PARTICIPAR. Com incidir en les decisions que afecten el territori

2 Què cal saber abans de participar 18-19
diversitat, paisatge...) de totes les autonomies especifiquin processos
participatius per a alguns aspectes de la seva posada en pràctica.
En l’àmbit local la participació també està regulada, a partir de la
Carta Europea d’Autonomia Local (1985), ratificada per l’Estat espanyol
l’any 1998 i, sobretot, per la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim
local, que regula el funcionament de l’Administració municipal, i que posa
un gran èmfasi en la importància de la participació de la ciutadania en
els assumptes del municipi. Això respon al fet lògic que els ajuntaments
són l’administració més pròxima a la ciutadania. Aquesta llei va ser modificada
per la Llei 57/2003, en aspectes clau per a la participació ciutadana
en l’àmbit local. Els municipis han d’incorporar aquests mandats
en els seus respectius reglaments orgànics municipals (ROM). A més,
alguns d’ells, principalment els de grandària mitjana o gran, han desenvolupat
ordenances locals de participació i informació ciutadana.
Per fer realitat aquests drets, però, no n’hi ha prou amb la seva
declaració, sinó que els poders públics han de posar a disposició de la
ciutadania les eines adients, d’acord amb el mandat de l’article 9.2 de
la Constitució espanyola. D’aquestes eines tracta, precisament, aquesta
publicació.
Participació, medi ambient i territori
Quan va tenir lloc el maridatge entre la participació, el medi ambient
i el territori? Malgrat que ja hi havia hagut reunions internacionals
prèvies molt importants, la Cimera de la Terra sobre Desenvolupament
Sostenible que va tenir lloc a Rio de Janeiro (Brasil), l’any 1992, va marcar
un abans i un després en la manera d’afrontar els reptes ambientals a
escala planetària. Un dels principals resultats va ser la Declaració de Rio
que, malgrat no ser vinculant, va tenir un ressò remarcable en tot el món,
i els diversos principis de la Declaració s’han anat incorporant en l’ordenament
jurídic dels països participants en la cimera.
El principi 10 d’aquesta Declaració estableix que la millor manera
de tractar les qüestions ambientals és amb la participació de tota la ciutadania
interessada. Aquest principi vincula la millora del medi ambient
i la consecució de la sostenibilitat al fet que la ciutadania pugui accedir
a la informació ambiental, participar en la presa de decisions relatives al
medi ambient, i tenir accés als processos judicials i als procediments administratius
ambientals. La Declaració insta tots els estats a facilitar i fomentar
la sensibilització i la participació del públic.
Europa es va fer seu aquest principi a través del Conveni d’Aarhus,
signat en aquesta ciutat danesa el mes de juny de 1998. Aquest conveni
va ser ratificat per 40 països, i va entrar en vigor a l’Estat espanyol
el març de 2005.
El Conveni d’Aarhus defineix un marc normatiu que parteix del
postulat següent: per tal que els ciutadans puguin gaudir del dret a un
medi ambient saludable i complir el deure de respectar-lo i protegir-lo,
cal que tinguin accés a la informació ambiental rellevant, han d’estar legitimats
per participar en els processos de presa de decisions de caràcter
ambiental i han de tenir accés a la justícia quan tals drets els siguin negats.
Per poder garantir això, el conveni estableix tres drets fonamentals:
Dret a accedir a la informació ambiental rellevant, que permet
la conscienciació i educació ambiental de la societat, i és indispensable
per poder intervenir amb coneixement de causa en els
assumptes públics. Es divideix en dues parts: el dret a buscar i
obtenir informació en poder de les autoritats públiques, i el dret
a rebre informació ambiental rellevant per part de les autoritats
públiques, que han de recollir-la i fer-la pública sense necessitat
que hi hagi una petició prèvia.
Dret a participar en la presa de decisions, que s’estén a tres àmbits
d’actuació pública: l’autorització de determinades activitats,
l’aprovació de plans i programes i l’elaboració de normes i reglaments.
Dret a accedir a la justícia quan aquests drets siguin vulnerats,
que garanteix l’accés dels ciutadans als tribunals per revisar les
decisions que potencialment hagin pogut violar els drets que els
reconeix el conveni mateix; i dret a iniciar procediments administratius
o judicials per impugnar qualsevol acció o omissió imputable,
bé a un altre particular, bé a una autoritat pública, que
constitueixi una vulneració de la legislació ambiental.
El Conveni d’Aarhus era directament aplicable des de la seva entrada
en vigor, el 29 de març de 2005. Comporta obligacions per si mateix,
reconeix i regula drets per a les persones i ha de ser respectat per
tots els òrgans de l’Estat inclosos els judicials.
El Parlament Europeu va aprovar dues directives per incorporar
l’esperit del Conveni en l’ordenament comunitari, una d’específica per a
l’accés a la informació ambiental (Directiva 2003/4/CE), i una altra sobre
la participació del públic en determinats plans i programes relacionats
amb el medi ambient (Directiva 2003/35/CE). Aquestes directives van
tenir efecte en les successives directives relacionades amb el territori i el
medi ambient, i també es van anar transposant (g) a l’ordenament jurídic