3.El pas al món contemporani. - Mallorca

Això va permetre un intens desenvolupament de la producció i la disminució
del cost de la producció. Però també es varen deteriorar les condicions de
treball dels obrers i molts varen perdre la seva feina (durant el primer terç del
segle XIX treballaven 800.000 persones, mentre que al 1834 tan sols en
quedaven 200.000).
3. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
La primera Revolució Industrial es desenvolupà a Anglaterra. Entre 1870 i 1914 es
va produir una nova revolució que va afectar altres països.
Es va passar del carbó com a principal combustible al petroli, que es va emprar per a
la il·luminació i l’automòbil (motor d’explosió). També es descobrí l’electricitat. A més
va augmentar la producció de ferro i acer, varen aparèixer nous productes com perfums,
medecines, ...
La consecució d’aquests objectius va suposar la segona Revolució Industrial, que
aportà innovacions importants:
Apareixen nous sectors industrials: indústria química (adobs, explosius,
farmàcia); indústria elèctrica (enllumenament, telègraf) siderúrgia,
mecàniques.
Utilització de noves fonts d’energia. L’electricitat i el petroli substitueixen el
carbó.
Racionalització del treball. Els obrers produeixen en cadena, disminuint el
temps necessari de producció i, per tant, provocant una reducció de costos.
Augment de les empreses. Les indústries familiars, després de la crisi, o bé
desapareixeran o bé es van unir per formar empreses amb més capital i així
eliminar la competència. Sorgeixen els monopolis.
S’amplien els mercats. Neix l’imperialisme econòmic, que necessita mercats
cada cop més grans on vendre la seva creixent producció, però també
matèries primeres a preus baixos. La conseqüència serà la
internacionalització de l’economia i la lluita de les grans potències
industrials per controlar els mercats exteriors.
Nous mitjans de transport: l’automòbil i l’avió.
Juntament amb la Gran Bretanya dos països passen a ser grans potències industrials:
Alemanya i els Estats Units.
Aquest nou impuls va afectar a la indústria de casi tota Europa, Estats Units i Japó.
Dins Europa destacà Alemanya, on es produïren la major part dels invents tècnics
moderns.
Tot això requeria forts inversions que només podien realitzar els bancs, els quals poc
a poc controlaren la indústria. Altre fet important va ser l’increment de la competència
entre empreses que cada vegada produïen més, moltes fins i tot tancaven a causa de les
4