Libro de recetas - Hospital Universitari de Bellvitge

50
Índex
8. Conclusions
La sang i els seus derivats són un recurs terapèutic
vital i insubstituïble en molts casos,
però també són un recurs limitat, perible, car i
no exempt de riscos. Extremar l’adequació del
seu ús en l’àmbit hospitalari és, per tant, imprescindible.
En aquest protocol s’actualitzen tant les tècniques
de transfusió homòloga i autòloga actuals
com les indicacions dels hemoderivats i altres
compostos disponibles en el nostre centre,
així com els seus efectes adversos.
S’introdueixen nous capítols:
-
-
Hemovigilància: control de les reaccions
adverses transfusionals, seguiment
i notificació a nivell autonòmic, estatal
i europeu per tal de complir aquest requeriment
legal vigent al nostre país i a
Europa.
Seguiment del look-back: cal fer un seguiment
dels receptors que han rebut
sang provinent de donants que han fet
una seroconversió.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
-
-
Circuit d’administració d’hemoderivats:
s’inclou aquest annex per refermar el
correcte coneixement i desenvolupament.
Indicacions de components irradiats.
Com a recordatori final, s’especifiquen una sèrie
de consideracions que s’hauran de tenir en
compte abans d’indicar una transfusió:
• Sigueu molt estrictes en la comanda de sang
homòloga i/o hemoderivats, amb indicacions
precises i restrictives.
• Cal assumir com a acceptables els valors
d’hematòcrit per sobre de 26 v % (0,26 L/L)
i d’hemoglobina per sobre de 7,5 g/dL (75
g/L), abans d’indicar una transfusió, excepte
en cardiopaties greus, insuficiència respiratòria,
o altres condicions clíniques dels malalts
que la facin necessària.
• Plantegeu alternatives a la transfusió homòloga
sempre que la situació ho permeti, especialment,
en intervencions programades.
• La millor manera d’evitar riscos és evitar estar-hi
exposat; per tant, és aconsellable no
trasfondre en situacions no indicades.
Una reflexió final és saber i conèixer les indicacions
de la transfusió sanguínia en cada
patologia per saber les necessitats futures al
nostre Hospital. Tot això forma part d’un projecte
epidemiològic de necessitats transfusionals
al nostre país.
Conclusions