Accents#639 - Diari de Girona

Accents#639
Diari de Girona Suplement d’Oci i Cultura
DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009
CINEMA
El realitzador Spike Jonze
torna a les pantalles amb
el conte fantàstic
«Donde viven los
monstruos» >PÀG 3
La revolució
digital
Que James Cameron és un megalòman
incurable ho sap tothom, com
tampoc no pot sorprendre ningú que
aquest senyor hagi invertit una dècada
de la seva vida en la filmació d’una
pel·lícula perquè requeria que la
tècnica digital en tres dimensions estigués
molt avançada.
PEP PRIETO
Efectivament, si es consulten les hemeroteques,
Cameron ja parlava d’Avatar
a les rodes de premsa de Titanic,
i ja apuntava que l’elaboració del projecte
el portaria a no dirigir res més durant
una bona temporada. L’estiu passat
es va estrenar a bombo i plateret el
primer tràiler del film i el resultat està a
la vista de tothom: rècord absolut de descàrregues
per Internet, mig món enlluernat
per les possibilitats de les tres dimensions
i, naturalment, la promesa
d’un espectacle audiovisual que només
l’autor de Mentiras arriesgadas i Steven
Spielberg saben fer amb aquesta propietat.
Vistes les expectatives, és fàcil imaginar-se
que Avatar es menjarà amb patates
totes les seves competidores a les
taquilles nadalenques, sense oblidar que
aquesta mateixa època s’escullen les
candidates als Oscar.
ANIVERSARI
Vuit anys a La Mirona
La sala saltenca ofereix aquest cap de
setmana una festa amb Joan Rovira Acústik i
l’Orquestra Di-versiones per celebrar el seu
vuitè aniversari >PÀG 8
«AVATAR» JAMES CAMERON TORNA A LA DIRECCIÓ DOTZE
ANYS DESPRÉS DE «TITANIC» AMB UNA EPOPEIA DE CIÈNCIA-
FICCIÓ QUE VOL MARCAR UN ABANS I UN DESPRÉS EN EL
GÈNERE
I per què tan enrenou amb la filmació
d’una epopeia de ciència-ficció
que, al capdavall, recicla velles històries
de civilitzacions alienígenes? Doncs
per què Cameron integra imatge real i
animada com mai s’ha vist en una
pantalla.
El protagonista, un exmarine anomenat
Jake Sully, és reclutat per viatjar
al planeta Pandora per establir-hi una
colònia humana, però no triga a descobrir
que les intencions dels seus paisans
són la total eradicació de la cultura
nativa. Per aquest motiu, Jake s’acaba
unint als habitants de Pandora a través
d’una versió extraterrestre d’ell mateix
(l’avatar del títol) en una guerra que
té lloc per terra, mar i aire, i que canviarà
el destí de la humanitat per sempre. Cameron
ha comptat amb un interessant
repartiment encapçalat per Sam Worthington
(atenció a aquest nom: l’any que
ve també estrenarà el remake de Furia
de Titanes), Zoe Saldana, Sigourney
Weaver (en el seu retrobament amb el
director 23 anys després d’Alien), Michelle
Rodriguez, Giovanni Ribisi, Joel
David Moore, C.C.H. Pounder, Peter
Mensah, Laz Alonso, Stephen Lang i Wes
Studi. La banda sonora és de l’autor de
Titanic, James Horner.
LA FITXA
País: Estats Units.Any: 2009. Títol Original: «Avatar». Direcció: James Cameron.
Intèrprets: Sam Worthington, Zoe Saldana, Sigourney Weaver, Michelle Rodriguez,
Giovanni Ribisi, Joel David Moore, C.C.H. Pounder, Peter Mensah, Stephen Lang, Wes Studi.
Albéniz Centre i Plaça (Gi.), Ocine (Gi.), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres,
Olot, Arinco i Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Cines Roses.
CLUBBING
Dosem torna a casa per Nadal
El DJ gironí, que ha triomfat arreu del món i ha punxat a les millors sales
d’Europa i Àsia, ofereix el dia 24 al Blau Music Club una sessió per
presentar la seva posada de llarg en el segell Sino >PÀG 9
LA FITXA
Producció:
Espanya 2009.
Durada: 126 min. Gènere:
Drama. Direcció:
Alejandro Amenábar.
Intèrprets: Rachel
Weisz, Max Minghella,
Oscar Isaac, Rupert
Evans. Albèniz Centre,
Ocine (Gi.), Cinebox
(Salt), Lauren (Blanes),
CatCines (Figueres), Cines
Olot, Arinco (Palamós),
Ocine (Platja d’Aro),
Cines Roses.

02 PUBLICITAT Accents
DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | Diari de Girona
Girona 4.00
Platja d’Aro 3.45
Girona 3.45 (3D)
Platja d’Aro 3.45 (3D)
Girona 4.00 5.45
Platja d’Aro 4.30 6.30
Girona 7.15 10.30
Platja d’Aro 8.45 10.45
www.ocine.es
GIRONA • PLATJA D’ARO
Girona 8.45 10.30 0.30*
Girona 6.10 8.20 10.30 0.30*
Platja d’Aro 8.30 1.30 0.30*
Girona 4.10 7.10 10.20 (amb descans)
Platja d’Aro 4.10 7.10 10.20 (amb descans)
Girona 4.30 6.30
Platja d’Aro 4.15
Girona 8.30 10.30 0.30* Girona 4.15 7.15
Girona 4.15 6.15 8.15 10.15 Girona 4.00 7.15 10.30 3D
Platja d’Aro 4.15
Platja d’Aro 4.00 7.15 10.30 3D
* Sessions golfes els divendres i els dissabtes
Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com

LA FITXA
Estats
Units.
2009.
Gènere: Fantàstic.
Durada: 101 min. Direcció
i guió: Spike
Jonze. Intèrprets: Catherine
Keener, Mark
Ruffalo, Chris Cooper,
Forest Whitaker .
Lauren (Blanes),
Cines Figueres,
Ocine (Platja
d’Aro)
EL PROTAGONISTA
Al servei dels
músics.
Grups com REM,
Weezer, Chemical
Brothers, Beastie
Boys o Sonic
Youth han gaudit
del privilegi de tenir
Spike Jonze
com a mestre de
cerimònies de les
seves cançons traduïdes
en imatges.
De fet, per Jonze,
el cinema suposa
una mena de teràpia
entre filmacions
de concerts i
clips musicals.
LA FITXA
França.
2009.
Gènere: Comèdia
dramàtica. Direcció:
Cécile Telerman.
Intèrprets:
Mathilde Seigner,
Charlotte Rampling,
Olivier Marchal,
Pascal Elbé.
OCine (Girona)
Sens dubte, la carrera de Spike Jonze
no deixa mai de sorprendre’ns:
autor bàsicament de vídeos musicals
per a la majoria de grans grups
dels Estats Units, l’home va decidir,
conjuntament amb companys de
viatge de camins similars com Roman
Coppola o Michel Gondry, fer
el salt envers el llargmetratge de ficció.
No cal dir que la cosa ha funcionat
d’allò més bé.
CARLES RIBAS
Si Cómo ser John Malkovich oferia
una bona i necessària dosi d’aire fresc
a l’originalitat de les històries que les
productores de Hollywood oferien,
Adaptation va esdevenir una mena
de senyal diví. Jonze, lluny «d’adaptar-se»
als gustos generals de la gran
indústria i de mirar-se el melic gràcies
a assolir totes les bones crítiques que
qualsevol humà pugui suportar, va
El cinema francès ens té acostumats
en els darrers mesos a presentarnos
relats corals que giren entorn de
les llums i ombres que s’estableixen
en l’epicentre de qualsevol família
prototípica. Si la temporada anterior
Olivier Assayas confeccionava una
profunda mirada a aquest univers
amb l’excel·lent Las horas del verano
i Rémi Bezançon gaudia d’un
inesperat èxit amb El primer día del
resto de tu vida, ara toca parlar del
per què tota la culpa és de la mare.
CARLES RIBAS
La família Celliers és com totes les famílies,
és a dir, estan completament
decidir continuar fent el que li venia
de gust: els videoclips. Només de tant
en tant realitza incursions al món del
llargmetratge i, si ho fa, és per deixar
Retrat de família
«TODA LA CULPA ES DE MI MADRE» DESPRÉS DE
«POR QUÉ LAS MUJERES SIEMPRE QUEREMOS MÁS?», LA
DIRECTORA CÉCILE TELERMAN ENS APROPA ALTRA VOLTA
A UN UNIVERS EMINENTMENT FEMENÍ
sonats. La mare, amb seixanta anys, es
passa tot el sant dia criticant les seves
dues filles i el seu marit, l’Henry, un
home que després de jubilar-se mai ha
tornat a ser el mateix.
L’Antoine, el fill gran, gaudeix de la
característica que tot el que fa li surt
malament; l’Alice, la germana mitjana,
és una pintora frustrada i finalment
l’Annabelle combina el seu ofici d’infermera
amb les prediccions del tarot.
Semblaria evident que el futur d’aquesta
família no pronostiqués res de
bo, però l’aparició d’en Jacques, un policia
que està de tornada de tot, farà
que les coses canviïn, i més quan s’enamori
de l’Alice.
Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009
tothom desconcertat.
Aquest és el
cas de Donde
viven los
monstruos.
Partint
d’un relat de
Maurice Sendak,
el cineastanordamericà
ens
submergeix
en un món
que sembla
resultar un
híbrid entre
la mítica La
historia
interminable de Michael Ende i el
clàssic de Saint-Exupéry El petit príncep.
Donde viven los monstruos ens
Comèdia amb un pensament de
tragèdia, Toda la culpa es de mi madre
no deixa de jugar amb uns elements
bàsics els quals podem trobar en qualsevol
retrat familiar i coral amb uns mínims
de dignitat.
El film, això sí, gaudeix de la sempre
agradable presència de Mathilde Seigner
i d’una actriu de cap a peus com
Charlotte Rampling.
CINEMA 03
DIARI DE GIRONA
Vull ser un
PETIT
PRÍNCEP
«DONDE VIVEN LOS MONSTRUOS» EL DIRECTOR DE «CÓMO SER JOHN MALKOVICH» I «ADAPTATION»
CENTRA LA SEVA FABULOSA IMAGINACIÓ EN UN FILM DESTINAT AL PÚBLIC MÉS JOVE
DIARI DE GIRONA
Clàssic de la literatura infantil per Maurice Sendak el 1963.
conta la història d’en Max, un nen que
a causa de la incomprensió dels seus
pares, decideix crear-se i viure en un
món paral·lel habitat per una fauna
producte de la seva imaginació.
Els habitants d’aquest regne veuen
en Max com el guia idoni per dur-los
a la més absoluta de les felicitats, però
malgrat que el noi també desitgi governar
amb justícia i bon criteri, de
seguida s’adonarà que tot plegat resulta
més complicat del que semblava.
Com no podia ser d’altra manera,
Spike Jonze ens ofereix un imaginari
visual capaç d’enlluernar qualsevol
amb l’afegit de partir d’una història
prou coneguda. Mèrit del director,
d’un grup d’actors encapçalats per la
sempre fabulosa Catherine Keener i
d’un equip tècnic que gaudeix de la
presència d’un músic com Carter
Burwell.
DIARI DE GIRONA
L’incombustible Oliveira
La cartellera d’aquesta setmana es
complementa amb un home gairebé
etern en el món del cinema com és el
portuguès Manoel de Oliveira. Amb
més de cent anys a les seves espatlles,
Oliveira ens ofereix una fresquíssima i
irònica adaptació d’un relat d’Eça de
Queiroz a Singularidades de una chica
rubia.

04 CINEMA Accents
DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | Diari de Girona
OBRA MESTRA
MOLT BONA
BONA
INTERESSANT
REGULAR
DOLENTA
CRÍTIQUES LES ESTRENES DE LA SETMANA PASSADA
Cartellera
LA PROGRAMACIÓ
DELS CINEMES DE
GIRONA A LA
PÀGINA 54
DdG
BLINDADO
Estats Units, 2009. Color. 85 min. Títol original: «Armored». Direcció: Nimród
Antal. Guió: James V. Simpson. Intèrprets: Matt Dillon, Jean Reno, Laurence Fishburne,
Amaury Nolasco, Fred Ward, Milo Ventimiglia, Skeet Ulrich, Columbus Short.
Ocine (Gi.), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes). En la tendència actual per recuperar
l’austeritat narrativa i la immediatesa dels thrillers dels 70 s’ha produït un fenomen
molt curiós: si bé alguns aposten per la sofisticació del context (a vegades
amb resultats immillorables, com en el cas de Zodiac), d’altres es limiten
a recrear la sequedat expositiva i la condició de faula de les
cintes policíaques d’aquella dècada. Blindado pertany al segon
apartat; a partir d’una
premissa tan
senzilla com efectiva,
Antal construeix
un conte de la lletera
dinàmic, molt físic,
farcit de pols i
mala llet, en què en
menys de 90 minuts
s’aconsegueix
fer un òptim retrat
coral sense haver
de recórrer a girs
narratius o a màscares
argumentals. És
un cinema sense arbitrarietats,
on cada
diàleg prefigura un
gest i que, com a
bona mostra del gènere,
s’articula a
partir d’una disjuntiva
moral que degenera
cap a un espiral
de violència i, en
conseqüència, cap a
la revelació del miratge
de la lleialtat.
Ens trobem, doncs,
davant un western
urbà en tota regla
que s’emmiralla més en Walter Hill que en els clàssics, sense que això s’hagi d’entendre
en sentit pejoratiu. Blindado no aspira a innovar o revisar, simplement s’esforça
a servir-se de la narrativa cinematogràfica en la seva formulació més primària
i eficaç. Antal sap rodar-la amb els mínims elements (no hi ha càmeres lentes i
s’utilitza sàviament la claustrofòbia escènica) i, sobretot, sap treure punta a un esplèndid
planter d’intèrprets que apel·la, precisament, a aquelles desfilades
estel·lars de secundaris que caracteritzaven els thrillers de sèrie B de fa dues o
tres dècades. No passarà a la posteritat, però és un magnífic exemple de les virtuts
de la senzillesa en temps
d’abarrocament formal.
PEP PRIETO
ALGO PASA EN HOLLYWOOD
EE UU. 2008. 110 min. Comèdia
dramàtica. Títol original: «What just happened?»
Direcció: Barry Levinson. Guió:
Francisco Cabezas i Eneko Lizarraga. Música:
Marcelo Zarvos. Fotografia: Stéphane
Fontaine. Muntatge: Hank Corwin. Intèrprets:
Robert De Niro, Catherine Keener,
Sean Penn, Kristen Stewart, Stanley
Tucci, John Turturro, Bruce Willis, Michael
Wincott , Robin Wright Penn, Moon Bloodgood.
Albéniz Plaça, Ocine (Girona),
Ocine (Platja d’Aro). No és una pel·lícula
equiparable a d’altres que han indagat
en la indústria hollywoodense amb més
talent, però, donades les circumstàncies
actuals (veure un film interessant gairebé
és impossible), aquesta comèdia (negra,
pessimista i un xic estrambòtica) és un
producte comptat amb ofici (encara que
s'enlaira als quinze minuts de projecció).
Se sosté sobre intèrprets d'una eficàcia
absoluta, des de De Niro fins a Bruce Willis,
passant per la magistral Catherine
Keener (glacial i immisericordiós cap dels
estudis). Desfilen tots els personatges de
la indústria (el productor, l'agent, el guionista
o l'actor egomaníac), arquetips ja
encunyats en tres superbes pel·lícules:
Dues setmanes en una altra ciutat (Vincente
Minnelli, 1962), La llegenda de
Lylah Clare (Aldrich, 1968) i The big knife
/ El gran ganivet (1956, també d'Aldrich).
L'estructura s'articula al voltant a les
dues setmanes prèvies a la presentació
d'una pel·lícula a Canes, les pressions de
l'estudi per canviar el final (ha de ser políticament
correcte), els estratagemes del
productor per acontentar a tots, i la seva
vida familiar, en bancarrota. A estones
«vitriòlica» i sempre ben narrada, la mercaderia
cinema dins del cinema funciona.
Suficient, ¿no?
MAL DÍA PARA PESCAR
Espanya-Uuguai.
2009. 110 min. Comèdia
dramàtica. Director: Álvaro Brechner.
Estrenada en el Festival de Canes i escollida
per representar Uruguai en els Oscar, Mal día
para pescar suposa el debut en llargmetratge
del prestigiós curtmetratgista Álvaro Brechner.
Es tracta d'un film d'ajustat pressupost,
però grans i legítimes aspiracions, que assumeix
diferents codis genèrics (western, faula,
picaresca) sense sotmetre's totalment a cap, i
protagonitzat per un grapat de desesperats
perdedors, extraviats temporal i emocionalment
en mig dels res, amb un passat difús i
un present que es plantegen més com a fugida
cap endavant que com a pla de futur. Impossible
no empatizar amb la seva acarnissada
lluita per la supervivència, narrada amb
excel·lent pols i les dosis justes de melancolia
per Álvaro Brechner i el seu esforçat equip,
en una pel·lícula que va creixent i que acaba
donant una lliçó sobre l'ambició, la por, l'honor,
la dignitat, l'amistat i, és clar, la vida. No
se la perdin.
MALAMUERTE
Espanya-Colòmbia.
2009. Comèdia dramàtica.
Direcció i guió: Vicente Pérez Herrero.
Un barri portuari, un collage de personatges
als quals el destí ha donat massa puntades
de peu, un segrest, la màfia, un exboxejador,
un deute pendent –vaja, tots els ingredients
per a un film noir, però també per a un
capítol de la sèrie de Telecinco Sin tetas no
hay paraíso–. El que té de dolent Malamuerte
és que acaba assemblant-se més a la segona
opció que a la primera, i és que no tot ha de
recaure en l'estètica de les pistoles, dels mafiosos
i dels despullats, per molt atractius que
aquests puguin resultar; a vegades, se'ns oblida
la importància d'un bon guió, exempt de
tanta artificiositat.

Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009
PUBLICITAT 05

06 LLIBRES Accents
DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | Diari de Girona
Els més
venuts
LUIS LANDERO
Retrato de
un hombre
inmaduro
TUSQUETS,
234 PÀGINES.
JOSEP M. ESPINÀS
I la festa segueix
LA CAMPANA, 174 PÀGINES
Com un «autoretrat»
En l’obra literària d’Espinàs hi ha una
línia «memorialista», al llarg de la qual
parla de les seves experiències personals i
del món que les envolta. Ara l’autoretrat es
consolida amb I la festa segueix, un text
ple d’observacions i reflexions sobre els
fets de la vida (la de la societat i la seva)
exposades amb precisió, profunditat i una
calma lluminosa.| DdG
CARLES GALLEGO ARJONA
11 raonaments per
despertar i alliberar-se
INDIGO, 155 PÀGINES
És el moment de la revolució de la llum!
En el món d’avui dia, on vivim la
màxima expressió de la foscor i de la llum,
tenim la necessitat de sanar-nos,
d’equilibrar-nos i de trobar respostes a allò
que no entenem. Tal com diu el títol del
volum, aquest llibre ofereix onze
raonaments que donen eines per sanar-se
físicament i mentalment| DdG
ORHAN PAMUK
El Museo de la Inocencia
MONDADORI, 648 PÀGINES
Una història d’amor que ratlla l’obsessió
La història d’amor entre un jove
membre de la burgesia d’Istanbul i una
parenta llunyana seva comença com una
aventura innocent que evoluciona cap a
l’amor sense límits. Quan ella desapareix,
ell no tarda gaire a descobrir l’efecte
calmant que tenen sobre ell els objectes
que alguna vegada van passar per les
mans de la seva estimada.| DdG
JOHN CLELLON HOLMES
Go
EDICIONES ESCALERA, 443 PÀGINES
El text que va batejar la generació Beat
Clellon Holmes recull les primeres pas -
ses i ensopegades dels seus amics Cas -
sady, Kerouac i Ginsberg, que els llançarien
a l’eternitat literària. Aquesta història del
sexe, el jazz, les drogues i els carrers del
Nova York de finsla dels 40 mostra que la
generació beat no es va limitar a inventar
una forma de vida: també una literatura i
una forma revolucionària de mirar.| DdG
JORDI PONS
No tindràs collons de fer-ho
EDITORIAL BASE, 273 PÀGINES
No és un altre llibre sobre Pep Guardiola
Els altres opinen i veuen l’entrenador
del Barça des de fora. La família, els pares i
els germans, els companys i els professors
de l’escola, amics i enemics esportius, des
de Guillermo Amor i Andoni Zubizarreta
fins a Fernando Hierro. Els entrenadors
van de Cruyff a Van Gaal i Fabio Capello,
directius, representants i fins i tot l’actual
president del club, Joan Laporta.| DdG
JEAN RHYS
Una sonrisa, por favor
LUMEN, 192 PÀGINES
Els primers apunts de la novel·lista
Els records de l’autora, que parla de la
seva infància a Dominica a finals del XIX
per després relatar la seva vida a Londres i
París, les dues ciutats on va viure a partir
dels anys 20 i on va haver de sobreviure
treballant com a nois del cor a cabarets,
fent d’extra en les primeres pel·lícules
angleses i deambulant d’una pensió a una
altra a la recerca de l’afecte. | DdG
DE VEGADES PENSEM QUE LA VIDA ÉS AVORRIDA, L’AUTOR DEMOSTRA QUE TOTES
LES VIDES TENEN MOMENTS DIVERTITS I QUE NO CALEN GRANS ARGUMENTS
La novel·la de la gent comuna
Luis Landero (Alburquerque,
Badajoz, 1948), l’inoblidable autor
de Juegos de la edad tardía (1989),
publica una novel·la, aparentment
mínima. Però carregada de
sornegueria i d’escenes hilarants.
Per cert, l’editorial que el publica,
Tusquets, compleix 60 anys, de la
mà de Beatriz de Moura, referent
del nostre mercat editorial, per la
qualitat dels títols publicats i
l’olfacte en consagrar grans autors.
MOISÈS DE PABLO
FICCIÓ EN CATALÀ
1
El símbol
perdut
DAN BROWN
EMPÚRIES
Luis Landero basteix una novel·la que
funciona com una caixa de sorpreses.
Una caixeta de ceràmica artesanal.
Una joia que et posseeix al mateix
temps que la llegeixes, amarada de la
seva aparent futesa. De vegades voreja
l’humor de l’absurd i pren el rostre de
gent com l'inimitable Vian. L’autor domina
el llenguatge i el posa en boca
d’un personatge comú, tant comú com
tots nosaltres. Un redactor de llenguatge
subtilment pedant d’una petita revista
gratuïta Alló Chamberí, del barri
madrileny de Chamberí. Un protagonista
que recorda, des del llit d’hospital,
les escenes principals d’una vida,
en un monòleg-riu que podria recordar
Cinco horas con Mario, i, en canvi,
es ple de sornagueria i cops d’efecte, de
picades d’ullet al lector.
Perquè la major part de les nostres
vides, les d’aquells que no són grans polítics,
espies, grans advocats, futbolistes
i demés feines llegendàries, són comunes
i alhora, precioses. Les seves històries
són quotidianes, i al mateix
2
Olor de colònia
SÍLVIA ALCÁNTARA
EDICIONS 1984
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA
3
Rere els murs
NÚRIA ESPONELLÀ
COLUMNA
4
Invisible
PAUL AUSTER
EDICIONS 62
temps funcionen com una paròdia de
la vida diària. Com el protagonista, que
se sent culpable davant d’una comissaria,
i tot seguit, voldria que tothom el
reconegués com a innocent. Landero
penetra a voltes en el terreny de la poesia,
per la seva habilitat en descriure els
estats d’ànim, i les coses mínimes.
Així, el protagonista declara a la pàgina
12, tot i ser ateu, que té raptes místics:
«ansias de purificación. Ebriedad
moral. Impresión milagrosa de caminar
sobre las aguas. Fanatismo y candor
confundidos en uno».
Així com no solem descobrir les
petites grans meravelles que ens envolten,
el protagonista del text, postrat
en el llit, per una malaltia que intuïm
definitiva, les descobreix totes. Com la
primera operació econòmica en euros
amb una caixera de supermercat el
2002. Verges tots dos en això de la
nova moneda, una caixera amb la que
després quedarà, la Charo, per descobrir
les meravelles de la nova economia
europea planificada. Paraules, mots
d’un home que repassa la seva vida i
que es confonen en una pluja a voltes
desordenada de records.
Mots que ens expliquen que el protagonista
volia ser monjo ermità i va
acabar fascinat per les paraules. Des de
la revista gratuïta i el retrat del seu director,
un personatge que li diuen don
Obvio perquè les seves sentències són
sempre de sentit comú. Bona galeria de
personatges, que semblen sortits d’una
novel·la de Boris Vian, com aquest
creador de biografies de gent anònima
que pensa que la millor frase creada
5
L’home inquiet
HENNINH MANKELL
TUSQUETS
NO-FICCIÓ CATALÀ
1
Memòries.
Temps de
construir
JORDI PUJOL
PROA
L’autor de «Juegos de la edad tardía» publica «Retrato de un hombre inmaduro».
mai és «se vende este local», perquè no
li manca ni li és sobrer cap paraula.
Són moments quotidians, com trobar-te
amb un veí de l’escala, tots dos
amb bosses de brossa. I que, de mica
en mica, es vagi ficant en la teva vida i
te’l trobis un dia a casa teva. Instal·lat
2
El llibre de
La Marató
DIVERSOS AUTORS
BROMERA
3
Barça. El millor
any de la nostra
vida
MIGUEL RUIZ
ANGLE
DIARI DE GIRONA
en el teu propi espai, com la teva ombra.
Quan llegeixin aquest llibre, entenguin
com un viatge vital a través de
les escenes absurdes de la vida, de les
nostres vides. I l’altre costat d’una vida
que veiem monòtona i és una successió
de coses extraordinàries.
4
A prop de les
estrelles de
l’NBA
JORDI ROBIROSA
VIENA

5
Vint-i-cinc
anys i un dia
CARLES MONGUILOD
ARA LLIBRES
FICCIÓ CASTELLÀ
1
El símbolo
perdido
DAN BROWN
PLANETA
GERTRUDE STEIN
París, Francia
MINÚSCULA, 119 PÀGINES
Un insòlit retrat de la ciutat de les llums
Stein va viure durant 40 anys a París.
En suggestiu desordre se succeeixen els
records d’infantesa, les singulars opinions
sobre França i els francesos, la gastro -
nomia, la moda, l’art, els gossos i la guerra,
així com les anècdotes sobre la vida a
París i en el camp. Publicada el 1940,
l’obra de Stein ha estat definida com una
immensa reflexió sobre el llenguatge .| DdG
LUIS BERTELLI
Jueces a juicio
FUNDACIÓN JUREI, 157 PÀGINES
Servidors de la llei que passen a ser amos
Segons l’autor, aquest llibre explica
veritats que oficialment no existeixen. El
volum denuncia la falta a Espanya d’una
advocacia lliure i independent, l’única
garantia que tenen els ciutadans per
enfrontar-se al Leviatán. Luis Bertelli,
advocat a Madrid i Marbella, és l’autor de
Clan Judicial i de la Colección de Derechos
Fundamentales.| DdG
2
Caín
JOSÉ SARAMAGO
ALFAGUARA
3
Fin
DAVID MONTEAGUDO
EL ACANTILADO
4
Eclipse
STEPHANIE MEYER
ALFAGUARA
5
Invisible
PAUL AUSTER
ANAGRAMA
LUIS BUÑUEL /SALVADOR DALÍ
«Un perro andaluz»
ochenta años después
LA FÁBRICA, 271 PÀGINES
Anàlisi del gran film del surrealisme
A 80 anys de la seva filmació, Un perro
andaluz segueix impressionant l’esectador
com ho va fer el 1929. Es tracta d’un
impacte incòmode, tal com volien els seus
autors, Dalí i Buñuel. Un ull esquinçat que
crispa i provoca un calfred en el públic
encara a principis del segle XXI, creant un
estat de molesta indefensió.| DdG
ROBERTSON DAVIES
Trilogia de Deptford
EMPÚRIES, 876 PÀGINES
D’un dels autors més populars del Canadà
Inclou El cinquè en joc, La mantícora i El
món dels prodigis, que ressegueixen les
vides de Boy Stauton, Dunstan Ramson i
Paul Dempster. El protagonista de La
mantícora és el fill de Boy Stauton, David, i
el món dels prodigis narra la vida de Paul
Dempster, segrestat quan era petit per un
mag que el convertirà en un dels prestidi -
gitadors més importants d’Europa.| DdG
Una celebració
NO-FICCIÓ CASTELLÀ
Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009
1
El secreto
RHONDA BYRNE
URANO
«CUATRO HERMANAS», LA PRIMERA I ÚNICA NOVEL·LA DE JETTA CARLETON,
ÉS UNA D’AQUELLES JOIES LITERÀRIES «D’ALÇADA» LA LECTURA DE LES QUALS
ENGRANDEIX L’ÀNIMA PER LA VIA DE LES SENSACIONS PER CONSTATAR LA
MÀGICA CELEBRACIÓ DE LA MATEIXA VIDA
Hi ha novel·les que són una
celebració de la vida. Poques,
desgraciadament. Potser perquè la
vida no és sempre una celebració. O
perquè no sempre sabem celebrarla
com es mereix. Però quan per
casualitat ensopeguem amb una
d’aquestes novel·les, comprenem
tota la grandesa del
gènere, comprenem que allò que
expressa una novel·la no pot
expressar-se per cap altre mitjà, i
que alguns dels tòpics sobre ella
fortament arrelats, fins i tot entre
crítics i novel·listes, com el que
mitjançant la novel·la podem viure
altres vides i aventures que
compensen la nostra limitada i
avorrida existència, no només no
li fan justícia, sinó que la degraden.
A la novel·la, i de passada a la vida.
MANUEL ARRANZ
Per la resta, si la novel·la només servís
per això, el cine i la televisió l’haurien
esborrat del mapa fa temps. No, la vida
que la novel·la ens fa viure no és la de cap
ridícul aventurer, és la nostra, que en realitat
és l’única que ens importa, però
d’una forma més plena i més completa,
més conscient, més novel·lesca fins
i tot si ho prefereixen. És clar que per a
això la novel·la ha d’assolir una certa alçada.
Cuatro hermanas, la primera i única
novel·la de la nord-americana Jetta Carleton
(1913-1999), assoleix aquesta al-
A «Cuatro hermanas», els personatges cobren vida pròpia.
çada amb escreix, i posa de relleu una vegada
més que la novel·la no necessita experimentar
ni buscar noves vies, perquè
les velles no estan ni molt menys esgotades.
El que fa falta, això sí, el que ha fet
falta sempre, és tenir alguna cosa per explicar,
algú a qui explicar-li-ho, i, naturalment,
saber fer-ho. Les tres coses tenen
la mateixa importància, i l’absència
de qualsevol d’elles sol ensorrar tota
l’empresa.
Quan els fets són els personatges
Cuatro hermanas, quan es va publicar
per primera vegada el 1962 als Estats
Units, va obtenir un èxit instantani, i en-
DIARI DE GIRONA
cara avui dia segueix sent considerada
com una d’aquelles rares novel·les de les
que més que recordar els seus episodis,
la seva trama o el seu argument, un recorda
la sensació que li va deixar la seva
lectura. En una novel·la hi ha fets que es
narren, cosa que es coneix habitualment
com l’argument, i personatges que els viuen
i els interpreten, això és l’habitual.
Però que la descripció transcendeixi
els fets i els personatges tinguin vida pròpia,
això ja és més estrany. En aquesta
novel·la, aventuro l’hipòtesi, els fets són
els personatges. La família Soames, les
quatre germanes, el pare, la mare, i tota
la resta de personatges secundaris –els
2
El crash
del 2010
SANTIAGO NIÑO
BECERRA
LIBROS DEL LINCE
JETTA
CARLETON
3
La buena crisis
ÁLEX ROVIRA
AGUILAR
Cuatro
hermanas
TRADUCCIÓ, MARÍA
TERESA GISPERT
LIBROS DEL
ASTEROIDE, 2009
LLIBRES 07
JOSTEIN GAARDER
El castell dels Pirineus
CRUÏLLA, 229 PÀGINES
Torna l’autor d’«El món de Sofia»
L’Steinn i la Solrun es retroben després
de 30 anys, i és l’ocasió de reprendre el
contacte. La correspondència per correu
electrònic entre els dos permetrà conèixer
la seva trajectòria vital, l’estrany incident
que va desencadenar la seva separació
quan eren joves i ens submergirà en dues
visions del món: una de racional i una
basada en l’espiritualitat.| DdG
DIVERSOS AUTORS
Museo de Museos
ELECTA, 369 PÀGINES
Les obres mestres dels principals museus
Per a qui somia visitar una pinacoteca
ideal que inclogui el millor de la història de
l’art, el Museo de Museos reuneix les 13
institucions museístiques més presti gio -
ses del món, per la importància i la riquesa
de les seves col·leccions. Una selecció de
600 obres que han deixat una profunda
empremta en la història de l’art occidental,
comentades i contextualitzades.| DdG
4
Confesiones de
una vieja dama
indigna
ESTHER TUSQUETS
BRUGUERA
5
En legítima
defensa
MONTSERRAT
NEBREDA
PLANETA
Quan trobem una d’aquestes
novel·les, veiem que allò que
expressa una novel·la no es
pot expressar de cap altra forma
personatges secundaris juguen en ocasions
papers decisius com tothom sap–
que van apareixent i desapareixent de les
seves vides, però deixant, això sí, l’empremta
indeleble del seu pas.
L’interès que desperten aquests personatges
en el lector és per la resta un interès
genuí. Res a veure amb cap sospitós
procés identificatori. No ens assemblem
a ells, ni segurament voldríem
assemblar-nos-hi, però desperten
el nostre interès com només algunes
persones són capaces de fer, aquell interès
tenyit d’afecte irracional que és allò
que més s’assembla a l’amor. Que estiguin
o no basats en persones reals, per
a nosaltres és un tema secundari (tot i
que no per a l’autora evidentment). A
nosaltres ens és suficient amb la credibilitat
que emanen per tots els seus
poros.
Però una novel·la no se sustenta només
en els seus personatges. En una novel·la
hi ha més coses, moltes més coses,
de les quals depèn que es converteixi o
no en una d’aquelles novel·les d’alçada
de les quals hem parlat al principi. Algunes
d’aquestes coses, com la seva
estructura, el seu temps, el seu ritme, les
seves transicions, són més o menys
perceptibles pel lector i estan tan perfectament
calculades en aquesta novel·la
que gairebé passen desapercebudes.
D’altres, potser les més importants i
decisives, solen ser imperceptibles, i
no sabríem bé a què atribuir-les. A una
intel·ligència del temps i els afectes d’aquest
món? Pot ser. Però sobretot hi ha
en aquesta novel·la una desbordant
humanitat que la fa inoblidable. No sé
si aquesta novel·la es pot entendre a
qualsevol edat, o només quan ja s’han
viscut uns quants anys. Un llibre bellíssim.
Una novel·la miraculosa.

08 MÚSICA Accents
DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | Diari de Girona
Planning
BALL DE NADAL
Tràfic + The Pepper Pots
PAVELLÓ FIRAL (LA BISBAL D’EMPORDÀ)
Divendres 25, 00 h. 10 €.
S'acosta Nadal i amb ell la festa
que tothom espera a la Bisbal.
Aquest any The Pepper Pots ofereixen
un concert ple d’energia per fer
moure els assistents sense parar
amb la seva música. Per acompanyar-los,
el grup de versions Tràfic
farà ballar al ritme dels millors èxits
de tots els temps. I per completar la
nit, els DJ locals faran una selecció
dels seus repertoris.
CANÇÓ D’AUTORA
Mon
COAST TO COAST (GIRONA)
Divendres 19, 22 h. 4 €.
Mònica Coronado és Mon, una cantautora
catalana de pares manxecs
que va començar a cantar i a tocar la
guitarra des de molt jove. Artista dedicada,
ha cantat en diversos festivals
nacionals de música, galeries
d'art, restaurants, pubs, ha tocat al
carrer i ha viatjat amb la seva guitar -
ra des del riu Ganges fins al Mississipí.
Les seves influències musicals
són moltes i variades: va estudiar
gospel a Nova Orleans, música clàssica
hindú a Bombai i Varanasi, veu i
teoria musical al Taller de Músics de
Barcelona, jazz a Nova York i Massachusetts.
Actualment viu a Holanda
però torna a Catalunya per presentar
el seu darrer disc, Sueños.
La banda de Palamós Orquestra Di-Versiones tornen a La Mirona per celebrar els vuit anys de la sala amb les seves particulars revisions musicals.
Vuit anys de música a Salt
LA MIRONA CELEBRA EL SEU ANIVERSARI AMB UNA FESTA PLENA DE RITME AMB L’ORQUESTRA
DI-VERSIONES I JOAN ROVIRA ACÚSTIK, A MÉS DE LA JA CLÀSSICA SESSIÓ AMB SPUTNIK DJ’S
VUITÈ ANIVERSARI
Orquestra Di-Veriones
+ Joan Rovira Acústik
LA MIRONA (SALT)
Dissabte 19, 22 h. 5€ - 8€.
Parlar dels vuit anys de La Mirona
és parlar de vuit anys d’intensa activitat
musical. La sala va començar
el desembre del 2001, un desembre
marcat per les nevades que van endarrerir
una setmana el concert inaugural,
amb Els Pets i Adrià Puntí.
En aquests anys, La Mirona ha
passat de tenir una sola nau amb un
escenari a tenir dues sales i diverses
configuracions d’espai. Al mateix
temps, el projecte Casa de la Música
per dinamitzar l’escena musical
és avui dia l’eix principal d’activitat
Per festes no
apugem preus!!!
Av. de França, 179
17840 SARRIÀ DE TER
Tel. 972 17 16 26
a la sala. Amb una mitjana de més
de 160 actes musicals anuals entre
concerts i activitats, s’ha convertit en
un veritable espai de cultura i activitats
paral·leles formatives així com
d’oci vinculat a la música.
El 2009 ha estat un any en el
qual s’ha hagut de treballar més
que mai donades les circumstàncies
de l’economia que afecten també i
en especial la cultura i la música. Davant
aquesta conjuntura, La Casa de
la Música ha programat més
activitats concerts que mai per arribar
al màxim de públic possible i
fer viable la continuïtat del projecte.
Tot i que La Mirona normalment
s’identifica amb concerts i música en
directe (és l’activitat de més ressò),
no és l’únic que s’hi realitza. Hi tenen
lloc moltes activitats de formació,
suport a la creació, dinamització
i participació ciutadana, que
són les més importants de cares a la
sensibilització del públic i al suport
als nous músics.
Aquest 2009, a banda de jornades
com GironaGô o les de formació per
a músics novells a Banyoles o el Banc
de Proves mensual, l’escenari de
La Mirona ha acollit noms com Elbicho,
The Pinker Tones, Los Delinqüentes,
la Mala Rodríguez, The
Dirty Club, Telephunken, Teràpia de
Shock, Estanislau Verdet, Miquel
del Roig, Calima, Toni Beiro, Dept.,
Tote King, o Strombers, entre d’altres.
També hi han passat artistes internacionals
com Bill Wyman’s Rhythm
DIARI DE GIRONA
Kings, Living Colour, Vitalic, Tokyo
Ska Paradise Orchestra, Soulfly o «rinôçérôse».
La festa d’aniversari
La festa de dissabte serà un avançament
que dóna el tret de sortida
als actes de Nadal. I és que, a més de
les originals versions de l’Orquestra
Di-versiones i l’acústic d’autor de
Joan Rovira per celebrar el vuitè
aniversari, La Mirona ofereix aquests
dies festius propostes com la III
Bubble Christmas Party (dia 24), el
Fredy Live Karaoke Especial Nadal,
el Mironadal (27) i la revetlla de Cap
d’Any. La Nit de Reis (5 gener), tindrà
lloc el primer concert del Collita,
un nova aposta per potenciar l’escena
musical gironina.
CARFRESA - CARNS DAMIÀ - CASH DE CARNS AL TALL
• Cabrit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16,90 €/kg
• Filet de vedella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19,85 €/kg
• Llata de vedella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8,90 €/kg
• Entrecot de vedella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9,95 €/kg
• Vedella de rostir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,95 €/kg
• Cochinillo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 €/peça
• Filet porc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,95 €/kg
• Galta farcida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5,80 €/kg
• Cuixa pollastre farcida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,95 €/kg
• Pernil ibèric Jabugo pota negra (peça de 6 a 7 kg) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 €/peça
• Espatlla ibèrica Jabugo pota negra (peça de 3 a 4 kg) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 €/peça
• Pernil ibèric Jabugo pota negra (sense os i al tall) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 €/kg
• Pernil bodega (peça de 6 a 7 kg) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 €/peça
Dies 21, 22, 23 i 24 OBERT
Pol. Ind. Mas Xirgu
Pl. de Salt, 9 · 17005 GIRONA
Tel. 972 23 03 13
Av. S’Agaró, 89
17250 PLATJA D’ARO
Tel. 972 82 98 25
C/ Ramon Sambola
17190 SALT
Tel. 972 24 26 02

DISCOS
Vuit discos estatals
Za!
MACUMBA O
MUERTE
ACUARELA
Anni B Sweet
START, RESTART,
UNDO
SUBTERFUGE
Gastmans
NOUVELLES DU
GRAND POSSIBLE
DRESS FOR EXCESS
Lagartija Nick
LARGA DURACIÓN
RECORDINGS FROM THE
OTHER SIDE
Tres anys després del quasi clandestí
Eki eki eki Kazaaam! (Práctico, 2006), el
trio madrileny Za! (els seus integrants
també formen part de La Orquesta del
Caballo Ganador) desplega a Macumba o
muerte les enormes possibilitats de la
seva proposta sonora, que beu en el rock
(per exemple, The Ex), però que no sap
de límits (jazz, música africana, soroll, experimentació,
improvisació). Un disc de
free rock complex i addictiu, que té com a
un dels seus majors mèrits haver sabut
traslladar al suport digital la versatilitat
del grup sobre l’escenari. | E.G.
La malaguenya Ana López és la cantautora
que més comparacions amb Russian
Red ha hagut d’aguantar, fruit del
seu treball amb el productor Brian Hunt.
No obstant això, una escolta atenta del
seu notable primer disc demostra que
Anni B Sweet aspira a convertir-se en una
solista pop d’ampli espectre, lluny de clixés
folk (per exemple, a Oh I oh oh I, impregnada
d’una atmosfera sonora pròxima
a Tom Waits) i disposada a fer-se un lloc
en l’escena nacional gràcies a la validesa
de les seves cançons, i no de fenòmens
de moda amb data de caducitat. | E.G.
El debut del malagueny Álvaro Gastmans
conjuga amb excel·lent encert i
indiscutible bon gust l’influix de la chanson
francesa de Gilbert Becaud, George
Brassens o Jacques Brel amb l’herència
pop anglosaxona, l’interès per les atmosferes
de caire cinematogràfic (Lalo Schifrin,
Ennio Morricone) i el sentit del drama
de Scott Walker. Gravat utilitzant el
material vintage de l’estudi granadí Producciones
Peligrosas (Los Planetas, Niños
Mutantes), Nouvelles du grand possible
col·loca en el mapa un compositor
amb moltes coses per dir. | E.G.
El nou àlbum dels granadins (inicialment
titulat La marcas de mi larga duración)
és una lògica seqüela d’El shock de
Leia, gravat de nou amb Paul Grau i a l’estil
sonor que van recuperar amb Lo imprevisto,
després d’una discutible etapa
en la qual van coquetejar amb el metal
industrial. Antonio Arias (que acaba de
debutar en solitari amb Multiverso) no
baixa la guàrdia del seu univers líric i
manté el llistó per sobre de la mitjana estatal,
tot i que l’Lp no conté hits tan rotunds
com els del seu predecessor (Anoche
soñé demasiado, 20 versiones). | E.G.
Alondra
Bentley
ASHFIELD AVENUE
ABSOLUTE BEGINNERS
Lidia Damunt
EN EL CEMENTERIO
PELIGROSO
LUCINDA / SUBTERFUGE
Extraperlo
DESAYUNO
CONTINENTAL
MUSHROOM PILLOW
Anari
IRLA IZAN
BIDEHUTS
Després de recórrer durant diversos
anys els escenaris de tot el país, la cantautora
folk anglesa establerta a Múrcia
va debutar finalment amb Ashfield Avenue,
un disc marcat per l’abundància i nivell
de les col·laboracions (membres de
La Buena Vida, Ciudadano, The Ladybug
Transistor, Travolta, Schwarz), però en el
qual els arbres deixen veure el bosc perfectament:
Cançons carregades de màgia,
d’una subtilesa fora del comú i amb
una qualitat onírica (no és casualitat que
algunes hagin sorgit a partir de somnis)
que sedueixen l’oient sense remei. | E.G.
En la isla de las bufandas, el seu sorprenent
debut, era un disc nu, gravat a base
de veu, guitarra, pandereta i harmònica.
Sense poder qualificar-se de bigarrat, En el
cementerio peligroso ja conté alguns
arranjaments (piano, steel guitar), conseqüència
de la producció de Jorge Muñoz-
Cobo i Mike Mariconda, però la filosofia sonora
de la e Cartagena és la mateixa: senzillesa,
històries entranyables, actitud vocal...
Triomf doble per a Lidia Damunt, que
també ha vist aquest any la publicació
d’Esplendor en la arena, recopilatori del
seu grup de sempre, Hello Cuca. | E.G.
El quartet format pel duet Albaialeix,
Borja Rosal i Cacho Salvador, debuta
amb un Lp coproduït per El Guincho en
el qual brillen les sanefes de guitarres
cristal·lines a l’estil Roddy Frame, els
ritmes afro-pop d’Orange Juice (i Tom
Tom Club i Vampire Weekend) i les inflexions
vocals del Germán Coppini de Golpes
Bajos. Una combinació addictiva. Si
és possible una connexió tropical-mediterrània
amb el punt de mira en el pop i
sense vocació simplement exòtica, Desayuno
continental podria ser el seu primer
exponent. | E.G.
El nou àlbum de la cantautora basca
Anari (el seu primer llarg des de Zebra,
editat el 2005) la situa, més que mai,
en l’òrbita de companyes de viatge com
l’americana Dayna Kurtz. Tensió instrumental
(entre els músics col·laboradors,
Mikel Abrego o Joaquín Pascual), veu
amb presència i capaç d’assolir registres
profunds i lletres de notòria càrrega
literària (que, per desgràcia, no van
traduïdes en el llibret del CD) són els
tres pilars sobre els quals s’aguanta un
disc emocionant i dramàtic, directe al
cor, destinat a perdurar. | E.G.
Accents
DIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009
Escenaris
CLUBBING
MÚSICA 09
MARC DOSEM
Blau Music Club (Girona). Dijous 24, 23 h. 12€
Nascut a principis dels vuitanta, Marc Dosem s’ha nodrit
de la massificació dels sintetitzadors i l’explosió de l’electrònica
en els noranta. Va començar a remenar ordinadors de
petit i ja d’adolescent va créixer fortament influït per la música
electrònica de finals de segle. L’escena clubbing barcelonina
i gironina van ser les que el van veure néixer com a
DJ. El gener de 2006, el gironí va realitzar el seu primer Live
act com a Dosem, actuació que el va consolidar i portar a sales
com el Blau Club o Le Rachdingue. El 2007, es confirma
la seva ascenció i viatja a Alemanya, França i arreu d’Espanya.
Un any després comptava ja amb la presència en segells
de prestigi com Neue Lärmklassiker, Natura Sonoris, Paradigma,
Cray1 Labworks, Zenit, Antezenit, Minisketch, Parallel
125, Cutz, Upfront Records, 4Line, V-Label i Soundfate.
Després del seu fitxatge per a SINO i la seva presentació
oficial a Fuse (Brussel·les), Rex Club (París), Florida 135 i
Row14 (Espanya) es va fer un lloc a nivell internacional. No
ha estat, però, fins a aquest passat mes de febrer que Marc
Dosem s’ha estrenat a SINO, amb Silent Drop. | DdG
CONCERT EXTRAORDINARI DE NADAL
CONJUNT XXI + ANNA ALÀS
Església Parroquial (Roses). Dissabte 19, 21.30
h. Entrada Gratuïta.
En el marc de les festes nadalenques, el segon cicle Moments
Musicals ha programat un Concert extraordinari de
Nadal. L’actuació anirà a càrrec del Conjunt XXI i la mezzosoprano
Anna Alàs, que cantarà unes Nadales arranjades
per Salvador Brotons, escrites especialment per aquesta
formació. S’escoltaran obres de Wagner, Mahler i Toldrà. | DdG

10 ART Accents
DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | Diari de Girona
JOAN FONTCUBERTA
Fundació Espais, Girona.
Plaça del Pou Rodó, 7-9.
Del 6 de novembre al 16 de
gener. De dilluns a divendres
de 10 a 13h i de 16 a 19 h.
Festius tancat.
Si de fragments, relats, instants
significatius o aplaçaments
volem parlar, no hi ha
millor via que el metallen guatge
fotogràfic inventat per
Joan Fontcuberta, un dels
nostres clàssics actuals, com
se sol dir, de solvència sobradament
demostrada: l’exposició
que presenta a la reinventada
Fundació Espais (que
torna a un format més galerístic)
es titula «Altres llenguatges»
per recordar-nos l’enganyosa
solidesa de la nostra
literalitat suportada per una
cultura essencialment visual.
De les tres sèries presentades,
és Semiòpolis (del 2006)
COL·LECTIVA
Castell de Sant Ferran, Figueres.
Sala Martín Cermeño.
Del 5 de desembre al 9 de
gener. De dilluns a dissabte
d’11 a 14h i de 16 a 19 h. Festius
d’11 a 14h.
Segons Enric Tubert, Extensions
és un projecte d’exposició
col·lectiva gestat fa temps i que
sorgeix a partir d’una doble reflexió:
«Hi ha un conjunt important
d’artistes catalans actuals
l’obra dels quals té una qualitat
estètica sobradament provada i
que, no obstant, no tenen espai
representatiu en els museus
d’art contemporani», i, en segon
lloc, «la gestió de certs monuments
que disposen d’espais
expositius amb unes possibilitats
extraordinàries sovint està
sotmesa a limitacions que fan
que es perdi l’oportunitat d’utilitzar
aquests espais per fer-hi
exposicions». | E. CAMPS
LLUÍS VILÀ
Galeria Cort, Banyoles. Plaça
Major, 33. Del 23 d’octubre
al 23 de febrer. De dimarts
a dissabte de 2/4 de 5 a
2/4 de 9 del vespre.
Lluís Vilà, fidel al seu deix
irònic, utilitza la imatge de Pollock
però invertint-la: «Si ell
feia dripping —explica l’artista
de Banyoles— jo faig undripping,
despinto les meves pròpies
obres amb aire a pressió o
amb aigua fins que pràcticament
han desaparegut. Si no
m’aturo, torno al blanc inicial...».
Aquesta és la seva síntesi: destrucció
de l’obra com en els
mandales budistes i, al mateix
temps, diàleg actiu amb la nostra
memòria visual. | E. CAMPS
COL·LECTIVA
Casa de Cultura les Bernardes,
Salt. Carrer Major, 172
Fins el 31 de desembre. De
De dilluns a dissabte de 10 a
13h i de 16 a 22 h. Dissabtes de
16 a 20h. Festius tancat.
Maria-Isabel Casal explica que
«aquesta exposició que us
presentem és una novetat
tant pels temes com per les
tècniques, que són pròpies de
la cultura oriental, com ara el
katazome, la cal·ligrafia abstracta,
els tintats sobre tèxtils,
els enfilalls, etc., que s’han fet
amb la delicadesa i la sensibilitat
tan representatives de l’art
nipó, fet que diferencia aquesta
mostra de les que estem
habituats a veure fins ara». En
total es poden veure a les Bernardes
de Salt les propostes
d’una dotzena d’artistes japonesos.
| E. CAMPS
LA DENSITAT I LA COMPLEXITAT DE LA BIOGRAFIA DE RAMON HERREROS (BARCELONA, 1947) NO SEMBLA, EN APARENÇA, TRADUIR-SE EN
ELS SEUS DARRERS TREBALLS: MALGRAT TOT, L’ARTISTA SEGUEIX FIDEL A UNA CONCEPCIÓ DE L’OBRA D’ART PERFECTAMENT AUTÀRQUICA
Ramon Herreros o l’art que s’interroga
RAMON HERREROS
Galeia, Presenta..., Girona. Carrer del
Nord, 13. Del l’11 de desembre al 25 de
gener. De dimarts a diumenge d’11 a 14h i
de 17 a 20 h.
EUDALD CAMPS
L’obsessió de la crítica feminista (com si
la crítica hagués de tenir gènere) per rastrejar
elements remotament femenins
amb l’objectiu, declarat amb impudícia,
d’elaborar un discurs a mig camí entre l’hagiografia
i el psicoanàlisi de manual, troba
en Ramon Herreros un farratge preciós
que aconsegueix empudegar amb una
(des)gràcia només a l’abast dels porcins. Tenint
en compte que Herreros també pinta
arbres, aleshores ben bé –mutatis mutandis–
li podríem adjudicar una crítica
ecologista que veiés en ell una vindicació
del verd del món. Res més allunyat de la realitat.
Encara ara és la història inventada, a propòsit
de l’artista, per Félix Ibáñez Fanés, la
que millor ens explica el pinyol del problema:
un parell d’amics, retrobats després
d’una llarga separació, passegen de manera
distesa per la ciutat fins que topen amb uns
titellaires ambulants. L’espectacle de dansa
i música transcorre amb una normalitat
tediosa que aconsegueix trencar un dels
joglars quan s’abraona contra una anòni-
la que millor il·lustra la paradoxa
que ens acompanya: es
tracta de fotografies de pàgines-paisatge
escrites en alfabet
Braille que, segons sembla,
contenen fragments fonamentals
de literatura universal.
Com que són imatges
planes (aplaçades) i l’invident
necessitat del tacte, no les
pot llegir; com que estan codificades
en un llenguatge diferent
al nostre, els que hi veiem
sóm incapaços de copçarne
el contingut. D’això es tracta:
s’han convertit en pura fotografia
en blanc i negre que
conté tots els colors malgrat
nosaltres no els poguem veure.
| E. CAMPS
ma espectadora per propinar-li un parell
de mastegots sonors. L’estupefacció general
dóna pas al silenci. Unes hores més tard,
els dos amics retroben el joglar incontinent,
apalancat en una taverna, i el recriminen
per la seva agressió gratuïta mentre ell, mig
absent, segueix escurant el ossos del pollastre.
La resposta arriba de manera inesperada:
«L’entorn es mou mentre nosaltres
romanem quiets. El fet que no ens
movem, que seguim essent els mateixos,
vol dir que això és el que volem o, potser,
vol dir que som incapaços de ser d’una altra
manera? No poder respondre aquesta
pregunta em treu de polleguera». «I només
per això has picat aquella dona?», li pregunten
els dos amics: «M’ha semblat que
ella tenia la resposta i que no me la volia
donar...»
Ni més ni menys: la dona que apareix a les
pintures de Ramon Herreros és un contenidor
hermètic de respostes que se’ns
apareix en forma d’interrogant. Qui millor
ha descrit la fórmula és Borges: «La música,
los estados de felicidad, la mitología, las
caras trabajadas por el tiempo, ciertos crepúsculos
y ciertos lugares, quieren decirnos
algo, o algo dijeron que no hubiéramos debido
perder, o están por decir algo; esta inminencia
de una revelación, que no se
produce, es, quizá, el hecho estético». Per
això Herreros sembla hermètic: per culpa
de la nostra obsessió per cercar respostes.
COL·LECTIVA
Factoria Cultural Coma-
Cros, Salt. Pujada de la Catedral,
12 Del 10 de desembre
al 15 de gener. De dilluns
a divendres de 9 a 20h.
Maquetes i projectes escultòrics
de Pep Admetlla; llibretes
d’apunts i esquemes de Salvador
Juanpere; jocs de paper de
Marc Padrosa; fotografies on les
escultures tèxtils de la Dolors
Puigdemont es mimetitzen dins
paisatges bucòlics; projeccions
d’idees en diferents formats,
profusament explicats, per part
de Miquel Barceló (Ferrino)... Tot
plegat són projectes que no han
estat realitzats més enllà de la
seva planificació inicial. Actualment
s’exposen a la sala de l’E-
RAM de la Factoria Cultural
Coma-Cros de Salt. | E. CAMPS
L’epicentre
femení
A les obres
de Ramon Herreros
hi sol
haver una figura
femenina
que sintetitza
les diferents
pulsions que
l’autor vol expressar.

COL·LECTIVA
Espai ZERO1, Olot. Carrer
de l’Hospici, 8. Del 21 de
novembre al 17 de gener.
De dimarts a diumenge de 10
a 13h. i de 17 a 20h.
«La història no és més que
coses petites en un cert desordre»
és una coproducció entre
l’Instituto Cervantes d’Estocolm
(Suècia) i l’Espai
ZER01 que compta amb la
participació dels artistes David
Bestué i Marc Vives, Carles
Congost, Dora García, Rubén
Grilo, Adrià Julià i Àlex Reynolds.
L’origen d’aquest projecte,
segons els seus responsables,
es troba en la invitació
del Cervantes per presentar
l’activitat de l’Espai ZER01 a
Suècia i convertir la seva seu
en una plataforma d’exhibició
i d’intercanvi. A banda de l’exposició,
es van dur a terme
activitats paral·leles com ara
projeccions a cinemes, trobades
amb gestors, artistes i curadors
suecs o intercanvi de
documentació. Ara la mostra
arriba a Olot amb els mateixos
artistes però amb treballs diferents
per tal d’oferir als visitants
obres inèdites o poc visualitzades
que amplien i
complementen exposicions
produïdes aquí. En tot cas, la
naturalesa dels treballs, segons
Martí, és clara: «Són
unes obres d'art que es mouen
entre el vídeo i la
instal·lació, entre l'art i la literatura,
entre el teatre i la música.
Obres que transiten entre
la realitat i la ficció, entre
el gest i la paraula. En totes
elles destaca la voluntat per
explicar alguna cosa i el control
del to amb què s'explica
aquesta cosa» | E. CAMPS
RAMON HERREROS
Galeia, Presenta.., Girona.
Carrer del Nord, 13. Del l’11
de desembre al 25 de gener.
De dimarts a diumenge d’11 a
14h i de 17 a 20 h.
La densitat i la complexitat de
la biografia de Ramon Herreros
(Barcelona, 1947) no sembla,
en aparença, traduir-se en els
seus darrers treballs: artista polifacètic
on n’hi hagi (la seva carrera
ha estat vinculada a múltiples
formes d’expressió, des del
disseny fins al cinema), Herreros
es trova instal·lat en una figuració
simbòlica que, malgrat
el seu sintetisme, es desplega
gràcies a un complex corpus
simbòlic que pot ser desgranat
per l’espectador atent. Inaugura
la seva darrera exposició aquest
vespre, a partir de 2/4 de 8, a la
cèntrica Galeria Presenta... de
Girona | E. CAMPS
La porta d’entrada a
un univers incòmode
L’EXPOSICIÓ ÉS A LA SALA 15
DEL MUSEU COMARCAL D’OLOT
XEVI SOLÀ
Museu Comarcal de la Garrotxa,
Olot. Carrer de l’Hospici, 8 Del 12 de
desembre al 14 de febrer. De dimarts a
divendres: de 10 a 13h i de 17 a 20h.
EUDALD CAMPS
«Els personatges estan situats gairebé
sempre en exteriors banyats per la
llum del sol, només per despistar. La
disfressa bucòlica desapareix de seguida,
sol ser difícil fins i tot en una primera
lectura eludir certa sensació
d’inquietud i no imaginar un destí»;
L’explicació de l’artista és pertinent, més
encara si tenim en compte que els protagonistes
de les seves obres solen ser
adolescents oferts a l’espectador com
a mercaderia d’evidents connotacions
sexuals i grisos homenots que s’amaguen
rere les seves ulleres de sol –com
els feixistes d’abans– i les seves robes
d’ésser convencional. A nivell pictòric,
en tot cas, és on Xevi Solà resulta més
sorprenent: la seva figuració destil·la
una fredor propera a la de la pantalla
d’ordinador sense renunciar a aquella
ambigüitat hopperiana que es mou entre
el virtuosisme i el desencant. El seus
treballs es poden veure a la Sala 15 del
Museu Comarcal de la Garrotxa.
MAL PELO
Bòlit, Centre d’Art Contemporani
de Girona. Capella
de Sant Nicolau. Del 16 de
setembre al 10 de gener.
Horaris: www.bolit.cat
Refugi és una instal·lació que
sorgeix d’una nova aproximació
als temes i materials que formen
part dels espectacles creats
per Mal Pelo. Sota els
cavalls, seqüència presentada
ara a Girona, està gestionada informàticament
i ideada com una
partitura d’il·luminació, so i vídeo.
Sota els cavalls parla de separació,
de resistència, del lloc
de l’amor, de l‘absència de cos
estimat, un treball fet a partir
d’algunes cartes del llibre D’A a
X de John Berger i de poemes
del poeta palestí Mahmoud Darwish.
| E. CAMPS
Accents
DIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009
RUI GOMES
Galeria Giart, Girona. Rambla
de la LLibertat, 34 Del 2
de desembre al 30 de gener.
De dimarts a dissabte d’11 a 13
i de 17 a 20,30h.
Qui hagi tingut –per exemple–
a les mans el Teatre de mitjanit
de Kvéta Pacovská podrà mirar
les pintures del portuguès Rui
Gomes (Matosinhos, 1973) des
del lloc que els pot fer justícia:
es tracta d’acceptar el repte de
despullar la mirada a la recerca
d’aquell esguard encara afectat
per l’enlluernament que provoca
la primera fascinació i viatjar per
terres estranyes, per paisatges
poblats per ocellots impossibles,
per arabescos convertits
en heures plàstiques, per fragments
d’històries sense final
protagonitzades per princeses
que amanyaguen el cel amb la
vareta màgica. | E. CAMPS
ART 11
PRIMERA RÈPLICA
Casa de Cultura de Girona i
Espai Cultural de la Ciutadella
de Roses. Fins el 23 de
gener i el 14 de febrer respectivament.
Horaris: consultar
espais respectius.
Primera Rèplica és un projecte
expositiu que, amb caràcter
bianual, vol prendre el pols a la
creació artística que es realitza
a les comarques gironines amb
l’objectiu darrer de donar cabuda
al ventall més ampli de disciplines,
idees o actituds. En
aquest sentit, Primera Rèplica
no discrimina en funció de l’edat
de l’artista ni del seu currículum
professional: el que compta és
la singularitat de la proposta i,
molt especialment, el seu caràcter
alternatiu en relació a les diferents
pràctiques «normals»
que les diferents institucions (o
el mercat de l’art) ja s’encarreguen
de fer visibles. | E. CAMPS
Realitats
enganyoses
Cada pintura de
Solà escenifica
una situació que
sol estar prenyada
de funestos presagis.

12 ÚLTIMA Accents
DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | Diari de Girona
DdG
DISSABTE 19
Literatura
GIRONA
Lectura A les 10h, al Punt
de lectura de Sant Narcís, 6 hores
de lectura viva i participada,
dedicades a M. Àngels Anglada.
A 2/4 de 8 del vespre, a la
Casa de Cultura, Lectura «El Poema
de Nadal» de Josep Maria
de Sagarra, a càrrec de Lluís
Torner amb acompanyament de
la Coral Pla de Girona.
Infantils
GIRONA
Tió A les 6 de la tarda, al
Centre Cívic Santa Eugènia, Vocalia
de la Família: Fem cagar el
Tió i juguem a l'Amic Invisible.
Caps de setmana animats
A les 5 de la tarda, al Museu del
Cinema, Les Tres Bessones.
Contes A les 12 del matí, a
la Biblioteca Pública, És l'hora
dels bebès!: Llit, llitet... que tens
un conte amagadet?.
Conferències
GIRONA
M. Àngels Anglada A les 4
de la tarda, al Punt de lectura
de Sant Narcís, Xerrada-tertúlia
sobre el personatge i l'obra de
M. Àngels Anglada.
Congressos
GIRONA
Jornades A 2/4 d’11 del
matí, al Carrer M.de Déu del Remei,
Passejada amb ponis.
Jornades Joves escriptors
A 2/4 d’11 del matí, a la Casa
de cultura, presentació del congrés
i lliurament de material a
càrrec del president Jordi Prenafeta.
A les 11 del matí, al Pont de
Pedra, ruta literària pel centre
històric.
A la 1 del migdia, a la Casa
de Cultura, concurs de literatura
ràpida.
A les 4 de la tarda, a la Casa
de cultura, Assemblea General
ordinària de l’AJELC.
A 2/4 de 6 de la tarda, a la
casa de Cultura, xerrada sobre
El modernisme gironí.Miquel de
Palol i Camí de Llum.A càrrec de
Iolanda Vila i Esther Fabrellas.
A 2/4 de 10 del vespre, al
Bar La terra, sopar.
A 2/4 d’11 del vespre, Cinc
minuts de sileni.ESpectacle a
càrrec de Litus.
A les 12 de la nit, La boca
acaricia. Espectacle de música i
poesia.
Música
SALT
Concert A 2/4 d’11 de la nit,
a la Mirona, 8è aniversari de La
Mirona.
GIRONA
Cançó d’autora A 2/4 d’11
DIARI DE GIRONA
19/12/09 GIRONA
Jornades de Joves Escriptors
A partir de 2/4 d’11 del matí, la Casa de Cultura acull unes
jornades que inclouen una ruta literària pel centre històric
de la ciutat, un concurs de literatura ràpida, una xerrada sobre
El modernisme gironí. Miquel de Palol i Camí de Llum i un
sopar en el bar La Terra. A 2/4 d’11 del vespre, Cinc minuts
de silenci, i a les 12 de la nit, La boca acaricia.
Agenda de la setmana
DIMARTS 22 DE DESEMBRE
Il Trovatore
El Liceu a Girona s’estrena amb l’obra de Verdi
A les 8 del vespre, al Teatre Municipal, El Liceu a Girona: Il Trovatore
de Giuseppe Verdi. Entrada Lliure. El Municipal de Girona
acull virtualment l’òpera de Giuseppe Verdi, que s’estarà escenificant
en directe en el Gran Teatre del Liceu. L'acte es durà a terme
gràcies a l'Anella Cultural, un projecte d'innovació tecnològica
que permet el transport d'activitats compartides a diferents
indrets del territori català.
de la nit, al Coast Coast, Mon.
Rumba A les 11 de la nit, al
Món Apart, Rumb a la Rumba.
Concert de Rumba en directe.
PALS
Concert de nadal A les 8 del
vespre, a Ca laPruna, concert de
Nadal.
SANTA CRISTINA D’ARO
Concert de nadal A les
11.00h a l'Església parroquial,
Concert de Nadal dels alumnes
de l'escola de música.
Presentació
GIRONA
Gastronomia A les 10 del
matí, a la Rambla de lLibertat,
Presentació de l'oli de Denominació
d'Origen Protegida Oli de
l'Empordà.
DIUMENGE 20
Infantils
GIRONA
Caps de setmana animats
A les 11 del matí, al Museu del
Cinema, Projecció de diferents
capítols de Les Tres Bessones.
Música
GIRONA
Concert A les 7 de la tarda,
al Palau de Congressos, El Messies
Participatiu.
Concert A les 10 de la nit, el
Cercle Cafè, Petrus.
Concert A les 8 del vespre,
al Món Apart, Rumb a la Rumba.
Concert de rumba en directe
Concert A les 12 del matí, a
la Casa de Cultura, Concert tradicional
de Nadal a càrrec de la
Coral Saba Nova.
DILLUNS 21
Literatura
GIRONA
Clubs de lectura A les 9 del
vespre, a la Biblioteca Ernest
Lluch, Club de lectura, a càrrec
de Blai Gasull .
A 1/4 de 9 del vespre, a la Biblioteca
Salvador Allende, Club
de lectura, a càrrec d'Assum
Guardiola.
A les 8 del vespre, al Punt de
lectura de Sant Narcís, Club de
lectura de poesia, a càrrec d'Oriol
Ponsatí.
Nadales
GIRONA
Concert A les 7 de la tarda, a
la Plaça de la Constitució, Cantada
de Nadales a càrrec de la
coral Pla de Girona.
DIARI DE GIRONA
Infantils
GIRONA
Espectacle A les 11 del
matí, a l’Auditori Narcís de Carreras,
Chasing the dream =
Perseguint un somni.
Música
GIRONA
Alumnes A les 7 de la tarda,
al Palau de congressos, Concert
de Nadal dels alumnes del Conservatori
de Música de Girona.
A les 6 de la tarda, a la Casa
de Cultura, Audicions de violí
dels alumnes de l'Escola Municipal
de Música de Girona.
DIMARTS 22
Literatura
GIRONA
Club de lectura A les 8 del
vespre, al Punt de lectura de
Sant Narcís, Club de lectura
(Grup A), a càrrec de Lluís Gil.
Conferències
GIRONA
Religió A 2/4 de 8 del vespre,
a l’Espai dels Amics del Museu
d’Art de Girona, Diàleg sobre
la Trinitat.
Música
20/12/09 GIRONA
«El Messies» Participatiu 2009
Estrenat durant la Setmana Santa de l'any 1741 a Dublín,
després de la mort de Handel, és costum interpretar aquest
oratori durant el Nadal. En el marc dels concerts participatius
d'El Messies organitzats per la Fundació a Caixa a tot
l'Estat, l'Auditori de Girona acull novament la interpretació
d'aquesta obra emblemàtica, sota la direcció de Jordi Casas.
GIRONA
Nadal A 2/4 de 9 del vespre,
a la Casa de Cultura, Concert de
Accents#639
COORDINA Ana Rodríguez
A/E tv.diaridegirona@epi.es
Nadal de la Capella Polifònica.
DIMECRES 23
Literatura
GIRONA
Literatura A les 7 de la tarda,
a la Casa de Cultura, Recital
de Nadal de Paraula de Poeta.
Infantils
GIRONA
Nadal A les 5 de la tarda, al
museu del Cinema, Nadal Animat!
Taller de postals nadalenques
animades.
Titelles A les 6 de la tarda, a
la Biblioteca Pública, Els pastorets,
a càrrec de la Cia. Filidrap.
Música
GIRONA
Cine A 2/4 de 7 de la tarda, a
l’Auditori Narcís de Carreras, Escolta
el cinema mut!.
Concert A 2/4 de 7 de la tarda,
a la Plaça del vI, Concert de
Nadal Solidari amb el cor de
noies Preludi de Girona.
DIJOUS 24
Música
GIRONA
Concert A les 11 de la nit, al
Lola Cafè, Rumb a la Rumba.
DIVENDRES 25
Música
SALT
Concert A les 11 de la nit, a
la Mirona, Live Karaoke especial
Nadal.
Teatre
GIRONA
Representació A 2/4 de 6
de la tarda, al Teatre Municipal,
Els Pastorets de Girona.