Mister Sofà Ctra. Barcelona (l'Avellaneda) - Tel ... - Diari de Girona
Mister Sofà Ctra. Barcelona (l'Avellaneda) - Tel ... - Diari de Girona
Mister Sofà Ctra. Barcelona (l'Avellaneda) - Tel ... - Diari de Girona
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
Dominical<br />
Entrevista Marina Castro «Es parla molt poc <strong>de</strong>l sexe» PÀ GI NA 5. Reportatge Una sirena d’or Gemma Mengual PÀGINA 6. Re -<br />
por tatge La millor música negra El Black Music Festival <strong>de</strong> Salt i <strong>Girona</strong> PÀGINA 7. Entrevista Joan Miquel Oliver PÀGINA 9.<br />
<strong>Mister</strong><br />
<strong>Sofà</strong><br />
Entrevista<br />
El menú més dolç<br />
El restaurant Mimolet<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ofereix un<br />
menú amb les postres<br />
com a protagonistes.<br />
PÀGINES 2, 3 i 4<br />
<strong>Ctra</strong>. <strong>Barcelona</strong> (l’Avellaneda) - <strong>Tel</strong>. / fax 972 20 82 14 - GIRONA
FOTO PORTADA: MARC MARTÍ (UNA DE LES<br />
POSTRES QUE INTEGREN EL MENÚ DOLÇ DEL<br />
RESTAURANT MIMOLET DE GIRONA)<br />
30 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
SUMARI<br />
5 Entrevista<br />
Marina Castro<br />
Aquesta psicòloga gironina,<br />
màster en teràpia <strong>de</strong> parella i<br />
sexualitat, consi<strong>de</strong>ra que es<br />
parla massa poc <strong>de</strong> sexe.<br />
6 Reportatge<br />
Una sirena d’or<br />
Després d’una dècada en l’alta<br />
competició, Gemma Mengual ha<br />
conduït l’equip espanyol al cim<br />
en els Europeus <strong>de</strong> natació.<br />
7 Reportatge<br />
La millor música negra<br />
Entre el 5 i el 26 d’abril, el Black<br />
Music Festival tornarà a portar<br />
a Salt i a <strong>Girona</strong> <strong>de</strong>stacats<br />
intèrprets <strong>de</strong> diversos estils.<br />
8 Reportatge<br />
Relacions virtuals<br />
9 Entrevista<br />
Joan Miquel Oliver<br />
11 Artistes <strong>de</strong> l’Empordà<br />
Antoni Pitxot<br />
Dominical<br />
Passeig General Mendoza 2.<br />
17002 GIRONA.<br />
<strong>Tel</strong>èfon: 972 20 20 66<br />
Director<br />
Jordi Xargayó<br />
Cap <strong>de</strong> redacció<br />
Alfons Petit<br />
Disseny<br />
Martí Ferrer<br />
Administrador<br />
Miquel Miró<br />
Publicitat<br />
Paco Martí<br />
2 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
1<br />
El menú més<br />
dolç<br />
El restaurant Mimolet <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ofereix un menú innovador<br />
en el qual el protagonisme principal és per a les postres.<br />
N o<br />
TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ<br />
és estrany que durant un dinar o un<br />
sopar, habitualment fora <strong>de</strong> casa, algun<br />
<strong>de</strong>ls comensals expressi la seva intenció<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar un «raconet» per a les postres. Tampoc<br />
no es fa estrany comprovar com, al final<br />
d’aquest mateix dinar o sopar, algun altre <strong>de</strong>ls<br />
comensals diu que tot i que li fan molta peça,<br />
està tan tip que ja no vol postres. El restaurant<br />
Mimolet <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, situat al cor <strong>de</strong>l Barri Vell<br />
(al Pou Rodó), intenta resoldre els problemes<br />
d’aquestes persones –i donar satisfacció al gust<br />
pel dolç i per la innovació <strong>de</strong> moltes altres–<br />
amb el menú anomenat Mimolet Dolç, en el<br />
qual les postres tenen un protagonisme molt<br />
<strong>de</strong>stacat. Tres tapetes per anar obrint boca,<br />
dues mitges racions sala<strong>de</strong>s i tres postres completes<br />
formen aquest menú que el restaurant<br />
ofereix als seus clients <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l gener passat.<br />
«Encara hi ha molta gent que no el <strong>de</strong>mana<br />
perquè no sap què és, però qui ho fa se sorprèn,<br />
i li agrada molt», assegura Albert Requena,<br />
responsable <strong>de</strong>l restaurant.<br />
Albert Requena havia estat cap <strong>de</strong> cuina <strong>de</strong>l<br />
Mimolet i també s’havia encarregat <strong>de</strong> la pastisseria<br />
al mateix establiment. I ja llavors tenia<br />
la i<strong>de</strong>a d’aplicar a <strong>Girona</strong> el que havia vist a<br />
<strong>Barcelona</strong>: «Allà hi ha un restaurant <strong>de</strong>dicat només<br />
a les postres, però a les comarques gironines<br />
no n’hi ha cap, i vam pensar que seria<br />
una bona i<strong>de</strong>a oferir aquesta opció, tenint en<br />
compte que hi ha molta gent a qui li agra<strong>de</strong>n,<br />
i molt, les postres». El seu projecte inicial consistia<br />
en un menú exclusivament dolç, en el<br />
qual tots els plats fossin postres, però van trobar<br />
que era exagerat: «Es trobava a faltar aquell<br />
punt salat que t’ajuda a fer postres».<br />
Amb l’arribada d’un nou cap <strong>de</strong> cuina al restaurant,<br />
Xevi Alcalà, el menú Mimolet Dolç es<br />
va acabar <strong>de</strong> concretar: «Jo havia treballat a<br />
l’Espai Sucre <strong>de</strong> <strong>Barcelona</strong> –explica Alcalà–,<br />
on incorporàvem plats salats a un menú dolç,<br />
i m’agradava la i<strong>de</strong>a, i la possibilitat <strong>de</strong> traslladar-la<br />
a <strong>Girona</strong>». I encara que «a la gent li<br />
costa, perquè no està acostumada a aquestes<br />
experiències», es van <strong>de</strong>cidir a tirar-lo endavant.<br />
Per fer-ho, Requena i Alcalà compten<br />
2
3<br />
4<br />
5<br />
6<br />
amb la col·laboració imprescindible d’Estel Bataller,<br />
la pastissera <strong>de</strong>l restaurant, que es mostra<br />
encantada amb l’experiència: «Em dóna molta<br />
més feina, però això és el que m’agrada, perquè<br />
a vega<strong>de</strong>s m’avorreixo», diu. I això que al<br />
Mimolet hi ha força gent que <strong>de</strong>mana postres:<br />
«Totes les nostres postres –comenta Requena–<br />
són casolanes, i això es nota per exemple en<br />
què entre el 70% i el 80% <strong>de</strong>ls nostres clients<br />
en <strong>de</strong>manen. És un aspecte al qual l’hostaleria<br />
no hi ha <strong>de</strong>dicat prou atenció, i és un error, encara<br />
que el preu <strong>de</strong> cost <strong>de</strong> les postres és el<br />
més elevat. Segurament per això en molts indrets<br />
es prescin<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> l’elaboració pròpia».<br />
VETLLAR PER LA SALUT<br />
Requena, Alcalà i Bataller també han tingut en<br />
compte, a l’hora <strong>de</strong> preparar el menú, qüestions<br />
relaciona<strong>de</strong>s amb la salut, amb l’objectiu<br />
bàsic <strong>de</strong> no abusar <strong>de</strong>l sucre: «D’entrada el toc<br />
salat porporciona un coixí a l’estòmac –apunta<br />
Requena–, i a més hem buscat postres refrescants,<br />
lleugeres, que barregin sabors i tex-<br />
9<br />
7<br />
tures, que incloguin fruita, i sense abusar <strong>de</strong>l<br />
sucre. Tot plegat pensat per buscar l’equilibri».<br />
I així, per exemple, els clients que es <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixen<br />
per fer aquest menú (se serveix només<br />
a taula completa) van rebent, d’entrada, les mateixes<br />
tres tapetes que s’inclouen en el menú<br />
gastronòmic <strong>de</strong>l restaurant. Per exemple, turbot<br />
a la planxa amb poma àcida, brandada <strong>de</strong><br />
conill amb Pedro Ximenez i sopeta d’api-bola<br />
amb llimona confitada (aquest menú <strong>de</strong> <strong>de</strong>gus -<br />
tació, i per tant les tapetes, canvien cada mes).<br />
Tot seguit, arriba mitja ració <strong>de</strong> peix <strong>de</strong>l dia,<br />
com ara un llobaro a l’all cremat amb patata<br />
confitada. Després, mitja ració més <strong>de</strong> carn elegida<br />
pel cap <strong>de</strong> cuina, com un secret <strong>de</strong> porc<br />
ibèric amb rissotto <strong>de</strong> cereals. I a continuació,<br />
les tres postres que formen el gruix <strong>de</strong>l menú<br />
(i que també canvien periòdicament). En<br />
aquest cas, mousse <strong>de</strong> coco, maduixes salta<strong>de</strong>s<br />
amb mò<strong>de</strong>na, «struzel» <strong>de</strong> romaní i mel i sorbet<br />
<strong>de</strong> taronja sanguina (remarcable per la combinació<br />
<strong>de</strong> textures i temperatures i pel regust <strong>de</strong><br />
romaní que queda a la boca); cremós <strong>de</strong> mas-<br />
8<br />
carpone, gerds en tres textures (coulis, al natural<br />
i en sorbet), granissat <strong>de</strong> vainilla i gelatina<br />
<strong>de</strong> Pedro Ximenez (molt resfrescant); i sorbet<br />
<strong>de</strong> regalèssia, pa <strong>de</strong> pessic <strong>de</strong> xocolata i<br />
crema <strong>de</strong> llima (sorprèn el gust a la regalèssia<br />
i la lleugeresa <strong>de</strong>l pa <strong>de</strong> pessic). I amb els cafès,<br />
un bombó <strong>de</strong> xocolata i brandy, una piruleta<br />
<strong>de</strong> xocolata amb sal i una galeta <strong>de</strong> canyella.<br />
Tot plegat per 40 euros, incloent aigua i<br />
pa (encara que amb els vins i l’IVA a part).<br />
CUINA DE MERCAT<br />
El restaurant Mimolet va néixer el 10 <strong>de</strong> febrer<br />
<strong>de</strong> 2006, impulsat per Mar Hernàn<strong>de</strong>z i David<br />
Illa, i en una zona <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> que ha canviat<br />
consi<strong>de</strong>rablement d’aspecte en els últims anys.<br />
Amb Albert Requena a la cuina, el seu objectiu<br />
era oferir una gastronomia basada en la varietat<br />
<strong>de</strong>ls productes <strong>de</strong>l país, amb la premissa<br />
d’apostar per la qualitat i pels productes <strong>de</strong> temporada.<br />
I el van batejar Mimolet com una <strong>de</strong>claració<br />
d’amor cap als formatges: «El mimolet<br />
és el formatge francès <strong>de</strong> (Continua a la pàgina 4)<br />
Reportatge<br />
3 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
Fotos:<br />
Sobre aquestes lí -<br />
nies, «petit fours»<br />
per al cafè.<br />
1<br />
Estel Bataller, pastissera<br />
<strong>de</strong>l Mimolet,<br />
ultimant la preparació<br />
d’unes postres.<br />
2<br />
Albert Requena, responsable<br />
<strong>de</strong>l restaurant,<br />
a l’entrada <strong>de</strong>l<br />
local.<br />
3<br />
Turbot a la planxa<br />
amb poma àcida.<br />
4<br />
Brandada <strong>de</strong> conill<br />
amb Pedro Ximenez.<br />
5<br />
Sopeta d’api-bola<br />
amb llimona confitada.<br />
6<br />
Llobarro a l’all cremat<br />
amb patata confitada.<br />
7<br />
Secret <strong>de</strong> porc ibèric<br />
amb «rissotto» <strong>de</strong><br />
cereals.<br />
8<br />
Sorbet <strong>de</strong> regalèssia,<br />
pà <strong>de</strong> pessic <strong>de</strong><br />
xocolata i crema <strong>de</strong><br />
llima.<br />
9<br />
Mousse <strong>de</strong> coco,<br />
maduixes salta<strong>de</strong>s<br />
amb mò<strong>de</strong>na, «struzel»<br />
<strong>de</strong> romaní i mel<br />
i sorbet <strong>de</strong> taronja<br />
sanguina.
Reportatge<br />
4 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
Fotos:<br />
10<br />
Xevi Alcalà, cap <strong>de</strong><br />
cuina <strong>de</strong>l restaurant,<br />
enllestint un plat.<br />
11<br />
Dos empleats <strong>de</strong>l<br />
restaurant, preparant<br />
ingredients.<br />
12<br />
Albert Requena<br />
mostra el celler <strong>de</strong><br />
l’establiment.<br />
13<br />
Preparant un assortiment<br />
<strong>de</strong> formatges<br />
per a un client.<br />
14<br />
Netejant el peix.<br />
15<br />
Una part <strong>de</strong>l reservat<br />
<strong>de</strong>l Mimolet.<br />
10<br />
11 12<br />
13 14<br />
(Ve <strong>de</strong> la pàgina 3) bola <strong>de</strong> color taronja». L’establiment<br />
té una capacitat per a 45 comensals i<br />
l’atenen nou persones (sis a la cuina i tres a la<br />
sa la). Obert <strong>de</strong> dimarts a dissabte, ofereix, a<br />
més <strong>de</strong>l menú dolç i <strong>de</strong> la carta (que canvia<br />
cada dos mesos), un menú <strong>de</strong> treball als migdies<br />
(per 15,80 euros més IVA es pot elegir, <strong>de</strong><br />
dimarts a divendres, entre 5 primers, 5 segons<br />
i 4 postres) i un menú gastronòmic (45 euros<br />
més IVA, vins a part). Igualment, participa en<br />
les diferents campanyes gastronòmiques que<br />
s’impulsen a la ciutat, com ara la Setmana Gastronòmica,<br />
Temps <strong>de</strong> Flors, Nadal, Fires... El<br />
març passat, a més, va obrir un reservat amb<br />
capacitat per a 35 persones.<br />
Albert Requena <strong>de</strong>scriu la filosofia <strong>de</strong>l restaurant<br />
Mimolet explicant que «la nostra és una<br />
cuina mo<strong>de</strong>rna, d’autor, en la qual el més important<br />
és el producte, que sigui <strong>de</strong> la màxima<br />
qualitat i <strong>de</strong> temporada. I a més volem que el<br />
client rebi un tracte familiar, que se senti com<br />
a casa, còmo<strong>de</strong>». En aquest punt, segons ell, hi<br />
juga un paper <strong>de</strong>stacat la <strong>de</strong>coració <strong>de</strong>l local,<br />
que va anar a càrrec <strong>de</strong> Joan Bosch, presi<strong>de</strong>nt<br />
<strong>de</strong>l Col.legi Oficial d’Interioristes i Decoradors<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>: «És un local que tant serveix per a<br />
un sopar d’empresa com per a la trobada d’una<br />
colla. No és un local al qual <strong>de</strong>ixaries d’anar-hi<br />
prquè portes texans; tot està pensat perquè<br />
el client s’hi senti el millor possible». Entre<br />
els elements que més cri<strong>de</strong>n l’atenció <strong>de</strong> la <strong>de</strong>coració<br />
<strong>de</strong>l restaurant, i que constitueix una<br />
mena <strong>de</strong> marca <strong>de</strong> la casa, hi ha la presència<br />
sobre cadascuna <strong>de</strong> les taules d’una o més figures<br />
humanes <strong>de</strong> fusta, articula<strong>de</strong>s, com les<br />
que acostumen a utilitzar els pintors.<br />
EL PREU I EL PRODUCTE<br />
Quan se li <strong>de</strong>mana si consi<strong>de</strong>ra que els preus<br />
d’un restaurant com el seu són massa elevats,<br />
Albert Requena es mostra contun<strong>de</strong>nt: «Trobo<br />
que no, que encara són baixos, el que passa és<br />
que segurament no informem prou bé <strong>de</strong>l producte<br />
que estem oferint». Segons ell, «en el nostre<br />
cas busquem sempre la màxima qualitat en<br />
qualsevol producte que oferim, i això la gent<br />
ho infravalora». Posa com a exemple que «el<br />
peix, si no és pescat amb palangre no el vull,<br />
perquè amb la pesca extractiva queda rossegat;<br />
a més el rebem cada matí, no fem servir<br />
peix congelat. Estic convençut que el mateix<br />
producte que oferim nosaltres en un altre res-<br />
11<br />
15<br />
taurant el multiplicarien per molt més». I posa<br />
exemples similars a l’hora <strong>de</strong> parlar <strong>de</strong>ls distribuïdors<br />
que li proporcionen la carn i els altres<br />
elements que <strong>de</strong>sprés –«i aquesta és una altra»,<br />
indica– són tractats a la cuina <strong>de</strong> l’establiment.<br />
Amb el restaurat plenament consolidat <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> dos anys <strong>de</strong> funcionament, el menú Mimolet<br />
Dolç és ara un nou repte que s’han marcat<br />
els seus responsables: «La gent s’hi ha d’acostumar,<br />
i se’ls ha d’explicar en què consisteix,<br />
però crec que encara que no siguis massa<br />
llaminer val la pena provar-lo; és un joc, una<br />
experiència», resumeix Requena, per a qui «al<br />
client, en un restaurant com el nostre, no se li<br />
ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>sitjar que li aprofiti el menjar, sinó que<br />
hi disfruti. I el menú dolç és una aposta més<br />
en aquesta línia <strong>de</strong> fer disfrutar la gent».<br />
Una aposta en la qual hi ha tingut molt a veure<br />
l’evolució que ha experimentat la cuina <strong>de</strong><br />
les postres en els últims anys. Com comenta<br />
Xevi Alcalà, «<strong>de</strong> la mateixa manera que s’han<br />
incorporat tècniques <strong>de</strong> la pastisseria a la cuina,<br />
també s’han incorporat tècniques <strong>de</strong> la cuina<br />
a la pastisseria, i tot plegat és enriquidor per<br />
a tothom. De fet, cada cop hi ha més professionals<br />
<strong>de</strong>dicats a la pastisseria als restaurants».
MARINA Castro i Leonarte Terapeuta sexual i <strong>de</strong> parella<br />
Aquesta psicòloga gironina és l’única sexòloga <strong>de</strong> les nostres comarques acreditada com a tal.<br />
Parlem amb ella, sense tabús, <strong>de</strong>ls nostres complexos i somnis sexuals. Si tenen alguna disfunció<br />
o dèficit en matèria sexual, consultin especialistes com ella.<br />
M arina<br />
Castro (<strong>Girona</strong>, 1980), <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />
cinc anys a l’Institut d’Estudis <strong>de</strong> la Sexualitat<br />
i la Parella, a <strong>Barcelona</strong>, amb el<br />
doctor Pere Font, estableix consulta a la ciutat<br />
<strong>de</strong> l’Onyar. És màster en teràpia <strong>de</strong> parella i sexualitat<br />
per la Universitat <strong>de</strong> <strong>Barcelona</strong>. També<br />
assessora la joguineria sexual Kitsch, el sexshop<br />
més antic d’Espanya. Po<strong>de</strong>n trobar més<br />
informació a www.marinacastro.com.<br />
Hi ha prou diàleg a la parella sobre sexe?<br />
Es parla molt poc <strong>de</strong>l sexe. És un tema que incomoda<br />
bastant. La parella no és capaç <strong>de</strong> parlar<br />
<strong>de</strong> quines coses els agradaria provar. Més<br />
enllà <strong>de</strong> la broma fàcil.<br />
És un problema d’educació? Les actituds s’aprenen.<br />
Per molt que es doni una educació a<br />
l’escola. Els joves aprenen els valors que veuen<br />
a la família. I el paper <strong>de</strong>ls mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />
també és important. No aju<strong>de</strong>n massa,<br />
perquè es distorsiona el món <strong>de</strong> la sexualitat.<br />
Hi ha manca d’informació? La informació es<br />
pot trobar. Vivim en la societat <strong>de</strong> la informació.<br />
Però hi ha certa vergonya a parlar <strong>de</strong>l tema,<br />
a trobar una informació contrastada.<br />
Es diu que els homes són massa egoistes;<br />
és cert? La sexualitat ha anat canviant. Ara<br />
l’home pateix hiperresponsabilitat en relació al<br />
plaer que ha <strong>de</strong> donar a la dona. Cada vegada<br />
hi ha més homes que creuen que no donen el<br />
suficient plaer. I això els condueix al fracàs. Posen<br />
a examen la seva sexualitat, i això condueix<br />
a situacions dures.<br />
Durant un temps, el sexe semblava que es<br />
normalitzava, però ara torna a semblar un<br />
tema tabú, no? L’i<strong>de</strong>al seria parlar-ne. És una<br />
necessitat humana <strong>de</strong> la vida <strong>de</strong> les persones.<br />
Caldria cert equilibri. Perquè hi ha molta gent<br />
que en parla i té poca formació. Costa una miqueta<br />
que se’n parli sense mites.<br />
Quines són les consultes més freqüents?<br />
Durant cinc anys he estat a Institut d’Estudis <strong>de</strong><br />
la Sexualitat i la Parella, a <strong>Barcelona</strong>, amb el<br />
doctor Pere Font. I he vist que aquesta mena<br />
<strong>de</strong> problemes es coven a la parella durant molt<br />
<strong>de</strong> temps. Abans <strong>de</strong> parlar-ne, triguem uns set<br />
anys <strong>de</strong> mitjana. Quan tens un dolor, vas molt<br />
més ràpid al metge. I és clar, quan arriba el problema<br />
sexual a la consulta, s’ha agreujat moltíssim.<br />
S’ha enquistat. És una irresponsabilitat,<br />
perquè la sexualitat afecta el plaer i el <strong>de</strong>sig.<br />
A la parella, les mateixes coses es veuen<br />
d’una forma diferent? La gent, amb la forma<br />
<strong>de</strong> parlar, ja t’indica moltes coses. Mentre que<br />
un <strong>de</strong>ls membres parla <strong>de</strong> follar, l’altre et diu<br />
que li agradaria fer l’amor més sovint. Quan<br />
fem la teràpia <strong>de</strong> parella, els planteja que es facin<br />
un horitzó vital. Que projectin aquesta relació<br />
tres o quatre anys més endavant. Els plantejo<br />
si aguantarien la relació tal i com està. La<br />
parella ha caigut en una roda. En un camí que<br />
no va enlloc.<br />
Què fa a la seva teràpia <strong>de</strong> parella? Hi ha psicòlegs<br />
que fan teràpies <strong>de</strong> mig any. Jo prefereixo<br />
treballar amb molt menys temps. Durant<br />
alguna setmana. I <strong>de</strong>sprés espaiar les visites<br />
cada quinze dies o mensualment. Intento trobar<br />
alternatives als problemes <strong>de</strong> comunicació.<br />
I que treballin a casa, perquè una visita d’una<br />
hora i mitja cada quinze dies no pot canviar<br />
una situació, cal una voluntat clara <strong>de</strong> canviar<br />
les coses.<br />
Cal aplicar a casa el que exposa a la parella?<br />
Sí. La meva teràpia es basa en l’autoconeixement<br />
i la reflexió. Ens centrem en el problema.<br />
Cal que la parella miri cap endavant. Del<br />
moment zero, que és ara, cap endavant. Cal<br />
que expressin què volen. Què els agradaria.<br />
La gent no sap el què vol? De vega<strong>de</strong>s no ho<br />
“Es parla molt<br />
poc <strong>de</strong>l sexe”<br />
TEXT: MOISÈS DEPABLO FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ<br />
tenen clar. Si es volen separar, per què s’està<br />
aguantant tant el fracàs? Si és així, cal una teràpia<br />
<strong>de</strong> separació. Perquè si hi ha fills pel mig,<br />
<strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> com acabis, els fills viuen d’una manera<br />
o d’una altra. Ha <strong>de</strong> ser possible gestionar<br />
una separació amb comoditat. Perquè el fill i<br />
nosaltres ho agrairem.<br />
L’obsessió per la grandària <strong>de</strong>l penis és un<br />
altre mite. Sembla més important l’habilitat,<br />
no? No és tant la grandària en ella mateixa.<br />
Sinó perquè es pensa que el plaer <strong>de</strong> la<br />
dona augmenta. Però el plaer <strong>de</strong> la dona és<br />
complex, i no es basa únicament en la penetració.<br />
De fet, la zona vaginal és <strong>de</strong> les menys<br />
sensibles <strong>de</strong> la<br />
dona. I una grandària<br />
massa gran<br />
provoca dolor.<br />
La dona, en general,<br />
es consi<strong>de</strong>ra<br />
satisfeta?<br />
Això ha canviat<br />
una mica. És<br />
quan la dona<br />
topa amb l’i<strong>de</strong>al<br />
<strong>de</strong> les revistes,<br />
que comença a<br />
no sentir-se tan<br />
satisfeta. És quan<br />
llegeix a les revistes<br />
reportatges<br />
sobre les dones<br />
multiorgàsmiques,<br />
i ella no pot<br />
tenir tants orgasmes.<br />
O sobre les<br />
postures al llit, si<br />
ella sempre és<br />
molt clàssica en<br />
això.<br />
Són bones les<br />
fantasies sexuals,estimulen<br />
la relació?<br />
Les fantasies són<br />
coses que a la<br />
vida real no portaries<br />
a terme.<br />
Però és bo que sigui<br />
així. Perquè la<br />
imaginació sempre<br />
és més viva<br />
que la realitat.<br />
Però hi ha fantasies<br />
que es volen<br />
acomplir. Sí.<br />
Intentes obrir expectatives.<br />
Si <strong>de</strong>sitges<br />
tenir un<br />
cotxe i no pots, és<br />
millor provar-lo<br />
un dia, que no<br />
pas no fer-ho<br />
mai. Et serveix<br />
per lluitar contra<br />
la monotonia.<br />
Ara, als mitjans<br />
sempre parlen <strong>de</strong><br />
les fantasies d’una<br />
manera <strong>de</strong>slligada <strong>de</strong> la parella. Banalitzada.<br />
No com una experiència compartida.<br />
Què està prohibit en el sexe? Bolinches (Antoni<br />
Bolinches, psicòleg i sexòleg barceloní)<br />
parla <strong>de</strong> no fer res contra allò que tu creus. Per<br />
més que ho vulgui la parella. Cal respectar les<br />
creences <strong>de</strong> l’altre. I cal saber que aquestes canvien<br />
amb l’edat. Si et traeixes a tu, traeixes els<br />
teus i<strong>de</strong>als.<br />
Hi ha algun país com a mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> política<br />
sexual? Va per èpoques. I <strong>de</strong>pèn molt <strong>de</strong> les<br />
normatives <strong>de</strong>ls Governs. Segurament Suècia i<br />
els països nòrdics.<br />
Entrevista<br />
5 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
“<br />
Aquesta mena<br />
<strong>de</strong> problemes<br />
es coven a la<br />
parella durant<br />
molt <strong>de</strong> temps.<br />
Abans <strong>de</strong><br />
parlar-ne,<br />
triguem uns<br />
set anys <strong>de</strong><br />
mitjana. Quan<br />
tens un dolor,<br />
vas molt més<br />
ràpid al<br />
metge. I és<br />
clar, quan<br />
arriba el<br />
problema<br />
sexual a la<br />
consulta, s’ha<br />
agreujat<br />
moltíssim.<br />
S’ha enquistat.<br />
És una<br />
irresponsabili -<br />
tat, perquè la<br />
sexualitat<br />
afecta el plaer<br />
i el <strong>de</strong>sig.<br />
“
Reportatge<br />
6 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
S onava<br />
música <strong>de</strong> Dulce Pontes quan la<br />
barcelonina Gemma Mengual Civil, encara<br />
amb trenta anys –en complirà 31 el<br />
proper 12 d’abril– brodava un exercici amb el<br />
qual acabaria penjant-se la primera medalla.<br />
La seva rival, la campiona <strong>de</strong>l món russa Natalia<br />
Ischenko, es va quedar a només una dècima,<br />
i Mengual, amb els seus 98,400 punts,<br />
es penjava el 16 <strong>de</strong> març el seu primer or en<br />
uns Europeus <strong>de</strong> natació. Després arribarien<br />
els <strong>de</strong> duo, equip i combinada. En total, un<br />
meravellós ple al quatre amb el qual l’equip<br />
espanyol <strong>de</strong> natació sincronitzada, que entrena<br />
Anna Tarrés, va <strong>de</strong>mostrar que es pot somiar<br />
amb Pequín.<br />
Al capdavant d’aquestes sirenes, un nom<br />
propi ha sonat amb força durant els últims<br />
dies. Es diu Gemma Mengual i el que va passar<br />
el 16 <strong>de</strong> març ha estat, no ja tant la primera<br />
com sí la més sonada recompensa a més<br />
d’una dècada <strong>de</strong>dicada a l’alta competició,<br />
amb més <strong>de</strong> vuit hores diàries d’entrenaments<br />
i amb un somni allotjat al cap <strong>de</strong>s que, als 9<br />
anys, va quedar al·lucinada i totalment penjada<br />
<strong>de</strong> les piruetes que feia la seva cosina Judith<br />
a l’aigua, tots els estius que aquesta nena<br />
venia <strong>de</strong> Suïssa a passar unes setmanes amb<br />
la família <strong>de</strong> <strong>Barcelona</strong>.<br />
Amb el cuquet <strong>de</strong> la natació sincronitzada<br />
totalment instal·lat al cos <strong>de</strong> la nena Gemma<br />
Mengual, els pares no van po<strong>de</strong>r fer altra cosa<br />
que apuntar-la al club Kallipolis perquè pogués<br />
seguir l’exemple <strong>de</strong> la cosina suïssa.<br />
Aquest va ser el baptisme <strong>de</strong> Gemma Mengual<br />
en el món <strong>de</strong> la natació sincronitzada.<br />
Sis anys més tard, Mengual participa com a<br />
voluntària en les Jocs Olímpics <strong>de</strong> <strong>Barcelona</strong><br />
92. Aquest any va ser també <strong>de</strong>cisiu en la seva<br />
carrera, perquè en aquell moment Anna Tarrés,<br />
l’entrenadora <strong>de</strong> la selecció espanyola <strong>de</strong><br />
natació sincronitzada, la incorpora al seu<br />
equip, enlluernada per les aptituds <strong>de</strong> l’atleta,<br />
entre les quals <strong>de</strong>staca el treball, la tenacitat,<br />
l’entrega i l’ambició.<br />
PEDRES PRECIOSES<br />
Un any <strong>de</strong>sprés, el 1993, Mengual inaugura el<br />
seu palmarès com a subcampiona júnior d’Europa.<br />
A aquests primers premis, mentre la jove<br />
nedadora catalana comença a estudiar gemmologia<br />
(estudi <strong>de</strong> les pedres precioses), seguirien<br />
durant els anys següents tres ors a la<br />
Copa d’Europa B el 1996, una cinquena posició<br />
en solo i dos quartes en duo i equip en els<br />
Europeus <strong>de</strong> 1997 i els mateixos resultats en<br />
els <strong>de</strong> 1999.<br />
L’any 2000 arriba amb els seus millors resultats.<br />
Gemma Mengual participa als Jocs<br />
Olímpics <strong>de</strong> Sidney i aconsegueix una vuitena<br />
plaça, i en l’Europeu d’aquest mateix any<br />
Les 30 medalles <strong>de</strong> Gemma Mengual<br />
En Europeus En Mundials<br />
Hèlsinki 2000<br />
<strong>Barcelona</strong> 2003<br />
Bronze Solo<br />
Bronze Solo<br />
Plata Duo<br />
Bronze Duo<br />
Berlín 2002<br />
Plata Combo<br />
Bronze Solo<br />
Mont-real 2005<br />
Plata Duo<br />
Bronze Solo<br />
Plata Equip<br />
Plata Duo<br />
Madrid 2004<br />
Bronze Solo<br />
Bronze<br />
Bronze<br />
Equip<br />
Combo<br />
Plata Duo<br />
Melbourne 2007<br />
Plata Equip<br />
Plata Solo tècnic<br />
Or Combo<br />
Bronze Solo lliure<br />
Budapest 2006<br />
Plata Duo tècnic<br />
Plata<br />
Plata<br />
Plata<br />
Solo<br />
Duo<br />
Equip<br />
Plata<br />
Bronze<br />
Plata<br />
Duo lliure<br />
Equip tècnic<br />
Equip lliure<br />
Plata Combo<br />
Eindhoven 2008<br />
Or Solo<br />
Or Equip<br />
Or Combo<br />
Or Duo<br />
es penja les primeres medalles: un bronze en<br />
solo i una plata en duo. Aquests resultats els<br />
repetiria en l’Europeu <strong>de</strong> 2002, i afegiria també<br />
una altra plata en la categoria d’equip.<br />
Els primers ors arribarien dos anys <strong>de</strong>sprés,<br />
en l’Europeu <strong>de</strong> 2004, amb un or per a la categoria<br />
<strong>de</strong> combinada. Aquell mateix any millora<br />
l’actuació <strong>de</strong> les noies <strong>de</strong> Tarrés capitaneja<strong>de</strong>s<br />
per Mengual en els Jocs Olímpics: d’Atenes<br />
en surten amb dues quartes posicions,<br />
en duo i en equip.<br />
L’esprint final fins al pòquer d’ors amb el<br />
Una sirena<br />
d’or<br />
Després d’una dècada <strong>de</strong>stacant en l’alta competició, la<br />
nedadora i gemmòloga catalana Gemma Mengual ha portat<br />
l’equip espanyol <strong>de</strong> natació sincronitzada al capdamunt en els<br />
Europeus d’Eindhoven; ara mira als Jocs Olímpics <strong>de</strong> Pequín.<br />
qual ha tornat d’Eindhoven (Holanda) va passar<br />
en els últims anys per tres bronzes i una<br />
plata en els Mundials <strong>de</strong> 2005, quatre medalles<br />
<strong>de</strong> plata en els Europeus <strong>de</strong> 2006 i quatre<br />
<strong>de</strong> plata i dos <strong>de</strong> bronze en els mundials <strong>de</strong><br />
2007.<br />
Ara, amb el coll ple ors al seu retorn <strong>de</strong>ls<br />
Europeus, Mengual, la seva entrenadora Tarrés<br />
i la resta <strong>de</strong> les noies ja pensen en els Jocs<br />
Olímpics <strong>de</strong> Pequín d’aquest estiu. Allà, malgrat<br />
això, les nedadores espanyoles es trobaran<br />
amb les grans d’aquesta disciplina, les rus-<br />
TEXT: CH. N./D<strong>de</strong>G<br />
ses, que en aquests Europeus només van enviar<br />
Ischenko per lluitar en la categoria individual,<br />
però que a Pequín comptaran amb les<br />
seves temu<strong>de</strong>s Anastàsies: Davidova i Ermakova.<br />
Mengual, <strong>de</strong>safiadora, quan li van preguntar<br />
per l’absència <strong>de</strong>l equip rus a Holanda,<br />
va <strong>de</strong>clarar que els tenien por.<br />
Al seu retorn a Espanya, aquesta gemmòloga,<br />
que també dissenya els vestits <strong>de</strong>l seu<br />
equip i ocasionalmente fa <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>l, va tornar<br />
a les seves més <strong>de</strong> vuit hores diàries d’entrenament.<br />
Amb la mirada posada a Pequín.
B rooklyn<br />
Funk Essentials, una potent banda<br />
nascuda a principis <strong>de</strong>ls 90 a Nova<br />
York i que ha anat <strong>de</strong> gira amb artistes<br />
<strong>de</strong> la talla <strong>de</strong> James Brown, Maceo Parker o Jamiroquai,<br />
obrirà dissabte que ve a la nit, a la<br />
Mirona <strong>de</strong> Salt, una nova edició <strong>de</strong>l Black Music<br />
Festival, un certamen que fins el proper 26<br />
d’abril portarà a escenaris <strong>de</strong> Salt i <strong>Girona</strong> artistes<br />
<strong>de</strong> referència en els diferents estils <strong>de</strong> l’anomenada<br />
«música negra». Spin Doctors, Maceo<br />
Parker, James Taylor, Jerry González, La<br />
Banda <strong>de</strong>l Yuyu o Quico Pi <strong>de</strong> la Serra són alguns<br />
<strong>de</strong>ls noms que figuren en un cartell ple<br />
<strong>de</strong> propostes interessants i varia<strong>de</strong>s.<br />
El Black Music Festival es l’evolució <strong>de</strong>l Festival<br />
<strong>de</strong> Blues <strong>de</strong> Salt que es va celebrar l’any<br />
2002, i que l’any següent es va convertir <strong>de</strong>finitivament<br />
en Black Music Festival. Tal com expliquen<br />
els seus organitzadors, «consi<strong>de</strong>rant<br />
que el blues, <strong>de</strong> la mà amb el jazz, és la música<br />
negra o afroamericana per excel·lència, i prenent<br />
com a referència la quantitat <strong>de</strong> festivals<br />
<strong>de</strong> jazz que se celebren per tot l’Estat, hem <strong>de</strong>cidit<br />
centrar-nos en tota aquesta altra música<br />
negra que ha evoluciónat <strong>de</strong>l blues, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
rythm’n’blues, passant pel blues, soul, reggae,<br />
ska, funk, fins al hip-hop. La quantitat d’artistes<br />
que potencialment po<strong>de</strong>n visitar-nos garanteix<br />
la qualitat <strong>de</strong>l festival, juntament amb<br />
la gran acollida social que en aquests moment<br />
tenen totes aquestes músiques».<br />
De fet, el llistat d’artistes que han passat per<br />
les comarques gironines per actuar en alguna<br />
<strong>de</strong> les edicions <strong>de</strong>l Black Music Festival és molt<br />
llarg i confirma aquella aspiració <strong>de</strong> qualitat<br />
<strong>de</strong>ls seus responsables, al mateix temps que<br />
<strong>de</strong>mostra l’eclecticisme en aquesta mena <strong>de</strong><br />
música, i la diversitat <strong>de</strong> procedències: hi ha<br />
molts americans, certament, però també artistes<br />
europeus <strong>de</strong> primer nivell, entre els quals<br />
molts <strong>de</strong> catalans i gironins. Així, aquest certamen<br />
ha donat l’oportunitat <strong>de</strong> veure i escoltar<br />
en directe músics com Johnny Winter, Javier<br />
Vargas, Los Deltonos, Nico Wayne, The Hoodoomen,<br />
Big Mama, John Mayall, John Spencer<br />
Blues Explosion, Fito & Fitipaldis, Hook Herrera,<br />
Tandoori Lenoir, Chuck Berry, Billy Preston,<br />
Dayna Kurtz, Llibert Fortuny, London Community<br />
Gospel Choir, August Tharrats, Sam Moore,<br />
Alvin Lee, Bernard Allison, Otis Grand,<br />
Vértigo, La Suite Mosquito, Toni Beiro, Taller<br />
<strong>de</strong> Músics <strong>de</strong> Banyoles, Black Zoco, Nito Figueras,<br />
Ike Turner, Fermín Muguruza, Violadores<br />
<strong>de</strong>l Verso, Chris Juanico & Original Jazz<br />
Orquestra <strong>de</strong>l Taller <strong>de</strong> Músics, Terry Callier,<br />
Graham Foster Trio i un llarg etcètera.<br />
UN FESTIVAL DE REFERÈNCIA<br />
El primer objectiu que es marquen els organitzadors<br />
<strong>de</strong>l Black Music Festival és ambiciós, i<br />
<strong>de</strong> fet es tradueix en una triple aspiració: «Ser<br />
el festival <strong>de</strong> referència pel que fa a música popular<br />
contemporània <strong>de</strong> les comarques gironines;<br />
la referència catalana pel que fa als festivals<br />
<strong>de</strong>dicats a la música negra (soul, funk,<br />
blues... i els seus <strong>de</strong>rivats); per es<strong>de</strong>venir finalment<br />
el festival més important <strong>de</strong>l sud d’Europa<br />
en el seu gènere». Aquest objectiu central<br />
n’inclou d’altres que tenen molt a veure amb<br />
les diferents activitats que es programen dins<br />
<strong>de</strong>l festival: «donar a conèixer el gran ventall<br />
<strong>de</strong> músiques d’origen afroamericà <strong>de</strong>l segle XX,<br />
que ja han es<strong>de</strong>vingut patrimoni <strong>de</strong> la humanitat;<br />
potenciar accions <strong>de</strong> totes les arts amb el<br />
lligam comú <strong>de</strong> la música negra; integrar en el<br />
festival tant artistes novells com consagrats, creant<br />
un punt <strong>de</strong> reunió d’artistes internacionals<br />
amb estatals i catalans; intentar crear la filosofia<br />
<strong>de</strong> club, programant en diferents espais <strong>de</strong><br />
petit format i alhora realitzar actes multitudinaris<br />
amb artistes <strong>de</strong> gran convocatòria i renom;<br />
realitzar els actes d’una forma itinerant<br />
dins les poblacions <strong>de</strong> Salt i <strong>Girona</strong>; convocar<br />
el públic més eclèctic possible, fruit d’una programació<br />
dirigida als diferents sectors musicals,<br />
<strong>de</strong> totes les edats, tant especialitzat com popular;<br />
i potenciar i motivar el <strong>de</strong>sig <strong>de</strong>l públic<br />
a veure actuacions en directe com a manifestacions<br />
culturals que són».<br />
L’edició d’aquest any <strong>de</strong>l Festival té sis escenaris<br />
diferents, responent a aquella voluntat <strong>de</strong><br />
diversificació: a Salt, la sala La Mirona, amb capaciat<br />
per a 2.000 persones, i a <strong>Girona</strong>, la sala<br />
<strong>de</strong> cambra <strong>de</strong> l’Auditori (398 persones), el Lux<br />
Cafè (150 persones), el bar El Cercle (50 persones),<br />
el Blau Club (150 persones) i el Cinema<br />
Truffaut (152 persones). I és que, a més <strong>de</strong>ls<br />
concerts (per conèixer tota la programació amb<br />
La millor música<br />
negra<br />
El Black Music Festival tornarà a portar a escenaris <strong>de</strong> Salt<br />
i <strong>Girona</strong>, entre el 5 i el 26 d’abril, alguns <strong>de</strong>ls artistes més<br />
<strong>de</strong>stacats en els diferents estils <strong>de</strong> l’anomenada «música negra».<br />
1<br />
2<br />
3<br />
<strong>de</strong>tall: www.blackmusicfestival.com), també<br />
s’han previst projeccions <strong>de</strong> cine i exposicions.<br />
Com es pot llegir en el programa, «en aquesta<br />
edició Spin Doctors, Maceo Parker, James<br />
Taylor Quartet i Brooklyn Funk Essentials representen<br />
la part més internacional i consolidada<br />
<strong>de</strong> la programació, alhora que marquen<br />
el contrast amb propostes noves com Ska Reggae<br />
Ensemble i amb artistes poc prodigats als<br />
nostres escenaris com el trompetista i percu-<br />
TEXT: ALFONS PETIT<br />
4<br />
sionista Jerry González. La programació <strong>de</strong>l festival<br />
no podia <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> comptar amb artistes<br />
<strong>de</strong> casa nostra que, o bé són el complement<br />
i<strong>de</strong>al a les propostes internacionals <strong>de</strong>l festival,<br />
com és el cas d’Arangu, La Banda <strong>de</strong>l Yuyu,<br />
The Pepper Pots i Blue Tubes, o bé són artistes<br />
amb una llarga trajectòria com és el cas <strong>de</strong><br />
Quico Pi <strong>de</strong> la Serra, un mite a casa nostra». És<br />
un resum, només, d’un festival que encara ofereix<br />
molt més.<br />
Reportatge<br />
7 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
Fotos:<br />
Sobre aquestes<br />
línies, <strong>de</strong> dalt a baix,<br />
Brooklyn Funk<br />
Essen tials, Quico Pi<br />
<strong>de</strong> la Serra i Jerry<br />
González.<br />
1<br />
El gran saxofonista<br />
Maceo Parker.<br />
2<br />
James Taylor, consi<strong>de</strong>rat<br />
el gurú <strong>de</strong> l’orgue<br />
Hammond.<br />
3<br />
Els precursors Spin<br />
Doctors faran a Salt<br />
la seva única actuació<br />
a Europa.<br />
4<br />
Els gironins The<br />
Pepper Pots.
Reportatge<br />
8 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
E ls<br />
Relacions virtuals<br />
Les noves tecnologies po<strong>de</strong>n ser un problema si es converteixen en l’únic instrument <strong>de</strong> relació.<br />
missatges <strong>de</strong> mòbils, l’enviament <strong>de</strong> cor<br />
reus electrònics o les converses en un<br />
xat no són els responsables en si <strong>de</strong> relacions<br />
anòmales o perjudicials entre les persones<br />
que utilitzen aquestes noves tecnologies,<br />
però po<strong>de</strong>n es<strong>de</strong>venir un problema si es converteixen<br />
en l’únic instrument <strong>de</strong> relació.<br />
Ens trobem davant d’un nou fenomen, d’una<br />
nova forma <strong>de</strong> relació i <strong>de</strong> contacte amb la<br />
gent; en ocasions per necessitat (familiars i<br />
amics que viuen lluny <strong>de</strong> nosaltres i que per<br />
distància es fa inviable un contacte personal sovintejat);<br />
en d’altres, com a forma per contactar<br />
amb gent nova, <strong>de</strong>sconeguda i iniciar una<br />
relació d’amistat o fins i tot <strong>de</strong> parella.<br />
Els dubtes sobre la idoneïtat d’aquest sistema<br />
<strong>de</strong> relació mitjançant la tecnologia s’estan<br />
multiplicant a la vista <strong>de</strong> l’ús que en fa la gent;<br />
però segurament ens trobem davant d’una controvèrsia<br />
similar al que va generar la televisió<br />
en el seu inici o amb posterioritat quan es <strong>de</strong>batia<br />
si arribava a ser perniciosa per a les persones.<br />
La conclusió més extensa és que la televisió<br />
és un pur mitjà <strong>de</strong> comunicació i contacte<br />
i que com a tal la seva influència està en<br />
funció <strong>de</strong> l’ús que la persona li dóna. És la persona<br />
la que utilitza <strong>de</strong> forma equivocada el que<br />
cada sistema tecnològic li pot oferir, creant <strong>de</strong>pendències<br />
insanes i abandonant formes bàsiques<br />
<strong>de</strong> relació i contacte humans.<br />
Sòcrates va afirmar: «Parlaré amb el cap tapat,<br />
perquè, galopant per les paraules, arribo<br />
ràpidament fins al final, i no em freno, <strong>de</strong> vergonya,<br />
en mirar-te». Després d’escoltar això, el<br />
seu <strong>de</strong>ixeble Plató, en un <strong>de</strong>ls seus diàlegs, va<br />
<strong>de</strong>mostrar que és més fàcil encetar una relació<br />
amb una persona a la qual no veus, que no has<br />
vist mai i que probablement no veuràs mai, que<br />
amb una persona que veus, sobretot quan el<br />
que es vol transmetre són afectes i sentiments<br />
amorosos. Encara que aquests filòsofs <strong>de</strong> l’antiga<br />
Grècia no coneixien les noves tecnologies<br />
<strong>de</strong> comunicació <strong>de</strong>l segle XXI, les seves paraules<br />
ens aju<strong>de</strong>n a entendre el fenomen que<br />
s’està produint en la nostra era: les relacions<br />
personals que se serveixen <strong>de</strong> la paraula escrita<br />
per comunicar-se.<br />
Un <strong>de</strong>ls principals problemes que les persones<br />
exposen a la consulta <strong>de</strong>ls psicòlegs són<br />
les dificultats relacionals que presenten quan<br />
es troben en situacions interpersonals, la dificultat<br />
d’iniciar una conversa, el bloqueig o la<br />
sensació <strong>de</strong> no saber <strong>de</strong> què parlar. Internet es<br />
converteix per a aquestes persones en una<br />
trampa <strong>de</strong> <strong>de</strong>pendència en alliberar-los d’aquesta<br />
pressió i facilitar-los la comunicació (evi<strong>de</strong>ntment<br />
fent «trampes» i distanciant-se <strong>de</strong>l que<br />
li passa a la realitat; i <strong>de</strong> realitat només n’hi ha<br />
una, si un se’n fa una <strong>de</strong> paral·lela com és a través<br />
d’Internet llavors es cau en un parany).<br />
BO O DOLENT, SEGONS L’ÚS<br />
La possibilitat d’encetar relacions per mitjà d’un<br />
xat, <strong>de</strong> SMS o amb correus electrònics és més<br />
fàcil que fer-ho en persona. Es fa sense els impediments<br />
físics que imposa la importància que<br />
els factors estètics tenen en l’actualitat i serveix<br />
també per eludir condicionants econòmics i socials<br />
<strong>de</strong> l’entorn habitual. L’absència d’aquestes<br />
característiques pot fer, però, que el que es<br />
digui no sigui tan veritable com es creu. La raó<br />
és que s’oculten facetes que quan es parla cara<br />
a cara no agrada que quedin en evidència. La<br />
vergonya, la timi<strong>de</strong>sa i la por <strong>de</strong> fer el ridícul<br />
que<strong>de</strong>n supera<strong>de</strong>s en un mitjà virtual perquè<br />
parlem amb el «cap tapat». I si bé el llenguatge<br />
escrit és inferior en matisos, té l’avantatge d’eludir<br />
les barreres que es <strong>de</strong>riven <strong>de</strong>ls rols que<br />
cadascú exerceix en la societat.<br />
Això, com tot, ofereix avantatges i aspectes<br />
negatius. Gràcies a les noves tecnologies s’enceten<br />
relacions interessants entre persones amb<br />
gustos i inquietuds semblants, i fins i tot po<strong>de</strong>n<br />
alliberar una persona <strong>de</strong> l’aïllament, però també<br />
la po<strong>de</strong>n sumir en una realitat <strong>de</strong> menti<strong>de</strong>s<br />
i confusions que pot generar frustracions greus<br />
TEXT: JORDI BARRIS I SANTIAGO BATLLE (*)<br />
i perilloses. Diferent és formar part d’una comunitat<br />
virtual, joc <strong>de</strong> moda en l’actualitat, on<br />
una persona adopta un rol, el que vulgui i pot<br />
jugar a ser un lí<strong>de</strong>r, un atracador, un playboy,<br />
un lampista,…això sí, sempre que sàpiga que<br />
es tracta d’un joc i actua com a jugador.<br />
Què es busca en les relacions per Internet?<br />
Es pretén substituir les relacions personals cara<br />
a cara per les relacions cibernètiques per consi<strong>de</strong>rar-les<br />
més gratificants? Es busca a Internet<br />
una manera d’ampliar el cercle <strong>de</strong> relacions habituals<br />
que mantenim en el nostre entorn físic<br />
més proper? En la majoria <strong>de</strong>ls casos, la xarxa<br />
es converteix en la via <strong>de</strong> contacte amb persones<br />
i grups que d’una altra manera serien inaccessibles.<br />
Gràcies a aquesta eina se superen<br />
distàncies físiques i se sacia la curiositat <strong>de</strong> conèixer<br />
més gent, amb qui, generalment, es comparteixen<br />
aficions i interessos. Fins aquí, tot és<br />
positiu. El problema apareix quan aquestes relacions<br />
substitueixen les mantingu<strong>de</strong>s per contacte<br />
i proximitat. Malgrat tot, no per això s’ha<br />
<strong>de</strong> matar el missatger i convertir Internet en una<br />
eina maligna. Les patologies que evi<strong>de</strong>ncia són<br />
preexistents, és a dir, Internet no és la causa <strong>de</strong><br />
relacions anòmales, sinó l’oportunitat que persones<br />
amb problemes psicològics o dificultats<br />
personals facin ús d’aquesta xarxa per superarlos<br />
i, sense voler-ho, hi que<strong>de</strong>n atrapats fins al<br />
punt que es transforma en la seva principal forma<br />
<strong>de</strong> comunicació.<br />
Una altra <strong>de</strong> les males praxis és el d’aquelles<br />
persones que aprofiten «l’anonimat» d’Internet<br />
per <strong>de</strong>ixar-se anar amb la seva patologia,<br />
entre d’altres, pedòfils, persones amb trastorns<br />
vinculats a la sexualitat o gent que aprofita<br />
les possibilitats d’Internet per contactar amb<br />
individus que enganyaran <strong>de</strong> diferents formes.<br />
LA SENSACIÓ DE LLIBERTAT<br />
Les persones que es relacionen a través d’Internet<br />
experimenten una sensació <strong>de</strong> llibertat<br />
que no obtenen en les relacions ordinàries. Si<br />
bé s’han <strong>de</strong> seguir unes regles i unes normes<br />
pròpies <strong>de</strong>l mitjà, les xerra<strong>de</strong>s es produeixen<br />
<strong>de</strong> tal forma que permeten actuar <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l convenciment<br />
que s’eludiran possibles conseqüèn -<br />
cies no busca<strong>de</strong>s. L’internauta<br />
creu que contro la la situació i<br />
usa fórmules d’expressió impensables<br />
en altres entorns. A<br />
més, l’escriptura li <strong>de</strong>scobreix<br />
interioritats que en la vida ordinària<br />
es troben ocultes i<br />
aquesta activitat li possibilita<br />
practicar una vella afició <strong>de</strong> la<br />
humanitat: el simulacre, la possibilitat<br />
<strong>de</strong> jugar a ser altres persones,<br />
<strong>de</strong> viure altres vi<strong>de</strong>s, encara<br />
que sigui <strong>de</strong> forma passatgera.<br />
Però sobretot, qui comparteix<br />
amb altres persones el<br />
seu temps i espai gràcies a Internet<br />
sent que pot trencar el<br />
compromís amb els seus interlocutors<br />
<strong>de</strong> manera unilateral<br />
sense explicacions.<br />
Tot el que s’ha apuntat, excepte<br />
la incapacitat <strong>de</strong> no assumir<br />
compromisos, no és ni bo<br />
ni dolent. Llavors, per què sorgeixen<br />
els dubtes? Per què es<br />
temen conseqüències negatives<br />
en aquesta pràctica? Les persones<br />
que troben a Internet una<br />
fórmula més per sumar-la a les<br />
seves formes <strong>de</strong> relacionar-se<br />
amb el món faran <strong>de</strong> la xarxa<br />
un lloc on s’expressen feliços i<br />
sociables; on po<strong>de</strong>n aprendre,<br />
conversar i compartir sentiments,<br />
i<strong>de</strong>es i coneixements. Se<br />
serviran d’aquesta nova eina<br />
per fer-ne un instrument més en<br />
el seu <strong>de</strong>senvolupament personal<br />
i social. Al contrari, Internet<br />
pot convertir-se en un refugi i <strong>de</strong>spertar patologies<br />
ocultes o alimentar-les. És una eina que<br />
ofereix l’oportunitat <strong>de</strong> viure una irrealitat sense<br />
connexions coherents, i això és molt atractiu<br />
per a qui no se sent feliç amb ell mateix.<br />
També és un mitjà que possibilita fer mal i que<br />
exposa a sofrir-ne. L’alerta es dispara quan<br />
aquesta eina, que dóna llibertat, o que almenys<br />
ofereix la sensació <strong>de</strong> donar-ne, es converteix<br />
en una nova forma d’esclavitud <strong>de</strong> la qual la<br />
víctima, a més, no n’és conscient.<br />
Seguidament s’apunten algunes da<strong>de</strong>s per<br />
<strong>de</strong>tectar que hi ha massa <strong>de</strong>pendència:<br />
– Les hores lliures es <strong>de</strong>diquen <strong>de</strong> forma exclusiva<br />
a relacionar-se amb altres persones a<br />
través d’Internet i se’n nega la <strong>de</strong>pendència.<br />
– Es <strong>de</strong>scui<strong>de</strong>n els llaços anteriors d’amistat,<br />
o fins i tot es trenquen.<br />
– La persona afectada es mostra agressiva i<br />
irritable si no aconsegueix establir connexió.<br />
– Oculta informació sobre els amics «virtuals».<br />
Si alguna vegada n’ha parlat, <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> fer-ho.<br />
– Dedica moltes més hores a una conversa<br />
virtual <strong>de</strong>l que és capaç <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicar a una relació<br />
personal, fins i tot robant hores <strong>de</strong> son, treball<br />
o altres obligacions.<br />
La pregunta elemental sobre si tot això <strong>de</strong><br />
les relacions per Internet és bo o dolent no té<br />
més resposta que la <strong>de</strong> la percepció <strong>de</strong>ls resultats<br />
<strong>de</strong> la experiència: si navegar fa la persona<br />
més persona, més equilibrada, més feliç,<br />
més sociable, més culta, caldrà consi<strong>de</strong>rar que<br />
Internet és un instrument inapreciable <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament personal i social. Si, per contra,<br />
és el refugi <strong>de</strong> patologies ocultes, l’oportunitat<br />
per viure la irrealitat que manté l’individu<br />
sense connexions coherents o la possibilitat<br />
més fàcil <strong>de</strong> fer mal o <strong>de</strong> patir-ne, caldrà pensar<br />
que la persona que navega per la xarxa s’hi<br />
ha quedat «atrapada» i el que en principi podia<br />
ser una oportunitat <strong>de</strong> llibertat s’ha convertit en<br />
una forma més sofisticada d’esclavitud.<br />
MARTÍ FERRER<br />
(*) Psicòlegs clínics infanto-juvenils i d’adults.<br />
Heia Psicologia, col.laboradors <strong>de</strong><br />
Serveis Mèdics <strong>Girona</strong>, GEM Olot i Hospital<br />
<strong>de</strong> Figueres (www.heiapsicologia.com)
JOAN MIQUEL Oliver Músic d’Antònia Font i escriptor, publica «El misteri <strong>de</strong> l’amor»<br />
El compositor, lletrista i guitarrista <strong>de</strong>l grup mallorquí Antònia Font, Joan Miquel Oliver, que ja<br />
havia escrit poesia, s’estrena en la novel·la amb «El misteri <strong>de</strong> l’amor», un llibre sobre els sentiments<br />
i les diferències entre homes i dones, escrit amb prosa àgil, humorística i onírica.<br />
“La realitat és caòtica i<br />
avorrida i l’art l’adorna”<br />
S ense<br />
Antònia Font, Joan Miquel Oliver<br />
(Sóller, Mallorca, 1974) sembla més fràgil,<br />
accessible. Aterra tímid a la cita, una<br />
mica adormit, encara sedat per l’efecte dilluns.<br />
Parlar <strong>de</strong> la seva primera novel·la, El misteri <strong>de</strong><br />
l’amor (Empúries), li treu la mandra a l’instant.<br />
L’il·lusiona, i la seva cara, <strong>de</strong> tendències tacitur<br />
nes, s’il·lumina. El títol <strong>de</strong>l llibre suggereix<br />
una ambiciosa empresa. També literatura d’autoajuda.<br />
L’improvisat doctor amor s’ha atrevit a<br />
bussejar en l’entrellat d’estimar. Entre quotidianitats<br />
<strong>de</strong>lirants i reflexions metafísiques. «He<br />
pogut experimentar amb llibertat».<br />
Músic, poeta i ara novel·lista. Pateix vostè<br />
d’incontinència creativa? No és tant un problema<br />
d’incontinència com la necessitat que<br />
tinc <strong>de</strong> provar coses noves, <strong>de</strong> canviar els formats.<br />
Crec que les primeres obres sempre tenen<br />
molta gràcia.<br />
«Cercarem les harmonies i farem una cançó,<br />
que són pobres les i<strong>de</strong>es que alimenten<br />
el meu cor». Ho va escriure el Joan Miquel<br />
Oliver, poeta... Les i<strong>de</strong>es que alimenten el cor<br />
són sempre extraordinàries, molt riques. El difícil<br />
és saber-les convertir en alguna cosa que<br />
tingui interès. Per a mi crear significa treure la<br />
cosa més profunda que té un.<br />
Gràcies a vostè, un pot imaginar-se poeta<br />
mentre frega els plats o estén la bugada. En<br />
quina mesura el que és quotidià amaga versos?<br />
Es té la i<strong>de</strong>a que l’art és una cosa sublim<br />
quan no és res més que una visió artificial <strong>de</strong>l<br />
món. En el meu cas, <strong>de</strong> la vida quotidiana. Les<br />
motivacions artístiques són arreu. La realitat és<br />
caòtica i avorrida i l’art l’adorna en un format<br />
<strong>de</strong>terminat, la fa divertida, racional i perfecta.<br />
La contraportada anuncia una «novel·la<br />
pop». Li molesta l’encasellament? No, perquè<br />
entenc el pop com un art contrari a les minories,<br />
als il·luminats. També és una qüestió <strong>de</strong><br />
generació. La meva va créixer influenciada per<br />
unes coor<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s molt simples, com la televisió<br />
infantil <strong>de</strong>ls anys vuitanta o la tecnologia<br />
aplicada al moviment <strong>de</strong> les joguines. Els llibres<br />
ara ens toca escriure’ls a nosaltres.<br />
L’editorial adverteix abans <strong>de</strong> començar:<br />
«Algunes <strong>de</strong> les normes ortotipogràfiques<br />
i incorreccions lèxiques adopta<strong>de</strong>s escapen<br />
a les normes d’estil <strong>de</strong> la col·lecció». És<br />
el meu primer llibre i volia <strong>de</strong>ixar clara la meva<br />
teoria estètica. En aquest sentit no hagués accep<br />
tat haver-me <strong>de</strong> sotmetre. Ja <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l primer<br />
capítol –sense majúscules, gairebé sense punts,<br />
<strong>de</strong> ritme caòtic– faig una <strong>de</strong>claració d’estil. De<br />
la mateixa manera que és present en la primera<br />
cançó <strong>de</strong>l primer treball d’Antònia Font.<br />
El títol, ambiciós, suggereix un manual<br />
d’autoajuda. Ho és en certa manera o només<br />
amaga novel·lats retrats quotidians?<br />
He improvisat força, amb total llibertat, però el<br />
llibre té un punt important <strong>de</strong> reflexió metafísica.<br />
Amaga tota una tesi sobre l’amor com a<br />
sentiment or<strong>de</strong>nador <strong>de</strong>l cosmos. Escriure’l ha<br />
estat un exercici <strong>de</strong> reflexió contínua per trobar<br />
respostes.<br />
I...? He arribat a la conclusió que en l’amor tots<br />
TEXT: CARLES MULET FOTOGRAFIA: LORENZO<br />
som molt iguals, que els patrons es repeteixen.<br />
L’amor, segons un diccionari: «Sentiment<br />
intens <strong>de</strong> l’ésser humà que, partint <strong>de</strong> la<br />
seva pròpia insuficiència, necessita i busca<br />
la trobada i unió amb un altre ésser». És<br />
bona? És una <strong>de</strong>finició molt aristotèlica, en la<br />
línia que <strong>de</strong>scrivia la necessitat amorosa <strong>de</strong>ls<br />
planetes a l’hora <strong>de</strong> moure’s. En aquest sentit,<br />
si consi<strong>de</strong>rem que les persones som microcosmos,<br />
sí que em sembla bona.<br />
Primera pàgina, un aeroport. Ella <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix<br />
anar-se’n. I ell ho accepta, escudant-se en<br />
què l’amor, una hormona, tard o d’hora es<br />
dilueix en sang. Després, a casa, la simple<br />
visió d’unes sabatilles d’ella el tortura. L’amor<br />
ho unta tot? Un s’enamora d’un sistema<br />
atòmic, d’un sac d’àtoms que té vida, criteri i<br />
in<strong>de</strong>pendència. La seva sola presència és suficient<br />
per impregnar la vida quotidiana.<br />
Poc <strong>de</strong>sprés ella l’escriu. Dos anys a Xile li<br />
semblen massa. Tornaré i tindrem un fill.<br />
En la mateixa carta, l’imagina al llit amb<br />
una altra, ho dóna per segur, i acaba engegant-lo.<br />
És una típica enrabiada <strong>de</strong> gelosia. El<br />
llibre és ple d’estereotips, <strong>de</strong> tòpics que, com<br />
passa en realitat, continuen aquí. Encara que<br />
més sofisticats.<br />
Hi ha diferències entre home i dona? És el<br />
tema principal <strong>de</strong>l llibre. I sí, n’hi ha. Si no, quin<br />
sentit tindria parlar d’homes i dones? Reconec<br />
que m’ha costat ser objectiu, perquè estic eclipsat<br />
pels meus prejudicis <strong>de</strong> gènere. Per això he<br />
jugat amb els punts <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>ls personatges,<br />
intercanviant els seus rols en <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s situacions.<br />
Com quan a una dona li trasplanten un cervell<br />
masculí i mor per sobredosi <strong>de</strong> pensaments<br />
obscens... Per exemple.<br />
Per cert, com està vostè d’amor propi? Crec<br />
que tot artista necessita <strong>de</strong>mostrar-se a si mateix<br />
que és capaç <strong>de</strong> fer el que es proposa.<br />
Aquesta és la seva motivació.<br />
Entrevista<br />
9 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
“<br />
Un s’enamora<br />
d’un sistema<br />
atòmic, d’un<br />
sac d’àtoms<br />
que té vida,<br />
criteri i<br />
in<strong>de</strong>pendèn -<br />
cia. La seva<br />
sola presència<br />
és suficient<br />
per impregnar<br />
la vida<br />
quotidiana.<br />
“
Establiments<br />
antics<br />
10 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
Història<br />
El taller <strong>de</strong> fusteria<br />
va tenir els<br />
seus orígens a<br />
Parlavà durant<br />
els primers anys<br />
<strong>de</strong>l segle passat.<br />
Va ser el primer<br />
<strong>de</strong>l poble i,<br />
a més, Joaquim<br />
Ribas feia els<br />
taüts i enterrava<br />
els morts. Treballava<br />
a mà,<br />
anant casa per<br />
casa, però l’any<br />
1948 ja va comprar<br />
la primera<br />
màquina elèctrica.<br />
L’any 1976<br />
va muntar la botiga<br />
<strong>de</strong> mobles,<br />
però sense <strong>de</strong>ixar<br />
la fusteria ni<br />
la clientela <strong>de</strong><br />
l’Estartit.<br />
Origen<br />
1911.<br />
Fundador<br />
Joaquim Ribas<br />
i Vidal.<br />
Propietari<br />
actual<br />
Josep Ribas<br />
i Bonet.<br />
Treballadors<br />
Quatre.<br />
Activitat<br />
Venda <strong>de</strong> mobles<br />
<strong>de</strong> fàbrica i<br />
treballs <strong>de</strong> fusteria.<br />
A principis<br />
<strong>de</strong>l segle passat a Parlavà no hi<br />
havia cap fusteria. Va ser Joaquim Ribas<br />
i Vidal, nascut a Serra <strong>de</strong> Daró qui, l’any<br />
1911, es va instal·lar al poble, i va obrir un petit<br />
taller. Feia portes, finestres, porticons, reparava<br />
mobles a domicili i altres coses; també es<br />
<strong>de</strong>dicava a construir taüts i a enterrar els morts.<br />
Per fer les reparacions o prendre les mi<strong>de</strong>s, Joaquim<br />
Ribas i Vidal –l’únic fuster <strong>de</strong> Parlavà–,<br />
anava a peu fins als pobles propers o als veïnats.<br />
Portava un regle i un cabàs amb algunes<br />
eines. Quan les portes, les finestres o els mobles<br />
estaven ja fets, els clients els anaven a buscar<br />
amb un carro i un cavall al taller <strong>de</strong>l fuster,<br />
i aquest, <strong>de</strong>sprés, els col·locava al seu lloc.<br />
Durant la Guerra Civil va continuar treballant<br />
i mai no va faltar el menjar a la família. Intercanviava<br />
el seu esforç personal per aliments i<br />
així podia obtenir farina, ous, oli, sucre i altres<br />
aliments. Fins llavors, totes les feines <strong>de</strong> la fusteria<br />
s’havien fet manualment, però entre els<br />
anys 1948 i 1949, Joaquim Ribas va comprar<br />
una màquina elèctrica, marca Universal i ja es<br />
va començar a treballar mecànicament, encara<br />
que bona part <strong>de</strong> la feina es continuava fent <strong>de</strong><br />
manera artesanal.<br />
EL TURISME I ELS MOBLES<br />
Joaquim Ribas va morir l’any 1950 i es va fer<br />
càrrec <strong>de</strong> la petita empresa el seu fill, Joan Ribas<br />
i Roca, que va conservar la mateixa clientela<br />
i la mateixa manera <strong>de</strong> treballar. En aquells<br />
anys no hi havia massa feina i, per això, a l’estiu,<br />
Joan Ribas anava unes setmanes a segar i<br />
batre per aconseguir uns ingressos extra.<br />
L’any 1965 el turisme ja arribava gairebé massivament<br />
a l’Estartit i va iniciar-se una etapa <strong>de</strong><br />
molta feina. Joan Ribas, al marge <strong>de</strong> les seves<br />
tasques a la seva fusteria, que a Parlavà eren<br />
poques, anava a fer hores extres per compte<br />
d’un altre fuster perquè era un professional<br />
molt apreciat. Feia el recoregut <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Parlavà<br />
a l’Estartit amb una moto <strong>de</strong> la marca Vespa,<br />
que també utilitzava per <strong>de</strong>splaçar-se i fer reparacions<br />
casa per casa.<br />
A començaments <strong>de</strong>ls anys setanta va plegar<br />
el fuster pel qual treballava Joan Ribas, no<br />
sense abans haver-li traspassat la seva cliente-<br />
Mobles Ribas Parlavà<br />
Durant molts anys va ser una fusteria centrada en Palavà i els<br />
seus voltants, però amb l’arribada <strong>de</strong>l turisme va aconseguir<br />
molta clientela a l’Estartit i <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1976 ven mobles <strong>de</strong> fàbrica.<br />
TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU<br />
la. Aleshores és quan va aconseguir fer-se un<br />
nom entre els professionals <strong>de</strong>l ram. L’any 1976<br />
va muntar una botiga <strong>de</strong> mobles al costat mateix<br />
<strong>de</strong> la fusteria <strong>de</strong> Parlavà, però seguia atenent<br />
la clientela <strong>de</strong> l’Estartit. Estava casat amb<br />
Elvira Bonet Fontquerna, que treballava al ta-<br />
ller fent anar<br />
tota mena <strong>de</strong><br />
màquines.<br />
L’any 1976,<br />
amb 16 anys,<br />
va entrar a<br />
l’empresa el fill<br />
<strong>de</strong> Joan Ribas i<br />
Elvira Bonet,<br />
Josep Ribas i<br />
Bonet, fent les<br />
tasques clàssiques<br />
<strong>de</strong> fuster,<br />
excepte la <strong>de</strong><br />
construir taüts i<br />
enterrar els morts, que s’havia abandonat alguns<br />
anys enrere. Actualment a l’empresa s’hi<br />
alternen la venda <strong>de</strong> mobles <strong>de</strong> fàbrica i la construcció<br />
<strong>de</strong> mobiliari per a la hostaleria. Josep<br />
Ribas manté el taller obert, però la venda <strong>de</strong><br />
mobiliari prima sobre les tasques <strong>de</strong> fuster.
A ntoni<br />
Pitxot i Soler semblava voler seguir<br />
la tradició pictòrica familiar tan brillant,<br />
marcada pel seu oncle, el cèlebre<br />
Ramon Pichot, que va ser mentor <strong>de</strong> Dalí i amic<br />
<strong>de</strong> Casas, <strong>de</strong> Mir, <strong>de</strong> Nonell, <strong>de</strong> Picasso, a més<br />
d’haver acompanyat Rusiñol en el llegendari<br />
viatge a Andalusia.<br />
De bon començament admirava els expressionismes<br />
abrandats però ben aviat va prendre<br />
la pintura a partir <strong>de</strong>l seu oncle: un fauvisme<br />
tendre i matisat fins que es va sentir captivat<br />
per l’entorn, tan àrid i inhòspit, per l’estreta<br />
franja <strong>de</strong> roques i pedres que hi havia entre<br />
la casa i el mar. Per comprendre la pintura<br />
<strong>de</strong> Pitxot, cal anar a Cadaqués, enfilar-se<br />
fins el Cap <strong>de</strong> Creus i contemplar aquella immensitat<br />
àrida i corprenent.<br />
Disposava les pedres i les roques en un primer<br />
terme i les pintava o bé pedres i rocs omplien<br />
la composició perfilant una forma humana,<br />
el violoncel·lista que havia estat el seu<br />
pare. O bé el perfil d’una <strong>de</strong>terminada roca,<br />
un tros <strong>de</strong> pissarra erosionada pel vent i la mar,<br />
prenia forma d’un nu <strong>de</strong> dona, o bé les pedres<br />
semblaven volar entre els núvols en contrast<br />
amb la figura vertical i immòbil d’un xiprer. I<br />
més endavant, encara treia composicions en<br />
forma <strong>de</strong> puzzle, una imatge que tothom reconeixia:<br />
L’autorretrat, La gruta <strong>de</strong> la memòria...<br />
Recollia aquells rocs i pedres <strong>de</strong> formes capritxoses<br />
i les disposava a l’estudi <strong>de</strong> manera<br />
que formessin un escenari, un personatge, un<br />
paisatge, una pintura <strong>de</strong> Giorgione o <strong>de</strong> Goya.<br />
D’aquella disposició <strong>de</strong> les pedres en feia una<br />
pintura. Actualment treballa a partir <strong>de</strong> la Leocadia<br />
<strong>de</strong> Goya, és a dir, <strong>de</strong> la malenconia.<br />
Dalí, un amic dilecte, va confiar plenament<br />
en aquell jove, pintor <strong>de</strong> raça, i va saber veure<br />
que aquella pintura estranya a mig camí entre<br />
la realitat i el surrealisme corresponia perfectament<br />
a la «realitat meravellosa» d’André<br />
Breton. Va saber veure en aquella pintura tan<br />
original i estranya, tan arrelada al país, nascuda<br />
<strong>de</strong> la natura agrest i salvatge, una correspondència<br />
amb el seu mèto<strong>de</strong> crític-paranoic<br />
que propugnava l’associació crítica <strong>de</strong> fenòmens<br />
<strong>de</strong>lirants. Pitxot va ser l’únic artista amb<br />
sala pròpia al Teatre-Museu Dalí <strong>de</strong> Figueres.<br />
La crítica accepta difícilment l’originalitat i<br />
sempre busca antece<strong>de</strong>nts, un paral·lel amb<br />
Arcimboldo que fa més <strong>de</strong> quatre segles construïa<br />
retrats <strong>de</strong> personatges valent-se <strong>de</strong> fruits<br />
i hortalisses. No hi té res a veure, Arcimboldo<br />
composava una ficció i Antoni Pitxot es basa<br />
en la realitat més propera i autèntica. Segons<br />
les seves pròpies paraules, el seu paisatge és<br />
«rigorós, nítid, concret i <strong>de</strong>finit».<br />
Les associacions i les cites <strong>de</strong>ls mestres<br />
s’han anat succeint, cada cop més fantàstiques,<br />
més <strong>de</strong>lirants, fins arribar a fer d’Antoni Pitxot<br />
el pintor singular i únic, famós arreu <strong>de</strong>l món,<br />
que és avui.<br />
Antoni Pitxot<br />
Singular i molt arrelat al país, és l’únic artista amb sala pròpia al Teatre-Museu Dalí <strong>de</strong> Figueres.<br />
TEXT: MARIA LLUÏSA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREA FERRÉS<br />
Artistes <strong>de</strong><br />
l’Empordà<br />
11 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008
12 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
Agustí<br />
Ensesa<br />
Bonet<br />
Escola <strong>de</strong><br />
Tastavins<br />
<strong>de</strong>l Gironès<br />
El vi<br />
Oriol<br />
2007<br />
Medalla i Fulla d’Or al Concurs<br />
<strong>de</strong> Vins i Caves <strong>de</strong> Catalunya<br />
Girovi 2008. Vi negre jove <strong>de</strong> color<br />
roig brillant. Aroma primària<br />
que recorda les fruites vermelles<br />
madures. Aci<strong>de</strong>sa que li aporta<br />
frescor, amb una complexitat i persistència<br />
insospita<strong>de</strong>s en un vi<br />
jove. Elaborat amb Cabernet Sauvignon<br />
i Ull <strong>de</strong> Llebre, i també amb<br />
part <strong>de</strong> Garnatxa i Carinyena. És<br />
un vi per gaudir-ne fins i tot com<br />
a aperitiu, una mica fresc, i també<br />
amb arrossos i carns no massa<br />
condimenta<strong>de</strong>s.<br />
El celler elaborador: Vinyes <strong>de</strong>ls<br />
Aspres, ubicat a Cantallops, dins<br />
<strong>de</strong> la Denominació d’Origen Empordà,<br />
és un fruit més <strong>de</strong> la producció<br />
<strong>de</strong> vins <strong>de</strong> qualitat <strong>de</strong> la<br />
zona. Pertany a la raó social Joaquim<br />
Albertí, s.a., <strong>de</strong> Cantallops.<br />
Les altres truites<br />
Per a molta gent, mentre una truita <strong>de</strong> patates és<br />
un objecte gastronòmic valorat i estimat, una<br />
truita a la francesa és el que sopa algú que està <strong>de</strong>sganat<br />
o malalt. Aquesta segona truita també serveix<br />
per subratllar que algú no és, precisament, un gurmet;<br />
recor<strong>de</strong>m que es <strong>de</strong>ia d’Adolfo Suárez, com es<br />
diu <strong>de</strong> Bill Gates, per recalcar la seva escassa afició<br />
als plaers <strong>de</strong> la taula, que s’alimenten «<strong>de</strong> truites<br />
franceses»...<br />
I, malgrat això... Hi ha truites franceses que valen<br />
la pena; és clar que la condició sine qua non<br />
perquè això passi és que estiguin ben fetes, cosa o<br />
operació que sembla d’allò més senzilla, però que<br />
té més complicacions <strong>de</strong> les que un podria imaginar-se.<br />
Aquesta imatge que té la truita francesa ha<br />
fet que avui la consi<strong>de</strong>rem un menjar individual;<br />
fem truites <strong>de</strong> dos ous, fins i tot d’un, però en els<br />
vells textos <strong>de</strong> cuina veuran vostès truites franceses<br />
<strong>de</strong> vuit, <strong>de</strong>u o dotze ous; es tracta <strong>de</strong> truites<br />
col·lectives, que es reparteixen a la taula.<br />
Però si la truita francesa «al natural», que ha <strong>de</strong> ser<br />
sempre sucosa al seu interior i d’un preciós groc<br />
gens torrat al seu exterior, ens recorda inapetències<br />
o malalties, la cosa canvia quan aquesta truita, a<br />
més d’ous, porta altres ingredients. Quins? Doncs...<br />
la llista és pràcticament infinita, gairebé omnicomprensiva:<br />
hi ha truites <strong>de</strong> gairebé qualsevol cosa.<br />
L’altre dia, els meus bons amics Rafael García Santos<br />
i Pepa Fernán<strong>de</strong>z parlaven <strong>de</strong> truites a RNE, i<br />
ella <strong>de</strong>ia que no s’imaginava una truita <strong>de</strong> foie-gras;<br />
Rafa vaticinava: «ja es farà». Bé: ja es fa. Aquella mateixa<br />
tarda vaig trobar una recepta <strong>de</strong> truita <strong>de</strong> foiegras...<br />
al Larousse Gastronomique.<br />
Abans <strong>de</strong> continuar endavant, caldrà dir que els<br />
textos culinaris distingeixen entre les truites «amb<br />
guarnició» i les truites «amb farcit». Per truita «amb<br />
guarnició» s’entén aquella en la qual els ingredients<br />
es barregen amb els ous en el moment <strong>de</strong> batre’ls,<br />
o just immediatament <strong>de</strong>sprés; en qualsevol cas,<br />
abans d’anar a la paella; la truita «amb farcit», en<br />
canvi, és la que rep aquests ingredients quan ja és<br />
El Pedregal és un innovador restaurant situat en ple centre històric <strong>de</strong>l Barri Vell<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, a prop <strong>de</strong> l’església <strong>de</strong> Sant Fèlix.<br />
Iris Rojas i Joan Muñoz ens obren les portes d’aquest íntim i acollidor racó, en<br />
els espais interiors <strong>de</strong>l qual es viu una barreja <strong>de</strong> peces <strong>de</strong>l passat amb la màgia<br />
<strong>de</strong> tocs avanguardistes que marca la <strong>de</strong>coració.<br />
El xef, Josep López Gausa, ens proposa una acurada cuina mediterrània, <strong>de</strong> sabors<br />
i textures diferents, elaborada amb productes frescos <strong>de</strong>l mercat, i productes<br />
<strong>de</strong> collita pròpia, com l’oli.<br />
El bacalalà, cuinat i elaborat en diferents formes (amb formatge d’Idiazabal, amb<br />
ceba confitada...) és un <strong>de</strong>ls plats recomanats, adient per a paladars exigents.<br />
I per acompanyar aquests exquisits menjars, un magnífic celler <strong>de</strong> vins i caves,<br />
seleccionats pel sommelier <strong>de</strong>l restaurant.<br />
Cal <strong>de</strong>stacar el magnífic menú diari, a 15 euros.<br />
El Pedregal, innovació gastronòmica en un marc incomparable per gaudir <strong>de</strong><br />
moments entranyables.<br />
CAIUS APICIUS GASTRòNOM<br />
a mig quallar a la paella, abans <strong>de</strong> tancar-la. Durant<br />
molt temps, el millor exemple <strong>de</strong> les primeres va<br />
ser l’anomenada «truita a les fines herbes», que era<br />
un plat fins i tot elegant, <strong>de</strong> bon to. És ben senzill:<br />
consisteix a afegir al batut d’ous julivert, cebollí i<br />
estragó, tot això fresc i tallat a tisora, i procedir <strong>de</strong>sprés<br />
a fer la truita, a la francesa, a la paella. La proporció<br />
indicada és <strong>de</strong> tres cullera<strong>de</strong>s d’herbes pica<strong>de</strong>s<br />
per a vuit ous, és a dir, per a una truita «col·lectiva».<br />
UNA TRUITA «DE FARCIT»<br />
La truita <strong>de</strong> foie-gras que vaig trobar és, en canvi,<br />
una truita «<strong>de</strong> farcit», ja que el farcit, i disculpin la<br />
redundància, s’incorpora quan la truita ja està gairebé<br />
feta. Aquí va la recepta, signada per André Daguin,<br />
a qui s’atribueix ni més ni menys que la creació<br />
<strong>de</strong>l maigret d’ànec, el 1964, a l’Hôtel <strong>de</strong> France,<br />
d’Auch, no molt lluny <strong>de</strong> Toulouse:<br />
Tallin 200 grams <strong>de</strong> foie-gras d’oca mi-cuit en<br />
daus <strong>de</strong> mig centímetre <strong>de</strong> banda. Posin-los en un<br />
plat fondo fregat amb all, escampin pebre acabat<br />
<strong>de</strong> moldre i remoguin perquè s’adhereixi al foiegras.<br />
Batin lleugerament, però per separat, les clares<br />
i els rovells <strong>de</strong> nou ous, insistint una mica més<br />
en les clares. Escalfin mantega a la paella, vessin els<br />
ous, ja reunits els seus dos components, i agitin la<br />
paella mitjançant petites sacseja<strong>de</strong>s. Quan els ous<br />
comencin a quallar, incorporin els daus <strong>de</strong> foie-gras,<br />
tanquin la truita, daurin-la pels dos costats i aboquin-la<br />
en una plata calenta lleugerament untada<br />
<strong>de</strong> mantega. Es tracta, com veuen, d’una altra truita<br />
«col·lectiva».<br />
Hi ha moltes coses sobre les truites que ignorem;<br />
no sabem ni quan ni on es va fer, probablement per<br />
acci<strong>de</strong>nt, la primera truita; tampoc per què anomenem<br />
«francesa» a la truita oblonga, encara que<br />
no faltin teories, algunes sense massa sentit. L’únic<br />
que sabem amb total seguretat és que per fer una<br />
truita –una truita honrada, s’entén– el primer que<br />
cal fer és... trencar els ous.<br />
Restaurant El Pedregal, art gastronòmic al cor <strong>de</strong>l Barri Vell <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
C/ Pou Rodó, 22 - <strong>Tel</strong>. 972 20 19 54 - GIRONA
On menjar una sopa?<br />
E n<br />
La restauració mo<strong>de</strong>rna està <strong>de</strong>ixant <strong>de</strong> costat a Catalunya sopes, brous i escu<strong>de</strong>lles.<br />
Quim Monzó escrivia que al País Basc,<br />
a tots els restaurants, pots trobar-hi sempre<br />
algun reconfortant plat <strong>de</strong> sopa. Per<br />
vergonya <strong>de</strong> la restauració «d’autor» i no d’autor<br />
catalana, postadrianesca, versallesca i<br />
postmo<strong>de</strong>rna, les sopes, escu<strong>de</strong>lles i els brous,<br />
pràcticament, han <strong>de</strong>saparegut –parlem en general,<br />
és clar–. I a vega<strong>de</strong>s, amb tant cuiner no<br />
format en les bases <strong>de</strong> la cuina catalana, ens<br />
fan unes pseudoescu<strong>de</strong>lles que semblen forasteres<br />
«sopas» sense suc ni bruc, i estranyes<br />
sopes <strong>de</strong> peix sense la saviesa tradicional. De<br />
fet fins i tot la parula «escu<strong>de</strong>lla» –que a Cataluny<br />
i a Mallorca <strong>de</strong>fineix una sopa específica–,<br />
està <strong>de</strong>sapareixent: als culebrons <strong>de</strong> TV3<br />
es parla <strong>de</strong> «sopa <strong>de</strong> Nadal» o «sopa <strong>de</strong> gàlets».<br />
Haurem d’anar també a Portugal, país <strong>de</strong> bon<br />
paladar i on les sopes i brous no hi manquen<br />
mai: la substanciosa sopa <strong>de</strong> «cocido», l’agradable<br />
«caldo ver<strong>de</strong>», amb juliana <strong>de</strong> col, la «sopa<br />
alentejana», amb pa, un ou i la sorprenent presència<br />
<strong>de</strong> celiandre fresc –un sopa que, sempre<br />
que puc, em preparo a casa–.<br />
Un nom popular amb variants: bacallà a<br />
la «randi», «brandi», amb l’afegit <strong>de</strong><br />
«colleoni», «colioni», noms emparentats<br />
amb el <strong>de</strong> la brandada i amb un suposat<br />
origen italià (?), referent al car<strong>de</strong>nal <strong>de</strong>l<br />
Renaixement Giovannni Colonna (llavors la<br />
recepta seria «a la grandi Colonni»). Elucubracions<br />
més o menys fantàstiques, però el<br />
que és cert és que la recepta, amb diverses<br />
variants, ha existit al Maresme i altres comarques.<br />
Receptes similars existeixen a Occitània,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la mateixa brandada fins al<br />
bacallà amb puré <strong>de</strong> patates <strong>de</strong>l Perigord.<br />
Per als pescadors <strong>de</strong> Castelló <strong>de</strong> la Plana,<br />
una recepta similar es diu «sacsacollons».<br />
En tots els casos és un plat en què cal «suc<br />
<strong>de</strong> munyeca» i que, amb la confecció, normalment<br />
feta pels homes, a aquests se’ls<br />
«branda» el batall. A les costes <strong>de</strong> la Ligúria,<br />
a Itàlia, hi ha un plat similar, que també<br />
Una altra sopa popular a Portugal, és la «canja<br />
<strong>de</strong> galinha» o brou <strong>de</strong> gallina (aquí en diríem,<br />
per influència «avecrem», pollastre). Com<br />
és freqüent en la cuina d’aquest país –i a tota<br />
la Mediterrània, <strong>de</strong> Turquia als Balcans, passant<br />
per Catalunya i Itàlia–, es completa amb<br />
arròs, ingredient que també a Catalunya i al<br />
País Valencià s’afegeix als brous.<br />
Aquesta reconfortant «canja» (nom que ve<br />
<strong>de</strong>l malai, i que vol dir, justament, sopa amb<br />
arròs, que fins i tot es troba envasada en pot<br />
<strong>de</strong> llauna) és sovint enriquida amb trossos <strong>de</strong><br />
pit o <strong>de</strong> menuts i ens recorda la també exquisida<br />
«sopa coberta» valenciana que, per <strong>de</strong>sgràcia,<br />
ara també es troba poc als restaurants.<br />
SOPES A LA MCDONALD’S<br />
En canvi, no solament a França, sinó també a<br />
Grècia i Turquia, i , com hem dit, a Portugal,<br />
són sopallers. En aquest país fins i tot la McDonalds<br />
ha hagut d’introduir sopes en els seus<br />
menús, i hi ha una ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> menjar ràpida<br />
anomenada Loja das sopas.<br />
Ingredients<br />
● 2 trossos <strong>de</strong><br />
bacallà (millor <strong>de</strong>l<br />
morro).<br />
● 1 ceba.<br />
La recepta<br />
fa referència al moviment <strong>de</strong> «coglioni». I a<br />
la Manxa, Espanya, d’unes patates aixafa<strong>de</strong>s<br />
amb bacallà en diuen «Atascaburrras».<br />
Tot és qüestió <strong>de</strong> gustos.<br />
Elaboració<br />
Feu bullir les patates, el bacallà i la fulla <strong>de</strong><br />
llorer. Escorreu-ho i poseu-ho en una cassola<br />
a foc ben baix. Feu-ne <strong>de</strong>sprés un puré,<br />
remenant sempre en la mateixa direció, com<br />
si es fes un allioli. Hi incorporareu l’allioli i<br />
continueu remenant, fins que quedi tot ben<br />
lligat.<br />
I on, a la conurbació barcelonina, po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>gustar<br />
l’extraordinària «escu<strong>de</strong>lla barrejada»? O,<br />
simplement, una minimalista sopa escaldada,<br />
una perfumada sopa <strong>de</strong> farigola, o <strong>de</strong> menta,<br />
tan similar a la ibèrica sopa d’all, al <strong>de</strong>liciós i<br />
estival oliaigo menorquí o a la ja esmentada<br />
sopa alentejana? O una sopa <strong>de</strong> peix que no<br />
sigui feta amb aquesta mena <strong>de</strong> pinso amb què<br />
molts restaurants la fan, i tenen la barra <strong>de</strong> dirne<br />
«crema <strong>de</strong> mariscs»? La sopa <strong>de</strong> peix <strong>de</strong>ls<br />
pescadors –amb pa, és clar– que va fer plorar<br />
Josep Pla, tot tornant d’un llarg viatge, un cop<br />
la va a tornar a tastar en un restaurant, rememorant<br />
els sabors familiars, tal com ho explicava<br />
Néstor Lujan, que hi era present i ho va<br />
contar. Pla es lamentava <strong>de</strong> la pèrdua <strong>de</strong> les sopes,<br />
i afegia que menjar sopes és propi <strong>de</strong> països<br />
civilitzats gastronòmicament, com França.<br />
O la sopa d’all que Dalí, a punt <strong>de</strong> morir, va<br />
<strong>de</strong>manar com a gairebé darrer plat a la Torre<br />
Galatea, alimentat amb una sonda i amb l’amorosa<br />
preparació <strong>de</strong>l cuiner <strong>de</strong>l «Motel», Jaume<br />
Subirós.<br />
Bacallà a la «grandi colloni»<br />
● 1 quilo <strong>de</strong> patates.<br />
● 1 morter d’allioli.<br />
● Llorer (opcional).<br />
Notes<br />
N’hi ha versions en què no es fa puré <strong>de</strong>ls ingredients,<br />
constituint el clàssic bacallà amb<br />
patates no solament propi <strong>de</strong>l Maresme, sinó<br />
d’arreu <strong>de</strong> Catalunya.<br />
– Hi havia qui l’allioli el feia només amb rovells<br />
d’ou i oli, és a dir, fent una maonesa.<br />
D’altres només hi posen dos rovells d’ou i un<br />
bon raig d’oli, sense emulsionar. Es pot perfumar<br />
amb un pols <strong>de</strong> pebre blanc.<br />
– Pel que fa a la brandada clàssica –un plat<br />
<strong>de</strong> Provença i el Llenguadoc, però introduït<br />
a Calaunya, segons he pogut comprovar en<br />
algun receptari antic, com a mínim <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
segle XVIII («bacallà a la provençal»)–, és<br />
també un puré <strong>de</strong> bacallà amb l’afegit d’all,<br />
llet i oli, per ajudar a emulsionar. La presència<br />
<strong>de</strong> patata aixafada és posterior, i la crema<br />
<strong>de</strong> llet és una aportació mo<strong>de</strong>rna, una<br />
mica espúria.<br />
D<strong>de</strong>G<br />
Gastronomia<br />
13 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
Jaume<br />
Fàbrega<br />
«Bona Vida»<br />
http://blocs.mes -<br />
vilaweb.cat/jau -<br />
mefabrega
Col.leccionisme<br />
14 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
Xavier<br />
Romero<br />
D iumenge<br />
Campionat català<br />
Representants <strong>de</strong> societats <strong>de</strong> tot Catalunya han participat a Tor<strong>de</strong>ra en la V Exposició Filatèlica.<br />
es va clausurar a Tor<strong>de</strong>ra la cinquena<br />
trobada competitiva <strong>de</strong> les societats<br />
fe<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Principat <strong>de</strong> Catalunya,<br />
sota els auspicis <strong>de</strong> la Fecafil. Durant tots<br />
els dies <strong>de</strong> la Setmana Santa, al nou pavelló poliesportiu<br />
<strong>de</strong> la localitat barcelonina, s’han pogut<br />
contemplar 410 vitrines, que representaven<br />
el 54% <strong>de</strong>l total d’entitats fe<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s catalanes.<br />
Amb la col·laboració <strong>de</strong> l’Ajuntament <strong>de</strong> Tor<strong>de</strong>ra,<br />
població on ja es va fer la primera edició,<br />
la <strong>de</strong> l’any 1985 –dues s’han celebrat a la<br />
ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>–, i l’organització <strong>de</strong>l Club Filatèlic,<br />
el nivell d’aquesta nova cita ha estat <strong>de</strong><br />
primera; amb molt bona qualitat <strong>de</strong>l material<br />
exposat i el suport <strong>de</strong> dos segells <strong>de</strong> correus<br />
personalitzats –<strong>de</strong>dicats al pont <strong>de</strong> ferro, i al<br />
nucli antic <strong>de</strong> la vila–, i dos matasegells especials.<br />
El dia <strong>de</strong> la inauguració, el presi<strong>de</strong>nt, Joan<br />
Isern, va entregar les primeres medalles d’or<br />
<strong>de</strong>l club Tor<strong>de</strong>ra a l’alcal<strong>de</strong>, Joan Carles Garcia,<br />
i al presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la fe<strong>de</strong>ració catalana, Enric<br />
Mons, que en els seus respectius discursos<br />
van <strong>de</strong>stacar el fet cultural d’aquesta afició pels<br />
segells <strong>de</strong> correus i tot el que els envolta. Com<br />
a comissaris regionals han treballat Antoni Jiménez<br />
Maqueda, per <strong>Girona</strong> i Lleida; Joan F.<br />
Molina, per <strong>Barcelona</strong>; i Vicente Pastor, per Tarragona.<br />
Pel que fa als jurats, els integraven Josep<br />
Amorós, Jordi Camp<strong>de</strong>rrós, Joan F. Molina,<br />
Antoni Moreno, i Antoni Jiménez, aquests<br />
dos últims, presi<strong>de</strong>nt i secretari respectivament,<br />
<strong>de</strong> la Societat Filatèlica Gironina. Sofigi precisament<br />
va rebre una placa <strong>de</strong> reconeixement<br />
per haver estat l’entitat que més expositors ha<br />
aportat, <strong>de</strong> les 21 associacions participants, entre<br />
les que n’hi havia d’altres <strong>de</strong> les comarques<br />
gironines: Figueres, Ripoll, Sant Feliu <strong>de</strong> Guíxols<br />
i Torroella <strong>de</strong> Montgrí.<br />
D’entre les distincions, les medalles guanya -<br />
<strong>de</strong>s en competició, cal esmentar els ors obtinguts<br />
per Xavier Andreu, Julián Maroto, Jesús<br />
Cercadillo i Francisco Sánchez. Amb categoria<br />
<strong>de</strong> vermell, Enric Cardoner, J.P. Dekker, Josep<br />
Viñals, Pere Subirà, Joan Mach, Emili Vila, Joaquim<br />
Rosa, Lidia Bronsoms i Josep Morraja.<br />
Altres participants, Carme Font, Josep Costa, i<br />
els infantils Adrià Casanovas, Isaac Bordas, Carla<br />
Maroto, Marc Campon i Gerard Casanovas.<br />
Antoni Jiménez i Antoni Moreno, en formar part<br />
<strong>de</strong>l jurat, han hagut <strong>de</strong> participar en la classe<br />
oficial, no competitiva, amb les seves col·leccions,<br />
«Forces i cossos <strong>de</strong> seguretat» i «Mitologia<br />
clàssica». Pel que fa a la dis ciplina <strong>de</strong> Literatura<br />
Filatèlica, aquest cronis ta ha obtingut<br />
medalla d’or, per la pàgina <strong>de</strong> Col·leccionisme<br />
<strong>de</strong>l Dominical <strong>de</strong>l <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Com a anècdota,<br />
cal recordar que en la primera exposició<br />
catalana, Tor<strong>de</strong>ra’85, ja vam obtenir el Gran<br />
Premi <strong>de</strong> la secció, amb felicitació <strong>de</strong>l jurat. Per<br />
cloure la relació <strong>de</strong> guardonats, i tot i no ser<br />
gironí, cal esmentar el gran premi <strong>de</strong> l’exposició,<br />
Esteve Doménech, amb el seu treball «Els<br />
exèrcits francesos a Espanya, 1646/1814».<br />
«UNA VALUOSA APORTACIÓ»<br />
En la seva salutació als participants en la<br />
trobada, el presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Parlament <strong>de</strong> Catalunya,<br />
Ernest Benach, <strong>de</strong>ia que «a Catalunya, la<br />
filatèlia és una activitat força arrelada que no<br />
només representa una valuosa aportació a la<br />
nostra cultura i a la nostra història, sinó que<br />
contribueix també a enfortir valors importants<br />
per a la nostra nació, com po<strong>de</strong>n ser el rigor i<br />
la constància que exigeix la seva pràctica. D’altra<br />
banda, conèixer la filatèlia és reconèixer i<br />
entendre que en la diferència, en els matisos i<br />
en els <strong>de</strong>talls hi ha un valor afegit. Penso que,<br />
si aquesta saviesa filatèlica<br />
es pogués traslladar a d’altres<br />
àmbits, molts <strong>de</strong>ls canvis<br />
socials i polítics <strong>de</strong>ls<br />
nostres temps serien assumits<br />
amb molta menys<br />
conflictivitat. La pluralitat<br />
és riquesa, i són els projectes<br />
comuns que s’impulsen<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l respecte a<br />
la pròpia i<strong>de</strong>ntitat els que<br />
tenen futur en el món <strong>de</strong>l<br />
segle XXI. La Fe<strong>de</strong>ració Catalana<br />
<strong>de</strong> Societats<br />
Filatèliques i les més <strong>de</strong><br />
quaranta entitats diferents<br />
que la componen porten a<br />
terme una tasca que mereix<br />
suport i reconeixement».<br />
Les paraules <strong>de</strong> Benach<br />
es convertien així en un reconeixement<br />
merescut per<br />
a tots els competidors, per<br />
la seva <strong>de</strong>dicació i estudi,<br />
precisament en uns moments<br />
en els quals la filatèlia<br />
continua sense remuntar<br />
el vol i recuperar el<br />
pols que tenia <strong>de</strong> fa uns<br />
anys.
Ser feliç per estar sa<br />
L es<br />
Diversos estudis confirmen que el control <strong>de</strong>l mal caràcter millora la salut cardiovascular.<br />
persones optimistes i felices presenten<br />
nivells més baixos <strong>de</strong> l’anomenada hormona<br />
<strong>de</strong> l’estrès, que en quantitats eleva<strong>de</strong>s<br />
pot afavorir la hipertensió, l’acumulació <strong>de</strong><br />
greix a l’abdomen i disminuir les <strong>de</strong>fenses. És<br />
la conclusió més cridanera d’un treball fet a l’University<br />
College London, en el que van participar<br />
més <strong>de</strong> 3.000 individus. Es va comprovar,<br />
per exemple, que les dones que van mostrar<br />
emocions més positives tenien els menors nivells<br />
<strong>de</strong> dues proteïnes que avisen que al cos<br />
s’ha produït una inflamació general, un proble -<br />
ma que contribuiria, amb el temps, al <strong>de</strong>senvolupament<br />
<strong>de</strong> malalties cardíaques o càncer.<br />
No és la primera vegada que s’arriba a aquesta<br />
conclusió. Ja hi ha diverses investigacions<br />
que <strong>de</strong>mostren que les persones més felices<br />
ten<strong>de</strong>ixen a tenir millor salut que les que viuen<br />
situacions prologa<strong>de</strong>s d’estrès o conductes pessimistes<br />
o hostils. La pregunta que es pot plantejar<br />
és si estan més sans perquè són feliços o<br />
si són feliços perquè estan més sans. La realitat<br />
sembla <strong>de</strong>mostrar que és l’optimisme el que<br />
crea la salut per ell mateix i que a més aquest<br />
estat d’ànim facilita un estil <strong>de</strong> vida més saludable.<br />
D’altra banda, el mesurament d’aquestes<br />
proteïnes en sang sí sembla <strong>de</strong>mostrar que<br />
és l’optimisme el que facilita la salut, o –com<br />
conclou l’estudi britànic– les emocions positives<br />
estan associa<strong>de</strong>s amb respostes biològiques<br />
que protegeixen la salut <strong>de</strong> l’individu.<br />
És una dada més que ve a corroborar que tenir<br />
mal caràcter és un risc no només per al cor,<br />
sinó també per al cervell. Està <strong>de</strong>mostrat que<br />
el caràcter influeix en la salut. Però és que s’arriba<br />
ja a consi<strong>de</strong>rar que el mal geni és un autèntic<br />
risc. Hi ha un estudi realitzat ni més ni<br />
menys que sobre 14.000 subjectes adults que<br />
indica que els que ten<strong>de</strong>ixen a enfadar-se amb<br />
més facilitat també tenen un major perill <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar<br />
un infart cerebral, encara que no<br />
tinguin altres factors <strong>de</strong> risc.<br />
D’altra banda, no és nova la relació entre la<br />
personalitat agressiva i el risc d’infart <strong>de</strong> miocardi.<br />
Es pot <strong>de</strong>duir llavors que el mal caràcter<br />
és un problema sanitari d’importància i que inci<strong>de</strong>ix<br />
<strong>de</strong> manera directa en dos <strong>de</strong>ls acci<strong>de</strong>nts<br />
vasculars més greus: l’ictus cerebral i l’infart.<br />
MÉS RISC<br />
De l’estudi <strong>de</strong>ls 14.000 adults, que tenien entre<br />
48 i 67 anys, es van extreure da<strong>de</strong>s confessa<strong>de</strong>s<br />
per ells mateixos sobre la seva personalitat.<br />
Després es va establir un seguiment durant<br />
vuit anys. I la primera conclusió va ser que enfadar-se<br />
amb ell mateix es podia relacionar amb<br />
un lleuger augment <strong>de</strong>l risc <strong>de</strong> l’acci<strong>de</strong>nt cerebral.<br />
Però quan a més se sumava el mal caràcter,<br />
el risc es multiplicava per 3 en relació als<br />
que es podien consi<strong>de</strong>rar <strong>de</strong> caràcter normal.<br />
Quant als perquès, són diverses les teories<br />
que po<strong>de</strong>n esgrimir-se: <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’increment <strong>de</strong><br />
la pressió arterial fins al possible dany que les<br />
hormones que es <strong>de</strong>scarreguen amb el mal geni<br />
po<strong>de</strong>n fer a les parets <strong>de</strong>ls vasos.<br />
Des <strong>de</strong> fa temps s’estant acumulant da<strong>de</strong>s sobre<br />
l’agressivitat i l’infart. Dos cardiòlegs americans<br />
(Friedman i Roseman) van arribar a <strong>de</strong>finir<br />
una personalitat –<strong>de</strong> tipus A, la van ano-<br />
Patricia Ribera Riera<br />
Directora<br />
menar– que era la candidata a patir l’atac coro<br />
nari. És el tipus A el que representa la lluita<br />
permanent per aconseguir <strong>de</strong> tot i com més<br />
aviat millor. Aquest patró <strong>de</strong> conducta ha <strong>de</strong> tenir<br />
tres components bàsics: la velocitat i impaciència,<br />
molta implicació laboral i hostilitat. I el<br />
cert és que tots els estudis confirmen que aquest<br />
tipus <strong>de</strong> personalitat suposa un risc <strong>de</strong> la mateixa<br />
magnitud que els altres factors més coneguts,<br />
com el tabaquisme, la hipertensió, el<br />
colesterol o la falta d’exercici.<br />
Aquesta personalitat,<br />
aquest patró A, com recollia<br />
la Fundació Espanyola<br />
<strong>de</strong>l Cor, té uns<br />
trets molt <strong>de</strong>finits:<br />
– Hostilitat: Irritabilitat,<br />
còlera fàcil (tenir<br />
arravataments), ràbia inhibida,<br />
cinisme, suspicàcia,<br />
<strong>de</strong>sconfiança, llenguatge<br />
explosiu i vigorós.<br />
Contractura <strong>de</strong> l’entrecella,<br />
i <strong>de</strong> les mandíbules,<br />
gestos bruscos,<br />
cops a la taula...<br />
– Implicació laboral:<br />
Profund sentit <strong>de</strong>l<br />
compliment, dificultat<br />
per <strong>de</strong>legar, carència<br />
d’aficions extraprofessionals,<br />
incapacitat <strong>de</strong><br />
relaxació durant l’oci,<br />
sentit <strong>de</strong> culpabilitat<br />
quan no es fa res. Laboraadicte.<br />
– Velocitat i impaciència:<br />
Sensació <strong>de</strong> falta<br />
<strong>de</strong> temps per fer tot el<br />
que es vol, o tot el que<br />
es creu que cal fer. Acceleració<br />
en les activitats<br />
diàries i normals (menjar<br />
<strong>de</strong> pressa, caminar <strong>de</strong><br />
pressa, córrer per no fer<br />
res; o fer res, però corrent).<br />
Irritabilitat davant<br />
<strong>de</strong>l més mínim retard,<br />
sentit exagerat <strong>de</strong> la<br />
puntualitat...<br />
– Altres trets <strong>de</strong><br />
fons: No acceptació <strong>de</strong><br />
les ne cessitats <strong>de</strong> <strong>de</strong>pendència.<br />
Sempre es<br />
pregun ta «per què he<br />
d’aguantar...». Necessitat<br />
<strong>de</strong> dominar múltiples situacions<br />
externes a causa<br />
d’una certa inseguretat<br />
<strong>de</strong> fons. Incapacitat<br />
per dir que no, sensació<br />
crònica d’insuficiència o<br />
<strong>de</strong> cert fracàs; autoestima<br />
molt vulnerable per<br />
un sentit exagerat d’autoexigència.Perfeccionista,<br />
pensament maximalista<br />
(llei <strong>de</strong>l tot o res),<br />
sentit exagerat <strong>de</strong> la serietat...<br />
Qui, amb aquest patró, si a més fuma, o beu<br />
una copa <strong>de</strong> més, no vigila el seu colesterol,<br />
no sap quina és la seva tensió o no fa el més<br />
mínim exercici físic, pot anar pensant a canviar<br />
d’hàbits vitals. I per <strong>de</strong>scomptat a cridar-se a si<br />
mateix a la calma. El control <strong>de</strong>l mal caràcter<br />
millora la salut cardiovascular. I els geniüts hauran<br />
<strong>de</strong> fer exercicis per dominar els disgustos,<br />
i disminuir així el risc cerebral.<br />
APRIMAMENT<br />
Un mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals<br />
Com aprimar-se i mantenir-se amb un mèto<strong>de</strong> natural, agradable, eficaç<br />
i durador. Es po<strong>de</strong>n perdre <strong>de</strong> 15 a 18 kg en 9 setmanes.<br />
• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes<br />
• Sense patir <strong>de</strong>pressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada<br />
basada en principis energètics.<br />
☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87<br />
C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA<br />
MARTÍ FERRER<br />
Primera<br />
visita<br />
gratuïta<br />
Salut<br />
15 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
Ramón<br />
Sánchez<br />
Ocaña
16 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
MIss Mitos<br />
Armand Basi<br />
Freddy<br />
Dikton’s<br />
Are you sapiens?<br />
Antonio Miró<br />
Escorpion<br />
Minimil<br />
Aninoto CarmePuig<strong>de</strong>valliPlantéS Chevignon<br />
Custo <strong>Barcelona</strong> PTC by Patricia Guitare<br />
Kleymac Dikton’s NafNaf<br />
TMX
La primavera<br />
la sang altera<br />
Faldilles curtes, shorts mínims, escots pronunciats, espatlles nues i<br />
esquenes a l’aire: arriba el bon temps i amb ell les ganes d’ensenyar pell.<br />
MATALÀS HR + VISCOELÀSTICA<br />
TEMPO<br />
Amb nucli anatòmic <strong>de</strong> dues <strong>de</strong>nsitats<br />
per a una més gran adaptació al cos.<br />
Hana&Hana La Redoute Lacoste<br />
NUCLI ANATÒMIC<br />
DE DUES DENSITATS<br />
· Bloc perfilat d’alta <strong>de</strong>nsitat HR amb canals <strong>de</strong> ventilació<br />
per a una més gran fermesa i capacitat <strong>de</strong> suport.<br />
· Plaques <strong>de</strong> material viscoelàstic situa<strong>de</strong>s en les zones<br />
<strong>de</strong> més pressió per a una millor adaptació <strong>de</strong>l matalàs<br />
al cos i una més gran sensació <strong>de</strong> comfort.<br />
— ENCOIXINAT MULTIAGULLA<br />
— DOBLE FIBRA DE POLIÈSTER<br />
— POLIURETÀ COMFORT<br />
— NUCLI ERGONÒMIC HR<br />
(AMB ZONES DE DESCANS)<br />
— POLIURETÀ COMFORT<br />
— DOBLE FIBRA DE POLIÈSTER<br />
— ENCOIXINAT MULTIAGULLA<br />
DOBLE CARA DE DESCANS<br />
La composició interior <strong>de</strong>l mo<strong>de</strong>l TEMPO és totalment<br />
simètrica, <strong>de</strong> manera que el matalàs ofereix la mateixa<br />
qualitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>scans en ambdues cares, sent<br />
completament reversible.<br />
ANNA ESTARTÚS<br />
Penélope&Mónica Cruz for MNG Matilda<br />
Marithé+François Girbaud Jordi Labanda<br />
Tendències<br />
17 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
C/ Rutlla, 11 - <strong>Tel</strong>. i Fax 972 20 34 23<br />
17002 GIRONA<br />
C/ Maluquer Salvador, 3 - <strong>Tel</strong>. 972 22 33 43<br />
17002 GIRONA<br />
Pl. Rector Ferrer, 4 - <strong>Tel</strong>. 972 26 20 98<br />
17800 OLOT
Música<br />
18 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
Els 5 més<br />
venuts<br />
ESPANYA<br />
1 = Allenrok<br />
Estopa<br />
2 ▲ Reencuen -<br />
tro Camarón <strong>de</strong><br />
la Isla<br />
3 = Back to<br />
black Amy Wine -<br />
house<br />
4 = Thriller (Edi -<br />
ció especial)<br />
Michael Jackson<br />
5 ▼ La transparencia<br />
<strong>de</strong> un al -<br />
ma Sergio Con -<br />
tre ras<br />
REGNE UNIT<br />
1 = Rockferry<br />
Duffy<br />
2 ▲ Haarp Muse<br />
3 ▼ Dreaming<br />
out loud One<br />
Republic<br />
4 = Spirit Leona<br />
Lewis<br />
5 ▲ The Seldom<br />
Seen Kid Elbow<br />
ESTATS<br />
UNITS<br />
1=Good time<br />
Alan Jackson<br />
2 = Sleep<br />
through the static<br />
Jack Johnson<br />
3 = Discipline<br />
Janet Jackson<br />
4 = Float Flog -<br />
ging Molly<br />
5 = Warpaint The<br />
Black Crowes<br />
M-Clan es fa més<br />
profund<br />
El nou disc d’estudi <strong>de</strong> la banda murciana, «Memorias <strong>de</strong> un<br />
espantapájaros», parla d’incertesa, <strong>de</strong> soledat i d’amors maleïts,<br />
amb un so «<strong>de</strong>ns», que recorda els seus orígens roquers.<br />
L a<br />
TEXT: HÉCTOR LLANOS MARTÍNEZ FOTOGRAFIA: BALLESTEROS/EFE<br />
incontinència compositiva <strong>de</strong> Carlos<br />
Tarque, cantant i lí<strong>de</strong>r <strong>de</strong> M-Clan, <strong>de</strong>semboca<br />
en la incertesa i la melancolia<br />
<strong>de</strong>ls temes <strong>de</strong> Memorias <strong>de</strong> un espantapájaros,<br />
el nou àlbum d’estudi <strong>de</strong>l grup que tanca<br />
un so «sense traves, que porta a llocs més<br />
profunds <strong>de</strong> l’habitual». «És un so <strong>de</strong>ns, que<br />
exigeix diverses escoltes, encara que això no<br />
signifiqui que sigui difícil o espès, sinó que<br />
no pot recollir-se tot el que ofereix en un primer<br />
cop d’ull», explica el lí<strong>de</strong>r <strong>de</strong> la banda<br />
murciana, que ha escrit durant els últims anys<br />
més <strong>de</strong> 150 lletres.<br />
Textos que són per a Tarque «alguna cosa<br />
semblant a la poesia», i que han servit per compondre<br />
a partir d’alguns d’ells les melodies<br />
d’aquestes Memorias <strong>de</strong> un espantapájaros.<br />
Un procés <strong>de</strong> composició molt diferent a l’empleat<br />
en la seva anterior publicació, el recopilatori<br />
Retrovisión 1995-2006, en el que es<br />
van incloure dos temes inèdits que havien <strong>de</strong><br />
ser per obligació «èxits radiofònics», una cosa<br />
que va comportar «massa pressió» per al músic<br />
i la <strong>de</strong>terminació <strong>de</strong> no tornar a repetir res<br />
semblant. Precisament el senzill que presenta<br />
aquest nou treball discogràfic va haver <strong>de</strong><br />
ser <strong>de</strong>scartat d’aquella recopilació per ser<br />
«massa soul, massa lent», però va servir <strong>de</strong> punt<br />
<strong>de</strong> partida per trobar l’essència<br />
<strong>de</strong> Memorias <strong>de</strong><br />
un espantapájaros.<br />
Tarque i el seu grup se<br />
serveixen d’aquesta figura<br />
tan simbòlica com la<br />
<strong>de</strong> l’espantaocells, «tètrica<br />
i solitària, que inspira<br />
por i al mateix temps tendresa»,<br />
per parlar <strong>de</strong>l sentiment<br />
d’incertesa i <strong>de</strong> soledat,<br />
d’amors maleïts<br />
–com en el senzill Roto<br />
por <strong>de</strong>ntro– i <strong>de</strong> la «sensació<br />
<strong>de</strong> sentir-te estrany<br />
en el teu propi cercle»<br />
–Inmigrante–.<br />
En aquests quatre anys<br />
<strong>de</strong> silenci <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Sopa<br />
fría (2004), a més <strong>de</strong> preparar<br />
el seu disc <strong>de</strong> grans<br />
èxits, Tarque ha recorregut<br />
el país en més <strong>de</strong> cent<br />
concerts amb M-Clan, ha<br />
realitzat una nova gira<br />
amb la seva banda <strong>de</strong><br />
versions, Los Rollers, i<br />
sobretot ha «viscut i viatjat»,<br />
explica.<br />
Per a la producció d’un<br />
disc que consi<strong>de</strong>ra tan<br />
personal, la banda va <strong>de</strong>cidir<br />
comptar amb «un<br />
home <strong>de</strong> la casa» com és<br />
Carlos Raya, productor<br />
<strong>de</strong>ls últims treballs discogràfics <strong>de</strong> Quique<br />
González i Fito y Fitipaldis, i guitarrista <strong>de</strong> M-<br />
Clan <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Defectos personales (2002). Amb<br />
ell «encarregant-se <strong>de</strong> les <strong>de</strong>cisions tècniques»,<br />
es van assegurar que la visió <strong>de</strong>l productor no<br />
canviaria la i<strong>de</strong>a original <strong>de</strong> Memorias <strong>de</strong> un<br />
espantapájaros, un àlbum «molt produït entre<br />
tots els membres <strong>de</strong>l grup».<br />
«En els nostres inicis érem un grup amb influències<br />
potser massa clares i una mica tanca<strong>de</strong>s,<br />
una cosa que si hagués continuat així<br />
ens hauria portat a una separació, que ja era<br />
latent en aquell moment, o al més pur avorriment»,<br />
explica Tarque. La <strong>de</strong>cisió d’obrir-se a<br />
nous espais sonors els va portar a l’èxit en el<br />
seu tercer àlbum, Usar y tirar (1999), amb el<br />
qual van comptar amb «la saviesa musical i la<br />
visió comercial» d’Alejo Stivel i que van presentar<br />
amb Llamando a la Tierra, la seva recordada<br />
versió <strong>de</strong>l Serena<strong>de</strong> <strong>de</strong> Steve Miller<br />
Band.<br />
Ara tornen en certa manera a l’origen <strong>de</strong>l<br />
seu rock, el que ha suposat «algun retrobament<br />
amb fans <strong>de</strong> la primera època que no<br />
van acceptar el canvi <strong>de</strong> so». «Cal entendre que<br />
tot aquest procés ha portat M-Clan a aquest<br />
punt. És el resultat d’un viatge que encara continuarà<br />
per nous <strong>de</strong>stins», conclou el cantant.<br />
Novetats<br />
Stevie Won<strong>de</strong>r: «Number...»<br />
Stevie Won<strong>de</strong>r ha reunit els seus números u en una<br />
col·lecció que recorre la seva prodigiosa carrera<br />
musical <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls seus inicis, als anys 60, fins al seu<br />
últim àlbum, <strong>de</strong> 2005. Number ones arrenca amb<br />
Fingertips Pt. 2, un tema que el 1963 va portar al<br />
capdamunt <strong>de</strong> les llistes nord-americanes un noi<br />
negre invi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> tretze anys fitxat poc abans pel<br />
patró <strong>de</strong> la llegendària discogràfica Tamla Motown,<br />
Berry Gordy, que havia quedat impressionat per les<br />
habilitats musicals <strong>de</strong> Steveland Hardaway Judkins<br />
(Saginaw, Michigan, Estats Units, 1950), al qual va<br />
batejar com a Little Stevie Won<strong>de</strong>r.<br />
A<strong>de</strong>le: «19»<br />
Es diu A<strong>de</strong>le, té dinou anys i una veu espectacular<br />
per la qual l’han comparat amb Amy Winehouse,<br />
encara que amb el seu àlbum <strong>de</strong> <strong>de</strong>but aquesta<br />
cantant i compositora britànica ha <strong>de</strong>mostrat personalitat<br />
pròpia <strong>de</strong> sobres. 19 va ser número u al<br />
Regne Unit i ja ha traspassat fronteres impulsat pel<br />
single Chasing pavements, en el qual exhibeix el<br />
seu ampli registre vocal. Graduada a la Brit School<br />
<strong>de</strong> Croydon –com Katie Melua, Kate Nash i Amy Winehouse–,<br />
A<strong>de</strong>le es va donar a conèixer a Internet.<br />
Morrissey: «Greatest hits»<br />
Morrissey celebra els seus primers vint anys com a<br />
solista amb un àlbum <strong>de</strong> grans èxits que recorre la<br />
carrera <strong>de</strong>l cantant <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la separació <strong>de</strong>ls mítics<br />
The Smiths fins a l’actualitat. L’antologia, que reuneix<br />
quinze temes, resumeix els vuit àlbums d’estudi<br />
editats <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1988 per Morrissey, un <strong>de</strong>ls personatges<br />
més carismàtics i controvertits <strong>de</strong>l pop<br />
britànic. Greatest hits presenta a més dos temes inèdits,<br />
That’s how people grow up, publicat com a<br />
single <strong>de</strong>l recopilatori, i All you need is me.<br />
Ban<strong>de</strong>s sonores<br />
Hacia rutas salvajes<br />
Eddie Ve<strong>de</strong>r<br />
J-Sony BMG<br />
Guanyadora <strong>de</strong>l<br />
Globus d’Or per<br />
la cançó Guaranteed,aquesta<br />
banda sonora,<br />
que inexplicable<br />
ment va quedar<br />
exclosa <strong>de</strong>ls<br />
Oscar, representa<br />
el <strong>de</strong>but en solitari<br />
d’Eddie ve<strong>de</strong>r.<br />
El cantant<br />
<strong>de</strong> Pearl Jam ha compost tots els temes <strong>de</strong>l CD excepte<br />
dos, que porten la firma <strong>de</strong> Gordon Peterson<br />
i Jerry Hannan. La cinta dirigida per Sean Penn narra<br />
la història d’un jove i<strong>de</strong>alista, <strong>de</strong> família acomodada,<br />
que ho va <strong>de</strong>ixar tot enrere per emprendre<br />
una vida solitària en plena natura, a Alaska, a<br />
la recerca <strong>de</strong> l’autenticitat i la llibertat absolutes. La<br />
banda sonora no té res a veure amb la música <strong>de</strong><br />
Pearl Jam, una <strong>de</strong> les formacions més emblemàtiques<br />
<strong>de</strong>l grunge <strong>de</strong> Seattle. Es tracta d’un rock senzill,<br />
intimista i <strong>de</strong> to folk, amb cançons acústiques<br />
i moments <strong>de</strong> gran força, que permet que brilli la<br />
veu d’Eddie Ve<strong>de</strong>r. Lluís Poch<br />
La mosca <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> s’ha tornat boja i ara ja vola contenta en llibertat<br />
DEIXA’T SEDUIR PER LA MAGIA DE LA VERITABLE MOSCA DE GIRONA<br />
Gràcies a tots els gironins per FER-LA VOLAR<br />
Punts <strong>de</strong> venda a llibreries i quioscos <strong>de</strong> girona. També po<strong>de</strong>u comprar l’Auca <strong>de</strong> Sant Narcís a la Llibreria Carlemany,<br />
a la Llibreria 22, a Can Geli, a la Papereria d’Aro <strong>de</strong> Fontajau i a la botiga Records <strong>de</strong>l Barri Vell (Pont <strong>de</strong> la Princesa). Per tan sols 3 euros amb mosca inclosa.
Supersalidos<br />
DVD<br />
Directors: Greg Mottola.<br />
Intèrprets: Seth Rogen, Jonah<br />
Hill, Michael Cera.<br />
Distribuïdora: Sony.<br />
Durada: 100 minuts.<br />
Per més que el títol pot espantar<br />
a més d’un, aquesta<br />
comèdia és una aproximació<br />
brillant i gens complaent<br />
a l’amargor que suposa<br />
adonar-se que la festa <strong>de</strong> fi<br />
<strong>de</strong> curs és, també, el començament d’una etapa<br />
vital molt menys agraïda. P. P.<br />
La sombra <strong>de</strong>l reino<br />
Director: Peter Berg.<br />
Intèrprets: Jamie Foxx, Jennifer<br />
Garner.<br />
Distribuïdora: Universal.<br />
Durada: 110 minuts.<br />
Una producció <strong>de</strong> Michael<br />
Mann que, a diferència <strong>de</strong>ls<br />
films que dirigeix personalment,<br />
no troba l’equilibri entre<br />
el cinema espectacle i el<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>núncia. Es tracta,<br />
doncs, d’un producte un pèl<br />
trampós i <strong>de</strong>scompensat, molt ben resolt tècnicament,<br />
això sí, i amb les suggestives aportacions<br />
<strong>de</strong> Chris Cooper i Jason Bateman. P. P.<br />
La joven Jane Austen<br />
Director: Julian Jarrold.<br />
Intèrprets: Anne Hathaway,<br />
James McAvoy.<br />
Distribuïdora: Miramax.<br />
Durada: 120 minuts.<br />
Retrat acadèmic però gens<br />
menyspreable <strong>de</strong>ls inicis<br />
amo rosos <strong>de</strong> l’autora <strong>de</strong><br />
Sen tido y sensibilidad que<br />
explora què hi ha d’autobiogràfic<br />
en la seva esplèndida<br />
producció literària. Magnífic treball <strong>de</strong> Hathaway<br />
i <strong>de</strong> secundaris d’alt nivell. P. P. D<br />
Ban<strong>de</strong>s sonores<br />
Encantada<br />
Alan Menken<br />
Walt Disney<br />
Tot i que a priori<br />
era el màxim favorit<br />
a guanyar<br />
l’Oscar a la millor<br />
cançó, ja que<br />
tres temes d’aquesta<br />
banda<br />
sonora estaven<br />
entre les cinc finalistes,finalment<br />
Alan Menken<br />
no es va emportar<br />
el premi. El compositor, que, amb els seus<br />
treballs per a La sirenita, La bella y la bestia i Pocahontas,<br />
va fer reviure durant les dèca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 1980<br />
i 1990 l’esperit <strong>de</strong>l Disney més clàssic, ens presenta<br />
al costat <strong>de</strong>l seu col·laborador habitual, Stephen<br />
Schwartz, una banda sonora impecable, colorista<br />
i <strong>de</strong> tall simfònic. Les cançons són la base <strong>de</strong>l score,<br />
amb un tema d’amor omnipresent com era d’esprar<br />
en un conte <strong>de</strong> fa<strong>de</strong>s com aquest. L’edició espanyola<br />
<strong>de</strong>l CD inclou les cançons principals canta<strong>de</strong>s<br />
en anglès i en castellà, aquestes últimes interpreta<strong>de</strong>s<br />
per Gisela, Tony Cruz, Pablo Perea i<br />
Héctor Cantolla. Lluís Poch<br />
El prestigi<br />
perdut<br />
Després <strong>de</strong> la pretensiosa «American Gangster», Ridley Scott<br />
intenta recuperar el nivell d’anteriors films seus amb «Body of<br />
lies», que explica el joc brut <strong>de</strong> la CIA a la guerra <strong>de</strong> l’Iraq.<br />
urant els anys 90, Ridley Scott va posar<br />
seriosament en perill el seu prestigi enca<strong>de</strong>nant<br />
títols com 1492. La conquesta<br />
<strong>de</strong>l paradís, La teniente O’Neil i Tormenta<br />
blanca, però amb el nou mil·leni, i gràcies<br />
als Oscars <strong>de</strong> Gladiator, es va tornar a situar<br />
a la primera línia d’actualitat. El problema és<br />
que aquest senyor confon activitat amb qualitat,<br />
i al llarg <strong>de</strong> la present dècada ha estat<br />
capaç <strong>de</strong> transcendir les seves limitacions<br />
(l’esplèndida Los impostores), d’acceptar encàrrecs<br />
més o menys interessants (Hannibal,<br />
El regne <strong>de</strong>ls cels) i <strong>de</strong> recordar-nos les seves<br />
esgotadores mancances (Black Hawk <strong>de</strong>rribado,<br />
Un buen año, el seu segment per a l’obra<br />
col·lectiva All the Invisible Children).<br />
Després <strong>de</strong> remuntar Bla<strong>de</strong> Runner per<br />
enèsima vegada i <strong>de</strong> revalidar l’èxit amb la<br />
pretensiosa<br />
Ame rican<br />
Gangster, Scott<br />
sembla voler<br />
prestigiar <strong>de</strong><br />
nou la seva carrera<br />
amb el thriller<br />
Body of lies,<br />
adaptació d’una<br />
novel·la <strong>de</strong> David Ignatius que suposa el seu<br />
quart treball amb Russell Crowe (per cert, a<br />
què esperen a estrenar la magnífica El tren<br />
<strong>de</strong> las 3:10?) i el primer amb Leonardo Di-<br />
Caprio.<br />
Escrita per William Monaghan (autor d’El<br />
regne <strong>de</strong>ls cels i, també, d’Infiltrados), Body<br />
of lies és una clara operació <strong>de</strong> Warner Bros<br />
TEXT: PEP PRIETO<br />
per fer-se un lloc a la cursa <strong>de</strong>ls Oscars <strong>de</strong><br />
l’any que ve, com ho <strong>de</strong>mostra l’aurèola <strong>de</strong><br />
compromís que envolta el producte i la seva<br />
data d’estrena als Estats Units, el 10 d’octubre,<br />
el moment en què comencen a donar les<br />
possibles candidatures. La cinta té tots els ingredients<br />
per aconseguir-ho. A banda <strong>de</strong><br />
comptar amb dos actors <strong>de</strong> tirada comercial<br />
i reconeguts per la crítica, Scott explica la història<br />
d’un corresponsal <strong>de</strong> guerra ferit a l’Iraq<br />
a qui un agent <strong>de</strong> la CIA <strong>de</strong>mana ajuda<br />
per seguir i capturar un perillós lí<strong>de</strong>r d’Al-<br />
Qaida refugiat a Jordània. El periodista accepta<br />
l’encàrrec, però <strong>de</strong> mica en mica va<br />
<strong>de</strong>scobrint el joc brut que practica l’agència<br />
a la zona i comença a plantejar-se les contraparti<strong>de</strong>s<br />
morals <strong>de</strong> la seva feina.<br />
És a dir, que l’autor <strong>de</strong> Legend busca fer el<br />
Dos actors <strong>de</strong> primera fila<br />
Russell Crowe ha tornat a treballar amb el<br />
director <strong>de</strong> «Bla<strong>de</strong> Runner», que ha comptat<br />
per primera vegada amb Leonardo DiCaprio<br />
seu Syriana particular amb un film que també<br />
disposa d’un suggestiu planter <strong>de</strong> secundaris<br />
encapçalat per Carice van Houten (excel·lent<br />
actriu holan<strong>de</strong>sa <strong>de</strong>scoberta per Paul<br />
Verhoeven a El libro negro i que aquest any<br />
també veurem a Valkyrie, amb Tom Cruise),<br />
Ali Suliman –un <strong>de</strong>ls protagonistes <strong>de</strong> Paradise<br />
Now-, Michael Gaston i Clara Khoury.<br />
Cinema<br />
19 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
GRUP 22 / <strong>Tel</strong>. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • <strong>Girona</strong> · c/e llibreria22@llibreria22.net www.llibreria22.net
Lectures<br />
20 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
Josep M.<br />
Llauger<br />
Nicoterapeuta<br />
jml@grn.cat<br />
Miguel<br />
Pérez<br />
Capella<br />
Expresi<strong>de</strong>nt<br />
<strong>de</strong> l’Audiència<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Xavier<br />
Carmaniu<br />
Mainadé<br />
Historiador<br />
i periodista<br />
Q uan,<br />
Al Tibet no<br />
hi ha petroli<br />
cap a l’any 1624, l’intrèpid António <strong>de</strong> Andra<strong>de</strong>,<br />
jesuïta i explorador portuguès, aconseguí<br />
endinsar-se en els Himalaies i arribar al Tibet<br />
en una expedició plena d’incidències, quedà fascinat<br />
per tot el que veié. Possiblement fou el primer<br />
europeu en arribar a la seva capital, Lhasa. Aquest<br />
regne remot i misteriós ha exercit al llarg <strong>de</strong>ls últims<br />
segles una gran fascinació per als occi<strong>de</strong>ntals que s’hi<br />
han apropat, sigui físicament, intel·lectualment o espiritualment.<br />
Fou el savi indi Padmasambhava qui en el segle<br />
vuitè, a requeriment <strong>de</strong>l rei <strong>de</strong>l Tibet Songtsen Gampo,<br />
introduí el budisme en aquest país. Així l’anomenat<br />
País <strong>de</strong> les Neus, fins aleshores un estat feudal,<br />
fou convertit per aquest monarca en una pacífica<br />
nació. Va enviar erudits a l’Índia, on varen aprendre<br />
el sànscrit i començaren a traduir a la llengua tibetana<br />
la vasta literatura budista, fins que convidà<br />
l’esmentat Padmasambhava. Es construïren nombrosos<br />
monestirs i Lhasa es<strong>de</strong>vingué la nova capital <strong>de</strong>l<br />
país.<br />
Gendun Drup fou el primer Dalai Lama. Va néixer<br />
el 1391 en el si d’una tribu nòmada. Segons la llegenda,<br />
la nit que va néixer uns bandits atacaren el<br />
campament on es trobaven i tothom va fugir, <strong>de</strong>ixant<br />
el nounat entre uns arbusts. L’en<strong>de</strong>mà, quan l’anaren<br />
a buscar, veieren que un corb el protegia <strong>de</strong> l’atac<br />
d’altres aus <strong>de</strong> rapinya. Arribà a ser un gran erudit i<br />
autor <strong>de</strong> textos importants dins la tradició budista tibetana.<br />
Tenzin Gyatso (el portador <strong>de</strong>l lotus) és l’actual i<br />
catorzè Dalai Lama <strong>de</strong>l Tibet. Nascut el 6 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong>l<br />
1935, als cinc anys va ser reconegut com la reencarnació<br />
<strong>de</strong> l’anterior Dalai Lama a través d’una sèrie <strong>de</strong><br />
complexes proves i exàmens, sobretot reconeixements<br />
d’objectes i pertinences <strong>de</strong> l’anterior dignatari,<br />
tal com venien reflecti<strong>de</strong>s en la pel·lícula <strong>de</strong> Bertolucci<br />
El pequeño Buda.<br />
El Tibet va ser envaït per l’exèrcit <strong>de</strong>l règim comunista<br />
xinès el 1950. El Dalai Lama era el cap espiritual<br />
i polític <strong>de</strong>l seu poble, amb un primer ministre i un<br />
govern. Tenia 15 anys. El 1959 Lhasa se sublevà contra<br />
l’ocupació i el govern <strong>de</strong> Mao Tse Tung respongué<br />
amb una brutal repressió. Varen morir més d’un<br />
milió <strong>de</strong> tibetans, sis mil temples foren bombar<strong>de</strong>jats,<br />
saquejats i <strong>de</strong>struïts, i el Dalai Lama va haver <strong>de</strong> fugir<br />
per salvar la vida. Ell i més <strong>de</strong> cent mil tibetans<br />
s’exiliaren a l’Índia fugint <strong>de</strong> la repressió xinesa. Mentrestant,<br />
les grans potències mundials es <strong>de</strong>dicaren a<br />
mirar cap a un altre costat...<br />
Aquest fet tràgic, no obstant, amb la diàspora <strong>de</strong><br />
centenars <strong>de</strong> monjos tibetans arreu <strong>de</strong>l món i el creixent<br />
carisma <strong>de</strong>l Dalai Lama, feren que el budisme tibetà<br />
fos més i més conegut per un ampli sector <strong>de</strong> la<br />
població. El Dalai Lama ha es<strong>de</strong>vingut un personatge<br />
estimat i respectat, i allà on va es crea una gran<br />
expectació per veure’l i escoltar les seves conferències.<br />
S’entrevista regularment amb científics <strong>de</strong> renom<br />
i és sol·licitat per les grans universitats, que l’han distingit<br />
amb doctorats honoris causa i altres distincions,<br />
malgrat que ell no es cansa <strong>de</strong> proclamar que no és<br />
més que un monjo budista.<br />
JOSEP M. LLAUGER<br />
La filosofia budista ha <strong>de</strong>mostrat posseir un coneixement<br />
profund <strong>de</strong> la psicologia humana, tant és així<br />
que molts psicòlegs i psicoterapeutes han integrat<br />
molts <strong>de</strong>ls seus principis en la seva pràctica clínica.<br />
La visió <strong>de</strong> la vida <strong>de</strong>l budisme, el seu coneixement<br />
sobre el sofriment humà, i les respostes que dóna als<br />
grans reptes que l’home i la dona actuals han d’enfrontar<br />
en la seva trajectòria existencial han fet <strong>de</strong>l<br />
budisme una filosofia <strong>de</strong> vida pràctica i positiva. Això<br />
no ens hauria d’estranyar si tenim en compte que als<br />
monestirs <strong>de</strong>l Tibet, <strong>de</strong>l Nepal, <strong>de</strong> Birmània, etc. els<br />
monjos budistes han estat segles <strong>de</strong>dicats exclusivament<br />
a investigar la consciència humana, i han convertit<br />
aquesta en el seu laboratori <strong>de</strong> recerca i experimentació.<br />
Ara, davant la cruel repressió que el govern xinès<br />
està portant a terme altra vegada en aquest país, ens<br />
hauríem <strong>de</strong> preguntar què po<strong>de</strong>m fer perquè acabi<br />
aquesta repressió que no persegueix sinó l’anihilació<br />
<strong>de</strong> la cultura tibetana, la seva religió i els seus signes<br />
d’i<strong>de</strong>ntitat nacional, i alhora com pressionar per tal<br />
que la Xina, es<strong>de</strong>vinguda ja potència mundial <strong>de</strong> primer<br />
ordre, es transformi en una <strong>de</strong>mocràcia on els<br />
drets humans i el respecte a les minories nacionals<br />
formin part <strong>de</strong> la seva constitució i <strong>de</strong> la seva pràctica<br />
<strong>de</strong> govern.<br />
El Tibet guarda en el seu si un gran cabal <strong>de</strong> coneixements<br />
i saviesa espiritual. Però aquests tresors<br />
en el nostre món no cotitzen com els pous <strong>de</strong> petroli<br />
<strong>de</strong> Bàssora, a l’Iraq. Heus aquí la qüestió.<br />
Cites <strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s<br />
D os<br />
científics nordamericans, Paul Mirecki i Charles<br />
Hedrick, han <strong>de</strong>scobert un nou evangeli<br />
apòcrif, amb cites <strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Jesús. Són<br />
quinze pàgines <strong>de</strong> papir escrites pels coptes als segles<br />
I o II <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> Crist. Entre els fragments trobats<br />
es diu que «el saber i no la fe condueixen a la<br />
salvació», tesi que rebutja l’església.<br />
Principals frases incloses en el papir atribuï<strong>de</strong>s a<br />
Jesús:<br />
– «El coneixement i no la fe condueixen a la salvació».<br />
– «He vençut el món, així doncs no <strong>de</strong>ixeu que el<br />
MIGUEL PÉREZ CAPELLA<br />
món us venci. Tots serem cossos místics, els nostres<br />
ulls obriran en totes les direccions».<br />
– «Vam veure els cels i es van obrir. Els guardians<br />
havien abandonat el seu lloc i vam veure al nostre<br />
salvador, com creuava els cels».<br />
– «Aquell que està a prop meu està a prop <strong>de</strong>l foc,<br />
aquell que està lluny <strong>de</strong> mi està lluny <strong>de</strong> la vida».<br />
– «Beneït sigui aquell que mengi amb mi en el regne<br />
<strong>de</strong>ls cels».<br />
– «Tu ets el foc que brillarà sobre la terra».<br />
– «Estic ansiós <strong>de</strong> tu, la meva creu, i tu estàs ansiosa<br />
<strong>de</strong> mi».<br />
Gironins <strong>de</strong>l segle<br />
XIX<br />
Delfí<br />
Dalmau<br />
Gener<br />
XAVIER CARMANIU<br />
eguint la rutina <strong>de</strong> cada nit,<br />
Sabans d’adormir-se, llegia<br />
una mica.<br />
– Quin tros <strong>de</strong> llibre –va comentar<br />
a la seva dona, just quan<br />
enllestia les últimes pàgines <strong>de</strong><br />
Mirall trencat.<br />
– I tant! Saps? L’altre dia vaig<br />
llegir que la Rodoreda va aprendre<br />
català a l’acadèmia d’un figuerenc.<br />
Tot i que hi ha constància que<br />
va néixer a Figueres el 1891, es<br />
tenen poques pistes <strong>de</strong> la infantesa<br />
<strong>de</strong> Delfí Dalmau Gener. Les<br />
primeres da<strong>de</strong>s concretes són <strong>de</strong><br />
quan tenia disset anys i el situen<br />
a <strong>Barcelona</strong>, on donava classes<br />
a l’escola d’idiomes Berlitz. També<br />
se sap que més endavant va<br />
fer la mateixa feina al col·legi<br />
Mont d’Or <strong>de</strong> Terrassa. El 1914<br />
va marxar a l’Argentina, on s’hi<br />
va estar fins el 1917. Va exercir<br />
<strong>de</strong> professor <strong>de</strong> gramàtica espanyola<br />
i francesa a la ciutat <strong>de</strong><br />
Bahía Blanca.<br />
El 1918 va tornar a Catalunya,<br />
on va fundar el Liceu Dalmau,<br />
un centre especialitat en l’ensenyament<br />
mitjà i tècnic. Gràcies<br />
a la bona reputació adquirida<br />
curs rere curs, va aconseguir<br />
créixer fins arribar a tenir quinze<br />
sucursals escampa<strong>de</strong>s per la<br />
geografia catalana. Una <strong>de</strong> les<br />
alumnes il·lustres <strong>de</strong>l seu Liceu<br />
va ser l’escriptora Mercè Rodoreda,<br />
que el 1931 s’hi va matricular<br />
per estudiar català. Durant<br />
tots aquells anys, Delfí Dalmau<br />
també va ser un <strong>de</strong>ls esperantistes<br />
més actius <strong>de</strong>l país i <strong>de</strong>l món,<br />
i va arribar a ser director <strong>de</strong> la revista<br />
Kataluna Esperanto i presi<strong>de</strong>nt<br />
<strong>de</strong> la Fe<strong>de</strong>ració Esperantista<br />
Catalana, que agrupava les<br />
moltíssimes assosiciacions que<br />
<strong>de</strong>fensaven l’ús d’aquella llengua<br />
amb vocació universal.<br />
Malgrat això, Dalmau no va<br />
oblidar l’ensenyament <strong>de</strong>l català<br />
i va publicar dos discos amb<br />
aquesta finalitat, amb enregistraments<br />
<strong>de</strong> les veus <strong>de</strong> Pompeu<br />
Fabra i <strong>de</strong> Mercè Rodoreda. A<br />
més, va publicar diverses obres<br />
–en català i esperanto– tant <strong>de</strong><br />
ficció com manuals d’estudi i assajos.<br />
Entre aquests darrers, segons<br />
els experts, el més interessant<br />
és Poliglotisme passiu, on<br />
<strong>de</strong>fensava usar la llengua pròpia<br />
i comprendre les <strong>de</strong>ls altres parlants.<br />
D’aquesta manera ningú<br />
no havia <strong>de</strong> renunciar al seu idioma.<br />
Aquesta obra, però, no va tenir<br />
la repercussió merescuda ja<br />
que va ser publicada el 1936,<br />
pocs mesos abans d’esclatar la<br />
guerra. Amb la victòria franquista,<br />
i la repressió contra el català<br />
i l’esperanto, el 1940 Dalmau va<br />
reorientar el seu treball creant<br />
l’Institut Belpost d’ensenyament<br />
per correspondència.<br />
Delfí Dalmau Gener va morir<br />
a <strong>Barcelona</strong> el 1965, als 74 anys.<br />
No va ser fins el 1999 quan el sociolingüista<br />
Jordi Solé Comardons<br />
el va rescatar <strong>de</strong> l’oblit amb<br />
la biografia Poliglotisme i raó,<br />
publicada per l’editorial Pagès.
E l<br />
comitè d’Eurovisió ha donat el sí <strong>de</strong>finitiu<br />
a les 43 cançons que representaran<br />
els seus respectius països en l’edició d’aquest<br />
any <strong>de</strong>l Festival, una variada selecció <strong>de</strong><br />
temes que recorren <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la solemnitat fins<br />
a la paròdia i que marquen un punt d’inflexió<br />
per a un certamen entre la <strong>de</strong>cadència i la re<strong>de</strong>finició.<br />
La pàgina web oficial <strong>de</strong>l concurs<br />
(www.eurovision.tv) ha començat a emetre els<br />
ví<strong>de</strong>os <strong>de</strong> les 43 cançons aspirants, tot i que<br />
que alguns no estan disponibles encara.<br />
Per primera vegada, i a causa <strong>de</strong>l rècord <strong>de</strong><br />
participació, dues semifinals –els dies 20 i 22<br />
<strong>de</strong> maig– <strong>de</strong>cidiran les cançons selecciona<strong>de</strong>s<br />
fins arribar a les vint-i-cinc finalistes que el dissabte<br />
24 <strong>de</strong> maig es disputaran a Belgrad el títol<br />
<strong>de</strong> guanyadors <strong>de</strong> la 53 edició <strong>de</strong>l Festival<br />
d’Eurovisió.<br />
Els quatre països que més aporten al pressupost<br />
<strong>de</strong>l festival (el 40%), Espanya, França,<br />
Regne Unit i Alemanya, són, juntament amb<br />
l’amfitriona Sèrbia, els únics exempts d’aquesta<br />
primera fase. Així, Belgrad i milions <strong>de</strong><br />
teleespectadors podran seguir en directe a la<br />
final el «perrea, perrea» que obre la sàtira <strong>de</strong><br />
Rodolfo Chikilicuatre Baila el Chiki Chiki, que<br />
s’interpretarà en vint-i-dosena posició, mentre<br />
que la cançó <strong>de</strong> França –en anglès!–, Divine,<br />
<strong>de</strong> Sébastien <strong>Tel</strong>lier, sonarà en el lloc dinovè.<br />
Alemanya, amb el seu grup <strong>de</strong> pop prefabricat<br />
No Angels i la seva cançó Disappear,<br />
en el quart lloc; la cançó disco-funk <strong>de</strong> l’exescombriaire<br />
Andy Abraham, Even If, representant<br />
Gran Bretanya en el segon lloc; i la balada<br />
entre balcànica i celta <strong>de</strong> la sèrbia Jelena<br />
Tomasevic, Oro, en el vint-i-tres, conformen<br />
una convincent mostra representativa <strong>de</strong>ls pals<br />
que toca aquest any Eurovisió.<br />
LES DUES SEMIFINALS<br />
Montenegro i San Marino, <strong>de</strong>butants en el certamen,<br />
competiran en la primera semifinal<br />
amb Israel, Estònia, Moldàvia, Bèlgica, Azerbaitjan,<br />
Eslovènia, Noruega, Polònia, Irlanda<br />
–el país que més vega<strong>de</strong>s ha guanyat el Festival,<br />
amb un total <strong>de</strong> set–, Andorra, Bòsnia<br />
Hercegovina, Armènia, Holanda, Finlàndia,<br />
Romania, Rússia i Grècia. L’estadi Arena <strong>de</strong><br />
Belgrad haurà d’elegir quina d’elles és digna<br />
<strong>de</strong> ser finalista, una selecció que pot <strong>de</strong>finir la<br />
línia «eurovisiva» d’aquest any.<br />
Sobreviurà l’espectacle irònic <strong>de</strong> Dustin, el<br />
gall dindi irlandès, que glugluteja Irelan<strong>de</strong>,<br />
douze pointe (Irlanda, dotze punts)? Arribarà<br />
Gisela, corista el 2002 <strong>de</strong> l’Europe’s living a<br />
Celebration <strong>de</strong> Rosa, a ser finalista per Andorra<br />
amb la seva cançó disco Casanova?<br />
Els més fi<strong>de</strong>ls a la balada clàssica tenen com<br />
a màxima representant la cançó noruega Hold<br />
on, be strong, <strong>de</strong> Maria Haukaas Storeng. Moldàvia<br />
aporta sensualitat amb A century of love,<br />
<strong>de</strong> Geta Burlacu, i l’israeliana Dana International<br />
torna com compositora <strong>de</strong>l tema Ke’ilo<br />
kan, en la veu <strong>de</strong> Boaz Mauda, anomenat<br />
«el cowboy iemenita».<br />
Des <strong>de</strong> Romania s’aposta per un sòsies<br />
d’Andrea Bocelli, el tenor Vlad Mirita; Azerbaitjan<br />
presenta un duel entre un àngel «castrato»<br />
i un dimoni rocker i Estònia passeja el<br />
seu tronat circ <strong>de</strong> Kreisiraadio.<br />
El bosnià que canta Pokusaj prefereix sorprendre<br />
amb la posada en escena mentre que<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Bèlgica, el <strong>de</strong>safinat cor folk Ishtar ha<br />
<strong>de</strong>cidit inventar-se una nova llengua per a O<br />
Julissi na jalini.<br />
Holanda confia en una cantant <strong>de</strong> procedència<br />
marroquina; Rússia repeteix participant,<br />
l’ídol juvenil Dima Bilan; mentre que<br />
Un punt<br />
d’inflexió<br />
Les dues semifinals que tindrà aquest any Eurovisió <strong>de</strong>cidiran la<br />
línia que seguirà el festival europeu <strong>de</strong> la cançó, que es mou<br />
entre la solemnitat <strong>de</strong>ca<strong>de</strong>nt i la re<strong>de</strong>finició autoparòdica.<br />
Montenegro, Armènia i Eslovènia apostaran<br />
per cançons ballables <strong>de</strong> pop convencional.<br />
Els «eurofans» s’han queixat <strong>de</strong> la baixa qualitat<br />
d’aquest primer grup respecte el segon,<br />
format per Islàndia, Suècia, Turquia, Ucraïna,<br />
Lituània, Albània, Suïssa, República Txeca,<br />
Bielorússia, Letònia, Croàcia, Bulgària, Dinamarca,<br />
Geòrgia, Hongria, Malta, Xipre, Macedònia<br />
i Portugal.<br />
Més o menys encerta<strong>de</strong>s, però amb vocació<br />
més seriosa, entre les cançons d’aquesta<br />
segona semifinal <strong>de</strong>staquen Zemrën e lamë<br />
peng, <strong>de</strong> la joveníssima albanesa Olta Boka,<br />
el sirtakis sensual <strong>de</strong> la xipriota Evodkia Kadi<br />
(Femme Fatal), o el políglot Paolo Meneguzzi,<br />
que representa Suïssa amb una balada clàssica.<br />
Èxit <strong>de</strong> ven<strong>de</strong>s al seu país, el danès Simon<br />
TEXT: MATEO SANCHO CARDIEL/EFE<br />
SÉBASTIEN TELLIER (FRANÇA) NO ANGELS (ALEMANYA)<br />
ANDY ABRAHAM (GRAN BRETANYA) JELENA TOMASEVIC (SÈRBIA)<br />
Mathew aspira a una bona posició amb All<br />
night long, mentre que el suport popular <strong>de</strong>ls<br />
concursos televisius sustenta la candidatura<br />
portuguesa Senhora do Mar, un fado <strong>de</strong> Vânia<br />
Fernan<strong>de</strong>s, nascuda a Ma<strong>de</strong>ira. L’apoteosi<br />
discotequera arribarà amb la cançó Hero,<br />
<strong>de</strong> Charlotte Perrelli (Suècia); els pirates letons<br />
que canten Wolves of the Sea; el tema maltès<br />
Vodka, <strong>de</strong> Morena; o la cançó búlgara: DJ,<br />
Take me away, <strong>de</strong> Deep Zone&Balthazar.<br />
No falta la curiositat <strong>de</strong> l’expressió en espanyol<br />
que titula la cançó bielorussa, Hasta<br />
la vista, que cantarà Ruslan Alenho; mentre<br />
que un raper <strong>de</strong> la tercera edat, 75 Cents, es<br />
cola a la cançó croata <strong>de</strong> Kraljevi Ulice Romanca<br />
i una senyora <strong>de</strong> Georgia amb unes<br />
enormes ulleres <strong>de</strong> sol s’esgargamellarà a favor<br />
<strong>de</strong> la pau a Peace will come.<br />
<strong>Tel</strong>evisió<br />
21 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008
22 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
Els més vistos<br />
(<strong>de</strong>l 19 al 25<br />
<strong>de</strong> març)<br />
Catalunya<br />
CSI: Sacudir riñoneras<br />
Dilluns 24 <strong>de</strong> març,<br />
<strong>Tel</strong>e 5. 899.000<br />
espectadors<br />
(29,4%).<br />
Camera Café<br />
Dilluns 24 <strong>de</strong> març,<br />
<strong>Tel</strong>e 5. 803.000<br />
espectadors<br />
(25,7%).<br />
Copa <strong>de</strong>l Rei:<br />
València-Barça<br />
Dijous 20 <strong>de</strong> març,<br />
TV3. 779.000<br />
espectadors<br />
(30,9%).<br />
Escenas <strong>de</strong> matrimonio<br />
Dimecres 19 <strong>de</strong><br />
març, <strong>Tel</strong>e 5.<br />
696.000 espectadors<br />
(25,7%).<br />
Escenas <strong>de</strong> matrimonio<br />
Dimarts 25 <strong>de</strong><br />
març, <strong>Tel</strong>e 5.<br />
687.000 espectadors<br />
(21,8%).<br />
Espanya<br />
Aída<br />
Diumenge 23 <strong>de</strong><br />
març, <strong>Tel</strong>e 5.<br />
5.136.000 espectadors<br />
(30,6%).<br />
CSI: Sacudir riñoneras<br />
Dilluns 24 <strong>de</strong> març,<br />
<strong>Tel</strong>e 5. 4.797.000<br />
espectadors<br />
(24,5%).<br />
CSI: Muér<strong>de</strong>me<br />
Dilluns 24 <strong>de</strong> març,<br />
<strong>Tel</strong>e 5. 4.115.000<br />
espectadors<br />
(25,8%).<br />
Escenas <strong>de</strong> matrimonio<br />
Dimarts 25 <strong>de</strong><br />
març, <strong>Tel</strong>e 5.<br />
3.958.000 espectadors<br />
(21,5%).<br />
Camera Café<br />
Diumenge 23 <strong>de</strong><br />
març, <strong>Tel</strong>e 5.<br />
3.950.000 espectadors<br />
(23,2%).<br />
Dilluns 31 <strong>de</strong> març<br />
14.50<br />
17.00<br />
18.30<br />
21.45<br />
22.15<br />
23.30<br />
K3<br />
Dawson’s Creek<br />
L’addicció a la beguda d’Audrey fa que<br />
Joey s’adoni que la seva companya<br />
d’habitació està per<strong>de</strong>nt el control <strong>de</strong> la<br />
seva vida; arriben notícies que el professor<br />
Freeman es trasllada a Chicago i Jack<br />
s’haurà <strong>de</strong> plantejar algunes coses.<br />
LaSexta<br />
Me llamo Earl<br />
Joy assisteix a una teràpia <strong>de</strong> grup per<br />
controlar la seva còlera. Mentrestant, Earl<br />
està disposat a fer cau i net amb el número<br />
146 <strong>de</strong> la seva llista <strong>de</strong>l karma. I per aconseguir-ho,<br />
haurà <strong>de</strong> fer 274 sandvitxos per<br />
a Kenny, un company <strong>de</strong>l col·legi al qual<br />
va robar aquesta quantitat d’entrepans<br />
quan eren nens.<br />
TV3<br />
Intriga a la platja<br />
La pel·lícula està basada en una <strong>de</strong> les<br />
primeres novel·les d’espies angleses, escrita<br />
per Erskine Chil<strong>de</strong>rs. L’any 1901, en<br />
l’apogeu <strong>de</strong> l’imperi britànic, dos homes<br />
<strong>de</strong>scobreixen per casualitat que el kàiser<br />
alemany Guillem té plans secrets per envair<br />
Anglaterra.<br />
TV3<br />
Els diaris <strong>de</strong> Pascal<br />
Un documental històric, rigorós i veraç,<br />
però construït com un dramàtic i interpretat<br />
per actors. Retrata la <strong>Barcelona</strong> i la Catalunya<br />
<strong>de</strong> la II República a través d’un<br />
personatge <strong>de</strong> ficció: Pascal Danglà, un<br />
fotògraf francès que arriba a <strong>Barcelona</strong><br />
l’any 1929 per cobrir l’Exposició Internacional<br />
i que s’hi queda per veure <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
primera fila els canvis polítics i socials més<br />
importants <strong>de</strong> la història d’aquest país.<br />
Antena 3<br />
Física o Química<br />
Arriba el darrer capítol <strong>de</strong> la primera temporada<br />
d’aquesta sèrie centrada en les vivències<br />
<strong>de</strong>ls professors i els alumnes d’un<br />
institut actual.<br />
33<br />
Segle XX<br />
Una mena <strong>de</strong> versió documental <strong>de</strong> Cartes<br />
<strong>de</strong>s d’Iwo Jima, un interessant treball<br />
televisiu basat en els testimonis d’alguns<br />
<strong>de</strong>ls pocs supervivents japonesos <strong>de</strong> la<br />
batalla, si bé complementats per la visió<br />
d’excombatents americans.<br />
Dimarts 1 d’abril<br />
09.25<br />
17.25<br />
22.15<br />
01.25<br />
02.05<br />
K3<br />
Yoko! Jakamoko! Toto!<br />
En Jakamoko fa una cosa amb els ulls que<br />
només la sap fer ell. La Yoko també sap<br />
fer una cosa que només la sap fer ella:<br />
s’enrosca i es converteix en una bola. En<br />
Toto sap fer moltes ximpleries, però no n’hi<br />
ha cap que sigui tan especial que només<br />
la sàpiga fer ell. Segur que si busca bé, la<br />
trobarà...<br />
Cuatro<br />
Entre fantasmas<br />
Melinda va a casa d’uns nous veïns que<br />
diuen que tenen fantasmes que els provoquen<br />
problemes amb les canona<strong>de</strong>s i<br />
la instal·lació elèctrica. La mèdium intueix<br />
que es tracta d’algun esperit en trànsit i es<br />
troba amb l’espectre d’una nena <strong>de</strong> sis<br />
anys que va morir ofegada a la casa.<br />
<strong>Tel</strong>e 5<br />
Los Serrano<br />
Fiti es converteix en l’àngel <strong>de</strong> la guarda<br />
<strong>de</strong> Nacho al qual, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> salvar d’un<br />
intent <strong>de</strong> suïcidi, acollirà a casa. El mecànic<br />
ni s’imagina els problemes que li portarà<br />
aquesta <strong>de</strong>cisió, ja que la seva germana<br />
no pot treure-li els ulls <strong>de</strong> sobre. Però<br />
la situació es girarà per a la dona <strong>de</strong> José<br />
Luis, que acabarà sentint-se assetjada per<br />
Nacho quan el jove comenci a treballar al<br />
Garcilaso.<br />
LaSexta<br />
Los Soprano<br />
Torna una <strong>de</strong> les sèries més premia<strong>de</strong>s i<br />
més ben valora<strong>de</strong>s per crítica i públic. El<br />
seu protagonista, Tony Soprano (James<br />
Gandolfini) intenta ser un bon home <strong>de</strong> família<br />
en tots els sentits: tant amb la seva<br />
dona, fills i mare vídua, com exercint <strong>de</strong><br />
cap <strong>de</strong> la màfia a New Jersey. I, en el seu<br />
ofici, és implacable, encara que l’angoixa<br />
l’acabarà portant a la consulta d’una psicòloga.<br />
TV3<br />
En directe <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Bagdad<br />
L’experiència real <strong>de</strong>l productor <strong>de</strong> la CNN<br />
Robert Wiener a la guerra d’Iraq, durant<br />
l’any 1990. Robert i la seva companya, la<br />
periodista Ingrid Formanek, van haver <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>safiar un munt d’obstacles per mirar <strong>de</strong><br />
fer arribar la informació a la ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> televisió.<br />
Els seus esforços van valer la pena<br />
quan, finalment, es van retransmetre en<br />
directe per la CNN els bombar<strong>de</strong>jos <strong>de</strong><br />
Bagdad a tot el món.<br />
Dimecres 2 d’abril<br />
✔ Bolera amb 12 pistes.<br />
✔ Promocions cada dia <strong>de</strong> la setmana.<br />
✔ Festes d’aniversari.<br />
✔ Parc infantil temàtic <strong>de</strong> 600 m2.<br />
✔ Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».<br />
✔ Entra<strong>de</strong>s per hores: els nens estan vigilats per monitors<br />
i els pares gau<strong>de</strong>ixen d’una estona <strong>de</strong> tranquil·litat.<br />
✔ Tornejos d’empresa i grups.<br />
Camí <strong>de</strong>ls Carlins s/n - 17190 SALT - <strong>Tel</strong>. +34 972 43 92 03<br />
✔ Matinals especials per a escoles i grups.<br />
www.espaibowling.com Obrim cada dia!<br />
09.15<br />
11.20<br />
18.30<br />
22.15<br />
00.40<br />
Cuatro<br />
Alerta Cobra<br />
Rudolf Schnei<strong>de</strong>r, el principal protagonista<br />
d’aquest episodi, està obsessionat amb<br />
l’error més gran que ha comès en la seva<br />
vida: evitar la seva responsabilitat com a<br />
pare. Quan Schnei<strong>de</strong>r es <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix a intentar<br />
guanyar l’amor <strong>de</strong>l seu fill, comet un<br />
altre gran error: fa una promesa financera<br />
que només podrà complir si comet un petit<br />
crim...<br />
33<br />
Rere l’empremta <strong>de</strong>l Dr. Livingstone<br />
Un documental que segueix el recorregut<br />
que va fer el gran explorador Livingstone<br />
per Botswana –mostrant la varietat <strong>de</strong> la<br />
seva fauna– fins a les casca<strong>de</strong>s Victòria,<br />
a Zàmbia, una meravella natural que el cap<br />
<strong>de</strong> tribu Mukuni ven com un <strong>de</strong>stí per a turistes.<br />
TV3<br />
Jo, gran caçador<br />
A les muntanyes <strong>de</strong>l sud <strong>de</strong>ls Estats Units,<br />
Pike viu <strong>de</strong> les pells <strong>de</strong>ls animals que caça,<br />
però els indis han matat el seu soci. Pike<br />
roba un cavall preciós, famós per la seva<br />
bellesa i la seva velocitat. Per altra banda,<br />
l’indi a qui Pike ha robat el cavall assalta<br />
una diligència i segresta una <strong>de</strong> les passatgeres.<br />
<strong>Tel</strong>e 5<br />
Sin tetas no hay paraíso<br />
Jesús, ferit <strong>de</strong> gravetat, es <strong>de</strong>bat entre la<br />
vida i la mort a l’hospital, envoltat <strong>de</strong> la seva<br />
família i amics. La greu situació <strong>de</strong>l germà<br />
<strong>de</strong> Catalina torna a reunir mare i filla, que<br />
ploren <strong>de</strong>sconsola<strong>de</strong>s davant el llit <strong>de</strong> Jesús.<br />
Catalina comença a creure que Duque<br />
és el responsable <strong>de</strong> la situació en la<br />
qual es troba el seu germà.<br />
33<br />
Cànon Mites<br />
La imatge d’un àngel es reconeix immediatament.<br />
La tendència generalitzada és<br />
pensar que els àngels són personatges<br />
<strong>de</strong> la Bíblia amb ales blanques i una aureola<br />
al voltant <strong>de</strong>l cap. Però no tots els àngels<br />
són «angèlics». Els àngels po<strong>de</strong>n<br />
protegir, donar consell, jutjar, traduir, cantar,<br />
entretenir i fins i tot cuinar. Aquest documental<br />
<strong>de</strong>scobreix per què els àngels<br />
tenen un paper tan important en tantes cultures.
Dijous 3 d’abril<br />
11.10<br />
15.30<br />
18.30<br />
22.15<br />
23.45<br />
33<br />
Desxifrant Egipte<br />
S’ha escrit molt sobre com els egipcis van<br />
po<strong>de</strong>r aliniar els seus monuments amb<br />
tanta precisió, però la pregunta que encara<br />
no ha tingut resposta és per què ho<br />
van fer així. Per què van posar tant d’èmfasi<br />
en els alineaments astronòmics?<br />
Aquest documental intenta respondre<br />
aquest interrogant i <strong>de</strong>scodificar el trencaclosques<br />
<strong>de</strong>ls grans monuments egipcis.<br />
<strong>Tel</strong>e 5<br />
Yo soy Bea<br />
Bea es <strong>de</strong>sil·lusiona molt quan sap que<br />
Álvaro i Olga se’n van a viure junts, però<br />
dissimula i els dóna l’enhorabona. A més,<br />
li dóna a Álvaro el dossier <strong>de</strong> la seva i<strong>de</strong>a<br />
sobre la Fundació Francisco Aguilar. El<br />
jove li explica a Olga que, per molt que li<br />
agradi la i<strong>de</strong>a, no li pot donar suport, perquè<br />
això implicaria un distanciament amb<br />
Diego i el que necessita ara és tot el contrari.<br />
TV3<br />
L’amor <strong>de</strong> Murphy<br />
En aquesta història d’amor còmica i tendra,<br />
Emma és una mare divorciada amb<br />
molta empenta que vol arribar a ser domadora<br />
<strong>de</strong> cavalls en un petit ranxo d’un<br />
poble <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sert. En aquest poble, el vidu<br />
més sol·licitat és el farmacèutic Murphy<br />
Jones. Coneix Emma i la festeja, però<br />
quan sembla que ella li fa cas, el seu exmarit,<br />
Bobby Jack, torna a aparèixer.<br />
Cuatro<br />
Cuenta atrás<br />
Escobar reté, lligada, a Leo. L’assetja i comença<br />
a petonejar-la... Hores abans, se<br />
celebra el judici pel segrest d’un avió, on<br />
el principal inculpat és Escobar, un perillós<br />
<strong>de</strong>linqüent colombià. Leo i Corso <strong>de</strong>claren<br />
en el judici, però Escobar s’amotina<br />
i força el seu trasllat.<br />
TVE-1<br />
Balas <strong>de</strong> plata<br />
Arriba el nou programa presentat per Lorena<br />
Berdún. Es tracta d’un format setmanal<br />
d’entrevistes en profunditat, en el<br />
qual Lorena Berdún pretén aconseguir<br />
amb els seus convidats (<strong>de</strong>s d’actors fins<br />
a futbolistes, passant per toreros o músics)<br />
converses «entretingu<strong>de</strong>s i més que intimistes».<br />
Divendres 4 d’abril<br />
12.10<br />
15.45<br />
17.30<br />
21.45<br />
00.15<br />
K3<br />
El xou <strong>de</strong>ls espies<br />
Arran d’un acci<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> teletransportació<br />
l’ADN d’en Víctor s’ha barrejat amb el d’un<br />
gat . En Victor ara té set vi<strong>de</strong>s. Però el problema<br />
és que resulta que tot el que en Victor<br />
ha oblidat, ho recorda el senyor Marrameu,<br />
com ara el codi secret per <strong>de</strong>struir<br />
el món! I el pitjor <strong>de</strong> tot és que el gat<br />
s’ha escapat!<br />
TV3<br />
El cor <strong>de</strong> la ciutat<br />
La Júlia se n’està sortint: l’Òscar comença<br />
a estar en perill. En Paco rep la visita<br />
d’un pèrit <strong>de</strong> l’asseguradora. La Pilar ha<br />
<strong>de</strong> tornar a Breda i a la Roser no li fa cap<br />
gràcia. En Peris pren consciència que la<br />
professió <strong>de</strong> la seva dona comporta coses<br />
que no fan per a ell.<br />
LaSexta<br />
Prison Break<br />
Els presoners s’han d’aturar quan observen<br />
que la canonada que els porta a la infermeria<br />
està tapada. Després d’una acalorada<br />
discussió entre Michael i T-Bag, tots<br />
tornen a la sala <strong>de</strong> treball, on Bellick sospita<br />
que passa alguna cosa...<br />
TV3<br />
Miss Agent Especial 2: armada<br />
i fabulosa<br />
Després d’una missió, infiltrada en un concurs<br />
<strong>de</strong> bellesa, l’agent <strong>de</strong> l’FBI Gracie<br />
Hart no està contenta amb la nova feina<br />
que li han encarregat: ser el rostre <strong>de</strong> l’F-<br />
BI i atendre la premsa, enlloc <strong>de</strong> les missions<br />
secretes que són les que realment<br />
li agra<strong>de</strong>n. Gracie ha <strong>de</strong> viatjar pels EUA<br />
acompanyada per l’agent Sam Fuller, que<br />
és la seva guardaespatlles, fent ro<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
premsa i sessions fotogràfiques. Però segresten<br />
Miss Estats Units i Gracie <strong>de</strong> seguida<br />
es posarà en acció per salvar-la.<br />
Cuatro<br />
Las Vegas<br />
La tercera temporada <strong>de</strong> la sèrie té un inici<br />
impactant. Ed intenta reunir l’antic grup<br />
per treballar al nou Montecito, però les coses<br />
no li sortiran com esperava i li serà difícil<br />
convéncer-los. A més, Monica, la nova<br />
mestressa <strong>de</strong>l casino, el pressiona perquè<br />
tot estigui a punt per a la inauguració. Mentrestant,<br />
Danny intenta superar com pot la<br />
mort <strong>de</strong>l seu pare.<br />
Dissabte 5 d’abril<br />
08.40<br />
14.00<br />
15.40<br />
21.30<br />
22.15<br />
LaSexta<br />
Hoy cocinas tú<br />
Eva Arguiñano, una <strong>de</strong> les cuineres <strong>de</strong> la<br />
nissaga familiar d’hostaleria més coneguda<br />
<strong>de</strong> la televisió, ensenyarà a prepara<br />
una amanida <strong>de</strong> quinoa i espinacs, crema<br />
<strong>de</strong> llet i rovells amb maduixetes i pebre.<br />
Si algú es queda amb ganes <strong>de</strong> més,<br />
diumenge farà cilindre <strong>de</strong> boniato i peix i<br />
bunyols <strong>de</strong> plàtan, poma i pinya.<br />
Antena 3<br />
Los Simpson<br />
Una visió apocalíptica sobre la fi <strong>de</strong> món<br />
(potser produïda per haver menjat massa<br />
gelat?) omple <strong>de</strong> temor Homer, que ja no<br />
sap què fer per guanyar-se el cel. El pare<br />
<strong>de</strong> la família Simpson, convençut que el<br />
món s’acabarà en una setmana, <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix<br />
fer-se predicador, però com que el que diu<br />
no es compleix, queda totalment <strong>de</strong>sacreditat<br />
a Springfield.<br />
TV3<br />
Alien versus Predator<br />
Un satèl·lit <strong>de</strong>tecta una font <strong>de</strong> calor <strong>de</strong>sconeguda<br />
sota el gel <strong>de</strong> l’Antàrtida i un<br />
equip <strong>de</strong> recerca hi troba una antiga piràmi<strong>de</strong>.<br />
El <strong>de</strong>scobriment porta a la zona tot<br />
un seguit <strong>de</strong> científics, investigadors i<br />
aventurers. Un cop allí, fan una <strong>de</strong>scoberta<br />
encara més sorprenent i terrorífica:<br />
hi ha dues races <strong>de</strong> criatures alienígenes<br />
en guerra.<br />
Cuatro<br />
Nada x aquí<br />
Juan Tamariz aproparà als espectadors<br />
els secrets d’un <strong>de</strong>ls mags més llegendaris<br />
en la història <strong>de</strong> l’il·lusionisme: Fu<br />
Manchú. A més, el programa visita a Los<br />
Angeles l’il·lusionista Nathan Burton, que<br />
mostrarà algunes <strong>de</strong> les seves habilitats,<br />
com fer aparéixer un grup <strong>de</strong> showgirlsen<br />
una caixa transparent.<br />
33<br />
A la ciutat<br />
Un grup d’amics en una gran ciutat. Un<br />
recorregut per cadascuna <strong>de</strong> les seves<br />
històries no explica<strong>de</strong>s, íntimes. Pels seus<br />
sentiments i <strong>de</strong>sitjos més secrets. Per<br />
aquest món sentimental que roman ocult.<br />
La soledat, a la ciutat, en una història coral<br />
i urbana<br />
Guia TV<br />
23 Dominical<br />
Diumenge 30<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2008<br />
Recomanem<br />
L’americà<br />
impassible<br />
Dimarts 1.<br />
TV3, 18.30h.<br />
Thomas Fowler<br />
és un periodista<br />
britànic que viu<br />
al Vietnam durant<br />
els anys<br />
1950. Phuong,<br />
una noia vietnamita<br />
molt més<br />
jove que Thomas,<br />
és la seva<br />
amant. Un dia<br />
Thomas coneix<br />
Al<strong>de</strong>n, un americà<br />
jove i i<strong>de</strong>alista<br />
i aviat tots dos<br />
homes es fan<br />
amics. Però Al<strong>de</strong>n<br />
s’enamora<br />
<strong>de</strong> Phuong. Una<br />
bona combinació<br />
<strong>de</strong> melodrama<br />
romàntic i<br />
trama política,<br />
amb una perfecta<br />
ambientació.<br />
Any<br />
2002.<br />
País<br />
EUA, Alemanya,<br />
Austràlia.<br />
Director<br />
Phillip Noyce.<br />
Intèrprets<br />
Michael Caine,<br />
Brendan Fraser,<br />
Do Thi Hai Yen.
www.piscinesmon<strong>de</strong>pra.com - info@piscinesmon<strong>de</strong>pra.com / <strong>Tel</strong>. 972 477 720 - Mòbil 647 572 256 / Riu<strong>de</strong>llots <strong>de</strong> la Selva (<strong>Girona</strong>)<br />
Piscines <strong>de</strong> polièster + <strong>de</strong> 35 mo<strong>de</strong>ls diferents / Preus directes <strong>de</strong> fàbrica - pressupostos gratuïts<br />
Impermeabilitat absoluta - Inalterables als canvis climàtics