</strong>sitgi governar<br />
amb justícia i bon criteri, <strong>de</strong><br />
seguida s’adonarà que tot plegat resulta<br />
més complicat <strong>de</strong>l que semblava.<br />
Com no podia ser d’altra manera,<br />
Spike Jonze ens ofereix un imaginari<br />
visual capaç d’enlluernar qualsevol<br />
amb l’afegit <strong>de</strong> partir d’una història<br />
prou coneguda. Mèrit <strong>de</strong>l director,<br />
d’un grup d’actors encapçalats per la<br />
sempre fabulosa Catherine Keener i<br />
d’un equip tècnic que gau<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> la<br />
presència d’un músic com Carter<br />
Burwell.<br />
DIARI DE GIRONA<br />
L’incombustible Oliveira<br />
La cartellera d’aquesta setmana es<br />
complementa amb un home gairebé<br />
etern en el món <strong>de</strong>l cinema com és el<br />
portuguès Manoel <strong>de</strong> Oliveira. Amb<br />
més <strong>de</strong> cent anys a les seves espatlles,<br />
Oliveira ens ofereix una fresquíssima i<br />
irònica adaptació d’un relat d’Eça <strong>de</strong><br />
Queiroz a Singularida<strong>de</strong>s <strong>de</strong> una chica<br />
rubia.
04 CINEMA Accents<br />
DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
<br />
OBRA MESTRA<br />
<br />
MOLT BONA<br />
<br />
BONA<br />
<br />
INTERESSANT<br />
<br />
REGULAR<br />
<br />
DOLENTA<br />
CRÍTIQUES LES ESTRENES DE LA SETMANA PASSADA<br />
Cartellera<br />
LA PROGRAMACIÓ<br />
DELS CINEMES DE<br />
GIRONA A LA<br />
PÀGINA 54<br />
DdG<br />
BLINDADO<br />
<br />
Estats Units, 2009. Color. 85 min. Títol original: «Armored». Direcció: Nimród<br />
Antal. Guió: James V. Simpson. Intèrprets: Matt Dillon, Jean Reno, Laurence Fishburne,<br />
Amaury Nolasco, Fred Ward, Milo Ventimiglia, Skeet Ulrich, Columbus Short.<br />
Ocine (Gi.), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes). En la tendència actual per recuperar<br />
l’austeritat narrativa i la immediatesa <strong>de</strong>ls thrillers <strong>de</strong>ls 70 s’ha produït un fenomen<br />
molt curiós: si bé alguns aposten per la sofisticació <strong>de</strong>l context (a vega<strong>de</strong>s<br />
amb resultats immillorables, com en el cas <strong>de</strong> Zodiac), d’altres es limiten<br />
a recrear la sequedat expositiva i la condició <strong>de</strong> faula <strong>de</strong> les<br />
cintes policíaques d’aquella dècada. Blindado pertany al segon<br />
apartat; a partir d’una<br />
premissa tan<br />
senzilla com efectiva,<br />
Antal construeix<br />
un conte <strong>de</strong> la lletera<br />
dinàmic, molt físic,<br />
farcit <strong>de</strong> pols i<br />
mala llet, en què en<br />
menys <strong>de</strong> 90 minuts<br />
s’aconsegueix<br />
fer un òptim retrat<br />
coral sense haver<br />
<strong>de</strong> recórrer a girs<br />
narratius o a màscares<br />
argumentals. És<br />
un cinema sense arbitrarietats,<br />
on cada<br />
diàleg prefigura un<br />
gest i que, com a<br />
bona mostra <strong>de</strong>l gènere,<br />
s’articula a<br />
partir d’una disjuntiva<br />
moral que <strong>de</strong>genera<br />
cap a un espiral<br />
<strong>de</strong> violència i, en<br />
conseqüència, cap a<br />
la revelació <strong>de</strong>l miratge<br />
<strong>de</strong> la lleialtat.<br />
Ens trobem, doncs,<br />
davant un western<br />
urbà en tota regla<br />
que s’emmiralla més en Walter Hill que en els clàssics, sense que això s’hagi d’entendre<br />
en sentit pejoratiu. Blindado no aspira a innovar o revisar, simplement s’esforça<br />
a servir-se <strong>de</strong> la narrativa cinematogràfica en la seva formulació més primària<br />
i eficaç. Antal sap rodar-la amb els mínims elements (no hi ha càmeres lentes i<br />
s’utilitza sàviament la claustrofòbia escènica) i, sobretot, sap treure punta a un esplèndid<br />
planter d’intèrprets que apel·la, precisament, a aquelles <strong>de</strong>sfila<strong>de</strong>s<br />
estel·lars <strong>de</strong> secundaris que caracteritzaven els thrillers <strong>de</strong> sèrie B <strong>de</strong> fa dues o<br />
tres dèca<strong>de</strong>s. No passarà a la posteritat, però és un magnífic exemple <strong>de</strong> les virtuts<br />
<strong>de</strong> la senzillesa en temps<br />
d’abarrocament formal.<br />
PEP PRIETO<br />
ALGO PASA EN HOLLYWOOD<br />
<br />
<br />
EE UU. 2008. 110 min. Comèdia<br />
dramàtica. Títol original: «What just happened?»<br />
Direcció: Barry Levinson. Guió:<br />
Francisco Cabezas i Eneko Lizarraga. Música:<br />
Marcelo Zarvos. Fotografia: Stéphane<br />
Fontaine. Muntatge: Hank Corwin. Intèrprets:<br />
Robert De Niro, Catherine Keener,<br />
Sean Penn, Kristen Stewart, Stanley<br />
Tucci, John Turturro, Bruce Willis, Michael<br />
Wincott , Robin Wright Penn, Moon Bloodgood.<br />
Albéniz Plaça, Ocine (<strong>Girona</strong>),<br />
Ocine (Platja d’Aro). No és una pel·lícula<br />
equiparable a d’altres que han indagat<br />
en la indústria hollywoo<strong>de</strong>nse amb més<br />
talent, però, dona<strong>de</strong>s les circumstàncies<br />
actuals (veure un film interessant gairebé<br />
és impossible), aquesta comèdia (negra,<br />
pessimista i un xic estrambòtica) és un<br />
producte comptat amb ofici (encara que<br />
s'enlaira als quinze minuts <strong>de</strong> projecció).<br />
Se sosté sobre intèrprets d'una eficàcia<br />
absoluta, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> De Niro fins a Bruce Willis,<br />
passant per la magistral Catherine<br />
Keener (glacial i immisericordiós cap <strong>de</strong>ls<br />
estudis). Desfilen tots els personatges <strong>de</strong><br />
la indústria (el productor, l'agent, el guionista<br />
o l'actor egomaníac), arquetips ja<br />
encunyats en tres superbes pel·lícules:<br />
Dues setmanes en una altra ciutat (Vincente<br />
Minnelli, 1962), La llegenda <strong>de</strong><br />
Lylah Clare (Aldrich, 1968) i The big knife<br />
/ El gran ganivet (1956, també d'Aldrich).<br />
L'estructura s'articula al voltant a les<br />
dues setmanes prèvies a la presentació<br />
d'una pel·lícula a Canes, les pressions <strong>de</strong><br />
l'estudi per canviar el final (ha <strong>de</strong> ser políticament<br />
correcte), els estratagemes <strong>de</strong>l<br />
productor per acontentar a tots, i la seva<br />
vida familiar, en bancarrota. A estones<br />
«vitriòlica» i sempre ben narrada, la merca<strong>de</strong>ria<br />
cinema dins <strong>de</strong>l cinema funciona.<br />
Suficient, ¿no?<br />
MAL DÍA PARA PESCAR<br />
<br />
Espanya-Uuguai.<br />
2009. 110 min. Comèdia<br />
dramàtica. Director: Álvaro Brechner.<br />
Estrenada en el Festival <strong>de</strong> Canes i escollida<br />
per representar Uruguai en els Oscar, Mal día<br />
para pescar suposa el <strong>de</strong>but en llargmetratge<br />
<strong>de</strong>l prestigiós curtmetratgista Álvaro Brechner.<br />
Es tracta d'un film d'ajustat pressupost,<br />
però grans i legítimes aspiracions, que assumeix<br />
diferents codis genèrics (western, faula,<br />
picaresca) sense sotmetre's totalment a cap, i<br />
protagonitzat per un grapat <strong>de</strong> <strong>de</strong>sesperats<br />
per<strong>de</strong>dors, extraviats temporal i emocionalment<br />
en mig <strong>de</strong>ls res, amb un passat difús i<br />
un present que es plantegen més com a fugida<br />
cap endavant que com a pla <strong>de</strong> futur. Impossible<br />
no empatizar amb la seva acarnissada<br />
lluita per la supervivència, narrada amb<br />
excel·lent pols i les dosis justes <strong>de</strong> melancolia<br />
per Álvaro Brechner i el seu esforçat equip,<br />
en una pel·lícula que va creixent i que acaba<br />
donant una lliçó sobre l'ambició, la por, l'honor,<br />
la dignitat, l'amistat i, és clar, la vida. No<br />
se la perdin.<br />
MALAMUERTE<br />
<br />
Espanya-Colòmbia.<br />
2009. Comèdia dramàtica.<br />
Direcció i guió: Vicente Pérez Herrero.<br />
Un barri portuari, un collage <strong>de</strong> personatges<br />
als quals el <strong>de</strong>stí ha donat massa punta<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> peu, un segrest, la màfia, un exboxejador,<br />
un <strong>de</strong>ute pen<strong>de</strong>nt –vaja, tots els ingredients<br />
per a un film noir, però també per a un<br />
capítol <strong>de</strong> la sèrie <strong>de</strong> Telecinco Sin tetas no<br />
hay paraíso–. El que té <strong>de</strong> dolent Malamuerte<br />
és que acaba assemblant-se més a la segona<br />
opció que a la primera, i és que no tot ha <strong>de</strong><br />
recaure en l'estètica <strong>de</strong> les pistoles, <strong>de</strong>ls mafiosos<br />
i <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>spullats, per molt atractius que<br />
aquests puguin resultar; a vega<strong>de</strong>s, se'ns oblida<br />
la importància d'un bon guió, exempt <strong>de</strong><br />
tanta artificiositat.
Accents<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009<br />
PUBLICITAT 05
06 LLIBRES Accents<br />
DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Els més<br />
venuts<br />
LUIS LANDERO<br />
Retrato <strong>de</strong><br />
un hombre<br />
inmaduro<br />
TUSQUETS,<br />
234 PÀGINES.<br />
JOSEP M. ESPINÀS<br />
I la festa segueix<br />
LA CAMPANA, 174 PÀGINES<br />
Com un «autoretrat»<br />
En l’obra literària d’Espinàs hi ha una<br />
línia «memorialista», al llarg <strong>de</strong> la qual<br />
parla <strong>de</strong> les seves experiències personals i<br />
<strong>de</strong>l món que les envolta. Ara l’autoretrat es<br />
consolida amb I la festa segueix, un text<br />
ple d’observacions i reflexions sobre els<br />
fets <strong>de</strong> la vida (la <strong>de</strong> la societat i la seva)<br />
exposa<strong>de</strong>s amb precisió, profunditat i una<br />
calma lluminosa.| DdG<br />
CARLES GALLEGO ARJONA<br />
11 raonaments per<br />
<strong>de</strong>spertar i alliberar-se<br />
INDIGO, 155 PÀGINES<br />
És el moment <strong>de</strong> la revolució <strong>de</strong> la llum!<br />
En el món d’avui dia, on vivim la<br />
màxima expressió <strong>de</strong> la foscor i <strong>de</strong> la llum,<br />
tenim la necessitat <strong>de</strong> sanar-nos,<br />
d’equilibrar-nos i <strong>de</strong> trobar respostes a allò<br />
que no entenem. Tal com diu el títol <strong>de</strong>l<br />
volum, aquest llibre ofereix onze<br />
raonaments que donen eines per sanar-se<br />
físicament i mentalment| DdG<br />
ORHAN PAMUK<br />
El Museo <strong>de</strong> la Inocencia<br />
MONDADORI, 648 PÀGINES<br />
Una història d’amor que ratlla l’obsessió<br />
La història d’amor entre un jove<br />
membre <strong>de</strong> la burgesia d’Istanbul i una<br />
parenta llunyana seva comença com una<br />
aventura innocent que evoluciona cap a<br />
l’amor sense límits. Quan ella <strong>de</strong>sapareix,<br />
ell no tarda gaire a <strong>de</strong>scobrir l’efecte<br />
calmant que tenen sobre ell els objectes<br />
que alguna vegada van passar per les<br />
mans <strong>de</strong> la seva estimada.| DdG<br />
JOHN CLELLON HOLMES<br />
Go<br />
EDICIONES ESCALERA, 443 PÀGINES<br />
El text que va batejar la generació Beat<br />
Clellon Holmes recull les primeres pas -<br />
ses i ensopega<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls seus amics Cas -<br />
sady, Kerouac i Ginsberg, que els llançarien<br />
a l’eternitat literària. Aquesta història <strong>de</strong>l<br />
sexe, el jazz, les drogues i els carrers <strong>de</strong>l<br />
Nova York <strong>de</strong> finsla <strong>de</strong>ls 40 mostra que la<br />
generació beat no es va limitar a inventar<br />
una forma <strong>de</strong> vida: també una literatura i<br />
una forma revolucionària <strong>de</strong> mirar.| DdG<br />
JORDI PONS<br />
No tindràs collons <strong>de</strong> fer-ho<br />
EDITORIAL BASE, 273 PÀGINES<br />
No és un altre llibre sobre Pep Guardiola<br />
Els altres opinen i veuen l’entrenador<br />
<strong>de</strong>l Barça <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fora. La família, els pares i<br />
els germans, els companys i els professors<br />
<strong>de</strong> l’escola, amics i enemics esportius, <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> Guillermo Amor i Andoni Zubizarreta<br />
fins a Fernando Hierro. Els entrenadors<br />
van <strong>de</strong> Cruyff a Van Gaal i Fabio Capello,<br />
directius, representants i fins i tot l’actual<br />
presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l club, Joan Laporta.| DdG<br />
JEAN RHYS<br />
Una sonrisa, por favor<br />
LUMEN, 192 PÀGINES<br />
Els primers apunts <strong>de</strong> la novel·lista<br />
Els records <strong>de</strong> l’autora, que parla <strong>de</strong> la<br />
seva infància a Dominica a finals <strong>de</strong>l XIX<br />
per <strong>de</strong>sprés relatar la seva vida a Londres i<br />
París, les dues ciutats on va viure a partir<br />
<strong>de</strong>ls anys 20 i on va haver <strong>de</strong> sobreviure<br />
treballant com a nois <strong>de</strong>l cor a cabarets,<br />
fent d’extra en les primeres pel·lícules<br />
angleses i <strong>de</strong>ambulant d’una pensió a una<br />
altra a la recerca <strong>de</strong> l’afecte. | DdG<br />
DE VEGADES PENSEM QUE LA VIDA ÉS AVORRIDA, L’AUTOR DEMOSTRA QUE TOTES<br />
LES VIDES TENEN MOMENTS DIVERTITS I QUE NO CALEN GRANS ARGUMENTS<br />
La novel·la <strong>de</strong> la gent comuna<br />
Luis Lan<strong>de</strong>ro (Alburquerque,<br />
Badajoz, 1948), l’inoblidable autor<br />
<strong>de</strong> Juegos <strong>de</strong> la edad tardía (1989),<br />
publica una novel·la, aparentment<br />
mínima. Però carregada <strong>de</strong><br />
sornegueria i d’escenes hilarants.<br />
Per cert, l’editorial que el publica,<br />
Tusquets, compleix 60 anys, <strong>de</strong> la<br />
mà <strong>de</strong> Beatriz <strong>de</strong> Moura, referent<br />
<strong>de</strong>l nostre mercat editorial, per la<br />
qualitat <strong>de</strong>ls títols publicats i<br />
l’olfacte en consagrar grans autors.<br />
MOISÈS DE PABLO<br />
FICCIÓ EN CATALÀ<br />
1<br />
El símbol<br />
perdut<br />
DAN BROWN<br />
EMPÚRIES<br />
Luis Lan<strong>de</strong>ro basteix una novel·la que<br />
funciona com una caixa <strong>de</strong> sorpreses.<br />
Una caixeta <strong>de</strong> ceràmica artesanal.<br />
Una joia que et posseeix al mateix<br />
temps que la llegeixes, amarada <strong>de</strong> la<br />
seva aparent futesa. De vega<strong>de</strong>s voreja<br />
l’humor <strong>de</strong> l’absurd i pren el rostre <strong>de</strong><br />
gent com l'inimitable Vian. L’autor domina<br />
el llenguatge i el posa en boca<br />
d’un personatge comú, tant comú com<br />
tots nosaltres. Un redactor <strong>de</strong> llenguatge<br />
subtilment pedant d’una petita revista<br />
gratuïta Alló Chamberí, <strong>de</strong>l barri<br />
madrileny <strong>de</strong> Chamberí. Un protagonista<br />
que recorda, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l llit d’hospital,<br />
les escenes principals d’una vida,<br />
en un monòleg-riu que podria recordar<br />
Cinco horas con Mario, i, en canvi,<br />
es ple <strong>de</strong> sornagueria i cops d’efecte, <strong>de</strong><br />
pica<strong>de</strong>s d’ullet al lector.<br />
Perquè la major part <strong>de</strong> les nostres<br />
vi<strong>de</strong>s, les d’aquells que no són grans polítics,<br />
espies, grans advocats, futbolistes<br />
i <strong>de</strong>més feines llegendàries, són comunes<br />
i alhora, precioses. Les seves històries<br />
són quotidianes, i al mateix<br />
2<br />
Olor <strong>de</strong> colònia<br />
SÍLVIA ALCÁNTARA<br />
EDICIONS 1984<br />
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA<br />
3<br />
Rere els murs<br />
NÚRIA ESPONELLÀ<br />
COLUMNA<br />
4<br />
Invisible<br />
PAUL AUSTER<br />
EDICIONS 62<br />
temps funcionen com una paròdia <strong>de</strong><br />
la vida diària. Com el protagonista, que<br />
se sent culpable davant d’una comissaria,<br />
i tot seguit, voldria que tothom el<br />
reconegués com a innocent. Lan<strong>de</strong>ro<br />
penetra a voltes en el terreny <strong>de</strong> la poesia,<br />
per la seva habilitat en <strong>de</strong>scriure els<br />
estats d’ànim, i les coses mínimes.<br />
Així, el protagonista <strong>de</strong>clara a la pàgina<br />
12, tot i ser ateu, que té raptes místics:<br />
«ansias <strong>de</strong> purificación. Ebriedad<br />
moral. Impresión milagrosa <strong>de</strong> caminar<br />
sobre las aguas. Fanatismo y candor<br />
confundidos en uno».<br />
Així com no solem <strong>de</strong>scobrir les<br />
petites grans meravelles que ens envolten,<br />
el protagonista <strong>de</strong>l text, postrat<br />
en el llit, per una malaltia que intuïm<br />
<strong>de</strong>finitiva, les <strong>de</strong>scobreix totes. Com la<br />
primera operació econòmica en euros<br />
amb una caixera <strong>de</strong> supermercat el<br />
2002. Verges tots dos en això <strong>de</strong> la<br />
nova moneda, una caixera amb la que<br />
<strong>de</strong>sprés quedarà, la Charo, per <strong>de</strong>scobrir<br />
les meravelles <strong>de</strong> la nova economia<br />
europea planificada. Paraules, mots<br />
d’un home que repassa la seva vida i<br />
que es confonen en una pluja a voltes<br />
<strong>de</strong>sor<strong>de</strong>nada <strong>de</strong> records.<br />
Mots que ens expliquen que el protagonista<br />
volia ser monjo ermità i va<br />
acabar fascinat per les paraules. Des <strong>de</strong><br />
la revista gratuïta i el retrat <strong>de</strong>l seu director,<br />
un personatge que li diuen don<br />
Obvio perquè les seves sentències són<br />
sempre <strong>de</strong> sentit comú. Bona galeria <strong>de</strong><br />
personatges, que semblen sortits d’una<br />
novel·la <strong>de</strong> Boris Vian, com aquest<br />
creador <strong>de</strong> biografies <strong>de</strong> gent anònima<br />
que pensa que la millor frase creada<br />
5<br />
L’home inquiet<br />
HENNINH MANKELL<br />
TUSQUETS<br />
NO-FICCIÓ CATALÀ<br />
1<br />
Memòries.<br />
Temps <strong>de</strong><br />
construir<br />
JORDI PUJOL<br />
PROA<br />
L’autor <strong>de</strong> «Juegos <strong>de</strong> la edad tardía» publica «Retrato <strong>de</strong> un hombre inmaduro».<br />
mai és «se ven<strong>de</strong> este local», perquè no<br />
li manca ni li és sobrer cap paraula.<br />
Són moments quotidians, com trobar-te<br />
amb un veí <strong>de</strong> l’escala, tots dos<br />
amb bosses <strong>de</strong> brossa. I que, <strong>de</strong> mica<br />
en mica, es vagi ficant en la teva vida i<br />
te’l trobis un dia a casa teva. Instal·lat<br />
2<br />
El llibre <strong>de</strong><br />
La Marató<br />
DIVERSOS AUTORS<br />
BROMERA<br />
3<br />
Barça. El millor<br />
any <strong>de</strong> la nostra<br />
vida<br />
MIGUEL RUIZ<br />
ANGLE<br />
DIARI DE GIRONA<br />
en el teu propi espai, com la teva ombra.<br />
Quan llegeixin aquest llibre, entenguin<br />
com un viatge vital a través <strong>de</strong><br />
les escenes absur<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la vida, <strong>de</strong> les<br />
nostres vi<strong>de</strong>s. I l’altre costat d’una vida<br />
que veiem monòtona i és una successió<br />
<strong>de</strong> coses extraordinàries.<br />
4 <br />
A prop <strong>de</strong> les<br />
estrelles <strong>de</strong><br />
l’NBA<br />
JORDI ROBIROSA<br />
VIENA
5<br />
Vint-i-cinc<br />
anys i un dia<br />
CARLES MONGUILOD<br />
ARA LLIBRES<br />
FICCIÓ CASTELLÀ<br />
1<br />
El símbolo<br />
perdido<br />
DAN BROWN<br />
PLANETA<br />
GERTRUDE STEIN<br />
París, Francia<br />
MINÚSCULA, 119 PÀGINES<br />
Un insòlit retrat <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> les llums<br />
Stein va viure durant 40 anys a París.<br />
En suggestiu <strong>de</strong>sordre se succeeixen els<br />
records d’infantesa, les singulars opinions<br />
sobre França i els francesos, la gastro -<br />
nomia, la moda, l’art, els gossos i la guerra,<br />
així com les anècdotes sobre la vida a<br />
París i en el camp. Publicada el 1940,<br />
l’obra <strong>de</strong> Stein ha estat <strong>de</strong>finida com una<br />
immensa reflexió sobre el llenguatge .| DdG<br />
LUIS BERTELLI<br />
Jueces a juicio<br />
FUNDACIÓN JUREI, 157 PÀGINES<br />
Servidors <strong>de</strong> la llei que passen a ser amos<br />
Segons l’autor, aquest llibre explica<br />
veritats que oficialment no existeixen. El<br />
volum <strong>de</strong>nuncia la falta a Espanya d’una<br />
advocacia lliure i in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt, l’única<br />
garantia que tenen els ciutadans per<br />
enfrontar-se al Leviatán. Luis Bertelli,<br />
advocat a Madrid i Marbella, és l’autor <strong>de</strong><br />
Clan Judicial i <strong>de</strong> la Colección <strong>de</strong> Derechos<br />
Fundamentales.| DdG<br />
2<br />
Caín<br />
JOSÉ SARAMAGO<br />
ALFAGUARA<br />
3<br />
Fin<br />
DAVID MONTEAGUDO<br />
EL ACANTILADO<br />
4<br />
Eclipse<br />
STEPHANIE MEYER<br />
ALFAGUARA<br />
5<br />
Invisible<br />
PAUL AUSTER<br />
ANAGRAMA<br />
LUIS BUÑUEL /SALVADOR DALÍ<br />
«Un perro andaluz»<br />
ochenta años <strong>de</strong>spués<br />
LA FÁBRICA, 271 PÀGINES<br />
Anàlisi <strong>de</strong>l gran film <strong>de</strong>l surrealisme<br />
A 80 anys <strong>de</strong> la seva filmació, Un perro<br />
andaluz segueix impressionant l’esectador<br />
com ho va fer el 1929. Es tracta d’un<br />
impacte incòmo<strong>de</strong>, tal com volien els seus<br />
autors, Dalí i Buñuel. Un ull esquinçat que<br />
crispa i provoca un calfred en el públic<br />
encara a principis <strong>de</strong>l segle XXI, creant un<br />
estat <strong>de</strong> molesta in<strong>de</strong>fensió.| DdG<br />
ROBERTSON DAVIES<br />
Trilogia <strong>de</strong> Deptford<br />
EMPÚRIES, 876 PÀGINES<br />
D’un <strong>de</strong>ls autors més populars <strong>de</strong>l Canadà<br />
Inclou El cinquè en joc, La mantícora i El<br />
món <strong>de</strong>ls prodigis, que ressegueixen les<br />
vi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Boy Stauton, Dunstan Ramson i<br />
Paul Dempster. El protagonista <strong>de</strong> La<br />
mantícora és el fill <strong>de</strong> Boy Stauton, David, i<br />
el món <strong>de</strong>ls prodigis narra la vida <strong>de</strong> Paul<br />
Dempster, segrestat quan era petit per un<br />
mag que el convertirà en un <strong>de</strong>ls prestidi -<br />
gitadors més importants d’Europa.| DdG<br />
Una celebració<br />
NO-FICCIÓ CASTELLÀ<br />
Accents<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009<br />
1<br />
El secreto<br />
RHONDA BYRNE<br />
URANO<br />
«CUATRO HERMANAS», LA PRIMERA I ÚNICA NOVEL·LA DE JETTA CARLETON,<br />
ÉS UNA D’AQUELLES JOIES LITERÀRIES «D’ALÇADA» LA LECTURA DE LES QUALS<br />
ENGRANDEIX L’ÀNIMA PER LA VIA DE LES SENSACIONS PER CONSTATAR LA<br />
MÀGICA CELEBRACIÓ DE LA MATEIXA VIDA<br />
Hi ha novel·les que són una<br />
celebració <strong>de</strong> la vida. Poques,<br />
<strong>de</strong>sgraciadament. Potser perquè la<br />
vida no és sempre una celebració. O<br />
perquè no sempre sabem celebrarla<br />
com es mereix. Però quan per<br />
casualitat ensopeguem amb una<br />
d’aquestes novel·les, comprenem<br />
tota la gran<strong>de</strong>sa <strong>de</strong>l<br />
gènere, comprenem que allò que<br />
expressa una novel·la no pot<br />
expressar-se per cap altre mitjà, i<br />
que alguns <strong>de</strong>ls tòpics sobre ella<br />
fortament arrelats, fins i tot entre<br />
crítics i novel·listes, com el que<br />
mitjançant la novel·la po<strong>de</strong>m viure<br />
altres vi<strong>de</strong>s i aventures que<br />
compensen la nostra limitada i<br />
avorrida existència, no només no<br />
li fan justícia, sinó que la <strong>de</strong>gra<strong>de</strong>n.<br />
A la novel·la, i <strong>de</strong> passada a la vida.<br />
MANUEL ARRANZ<br />
Per la resta, si la novel·la només servís<br />
per això, el cine i la televisió l’haurien<br />
esborrat <strong>de</strong>l mapa fa temps. No, la vida<br />
que la novel·la ens fa viure no és la <strong>de</strong> cap<br />
ridícul aventurer, és la nostra, que en realitat<br />
és l’única que ens importa, però<br />
d’una forma més plena i més completa,<br />
més conscient, més novel·lesca fins<br />
i tot si ho prefereixen. És clar que per a<br />
això la novel·la ha d’assolir una certa alçada.<br />
Cuatro hermanas, la primera i única<br />
novel·la <strong>de</strong> la nord-americana Jetta Carleton<br />
(1913-1999), assoleix aquesta al-<br />
A «Cuatro hermanas», els personatges cobren vida pròpia.<br />
çada amb escreix, i posa <strong>de</strong> relleu una vegada<br />
més que la novel·la no necessita experimentar<br />
ni buscar noves vies, perquè<br />
les velles no estan ni molt menys esgota<strong>de</strong>s.<br />
El que fa falta, això sí, el que ha fet<br />
falta sempre, és tenir alguna cosa per explicar,<br />
algú a qui explicar-li-ho, i, naturalment,<br />
saber fer-ho. Les tres coses tenen<br />
la mateixa importància, i l’absència<br />
<strong>de</strong> qualsevol d’elles sol ensorrar tota<br />
l’empresa.<br />
Quan els fets són els personatges<br />
Cuatro hermanas, quan es va publicar<br />
per primera vegada el 1962 als Estats<br />
Units, va obtenir un èxit instantani, i en-<br />
DIARI DE GIRONA<br />
cara avui dia segueix sent consi<strong>de</strong>rada<br />
com una d’aquelles rares novel·les <strong>de</strong> les<br />
que més que recordar els seus episodis,<br />
la seva trama o el seu argument, un recorda<br />
la sensació que li va <strong>de</strong>ixar la seva<br />
lectura. En una novel·la hi ha fets que es<br />
narren, cosa que es coneix habitualment<br />
com l’argument, i personatges que els viuen<br />
i els interpreten, això és l’habitual.<br />
Però que la <strong>de</strong>scripció transcen<strong>de</strong>ixi<br />
els fets i els personatges tinguin vida pròpia,<br />
això ja és més estrany. En aquesta<br />
novel·la, aventuro l’hipòtesi, els fets són<br />
els personatges. La família Soames, les<br />
quatre germanes, el pare, la mare, i tota<br />
la resta <strong>de</strong> personatges secundaris –els<br />
2<br />
El crash<br />
<strong>de</strong>l 2010<br />
SANTIAGO NIÑO<br />
BECERRA<br />
LIBROS DEL LINCE<br />
JETTA<br />
CARLETON<br />
3<br />
La buena crisis<br />
ÁLEX ROVIRA<br />
AGUILAR<br />
Cuatro<br />
hermanas<br />
TRADUCCIÓ, MARÍA<br />
TERESA GISPERT<br />
LIBROS DEL<br />
ASTEROIDE, 2009<br />
LLIBRES 07<br />
JOSTEIN GAARDER<br />
El castell <strong>de</strong>ls Pirineus<br />
CRUÏLLA, 229 PÀGINES<br />
Torna l’autor d’«El món <strong>de</strong> Sofia»<br />
L’Steinn i la Solrun es retroben <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> 30 anys, i és l’ocasió <strong>de</strong> reprendre el<br />
contacte. La correspondència per correu<br />
electrònic entre els dos permetrà conèixer<br />
la seva trajectòria vital, l’estrany inci<strong>de</strong>nt<br />
que va <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nar la seva separació<br />
quan eren joves i ens submergirà en dues<br />
visions <strong>de</strong>l món: una <strong>de</strong> racional i una<br />
basada en l’espiritualitat.| DdG<br />
DIVERSOS AUTORS<br />
Museo <strong>de</strong> Museos<br />
ELECTA, 369 PÀGINES<br />
Les obres mestres <strong>de</strong>ls principals museus<br />
Per a qui somia visitar una pinacoteca<br />
i<strong>de</strong>al que inclogui el millor <strong>de</strong> la història <strong>de</strong><br />
l’art, el Museo <strong>de</strong> Museos reuneix les 13<br />
institucions museístiques més presti gio -<br />
ses <strong>de</strong>l món, per la importància i la riquesa<br />
<strong>de</strong> les seves col·leccions. Una selecció <strong>de</strong><br />
600 obres que han <strong>de</strong>ixat una profunda<br />
empremta en la història <strong>de</strong> l’art occi<strong>de</strong>ntal,<br />
comenta<strong>de</strong>s i contextualitza<strong>de</strong>s.| DdG<br />
4<br />
Confesiones <strong>de</strong><br />
una vieja dama<br />
indigna<br />
ESTHER TUSQUETS<br />
BRUGUERA<br />
5<br />
En legítima<br />
<strong>de</strong>fensa<br />
MONTSERRAT<br />
NEBREDA<br />
PLANETA<br />
Quan trobem una d’aquestes<br />
novel·les, veiem que allò que<br />
expressa una novel·la no es<br />
pot expressar <strong>de</strong> cap altra forma<br />
personatges secundaris juguen en ocasions<br />
papers <strong>de</strong>cisius com tothom sap–<br />
que van apareixent i <strong>de</strong>sapareixent <strong>de</strong> les<br />
seves vi<strong>de</strong>s, però <strong>de</strong>ixant, això sí, l’empremta<br />
in<strong>de</strong>leble <strong>de</strong>l seu pas.<br />
L’interès que <strong>de</strong>sperten aquests personatges<br />
en el lector és per la resta un interès<br />
genuí. Res a veure amb cap sospitós<br />
procés i<strong>de</strong>ntificatori. No ens assemblem<br />
a ells, ni segurament voldríem<br />
assemblar-nos-hi, però <strong>de</strong>sperten<br />
el nostre interès com només algunes<br />
persones són capaces <strong>de</strong> fer, aquell interès<br />
tenyit d’afecte irracional que és allò<br />
que més s’assembla a l’amor. Que estiguin<br />
o no basats en persones reals, per<br />
a nosaltres és un tema secundari (tot i<br />
que no per a l’autora evi<strong>de</strong>ntment). A<br />
nosaltres ens és suficient amb la credibilitat<br />
que emanen per tots els seus<br />
poros.<br />
Però una novel·la no se sustenta només<br />
en els seus personatges. En una novel·la<br />
hi ha més coses, moltes més coses,<br />
<strong>de</strong> les quals <strong>de</strong>pèn que es converteixi o<br />
no en una d’aquelles novel·les d’alçada<br />
<strong>de</strong> les quals hem parlat al principi. Algunes<br />
d’aquestes coses, com la seva<br />
estructura, el seu temps, el seu ritme, les<br />
seves transicions, són més o menys<br />
perceptibles pel lector i estan tan perfectament<br />
calcula<strong>de</strong>s en aquesta novel·la<br />
que gairebé passen <strong>de</strong>sapercebu<strong>de</strong>s.<br />
D’altres, potser les més importants i<br />
<strong>de</strong>cisives, solen ser imperceptibles, i<br />
no sabríem bé a què atribuir-les. A una<br />
intel·ligència <strong>de</strong>l temps i els afectes d’aquest<br />
món? Pot ser. Però sobretot hi ha<br />
en aquesta novel·la una <strong>de</strong>sbordant<br />
humanitat que la fa inoblidable. No sé<br />
si aquesta novel·la es pot entendre a<br />
qualsevol edat, o només quan ja s’han<br />
viscut uns quants anys. Un llibre bellíssim.<br />
Una novel·la miraculosa.
08 MÚSICA Accents<br />
DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Planning<br />
BALL DE NADAL<br />
Tràfic + The Pepper Pots<br />
PAVELLÓ FIRAL (LA BISBAL D’EMPORDÀ)<br />
Divendres 25, 00 h. 10 €.<br />
S'acosta Nadal i amb ell la festa<br />
que tothom espera a la Bisbal.<br />
Aquest any The Pepper Pots ofereixen<br />
un concert ple d’energia per fer<br />
moure els assistents sense parar<br />
amb la seva música. Per acompanyar-los,<br />
el grup <strong>de</strong> versions Tràfic<br />
farà ballar al ritme <strong>de</strong>ls millors èxits<br />
<strong>de</strong> tots els temps. I per completar la<br />
nit, els DJ locals faran una selecció<br />
<strong>de</strong>ls seus repertoris.<br />
CANÇÓ D’AUTORA<br />
Mon<br />
COAST TO COAST (GIRONA)<br />
Divendres 19, 22 h. 4 €.<br />
Mònica Coronado és Mon, una cantautora<br />
catalana <strong>de</strong> pares manxecs<br />
que va començar a cantar i a tocar la<br />
guitarra <strong>de</strong>s <strong>de</strong> molt jove. Artista <strong>de</strong>dicada,<br />
ha cantat en diversos festivals<br />
nacionals <strong>de</strong> música, galeries<br />
d'art, restaurants, pubs, ha tocat al<br />
carrer i ha viatjat amb la seva guitar -<br />
ra <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l riu Ganges fins al Mississipí.<br />
Les seves influències musicals<br />
són moltes i varia<strong>de</strong>s: va estudiar<br />
gospel a Nova Orleans, música clàssica<br />
hindú a Bombai i Varanasi, veu i<br />
teoria musical al Taller <strong>de</strong> Músics <strong>de</strong><br />
Barcelona, jazz a Nova York i Massachusetts.<br />
Actualment viu a Holanda<br />
però torna a Catalunya per presentar<br />
el seu darrer disc, Sueños.<br />
La banda <strong>de</strong> Palamós Orquestra Di-Versiones tornen a La Mirona per celebrar els vuit anys <strong>de</strong> la sala amb les seves particulars revisions musicals.<br />
Vuit anys <strong>de</strong> música a Salt<br />
LA MIRONA CELEBRA EL SEU ANIVERSARI AMB UNA FESTA PLENA DE RITME AMB L’ORQUESTRA<br />
DI-VERSIONES I JOAN ROVIRA ACÚSTIK, A MÉS DE LA JA CLÀSSICA SESSIÓ AMB SPUTNIK DJ’S<br />
VUITÈ ANIVERSARI<br />
Orquestra Di-Veriones<br />
+ Joan Rovira Acústik<br />
LA MIRONA (SALT)<br />
Dissabte 19, 22 h. 5€ - 8€.<br />
Parlar <strong>de</strong>ls vuit anys <strong>de</strong> La Mirona<br />
és parlar <strong>de</strong> vuit anys d’intensa activitat<br />
musical. La sala va començar<br />
el <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong>l 2001, un <strong>de</strong>sembre<br />
marcat per les neva<strong>de</strong>s que van endarrerir<br />
una setmana el concert inaugural,<br />
amb Els Pets i Adrià Puntí.<br />
En aquests anys, La Mirona ha<br />
passat <strong>de</strong> tenir una sola nau amb un<br />
escenari a tenir dues sales i diverses<br />
configuracions d’espai. Al mateix<br />
temps, el projecte Casa <strong>de</strong> la Música<br />
per dinamitzar l’escena musical<br />
és avui dia l’eix principal d’activitat<br />
Per festes no<br />
apugem preus!!!<br />
Av. <strong>de</strong> França, 179<br />
17840 SARRIÀ DE TER<br />
Tel. 972 17 16 26<br />
a la sala. Amb una mitjana <strong>de</strong> més<br />
<strong>de</strong> 160 actes musicals anuals entre<br />
concerts i activitats, s’ha convertit en<br />
un veritable espai <strong>de</strong> cultura i activitats<br />
paral·leles formatives així com<br />
d’oci vinculat a la música.<br />
El 2009 ha estat un any en el<br />
qual s’ha hagut <strong>de</strong> treballar més<br />
que mai dona<strong>de</strong>s les circumstàncies<br />
<strong>de</strong> l’economia que afecten també i<br />
en especial la cultura i la música. Davant<br />
aquesta conjuntura, La Casa <strong>de</strong><br />
la Música ha programat més<br />
activitats concerts que mai per arribar<br />
al màxim <strong>de</strong> públic possible i<br />
fer viable la continuïtat <strong>de</strong>l projecte.<br />
Tot i que La Mirona normalment<br />
s’i<strong>de</strong>ntifica amb concerts i música en<br />
directe (és l’activitat <strong>de</strong> més ressò),<br />
no és l’únic que s’hi realitza. Hi tenen<br />
lloc moltes activitats <strong>de</strong> formació,<br />
suport a la creació, dinamització<br />
i participació ciutadana, que<br />
són les més importants <strong>de</strong> cares a la<br />
sensibilització <strong>de</strong>l públic i al suport<br />
als nous músics.<br />
Aquest 2009, a banda <strong>de</strong> jorna<strong>de</strong>s<br />
com <strong>Girona</strong>Gô o les <strong>de</strong> formació per<br />
a músics novells a Banyoles o el Banc<br />
<strong>de</strong> Proves mensual, l’escenari <strong>de</strong><br />
La Mirona ha acollit noms com Elbicho,<br />
The Pinker Tones, Los Delinqüentes,<br />
la Mala Rodríguez, The<br />
Dirty Club, Telephunken, Teràpia <strong>de</strong><br />
Shock, Estanislau Ver<strong>de</strong>t, Miquel<br />
<strong>de</strong>l Roig, Calima, Toni Beiro, Dept.,<br />
Tote King, o Strombers, entre d’altres.<br />
També hi han passat artistes internacionals<br />
com Bill Wyman’s Rhythm<br />
DIARI DE GIRONA<br />
Kings, Living Colour, Vitalic, Tokyo<br />
Ska Paradise Orchestra, Soulfly o «rinôçérôse».<br />
La festa d’aniversari<br />
La festa <strong>de</strong> dissabte serà un avançament<br />
que dóna el tret <strong>de</strong> sortida<br />
als actes <strong>de</strong> Nadal. I és que, a més <strong>de</strong><br />
les originals versions <strong>de</strong> l’Orquestra<br />
Di-versiones i l’acústic d’autor <strong>de</strong><br />
Joan Rovira per celebrar el vuitè<br />
aniversari, La Mirona ofereix aquests<br />
dies festius propostes com la III<br />
Bubble Christmas Party (dia 24), el<br />
Fredy Live Karaoke Especial Nadal,<br />
el Mironadal (27) i la revetlla <strong>de</strong> Cap<br />
d’Any. La Nit <strong>de</strong> Reis (5 gener), tindrà<br />
lloc el primer concert <strong>de</strong>l Collita,<br />
un nova aposta per potenciar l’escena<br />
musical gironina.<br />
CARFRESA - CARNS DAMIÀ - CASH DE CARNS AL TALL<br />
• Cabrit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16,90 €/kg<br />
• Filet <strong>de</strong> ve<strong>de</strong>lla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19,85 €/kg<br />
• Llata <strong>de</strong> ve<strong>de</strong>lla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8,90 €/kg<br />
• Entrecot <strong>de</strong> ve<strong>de</strong>lla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9,95 €/kg<br />
• Ve<strong>de</strong>lla <strong>de</strong> rostir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,95 €/kg<br />
• Cochinillo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 €/peça<br />
• Filet porc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,95 €/kg<br />
• Galta farcida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5,80 €/kg<br />
• Cuixa pollastre farcida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,95 €/kg<br />
• Pernil ibèric Jabugo pota negra (peça <strong>de</strong> 6 a 7 kg) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 €/peça<br />
• Espatlla ibèrica Jabugo pota negra (peça <strong>de</strong> 3 a 4 kg) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 €/peça<br />
• Pernil ibèric Jabugo pota negra (sense os i al tall) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 €/kg<br />
• Pernil bo<strong>de</strong>ga (peça <strong>de</strong> 6 a 7 kg) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 €/peça<br />
Dies 21, 22, 23 i 24 OBERT<br />
Pol. Ind. Mas Xirgu<br />
Pl. <strong>de</strong> Salt, 9 · 17005 GIRONA<br />
Tel. 972 23 03 13<br />
Av. S’Agaró, 89<br />
17250 PLATJA D’ARO<br />
Tel. 972 82 98 25<br />
C/ Ramon Sambola<br />
17190 SALT<br />
Tel. 972 24 26 02
DISCOS<br />
Vuit discos estatals<br />
Za!<br />
MACUMBA O<br />
MUERTE<br />
ACUARELA<br />
Anni B Sweet<br />
START, RESTART,<br />
UNDO<br />
SUBTERFUGE<br />
Gastmans<br />
NOUVELLES DU<br />
GRAND POSSIBLE<br />
DRESS FOR EXCESS<br />
Lagartija Nick<br />
LARGA DURACIÓN<br />
RECORDINGS FROM THE<br />
OTHER SIDE<br />
Tres anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l quasi clan<strong>de</strong>stí<br />
Eki eki eki Kazaaam! (Práctico, 2006), el<br />
trio madrileny Za! (els seus integrants<br />
també formen part <strong>de</strong> La Orquesta <strong>de</strong>l<br />
Caballo Ganador) <strong>de</strong>splega a Macumba o<br />
muerte les enormes possibilitats <strong>de</strong> la<br />
seva proposta sonora, que beu en el rock<br />
(per exemple, The Ex), però que no sap<br />
<strong>de</strong> límits (jazz, música africana, soroll, experimentació,<br />
improvisació). Un disc <strong>de</strong><br />
free rock complex i addictiu, que té com a<br />
un <strong>de</strong>ls seus majors mèrits haver sabut<br />
traslladar al suport digital la versatilitat<br />
<strong>de</strong>l grup sobre l’escenari. | E.G.<br />
La malaguenya Ana López és la cantautora<br />
que més comparacions amb Russian<br />
Red ha hagut d’aguantar, fruit <strong>de</strong>l<br />
seu treball amb el productor Brian Hunt.<br />
No obstant això, una escolta atenta <strong>de</strong>l<br />
seu notable primer disc <strong>de</strong>mostra que<br />
Anni B Sweet aspira a convertir-se en una<br />
solista pop d’ampli espectre, lluny <strong>de</strong> clixés<br />
folk (per exemple, a Oh I oh oh I, impregnada<br />
d’una atmosfera sonora pròxima<br />
a Tom Waits) i disposada a fer-se un lloc<br />
en l’escena nacional gràcies a la vali<strong>de</strong>sa<br />
<strong>de</strong> les seves cançons, i no <strong>de</strong> fenòmens<br />
<strong>de</strong> moda amb data <strong>de</strong> caducitat. | E.G.<br />
El <strong>de</strong>but <strong>de</strong>l malagueny Álvaro Gastmans<br />
conjuga amb excel·lent encert i<br />
indiscutible bon gust l’influix <strong>de</strong> la chanson<br />
francesa <strong>de</strong> Gilbert Becaud, George<br />
Brassens o Jacques Brel amb l’herència<br />
pop anglosaxona, l’interès per les atmosferes<br />
<strong>de</strong> caire cinematogràfic (Lalo Schifrin,<br />
Ennio Morricone) i el sentit <strong>de</strong>l drama<br />
<strong>de</strong> Scott Walker. Gravat utilitzant el<br />
material vintage <strong>de</strong> l’estudi granadí Producciones<br />
Peligrosas (Los Planetas, Niños<br />
Mutantes), Nouvelles du grand possible<br />
col·loca en el mapa un compositor<br />
amb moltes coses per dir. | E.G.<br />
El nou àlbum <strong>de</strong>ls granadins (inicialment<br />
titulat La marcas <strong>de</strong> mi larga duración)<br />
és una lògica seqüela d’El shock <strong>de</strong><br />
Leia, gravat <strong>de</strong> nou amb Paul Grau i a l’estil<br />
sonor que van recuperar amb Lo imprevisto,<br />
<strong>de</strong>sprés d’una discutible etapa<br />
en la qual van coquetejar amb el metal<br />
industrial. Antonio Arias (que acaba <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>butar en solitari amb Multiverso) no<br />
baixa la guàrdia <strong>de</strong>l seu univers líric i<br />
manté el llistó per sobre <strong>de</strong> la mitjana estatal,<br />
tot i que l’Lp no conté hits tan rotunds<br />
com els <strong>de</strong>l seu pre<strong>de</strong>cessor (Anoche<br />
soñé <strong>de</strong>masiado, 20 versiones). | E.G.<br />
Alondra<br />
Bentley<br />
ASHFIELD AVENUE<br />
ABSOLUTE BEGINNERS<br />
Lidia Damunt<br />
EN EL CEMENTERIO<br />
PELIGROSO<br />
LUCINDA / SUBTERFUGE<br />
Extraperlo<br />
DESAYUNO<br />
CONTINENTAL<br />
MUSHROOM PILLOW<br />
Anari<br />
IRLA IZAN<br />
BIDEHUTS<br />
Després <strong>de</strong> recórrer durant diversos<br />
anys els escenaris <strong>de</strong> tot el país, la cantautora<br />
folk anglesa establerta a Múrcia<br />
va <strong>de</strong>butar finalment amb Ashfield Avenue,<br />
un disc marcat per l’abundància i nivell<br />
<strong>de</strong> les col·laboracions (membres <strong>de</strong><br />
La Buena Vida, Ciudadano, The Ladybug<br />
Transistor, Travolta, Schwarz), però en el<br />
qual els arbres <strong>de</strong>ixen veure el bosc perfectament:<br />
Cançons carrega<strong>de</strong>s <strong>de</strong> màgia,<br />
d’una subtilesa fora <strong>de</strong>l comú i amb<br />
una qualitat onírica (no és casualitat que<br />
algunes hagin sorgit a partir <strong>de</strong> somnis)<br />
que sedueixen l’oient sense remei. | E.G.<br />
En la isla <strong>de</strong> las bufandas, el seu sorprenent<br />
<strong>de</strong>but, era un disc nu, gravat a base<br />
<strong>de</strong> veu, guitarra, pan<strong>de</strong>reta i harmònica.<br />
Sense po<strong>de</strong>r qualificar-se <strong>de</strong> bigarrat, En el<br />
cementerio peligroso ja conté alguns<br />
arranjaments (piano, steel guitar), conseqüència<br />
<strong>de</strong> la producció <strong>de</strong> Jorge Muñoz-<br />
Cobo i Mike Mariconda, però la filosofia sonora<br />
<strong>de</strong> la e Cartagena és la mateixa: senzillesa,<br />
històries entranyables, actitud vocal...<br />
Triomf doble per a Lidia Damunt, que<br />
també ha vist aquest any la publicació<br />
d’Esplendor en la arena, recopilatori <strong>de</strong>l<br />
seu grup <strong>de</strong> sempre, Hello Cuca. | E.G.<br />
El quartet format pel duet Albaialeix,<br />
Borja Rosal i Cacho Salvador, <strong>de</strong>buta<br />
amb un Lp coproduït per El Guincho en<br />
el qual brillen les sanefes <strong>de</strong> guitarres<br />
cristal·lines a l’estil Roddy Frame, els<br />
ritmes afro-pop d’Orange Juice (i Tom<br />
Tom Club i Vampire Weekend) i les inflexions<br />
vocals <strong>de</strong>l Germán Coppini <strong>de</strong> Golpes<br />
Bajos. Una combinació addictiva. Si<br />
és possible una connexió tropical-mediterrània<br />
amb el punt <strong>de</strong> mira en el pop i<br />
sense vocació simplement exòtica, Desayuno<br />
continental podria ser el seu primer<br />
exponent. | E.G.<br />
El nou àlbum <strong>de</strong> la cantautora basca<br />
Anari (el seu primer llarg <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Zebra,<br />
editat el 2005) la situa, més que mai,<br />
en l’òrbita <strong>de</strong> companyes <strong>de</strong> viatge com<br />
l’americana Dayna Kurtz. Tensió instrumental<br />
(entre els músics col·laboradors,<br />
Mikel Abrego o Joaquín Pascual), veu<br />
amb presència i capaç d’assolir registres<br />
profunds i lletres <strong>de</strong> notòria càrrega<br />
literària (que, per <strong>de</strong>sgràcia, no van<br />
traduï<strong>de</strong>s en el llibret <strong>de</strong>l CD) són els<br />
tres pilars sobre els quals s’aguanta un<br />
disc emocionant i dramàtic, directe al<br />
cor, <strong>de</strong>stinat a perdurar. | E.G.<br />
Accents<br />
DIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009<br />
Escenaris<br />
CLUBBING<br />
MÚSICA 09<br />
MARC DOSEM<br />
Blau Music Club (<strong>Girona</strong>). Dijous 24, 23 h. 12€<br />
Nascut a principis <strong>de</strong>ls vuitanta, Marc Dosem s’ha nodrit<br />
<strong>de</strong> la massificació <strong>de</strong>ls sintetitzadors i l’explosió <strong>de</strong> l’electrònica<br />
en els noranta. Va començar a remenar ordinadors <strong>de</strong><br />
petit i ja d’adolescent va créixer fortament influït per la música<br />
electrònica <strong>de</strong> finals <strong>de</strong> segle. L’escena clubbing barcelonina<br />
i gironina van ser les que el van veure néixer com a<br />
DJ. El gener <strong>de</strong> 2006, el gironí va realitzar el seu primer Live<br />
act com a Dosem, actuació que el va consolidar i portar a sales<br />
com el Blau Club o Le Rachdingue. El 2007, es confirma<br />
la seva ascenció i viatja a Alemanya, França i arreu d’Espanya.<br />
Un any <strong>de</strong>sprés comptava ja amb la presència en segells<br />
<strong>de</strong> prestigi com Neue Lärmklassiker, Natura Sonoris, Paradigma,<br />
Cray1 Labworks, Zenit, Antezenit, Minisketch, Parallel<br />
125, Cutz, Upfront Records, 4Line, V-Label i Soundfate.<br />
Després <strong>de</strong>l seu fitxatge per a SINO i la seva presentació<br />
oficial a Fuse (Brussel·les), Rex Club (París), Florida 135 i<br />
Row14 (Espanya) es va fer un lloc a nivell internacional. No<br />
ha estat, però, fins a aquest passat mes <strong>de</strong> febrer que Marc<br />
Dosem s’ha estrenat a SINO, amb Silent Drop. | DdG<br />
CONCERT EXTRAORDINARI DE NADAL<br />
CONJUNT XXI + ANNA ALÀS<br />
Església Parroquial (Roses). Dissabte 19, 21.30<br />
h. Entrada Gratuïta.<br />
En el marc <strong>de</strong> les festes nadalenques, el segon cicle Moments<br />
Musicals ha programat un Concert extraordinari <strong>de</strong><br />
Nadal. L’actuació anirà a càrrec <strong>de</strong>l Conjunt XXI i la mezzosoprano<br />
Anna Alàs, que cantarà unes Nadales arranja<strong>de</strong>s<br />
per Salvador Brotons, escrites especialment per aquesta<br />
formació. S’escoltaran obres <strong>de</strong> Wagner, Mahler i Toldrà. | DdG
10 ART Accents<br />
DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
JOAN FONTCUBERTA<br />
<br />
Fundació Espais, <strong>Girona</strong>.<br />
Plaça <strong>de</strong>l Pou Rodó, 7-9. <br />
Del 6 <strong>de</strong> novembre al 16 <strong>de</strong><br />
gener. De dilluns a divendres<br />
<strong>de</strong> 10 a 13h i <strong>de</strong> 16 a 19 h.<br />
Festius tancat.<br />
Si <strong>de</strong> fragments, relats, instants<br />
significatius o aplaçaments<br />
volem parlar, no hi ha<br />
millor via que el metallen guatge<br />
fotogràfic inventat per<br />
Joan Fontcuberta, un <strong>de</strong>ls<br />
nostres clàssics actuals, com<br />
se sol dir, <strong>de</strong> solvència sobradament<br />
<strong>de</strong>mostrada: l’exposició<br />
que presenta a la reinventada<br />
Fundació Espais (que<br />
torna a un format més galerístic)<br />
es titula «Altres llenguatges»<br />
per recordar-nos l’enganyosa<br />
soli<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> la nostra<br />
literalitat suportada per una<br />
cultura essencialment visual.<br />
De les tres sèries presenta<strong>de</strong>s,<br />
és Semiòpolis (<strong>de</strong>l 2006)<br />
COL·LECTIVA<br />
Castell <strong>de</strong> Sant Ferran, Figueres.<br />
Sala Martín Cermeño.<br />
Del 5 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre al 9 <strong>de</strong><br />
gener. De dilluns a dissabte<br />
d’11 a 14h i <strong>de</strong> 16 a 19 h. Festius<br />
d’11 a 14h.<br />
Segons Enric Tubert, Extensions<br />
és un projecte d’exposició<br />
col·lectiva gestat fa temps i que<br />
sorgeix a partir d’una doble reflexió:<br />
«Hi ha un conjunt important<br />
d’artistes catalans actuals<br />
l’obra <strong>de</strong>ls quals té una qualitat<br />
estètica sobradament provada i<br />
que, no obstant, no tenen espai<br />
representatiu en els museus<br />
d’art contemporani», i, en segon<br />
lloc, «la gestió <strong>de</strong> certs monuments<br />
que disposen d’espais<br />
expositius amb unes possibilitats<br />
extraordinàries sovint està<br />
sotmesa a limitacions que fan<br />
que es perdi l’oportunitat d’utilitzar<br />
aquests espais per fer-hi<br />
exposicions». | E. CAMPS<br />
LLUÍS VILÀ<br />
Galeria Cort, Banyoles. Plaça<br />
Major, 33. Del 23 d’octubre<br />
al 23 <strong>de</strong> febrer. De dimarts<br />
a dissabte <strong>de</strong> 2/4 <strong>de</strong> 5 a<br />
2/4 <strong>de</strong> 9 <strong>de</strong>l vespre.<br />
Lluís Vilà, fi<strong>de</strong>l al seu <strong>de</strong>ix<br />
irònic, utilitza la imatge <strong>de</strong> Pollock<br />
però invertint-la: «Si ell<br />
feia dripping —explica l’artista<br />
<strong>de</strong> Banyoles— jo faig undripping,<br />
<strong>de</strong>spinto les meves pròpies<br />
obres amb aire a pressió o<br />
amb aigua fins que pràcticament<br />
han <strong>de</strong>saparegut. Si no<br />
m’aturo, torno al blanc inicial...».<br />
Aquesta és la seva síntesi: <strong>de</strong>strucció<br />
<strong>de</strong> l’obra com en els<br />
mandales budistes i, al mateix<br />
temps, diàleg actiu amb la nostra<br />
memòria visual. | E. CAMPS<br />
COL·LECTIVA<br />
Casa <strong>de</strong> Cultura les Bernar<strong>de</strong>s,<br />
Salt. Carrer Major, 172 <br />
Fins el 31 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre. De<br />
De dilluns a dissabte <strong>de</strong> 10 a<br />
13h i <strong>de</strong> 16 a 22 h. Dissabtes <strong>de</strong><br />
16 a 20h. Festius tancat.<br />
Maria-Isabel Casal explica que<br />
«aquesta exposició que us<br />
presentem és una novetat<br />
tant pels temes com per les<br />
tècniques, que són pròpies <strong>de</strong><br />
la cultura oriental, com ara el<br />
katazome, la cal·ligrafia abstracta,<br />
els tintats sobre tèxtils,<br />
els enfilalls, etc., que s’han fet<br />
amb la <strong>de</strong>lica<strong>de</strong>sa i la sensibilitat<br />
tan representatives <strong>de</strong> l’art<br />
nipó, fet que diferencia aquesta<br />
mostra <strong>de</strong> les que estem<br />
habituats a veure fins ara». En<br />
total es po<strong>de</strong>n veure a les Bernar<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> Salt les propostes<br />
d’una dotzena d’artistes japonesos.<br />
| E. CAMPS<br />
LA DENSITAT I LA COMPLEXITAT DE LA BIOGRAFIA DE RAMON HERREROS (BARCELONA, 1947) NO SEMBLA, EN APARENÇA, TRADUIR-SE EN<br />
ELS SEUS DARRERS TREBALLS: MALGRAT TOT, L’ARTISTA SEGUEIX FIDEL A UNA CONCEPCIÓ DE L’OBRA D’ART PERFECTAMENT AUTÀRQUICA<br />
Ramon Herreros o l’art que s’interroga<br />
RAMON HERREROS<br />
Galeia, Presenta..., <strong>Girona</strong>. Carrer <strong>de</strong>l<br />
Nord, 13. Del l’11 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre al 25 <strong>de</strong><br />
gener. De dimarts a diumenge d’11 a 14h i<br />
<strong>de</strong> 17 a 20 h.<br />
EUDALD CAMPS<br />
L’obsessió <strong>de</strong> la crítica feminista (com si<br />
la crítica hagués <strong>de</strong> tenir gènere) per rastrejar<br />
elements remotament femenins<br />
amb l’objectiu, <strong>de</strong>clarat amb impudícia,<br />
d’elaborar un discurs a mig camí entre l’hagiografia<br />
i el psicoanàlisi <strong>de</strong> manual, troba<br />
en Ramon Herreros un farratge preciós<br />
que aconsegueix empu<strong>de</strong>gar amb una<br />
(<strong>de</strong>s)gràcia només a l’abast <strong>de</strong>ls porcins. Tenint<br />
en compte que Herreros també pinta<br />
arbres, aleshores ben bé –mutatis mutandis–<br />
li podríem adjudicar una crítica<br />
ecologista que veiés en ell una vindicació<br />
<strong>de</strong>l verd <strong>de</strong>l món. Res més allunyat <strong>de</strong> la realitat.<br />
Encara ara és la història inventada, a propòsit<br />
<strong>de</strong> l’artista, per Félix Ibáñez Fanés, la<br />
que millor ens explica el pinyol <strong>de</strong>l problema:<br />
un parell d’amics, retrobats <strong>de</strong>sprés<br />
d’una llarga separació, passegen <strong>de</strong> manera<br />
distesa per la ciutat fins que topen amb uns<br />
titellaires ambulants. L’espectacle <strong>de</strong> dansa<br />
i música transcorre amb una normalitat<br />
tediosa que aconsegueix trencar un <strong>de</strong>ls<br />
joglars quan s’abraona contra una anòni-<br />
la que millor il·lustra la paradoxa<br />
que ens acompanya: es<br />
tracta <strong>de</strong> fotografies <strong>de</strong> pàgines-paisatge<br />
escrites en alfabet<br />
Braille que, segons sembla,<br />
contenen fragments fonamentals<br />
<strong>de</strong> literatura universal.<br />
Com que són imatges<br />
planes (aplaça<strong>de</strong>s) i l’invi<strong>de</strong>nt<br />
necessitat <strong>de</strong>l tacte, no les<br />
pot llegir; com que estan codifica<strong>de</strong>s<br />
en un llenguatge diferent<br />
al nostre, els que hi veiem<br />
sóm incapaços <strong>de</strong> copçarne<br />
el contingut. D’això es tracta:<br />
s’han convertit en pura fotografia<br />
en blanc i negre que<br />
conté tots els colors malgrat<br />
nosaltres no els poguem veure.<br />
| E. CAMPS<br />
ma espectadora per propinar-li un parell<br />
<strong>de</strong> mastegots sonors. L’estupefacció general<br />
dóna pas al silenci. Unes hores més tard,<br />
els dos amics retroben el joglar incontinent,<br />
apalancat en una taverna, i el recriminen<br />
per la seva agressió gratuïta mentre ell, mig<br />
absent, segueix escurant el ossos <strong>de</strong>l pollastre.<br />
La resposta arriba <strong>de</strong> manera inesperada:<br />
«L’entorn es mou mentre nosaltres<br />
romanem quiets. El fet que no ens<br />
movem, que seguim essent els mateixos,<br />
vol dir que això és el que volem o, potser,<br />
vol dir que som incapaços <strong>de</strong> ser d’una altra<br />
manera? No po<strong>de</strong>r respondre aquesta<br />
pregunta em treu <strong>de</strong> polleguera». «I només<br />
per això has picat aquella dona?», li pregunten<br />
els dos amics: «M’ha semblat que<br />
ella tenia la resposta i que no me la volia<br />
donar...»<br />
Ni més ni menys: la dona que apareix a les<br />
pintures <strong>de</strong> Ramon Herreros és un contenidor<br />
hermètic <strong>de</strong> respostes que se’ns<br />
apareix en forma d’interrogant. Qui millor<br />
ha <strong>de</strong>scrit la fórmula és Borges: «La música,<br />
los estados <strong>de</strong> felicidad, la mitología, las<br />
caras trabajadas por el tiempo, ciertos crepúsculos<br />
y ciertos lugares, quieren <strong>de</strong>cirnos<br />
algo, o algo dijeron que no hubiéramos <strong>de</strong>bido<br />
per<strong>de</strong>r, o están por <strong>de</strong>cir algo; esta inminencia<br />
<strong>de</strong> una revelación, que no se<br />
produce, es, quizá, el hecho estético». Per<br />
això Herreros sembla hermètic: per culpa<br />
<strong>de</strong> la nostra obsessió per cercar respostes.<br />
COL·LECTIVA<br />
Factoria Cultural Coma-<br />
Cros, Salt. Pujada <strong>de</strong> la Catedral,<br />
12 Del 10 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />
al 15 <strong>de</strong> gener. De dilluns<br />
a divendres <strong>de</strong> 9 a 20h.<br />
Maquetes i projectes escultòrics<br />
<strong>de</strong> Pep Admetlla; llibretes<br />
d’apunts i esquemes <strong>de</strong> Salvador<br />
Juanpere; jocs <strong>de</strong> paper <strong>de</strong><br />
Marc Padrosa; fotografies on les<br />
escultures tèxtils <strong>de</strong> la Dolors<br />
Puig<strong>de</strong>mont es mimetitzen dins<br />
paisatges bucòlics; projeccions<br />
d’i<strong>de</strong>es en diferents formats,<br />
profusament explicats, per part<br />
<strong>de</strong> Miquel Barceló (Ferrino)... Tot<br />
plegat són projectes que no han<br />
estat realitzats més enllà <strong>de</strong> la<br />
seva planificació inicial. Actualment<br />
s’exposen a la sala <strong>de</strong> l’E-<br />
RAM <strong>de</strong> la Factoria Cultural<br />
Coma-Cros <strong>de</strong> Salt. | E. CAMPS<br />
L’epicentre<br />
femení<br />
A les obres<br />
<strong>de</strong> Ramon Herreros<br />
hi sol<br />
haver una figura<br />
femenina<br />
que sintetitza<br />
les diferents<br />
pulsions que<br />
l’autor vol expressar.
COL·LECTIVA<br />
Espai ZERO1, Olot. Carrer<br />
<strong>de</strong> l’Hospici, 8. Del 21 <strong>de</strong><br />
novembre al 17 <strong>de</strong> gener.<br />
De dimarts a diumenge <strong>de</strong> 10<br />
a 13h. i <strong>de</strong> 17 a 20h.<br />
«La història no és més que<br />
coses petites en un cert <strong>de</strong>sordre»<br />
és una coproducció entre<br />
l’Instituto Cervantes d’Estocolm<br />
(Suècia) i l’Espai<br />
ZER01 que compta amb la<br />
participació <strong>de</strong>ls artistes David<br />
Bestué i Marc Vives, Carles<br />
Congost, Dora García, Rubén<br />
Grilo, Adrià Julià i Àlex Reynolds.<br />
L’origen d’aquest projecte,<br />
segons els seus responsables,<br />
es troba en la invitació<br />
<strong>de</strong>l Cervantes per presentar<br />
l’activitat <strong>de</strong> l’Espai ZER01 a<br />
Suècia i convertir la seva seu<br />
en una plataforma d’exhibició<br />
i d’intercanvi. A banda <strong>de</strong> l’exposició,<br />
es van dur a terme<br />
activitats paral·leles com ara<br />
projeccions a cinemes, troba<strong>de</strong>s<br />
amb gestors, artistes i curadors<br />
suecs o intercanvi <strong>de</strong><br />
documentació. Ara la mostra<br />
arriba a Olot amb els mateixos<br />
artistes però amb treballs diferents<br />
per tal d’oferir als visitants<br />
obres inèdites o poc visualitza<strong>de</strong>s<br />
que amplien i<br />
complementen exposicions<br />
produï<strong>de</strong>s aquí. En tot cas, la<br />
naturalesa <strong>de</strong>ls treballs, segons<br />
Martí, és clara: «Són<br />
unes obres d'art que es mouen<br />
entre el ví<strong>de</strong>o i la<br />
instal·lació, entre l'art i la literatura,<br />
entre el teatre i la música.<br />
Obres que transiten entre<br />
la realitat i la ficció, entre<br />
el gest i la paraula. En totes<br />
elles <strong>de</strong>staca la voluntat per<br />
explicar alguna cosa i el control<br />
<strong>de</strong>l to amb què s'explica<br />
aquesta cosa» | E. CAMPS<br />
RAMON HERREROS<br />
Galeia, Presenta.., <strong>Girona</strong>.<br />
Carrer <strong>de</strong>l Nord, 13. Del l’11<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre al 25 <strong>de</strong> gener.<br />
De dimarts a diumenge d’11 a<br />
14h i <strong>de</strong> 17 a 20 h.<br />
La <strong>de</strong>nsitat i la complexitat <strong>de</strong><br />
la biografia <strong>de</strong> Ramon Herreros<br />
(Barcelona, 1947) no sembla,<br />
en aparença, traduir-se en els<br />
seus darrers treballs: artista polifacètic<br />
on n’hi hagi (la seva carrera<br />
ha estat vinculada a múltiples<br />
formes d’expressió, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
disseny fins al cinema), Herreros<br />
es trova instal·lat en una figuració<br />
simbòlica que, malgrat<br />
el seu sintetisme, es <strong>de</strong>splega<br />
gràcies a un complex corpus<br />
simbòlic que pot ser <strong>de</strong>sgranat<br />
per l’espectador atent. Inaugura<br />
la seva darrera exposició aquest<br />
vespre, a partir <strong>de</strong> 2/4 <strong>de</strong> 8, a la<br />
cèntrica Galeria Presenta... <strong>de</strong><br />
<strong>Girona</strong> | E. CAMPS<br />
La porta d’entrada a<br />
un univers incòmo<strong>de</strong><br />
L’EXPOSICIÓ ÉS A LA SALA 15<br />
DEL MUSEU COMARCAL D’OLOT<br />
XEVI SOLÀ<br />
Museu Comarcal <strong>de</strong> la Garrotxa,<br />
Olot. Carrer <strong>de</strong> l’Hospici, 8 Del 12 <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sembre al 14 <strong>de</strong> febrer. De dimarts a<br />
divendres: <strong>de</strong> 10 a 13h i <strong>de</strong> 17 a 20h.<br />
EUDALD CAMPS<br />
«Els personatges estan situats gairebé<br />
sempre en exteriors banyats per la<br />
llum <strong>de</strong>l sol, només per <strong>de</strong>spistar. La<br />
disfressa bucòlica <strong>de</strong>sapareix <strong>de</strong> seguida,<br />
sol ser difícil fins i tot en una primera<br />
lectura eludir certa sensació<br />
d’inquietud i no imaginar un <strong>de</strong>stí»;<br />
L’explicació <strong>de</strong> l’artista és pertinent, més<br />
encara si tenim en compte que els protagonistes<br />
<strong>de</strong> les seves obres solen ser<br />
adolescents oferts a l’espectador com<br />
a merca<strong>de</strong>ria d’evi<strong>de</strong>nts connotacions<br />
sexuals i grisos homenots que s’amaguen<br />
rere les seves ulleres <strong>de</strong> sol –com<br />
els feixistes d’abans– i les seves robes<br />
d’ésser convencional. A nivell pictòric,<br />
en tot cas, és on Xevi Solà resulta més<br />
sorprenent: la seva figuració <strong>de</strong>stil·la<br />
una fredor propera a la <strong>de</strong> la pantalla<br />
d’ordinador sense renunciar a aquella<br />
ambigüitat hopperiana que es mou entre<br />
el virtuosisme i el <strong>de</strong>sencant. El seus<br />
treballs es po<strong>de</strong>n veure a la Sala 15 <strong>de</strong>l<br />
Museu Comarcal <strong>de</strong> la Garrotxa.<br />
MAL PELO<br />
Bòlit, Centre d’Art Contemporani<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Capella<br />
<strong>de</strong> Sant Nicolau. Del 16 <strong>de</strong><br />
setembre al 10 <strong>de</strong> gener.<br />
Horaris: www.bolit.cat<br />
Refugi és una instal·lació que<br />
sorgeix d’una nova aproximació<br />
als temes i materials que formen<br />
part <strong>de</strong>ls espectacles creats<br />
per Mal Pelo. Sota els<br />
cavalls, seqüència presentada<br />
ara a <strong>Girona</strong>, està gestionada informàticament<br />
i i<strong>de</strong>ada com una<br />
partitura d’il·luminació, so i ví<strong>de</strong>o.<br />
Sota els cavalls parla <strong>de</strong> separació,<br />
<strong>de</strong> resistència, <strong>de</strong>l lloc<br />
<strong>de</strong> l’amor, <strong>de</strong> l‘absència <strong>de</strong> cos<br />
estimat, un treball fet a partir<br />
d’algunes cartes <strong>de</strong>l llibre D’A a<br />
X <strong>de</strong> John Berger i <strong>de</strong> poemes<br />
<strong>de</strong>l poeta palestí Mahmoud Darwish.<br />
| E. CAMPS<br />
Accents<br />
DIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009<br />
RUI GOMES<br />
Galeria Giart, <strong>Girona</strong>. Rambla<br />
<strong>de</strong> la LLibertat, 34 Del 2<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre al 30 <strong>de</strong> gener.<br />
De dimarts a dissabte d’11 a 13<br />
i <strong>de</strong> 17 a 20,30h.<br />
Qui hagi tingut –per exemple–<br />
a les mans el Teatre <strong>de</strong> mitjanit<br />
<strong>de</strong> Kvéta Pacovská podrà mirar<br />
les pintures <strong>de</strong>l portuguès Rui<br />
Gomes (Matosinhos, 1973) <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l lloc que els pot fer justícia:<br />
es tracta d’acceptar el repte <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>spullar la mirada a la recerca<br />
d’aquell esguard encara afectat<br />
per l’enlluernament que provoca<br />
la primera fascinació i viatjar per<br />
terres estranyes, per paisatges<br />
poblats per ocellots impossibles,<br />
per arabescos convertits<br />
en heures plàstiques, per fragments<br />
d’històries sense final<br />
protagonitza<strong>de</strong>s per princeses<br />
que amanyaguen el cel amb la<br />
vareta màgica. | E. CAMPS<br />
ART 11<br />
PRIMERA RÈPLICA<br />
Casa <strong>de</strong> Cultura <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> i<br />
Espai Cultural <strong>de</strong> la Ciuta<strong>de</strong>lla<br />
<strong>de</strong> Roses. Fins el 23 <strong>de</strong><br />
gener i el 14 <strong>de</strong> febrer respectivament.<br />
Horaris: consultar<br />
espais respectius.<br />
Primera Rèplica és un projecte<br />
expositiu que, amb caràcter<br />
bianual, vol prendre el pols a la<br />
creació artística que es realitza<br />
a les comarques gironines amb<br />
l’objectiu darrer <strong>de</strong> donar cabuda<br />
al ventall més ampli <strong>de</strong> disciplines,<br />
i<strong>de</strong>es o actituds. En<br />
aquest sentit, Primera Rèplica<br />
no discrimina en funció <strong>de</strong> l’edat<br />
<strong>de</strong> l’artista ni <strong>de</strong>l seu currículum<br />
professional: el que compta és<br />
la singularitat <strong>de</strong> la proposta i,<br />
molt especialment, el seu caràcter<br />
alternatiu en relació a les diferents<br />
pràctiques «normals»<br />
que les diferents institucions (o<br />
el mercat <strong>de</strong> l’art) ja s’encarreguen<br />
<strong>de</strong> fer visibles. | E. CAMPS<br />
Realitats<br />
enganyoses<br />
Cada pintura <strong>de</strong><br />
Solà escenifica<br />
una situació que<br />
sol estar prenyada<br />
<strong>de</strong> funestos presagis.
12 ÚLTIMA Accents<br />
DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
DdG<br />
DISSABTE 19<br />
Literatura<br />
GIRONA<br />
Lectura A les 10h, al Punt<br />
<strong>de</strong> lectura <strong>de</strong> Sant Narcís, 6 hores<br />
<strong>de</strong> lectura viva i participada,<br />
<strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a M. Àngels Anglada.<br />
A 2/4 <strong>de</strong> 8 <strong>de</strong>l vespre, a la<br />
Casa <strong>de</strong> Cultura, Lectura «El Poema<br />
<strong>de</strong> Nadal» <strong>de</strong> Josep Maria<br />
<strong>de</strong> Sagarra, a càrrec <strong>de</strong> Lluís<br />
Torner amb acompanyament <strong>de</strong><br />
la Coral Pla <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
Infantils<br />
GIRONA<br />
Tió A les 6 <strong>de</strong> la tarda, al<br />
Centre Cívic Santa Eugènia, Vocalia<br />
<strong>de</strong> la Família: Fem cagar el<br />
Tió i juguem a l'Amic Invisible.<br />
Caps <strong>de</strong> setmana animats <br />
A les 5 <strong>de</strong> la tarda, al Museu <strong>de</strong>l<br />
Cinema, Les Tres Bessones.<br />
Contes A les 12 <strong>de</strong>l matí, a<br />
la Biblioteca Pública, És l'hora<br />
<strong>de</strong>ls bebès!: Llit, llitet... que tens<br />
un conte amaga<strong>de</strong>t?.<br />
Conferències<br />
GIRONA<br />
M. Àngels Anglada A les 4<br />
<strong>de</strong> la tarda, al Punt <strong>de</strong> lectura<br />
<strong>de</strong> Sant Narcís, Xerrada-tertúlia<br />
sobre el personatge i l'obra <strong>de</strong><br />
M. Àngels Anglada.<br />
Congressos<br />
GIRONA<br />
Jorna<strong>de</strong>s A 2/4 d’11 <strong>de</strong>l<br />
matí, al Carrer M.<strong>de</strong> Déu <strong>de</strong>l Remei,<br />
Passejada amb ponis.<br />
Jorna<strong>de</strong>s Joves escriptors <br />
A 2/4 d’11 <strong>de</strong>l matí, a la Casa<br />
<strong>de</strong> cultura, presentació <strong>de</strong>l congrés<br />
i lliurament <strong>de</strong> material a<br />
càrrec <strong>de</strong>l presi<strong>de</strong>nt Jordi Prenafeta.<br />
A les 11 <strong>de</strong>l matí, al Pont <strong>de</strong><br />
Pedra, ruta literària pel centre<br />
històric.<br />
A la 1 <strong>de</strong>l migdia, a la Casa<br />
<strong>de</strong> Cultura, concurs <strong>de</strong> literatura<br />
ràpida.<br />
A les 4 <strong>de</strong> la tarda, a la Casa<br />
<strong>de</strong> cultura, Assemblea General<br />
ordinària <strong>de</strong> l’AJELC.<br />
A 2/4 <strong>de</strong> 6 <strong>de</strong> la tarda, a la<br />
casa <strong>de</strong> Cultura, xerrada sobre<br />
El mo<strong>de</strong>rnisme gironí.Miquel <strong>de</strong><br />
Palol i Camí <strong>de</strong> Llum.A càrrec <strong>de</strong><br />
Iolanda Vila i Esther Fabrellas.<br />
A 2/4 <strong>de</strong> 10 <strong>de</strong>l vespre, al<br />
Bar La terra, sopar.<br />
A 2/4 d’11 <strong>de</strong>l vespre, Cinc<br />
minuts <strong>de</strong> sileni.ESpectacle a<br />
càrrec <strong>de</strong> Litus.<br />
A les 12 <strong>de</strong> la nit, La boca<br />
acaricia. Espectacle <strong>de</strong> música i<br />
poesia.<br />
Música<br />
SALT<br />
Concert A 2/4 d’11 <strong>de</strong> la nit,<br />
a la Mirona, 8è aniversari <strong>de</strong> La<br />
Mirona.<br />
GIRONA<br />
Cançó d’autora A 2/4 d’11<br />
DIARI DE GIRONA<br />
19/12/09 GIRONA<br />
Jorna<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Joves Escriptors<br />
A partir <strong>de</strong> 2/4 d’11 <strong>de</strong>l matí, la Casa <strong>de</strong> Cultura acull unes<br />
jorna<strong>de</strong>s que inclouen una ruta literària pel centre històric<br />
<strong>de</strong> la ciutat, un concurs <strong>de</strong> literatura ràpida, una xerrada sobre<br />
El mo<strong>de</strong>rnisme gironí. Miquel <strong>de</strong> Palol i Camí <strong>de</strong> Llum i un<br />
sopar en el bar La Terra. A 2/4 d’11 <strong>de</strong>l vespre, Cinc minuts<br />
<strong>de</strong> silenci, i a les 12 <strong>de</strong> la nit, La boca acaricia.<br />
Agenda <strong>de</strong> la setmana<br />
DIMARTS 22 DE DESEMBRE<br />
Il Trovatore<br />
El Liceu a <strong>Girona</strong> s’estrena amb l’obra <strong>de</strong> Verdi<br />
<br />
A les 8 <strong>de</strong>l vespre, al Teatre Municipal, El Liceu a <strong>Girona</strong>: Il Trovatore<br />
<strong>de</strong> Giuseppe Verdi. Entrada Lliure. El Municipal <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
acull virtualment l’òpera <strong>de</strong> Giuseppe Verdi, que s’estarà escenificant<br />
en directe en el Gran Teatre <strong>de</strong>l Liceu. L'acte es durà a terme<br />
gràcies a l'Anella Cultural, un projecte d'innovació tecnològica<br />
que permet el transport d'activitats comparti<strong>de</strong>s a diferents<br />
indrets <strong>de</strong>l territori català.<br />
<strong>de</strong> la nit, al Coast Coast, Mon.<br />
Rumba A les 11 <strong>de</strong> la nit, al<br />
Món Apart, Rumb a la Rumba.<br />
Concert <strong>de</strong> Rumba en directe.<br />
PALS<br />
Concert <strong>de</strong> nadal A les 8 <strong>de</strong>l<br />
vespre, a Ca laPruna, concert <strong>de</strong><br />
Nadal.<br />
SANTA CRISTINA D’ARO<br />
Concert <strong>de</strong> nadal A les<br />
11.00h a l'Església parroquial,<br />
Concert <strong>de</strong> Nadal <strong>de</strong>ls alumnes<br />
<strong>de</strong> l'escola <strong>de</strong> música.<br />
Presentació<br />
GIRONA<br />
Gastronomia A les 10 <strong>de</strong>l<br />
matí, a la Rambla <strong>de</strong> lLibertat,<br />
Presentació <strong>de</strong> l'oli <strong>de</strong> Denominació<br />
d'Origen Protegida Oli <strong>de</strong><br />
l'Empordà.<br />
DIUMENGE 20<br />
Infantils<br />
GIRONA<br />
Caps <strong>de</strong> setmana animats <br />
A les 11 <strong>de</strong>l matí, al Museu <strong>de</strong>l<br />
Cinema, Projecció <strong>de</strong> diferents<br />
capítols <strong>de</strong> Les Tres Bessones.<br />
Música<br />
GIRONA<br />
Concert A les 7 <strong>de</strong> la tarda,<br />
al Palau <strong>de</strong> Congressos, El Messies<br />
Participatiu.<br />
Concert A les 10 <strong>de</strong> la nit, el<br />
Cercle Cafè, Petrus.<br />
Concert A les 8 <strong>de</strong>l vespre,<br />
al Món Apart, Rumb a la Rumba.<br />
Concert <strong>de</strong> rumba en directe<br />
Concert A les 12 <strong>de</strong>l matí, a<br />
la Casa <strong>de</strong> Cultura, Concert tradicional<br />
<strong>de</strong> Nadal a càrrec <strong>de</strong> la<br />
Coral Saba Nova.<br />
DILLUNS 21<br />
Literatura<br />
GIRONA<br />
Clubs <strong>de</strong> lectura A les 9 <strong>de</strong>l<br />
vespre, a la Biblioteca Ernest<br />
Lluch, Club <strong>de</strong> lectura, a càrrec<br />
<strong>de</strong> Blai Gasull .<br />
A 1/4 <strong>de</strong> 9 <strong>de</strong>l vespre, a la Biblioteca<br />
Salvador Allen<strong>de</strong>, Club<br />
<strong>de</strong> lectura, a càrrec d'Assum<br />
Guardiola.<br />
A les 8 <strong>de</strong>l vespre, al Punt <strong>de</strong><br />
lectura <strong>de</strong> Sant Narcís, Club <strong>de</strong><br />
lectura <strong>de</strong> poesia, a càrrec d'Oriol<br />
Ponsatí.<br />
Nadales<br />
GIRONA<br />
Concert A les 7 <strong>de</strong> la tarda, a<br />
la Plaça <strong>de</strong> la Constitució, Cantada<br />
<strong>de</strong> Nadales a càrrec <strong>de</strong> la<br />
coral Pla <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
DIARI DE GIRONA<br />
Infantils<br />
GIRONA<br />
Espectacle A les 11 <strong>de</strong>l<br />
matí, a l’Auditori Narcís <strong>de</strong> Carreras,<br />
Chasing the dream =<br />
Perseguint un somni.<br />
Música<br />
GIRONA<br />
Alumnes A les 7 <strong>de</strong> la tarda,<br />
al Palau <strong>de</strong> congressos, Concert<br />
<strong>de</strong> Nadal <strong>de</strong>ls alumnes <strong>de</strong>l Conservatori<br />
<strong>de</strong> Música <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
A les 6 <strong>de</strong> la tarda, a la Casa<br />
<strong>de</strong> Cultura, Audicions <strong>de</strong> violí<br />
<strong>de</strong>ls alumnes <strong>de</strong> l'Escola Municipal<br />
<strong>de</strong> Música <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
DIMARTS 22<br />
Literatura<br />
GIRONA<br />
Club <strong>de</strong> lectura A les 8 <strong>de</strong>l<br />
vespre, al Punt <strong>de</strong> lectura <strong>de</strong><br />
Sant Narcís, Club <strong>de</strong> lectura<br />
(Grup A), a càrrec <strong>de</strong> Lluís Gil.<br />
Conferències<br />
GIRONA<br />
Religió A 2/4 <strong>de</strong> 8 <strong>de</strong>l vespre,<br />
a l’Espai <strong>de</strong>ls Amics <strong>de</strong>l Museu<br />
d’Art <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, Diàleg sobre<br />
la Trinitat.<br />
Música<br />
20/12/09 GIRONA<br />
«El Messies» Participatiu 2009<br />
Estrenat durant la Setmana Santa <strong>de</strong> l'any 1741 a Dublín,<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong> Han<strong>de</strong>l, és costum interpretar aquest<br />
oratori durant el Nadal. En el marc <strong>de</strong>ls concerts participatius<br />
d'El Messies organitzats per la Fundació a Caixa a tot<br />
l'Estat, l'Auditori <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> acull novament la interpretació<br />
d'aquesta obra emblemàtica, sota la direcció <strong>de</strong> Jordi Casas.<br />
GIRONA<br />
Nadal A 2/4 <strong>de</strong> 9 <strong>de</strong>l vespre,<br />
a la Casa <strong>de</strong> Cultura, Concert <strong>de</strong><br />
<strong>Accents#639</strong><br />
COORDINA Ana Rodríguez<br />
A/E tv.diari<strong>de</strong>girona@epi.es<br />
Nadal <strong>de</strong> la Capella Polifònica.<br />
DIMECRES 23<br />
Literatura<br />
GIRONA<br />
Literatura A les 7 <strong>de</strong> la tarda,<br />
a la Casa <strong>de</strong> Cultura, Recital<br />
<strong>de</strong> Nadal <strong>de</strong> Paraula <strong>de</strong> Poeta.<br />
Infantils<br />
GIRONA<br />
Nadal A les 5 <strong>de</strong> la tarda, al<br />
museu <strong>de</strong>l Cinema, Nadal Animat!<br />
Taller <strong>de</strong> postals nadalenques<br />
anima<strong>de</strong>s.<br />
Titelles A les 6 <strong>de</strong> la tarda, a<br />
la Biblioteca Pública, Els pastorets,<br />
a càrrec <strong>de</strong> la Cia. Filidrap.<br />
Música<br />
GIRONA<br />
Cine A 2/4 <strong>de</strong> 7 <strong>de</strong> la tarda, a<br />
l’Auditori Narcís <strong>de</strong> Carreras, Escolta<br />
el cinema mut!.<br />
Concert A 2/4 <strong>de</strong> 7 <strong>de</strong> la tarda,<br />
a la Plaça <strong>de</strong>l vI, Concert <strong>de</strong><br />
Nadal Solidari amb el cor <strong>de</strong><br />
noies Preludi <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
DIJOUS 24<br />
Música<br />
GIRONA<br />
Concert A les 11 <strong>de</strong> la nit, al<br />
Lola Cafè, Rumb a la Rumba.<br />
DIVENDRES 25<br />
Música<br />
SALT<br />
Concert A les 11 <strong>de</strong> la nit, a<br />
la Mirona, Live Karaoke especial<br />
Nadal.<br />
Teatre<br />
GIRONA<br />
Representació A 2/4 <strong>de</strong> 6<br />
<strong>de</strong> la tarda, al Teatre Municipal,<br />
Els Pastorets <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.