PARTICIPAR. Com incidir en les decisions que afecten el territori

4 Participar en els procediments administratius 46-47
borada en un llenguatge excessivament tècnic i difícil de comprendre
per la ciutadania, de manera que pot ser adequat assessorar-se per algun
professional.
Aquesta informació ha d’incloure, entre altres, una descripció
de l’activitat proposada, l’autoritat pública encarregada dels períodes d’in-
Tant la durada real
de prendre la decisió i el procediment previst, és a dir, la data formació pública
d’inici del procés, les possibilitats que s’ofereixen al públic de com la facilitat d’accés
a la informació
participar-hi, o on cal dirigir-se per obtenir més informació. És
necessari establir períodes de temps suficients per informar el vinculada als procediments
adminis-
públic, i també s’ha de facilitar a aquelles persones que ho demanin
informació sobre l’emplaçament de l’activitat i les seves tratius son indicatives
de la receptivitat
característiques tècniques, una descripció dels efectes importants
sobre el medi ambient, una descripció de les mesures correctores
previstes, un resum no tècnic dels temes anteriors i una cràtica de l’Adminis-
i sensibilitat demo-
sinopsi de les principals alternatives estudiades pel sol·licitant tració corresponent.
de l’autorització.
L’omissió del tràmit d’informació pública pot comportar que la
decisió presa es consideri nul·la i que s’hagi de tornar al moment en què
hagués hagut de tenir lloc el tràmit d’informació pública. Per reivindicar
l’omissió del tràmit d’informació pública n’hi ha prou amb un recurs administratiu.
(g) > (capítol 6)
Les al·legacions
El procediment d’al·legacions permet realitzar exposicions escrites
en les quals s’argumenten una sèrie de raons en relació amb el
pla, programa o projecte que està en fase d’informació pública. Els motius
que s’exposen en les al·legacions han de servir de fonament per
qüestionar determinades actuacions de l’Administració durant el termini
d’informació pública.
En cas que tingueu intenció de presentar al·legacions a un pla, us
convé tenir assessorament jurídic a fi de redactar les al·legacions de la
manera més efectiva, i que no contingui defectes de forma que puguin invalidar-les.
D’altra banda, podeu acompanyar l’al·legació > (Annex A4) de documentació
complementària, que reforci el vostre posicionament. Poden
ser estudis i informes d’experts, els quals poden tenir un cost econòmic
elevat, segons el cas.
Us pot interessar coordinar-vos amb altres entitats i persones a
l’hora de presentar al·legacions davant de procediments, i doncs guanyar
força.
La participació en la redacció de normes
El procediment d’elaboració de les lleis i els reglaments està regulat
de forma molt estricta. Cal distingir entre el procés legislatiu parlamentari
i el que té lloc fora de les cambres legislatives. Totes les lleis han
de passar pel Parlament, mentre que els decrets, que són disposicions
d’un rang inferior a les lleis i que vénen a desenvolupar-les reglamentàriament,
són competència o bé del govern estatal o bé dels governs autonòmics.
Les Administracions locals també poden dictar reglaments o ordenances.
Pel que fa als processos parlamentaris, la participació ciutadana
es limita a la iniciativa legislativa popular, > (capítol 5) i a la possible compareixença
en les comissions que s’encarreguen de redactar i discutir les
lleis, sempre a petició dels grups parlamentaris. Tanmateix, moltes entitats
exerceixen tasques de lobby (g) per fer arribar les seves demandes als
diversos grups parlamentaris.
En cas que estigui proposada pel govern i encara no hagi passat
pel Parlament, la norma pren el nom d’avantprojecte i en la seva elaboració
poden tenir lloc procediments participatius no reglats (jornades
de debat, consultes ciutadanes, etc.). Un cop aprovat l’avantprojecte pel
govern, i abans d’entrar al Parlament, és obligatori un procediment d’informació
pública. La resta de normes que no passen per les cambres
parlamentàries (reglaments i ordenances) també han de sotmetre’s a un
procediment d’informació pública.
La participació en l’elaboració de plans i programes
La legislació d’Avaluació Ambiental Estratègica, (g) que emana de
la Directiva 2001/42/CE, incorpora la necessitat de consultar les persones
afectades pels plans i programes. A escala estatal, és regulada per
la Llei 9/2006. Abans de l’entrada en vigor d’aquesta legislació, l’única
avaluació ambiental que es feia era la dels projectes, que es regulava segons
la legislació d’Avaluació d’Impacte Ambiental (g) (AIA), emmarcada
en la Directiva 85/337/CE. Aviat es va comprovar que l’AIA podia resultar
insuficient per si sola ja que sovint les decisions que afecten el territori
han estat adoptades en el marc de plans i programes que han precedit
aquests projectes.
A Catalunya, segons la Llei 6/2009, d’avaluació ambiental de
plans i programes, l’obertura del tràmit de consultes s’ha de notificar individualment
a les administracions públiques afectades i al públic prèviament
identificat com a interessat. Cal publicar-ho al DOGC, en un diari
de gran tiratge a Catalunya i en un d’àmbit local en funció de l’àmbit al