carrer119

CARRER119 JULIOL 2011 CRÒNICA 10
Un nou cicle municipal,
¿noves polítiques?
Jordi Bonet
president de la Favb
Les eleccions locals del passat 22
de maig van donar la victòria a
la coalició Convergència i Unió,
cosa que suposa un tomb històric
a l’Ajuntament de Barcelona,
governat des de 1979 per partits
d’esquerra. La novetat d’aquest
gir fa difícil entrellucar quina serà
l’agenda del nou govern municipal,
més encara tenint en compte
que aquest necessitarà d’aliances
puntuals amb els grups d’oposició
per aprovar els pressupostos municipals
i el Pla d’Acció Municipal.
Aquesta aposta per una política de
pactes de geometria variable hauria
de permetre al nou equip de
govern mantenir l’impuls polític i
ocupar una posició de centralitat,
sense esdevenir reu de cap altra
formació política. Tanmateix, qui
pot acabar ocasionant més neguits
al nou govern municipal no seran
tant els partits d’oposició, sinó la
pròpia coalició convergent, tant a
escala local com autonòmica.
Un partit, dos estils
I és que a diferència de l’àmbit autonòmic,
on CIU va centrar el seu
discurs en deslegitimar l’acció de
govern del Tripartit, l’estil Trias
lTrias haurà de
donar resposta a les
demandes dels grups
d’interès i posicionarse
davant les retallades
del govern de Mas
a Barcelona s’havia caracteritzat
fins ara per una oposició de guant
blanc i perfil baix que delegava en
el Partit Popular i els mitjans de
comunicació adscrits al grup Godó
l’oposició sistemàtica i ferotge al
govern municipal. Així, l’estratègia
de Trias no ha posat mai en qüestió
les grans línies marc del projecte
de ciutat (22@, Pla de la Sagrera,
Glòries, Xarxa Ortogonal d’Autobusos...)
impulsades per l’equip
d’Hereu, sinó la capacitat del govern
bipartit per liderar el projecte
de ciutat.
Trias ha guanyat doncs les
eleccions fent gala d’un estil moderat
i conciliador que contrasta
amb la vehemència neoliberal
que supura el pinyol aglutinat al
voltant del president Mas. Aquest
to continuista es va visualitzar
tant durant el discurs d’investidura
del passat 1 de juliol com
en les declaracions prèvies, on va
situar com a prioritats del nou govern
municipal fer front a la crisi,
donar resposta a les necessitats
socials i simplificar l’Ajuntament,
eliminant aquelles despeses considerades
supèrflues.
Així mateix, i amb l’objectiu
d’evidenciar la diferència de to i
estil respecte al govern Mas, els
primers gestos del nou alcalde han
estat visitar la Fundació Arrels i
assistir a dues festes majors (la de
Camp d’en Grassot i Vil·la Olímpica)
No obstant això, el paper que
ignasi r. renom
Els representants electes del nou Ajuntament de Barcelona posen per als mitjans de comunicació. A sota,
càmera enfocant la visita del nou alcalde al president de la Generalitat, Artur Mas
haurà d’assumir Trias no serà fàcil,
ja que haurà de donar resposta
a les demandes dels grups
d’interès que no deixaran escapar
l’ocasió per maximitzar els
seus beneficis, alhora que haurà
de posicionar-se davant les polítiques
de retallades, privatitzacions
i incompliments en la dotació
d’equipaments (socio-sanitaris,
educatius...) i infraestructures
(L2 i 10 de metro, servei de rodalia...)
del govern Mas. Així doncs,
la política de gestos compensatoris
no serà suficient en un futur
sinó que caldrà prendre decisions,
les quals acabaran decidint cap a
on s’inclina l’agulla de la balança.
Els accents canvien la melodia
I és que malgrat que Trias hagi fet
gala fins ara d’optar per cert continuisme,
hi ha elements en el seu
programa que marquen diferències
clares amb l’equip anterior i
que poden acabar canviant l’enfocament
general de les polítiques
urbanes. Entre aquests elements,
cal destacar la voluntat expressa
per “flexibilitzar” el Pla d’Usos de
Ciutat Vella, cosa que implicaria
posar fi a la política de contenció
d’establiments hotelers i apartaments
turístics iniciada per la regidora
Itzíar González i obriria altra
vegada la veda a l’anarquia de llicències
i obertures que es vivia al
districte. En aquest sentit, el nou
equip de govern s’ha manifestat
contrari a la introducció de la taxa
turística, una de les propostes incloses
al Pla Estratègic de Turisme
i que comptava amb el suport del
moviment veïnal.
D’altra banda, també pot ser
preocupant la voluntat que les
entitats del tercer sector acabin
incorporant-se a la xarxa pública
d’acció social, cosa que pot acabar
esdevenint un caramel enverinat
que afavoreixi l’externalització
i privatització de serveis, alhora
que desnaturalitzi el model de
gestió cívica.
Finalment, un altre element
d’incertesa serà la concreció de
la participació. El nou equip ja
ha manifestat la seva voluntat
de redissenyar l’estratègia de
participació ciutadana, cosa que
contrasta amb l’acord que CIU va
donar a l’anterior Pla Director de
Participació Ciutadana. Tot i que
encara no podem anar un pas més
enllà de la suposició, és possible
que hi hagi canvis substantius a
escala barrial (consells i tècnics
de barri) mentre es mantinguin
gairebé sense canvis les estructures
a escala ciutat (Consell de
Ciutat i consells sectorials).
Dilemes del futur Ajuntament
Fins ara, Convergència havia sabut
combinar sagaçment les seves
dues ànimes sota una bandera: la
socialdemòcrata i la neoliberal. El
dubte rau en si aquesta indefinició
lUn dels perills en
què pot caure el nou
Ajuntament és fer
bandera del populisme
punitiu. L’elecció de
Delort no és bon auguri
podrà mantenir-se un cop ha accedit
al govern de la ciutat. D’una
banda, caldrà tenir en compte la
pressió dels grups d’interès (el
“partit del cotxe” que va maquinar
l’ensulsiada de la Diagonal,
el “lobby” d’hotels i apartaments
turístics, les grans constructores
i determinats emporis mediàtics)
que van treballar àrduament per
desgastar l’anterior equip de govern
i ara li demanaran prebendes.
De l’altra banda, haurà d’entomar
la situació de crisi social,
econòmica i ecològica que travessa
la ciutat i fer-ho en un context
polític i ideològic advers per al foment
de la cohesió social. Un dels
perills en què pot caure el nou
ajuntament és fer bandera del
populisme punitiu, que tot i que
no ha estat l’estil del nou alcalde,
seria carregar les despeses de la
crisi als sectors populars i criminalitzant
i convertint en boc expiatori
aquells col·lectius més vulnerables.
L’elecció de Joan Delort
com a cap de la guàrdia urbana i
l’estil de Felip Puig al capdavant
del departament d’Interior no són
precisament bons auguris.
Així doncs, caldrà estar atents
a les decisions que prengui el
nou equip de govern per saber si
aquest manté el seu centrisme o
s’escora cap a posicions “business
friendly” d’acord amb els vents
imperants a l’altre cantó de la
plaça de Sant Jaume.