3.El pas al món contemporani. - Mallorca

oprimits (capitalistes i obrers). El capitalisme donaria lloc a un empobriment dels obrers
i per això consideren que seria millor un sistema comunista.
La primera fase (dictadura del proletariat) suposa una col·lectivització dels mitjans
de producció i una rígida planificació de l’Estat, amb predomini de la propietat pública,
planificació dels preus, sous, ... L’objectiu es que desaparegui la societat de classes i
l’explotació dels obrers (segona fase o comunisme).
Però desprès de les primeres experiències, la realitat ha dut a transformacions en
alguns països a finals dels anys 80. Molts d’ells no han arribat a la fase comunista, és a
dir, no han desaparegut les classes, sinó que s’ha creat una de nova: la classe mitja. Els
països que sí han arribat a la fase comunista, moltes vegades s’han vist afectats per la
corrupció, escassesa de productes, elevades despeses públiques i productes poc
competitius a nivell internacional.
Així, avui en dia s’observa l’abandó dels sistemes capitalista i comunista purs i la
marxa cap a sistemes mixtes, on els països capitalistes inclouen la intervenció estatal i
els comunistes la liberalització de la planificació.
8. LES REVOLUCIONS POLÍTIQUES.
8.1 Les revolucions burgeses.
Al mateix temps en que es produeix l’ascens de la burgesia a l’àmbit econòmic,
encapçalant la Revolució Industrial, aquesta classe social intenta ocupar també un lloc
rellevant en el món polític. Les revolucions polítiques duran a la pràctica les idees que
defensaven els il·lustrats en una sèrie d’onades revolucionàries que tindran lloc a
Amèrica i Europa al llarg de les tres darreres dècades del segle XVIII i la primera meitat
del XIX.
L’objectiu era posar fi al sistema social i polític de l’antic Règim, basat a
l’absolutisme polític, els privilegis i una societat estamental on la burgesia sustentava
econòmicament a l’estat sense tenir accés al control polític.
El procés conclou al 1848, quan la majoria dels règims absolutistes foren substituïts
per sistemes liberals. Els principals moments de dites transformacions foren:
La independència dels Estats Units. El 1776, les tretze colònies britàniques
situades a la costa atlàntica nord-americana es declararen independents de la
Gran Bretanya i elaboraren la primera constitució mundial, hereva dels
principis il·lustrats, el 1787.
La revolució Francesa de 1789. Als Estats Units les idees il·lustrades es
dugueren a la pràctica perquè existia una organització social sense estament
nobiliari que s’oposés. A Europa la revolució per acabar amb el passat i
implantar un nou ordre va ésser més radical, així va passar a Europa entre
1789 i 1815. Les idees revolucionàries franceses s’expandiren arreu
d’Europa de forma irreversible.
7