PARTICIPAR. Com incidir en les decisions que afecten el territori

2 Què cal saber abans de participar 26-27
no violentes que puguin tenir un ampli ressò mediàtic, tasques de captació
de fons per al manteniment de campanyes, etc.
Un altre instrument molt utilitzat per col·lectius i associacions
és el de la manifestació o la concentració. Es tracta d’un dret reconegut
en la Constitució espanyola i regulat per les lleis orgàniques 9/1983,
i 9/1999. La Constitució consagra la llibertat de reunió de manera que
cap manifestació no s’ha de sotmetre a una autorització prèvia per part
de l’Administració, i l’Administració sempre ha de protegir-les davant qui
intenti impedir-les. No obstant això, les manifestacions i concentracions
que tinguin lloc en espais públics s’han de comunicar per escrit a la Direcció
General de Policia, amb una antelació mínima de deu dies i màxim
de trenta. En cas d’urgència, s’admet amb 24 hores, però el motiu de la
urgència s’ha de fer constar en el comunicat. El comunicat ha d’indicar el
motiu de la manifestació, el dia i l’hora, la durada, i el lloc de concentració
o l’itinerari previst per a la manifestació.
Un cop la policia rep el comunicat, genera un document de confirmació
que la manifestació ha estat comunicada, i en cas que ho cregués
oportú, es posaria en contacte amb els promotors de la manifestació
per generar algun canvi.
Cas 1 L’intent d’implementació de la central tèrmica d’ENRON
a Móra la Nova
A principi del segle XXI, l’aposta institucional per fer front als
problemes que mostrava el model energètic català i espanyol (petrodependència,
incompliment dels estàndards europeus en medi ambient,
baixa eficiència, increment de la demanda energètica, problemes en el
subministrament elèctric), va ser la construcció de centrals tèrmiques de
cicle combinat alimentades amb gas natural. Una tecnologia que es considerava
avançada, neta i segura.
En aquest context, al març de 2000, l’empresa nord-americana
ENRON va proposar la instal·lació a Móra la Nova (Ribera d’Ebre) d’una
central tèrmica de cicle combinat de 1.600 MW. En un primer moment
aquesta proposta no va despertar cap resposta significativa en contra,
sinó que fins i tot va aconseguir reaccions positives dels alcaldes i sindicats
de la comarca i de la Cambra de Comerç de Reus. La situació va començar
a canviar quan, en la reunió informativa sobre el Pla Hidrològic
Nacional, es va posar el tema sobre la taula. Les queixes de grups ecologistes
com el GEPEC, la desconfiança d’alguns pagesos de la fruita i del
vi i el recel d’alguns habitants de la zona van iniciar el camí sense retorn
cap a la mobilització social.
El primer pas va ser la constitució d’una coordinadora que pretenia
aturar les agressions de l’Ebre català, impulsada per les Plataformes
de Defensa de l’Ebre, la Terra Alta i el Priorat i diverses entitats de
la Ribera d’Ebre. Després, una vuitantena de persones van formar la Plataforma
per la Defensa del Patrimoni Cultural, Històric i Paisatgístic de
la Ribera d’Ebre, i van plasmar en un manifest quines eren les seves demandes
i com definien el problema. De mica en mica, es va consolidar
l’estructura organitzativa, mobilitzant els recursos interns i externs per
aconseguir una major implicació ciutadana. Algunes de les formes d’actuació
que van emprar van ser l’organització d’assemblees obertes; la divulgació
de la informació poble per poble, convidant acadèmics i gent
amb prestigi; la inclusió de personatges famosos en el manifest; recollides
de signatures contra el projecte i de compareixences al procediment;
convocatòria de manifestacions de protesta i la coordinació amb altres
protestes i plataformes de la zona.
Així, gradualment, es van anar guanyant adeptes. Un dels factors
que ho va facilitar va ser que s’actuava amb rapidesa. Mentre que
en l’arena administrativa s’estava redactant l’estudi d’impacte ambiental,
la coordinadora havia desenvolupat activitats per molts dels pobles