3.El pas al món contemporani. - Mallorca

enormes pèrdues per no poder vendre tot l’estoc que havien fabricat. Això va fer que els
estats es barallessin per aconseguir nous mercats. Aquesta fou una de las causes de les
conquestes colonials de finals del segle XIX i dels enfrontaments que donaren lloc a la
Primera Guerra Mundial el 1914.
4. EL SISTEMA CAPITALISTA.
L’origen d’aquest sistema es troba en la ideologia liberal del segle XIX. Afavoreix
l’economia de lliure mercat, rebutja la intervenció de l’Estat en l’economia, potencia la
propietat privada, un mercat regulat per l’oferta i la demanda, la llibertat de les
empreses dins aquest mercat, la lliure contractació i fomenta l’esperit de consum.
No obstant, ha conegut freqüents crisis per la superproducció i en un primer moment
va provocar la desprotecció social i laboral dels obrers. Així, durant el primer terç del
segle XX, començà a admetre certa intervenció de l’Estat especialment en la protecció
de la producció interior i en la planificació econòmica per impulsar l’economia. Aquesta
situació es denomina neocapitalisme.
Els països més desenvolupats es troben ara en una fase de superconsum, deguda a
l’augment del nivell de vida, mentre que els menys desenvolupats presenten contrasts
molt forts.
5. CANVIS SOCIALS: BURGESOS I PROLETARIS.
La Revolució Industrial va transformar la vida dels homes. La industrialització va
afectar molt poc a l’aristocràcia i la petita noblesa, ja que el seu predomini social va
quedar intacte i el seu poder al camp va continuar complet.
La burgesia industrial, la classe mitjana en ascens, també estava satisfeta amb la
seva nova situació, però no així els treballadors que varen veure com es destruïen les
formes de vida tradicional, sense que se’ls oferís res millor a canvi.
El treball industrial es realitzava cada cop més als voltants de les grans ciutats. La
concentració urbana és un fenomen paral·lel al de la Revolució. Durant 1750 Londres i
Edimburg tenien més de 50.000 habitants i al 1851 ja més de la meitat dels britànics
vivien a les ciutats.
La migració massiva a unes ciutats que no estaven preparades per rebre tanta gent va
fer que les seves condicions de vida, sobretot als barris obrers, fossin una de les
conseqüències més terribles de la Revolució Industrial. La brutícia, la contaminació, el
fum, la manca de serveis públics (clavegueres, aigua, neteja dels carrers, ...) i les
freqüents epidèmies de còlera o tifus van fer d’aquestes primeres aglomeracions llocs
impersonals i insalubres.
6. ELS MOVIMENTS OBRERS.
Amb la nova organització industrial els empresaris volien produir més i més barat
per evitar la competència d’altres industrials. Per això, cada vegada els salaris eren més
baixos i la jornada de treball més llarga.
5