carrer119

Llibres
CARRER119 JULIOL 2011 CARRERS 37
Llibres
La invasió
ianqui del Xino
mertixell m. pauné
El periodista, poeta i antropòleg
Xavier Theros ens transporta
amb aquesta joia bibliogràfica a la
Barcelona de la postguerra i al poc
documentat impacte dels “amics
americans” que desembarcaren al
Port de Barcelona entre el març de
1951 i el desembre de 1987.
Amb vistosos uniformes blancs
i un poder adquisitiu desorbitat
per a la Barcelona de post-guerra,
alhora admirats i envejats,
foren el turisme de masses que
conegué la ciutat. La prostitució
fou el sector més directament
beneficiat (els quadruplicaven
les tarifes), però també moltes
pensions, sastreries, bars i locals
d’espectacles en tragueren el seu
pessic. Alguns encara existeixen,
com el Kentucky, Los Caracoles,
el Cosmos o el Bagdad. Cada dia
que eren a Barcelona gastaven
entre un i dos milions de
pessetes!
Al llarg de 488 pàgines –atenció
a l’àlbum fotogràfic!–, l’autor
recopila testimonis de veïns,
comerciants i fins i tot veterans
de la U.S. Navy per crear un relat
coral d’aquells anys contradictoris.
L’olor dels marines, els encenedors
Zippo, els texans i la Coca-cola,
les compres al major de corbates,
les baralles als bars i les sornes
als soldats negres són alguns dels
records més marcats en els qui
van viure de prop la invasió ianqui
del Xino.
Quan al port van
ploure dòlars
La Sisena Flota
a Barcelona
Xavier Theros
La Campana,
2010 (Premi
Huertas Claveria)
488 pàgines
25 €
La Barcelona
que (no) volem
yaiza garcía
Barcelona Zona Cero passeja el
lector per diversos indrets de la
capital catalana de la mà de la
seva protagonista, Alexia Hurtado,
una detectiu privada que recorrerà
la ciutat seguint els indicis d’un
cas de corrupció urbanística. Des
de Ciutat Vella fins a Francesc
Macià, passant per la Bonanova
o la Barceloneta, l’obra de Luis
Campo va proporcionant les
peces claus per tal que el lector
pugui anar dibuixant al seu cap
el mapa de l’heterogènia ciutat.
La riquesa d’informació (tot i que
de vegades sembla que s’estigui
llegint una guia turística) aporta
un plus a una novel·la negra
que posa en relleu dos models
diferents de ciutat: un, encarat
al turisme i centrat en obtenir el
màxim benefici econòmic possible;
i un altre, que aposta per la
sostenibilitat i prioritza el benestar
dels habitants de la ciutat.
Aquesta història de ficció enfoca
amb una lupa les transformacions
que viu el casc antic de Barcelona,
alertant el lector sobre una
possible macdonalització del
mateix, si es permet que aquest
cada cop s’acosti més a una mena
d’aparador per als turistes.
A l’entorn de
l’especulació
Barcelona Zona
Cero
Luis Campo Vidal
Flamma editorial,
2011
288 pàgines
18,50 €
Reapropiar-nos d’una
història amb futur
jordi bonet
Si fa quaranta anys, el noi de
Xàtiva cantava “t’adones amic,
que ens amaguen la història, i
ens diuen que no en tenim... que
la nostra és la d’ells”; enguany,
aquests versos cobren plena
actualitat gràcies al treball de
casposes Reals Acadèmies i
dels enterradors de memorials
democràtics. És per això que
enfront d’aquesta voluntat de
restaurar l’oblit, cal alegrarnos
doblement de l’aparició de
treballs com el de Construint la
ciutat democràtica. En primer
lloc, per què es tracta d’un treball
rigorós, però d’amena lectura,
desenvolupat per un equip de
joves recercadors (Ivan Bordetas,
Anna Sánchez, Xavier Domènech i
Ricard Martínez) que reconstrueix
la història del moviment veïnal
Història del
moviment veïnal
Construint
la ciutat
democràtica.
El moviment
veïnal durant el
tardofranquisme
i la transició
Carme Molinero
i Pere Ysàs
(coordinadors)
Icaria, 2011
340 pàgines
20 €
L’experiència cooperativa
del barri de Sants
marc villoro
El llibre tracta el cooperativisme
a Catalunya en general, i al barri
de Sants en particular. Però també
parla sobre el moviment obrer i
les lluites socials per dignificar les
condicions de treball a la segona
meitat del segle XIX fins el 1939.
A mitjan segle XIX, la cooperació
obrera va esdevenir un punt fort en
les experiències associatives dels
treballadors, amb seccions com ara
consum, producció, socors mutus,
crèdits, estalvis o sanitat. Les
cooperatives es van estendre per
tots els barris obrers de Barcelona
i funcionaven com a centres
La Barcelona
que volia alçar el vol
gemma aguilera
Avui, Barcelona lluita per un
aeroport intercontinental que
connecti la capital del país amb
el món sense passar pel peatge
de Madrid. La idea, però, no és
pas nova. Vuitanta anys enrere,
l’Ajuntament de Barcelona sorgit
de les eleccions de 1931 tenia molt
clar que la ciutat havia de ser com
les grans capitals europees, que
ja aleshores gaudien d’aeroports
internacionals. El regidor d’ERC
Joaquim Ventalló va impulsar una
Comissió Municipal de l’Aeroport
de Barcelona, que durant tres
anys va treballar per projectar una
infraestructura que situés la ciutat
en el mapa de les grans capitals.
Plànols d’ubicació al terme
municipal d’el Prat de Llobregat,
d’aprovisionament, i també com
espais propis de sociabilitat per a
la classe proletària, on la formació i
l’educació varen ser un tema puntal
de la seva activitat.
A Sants, que entre 1840 i 1890
va viure un desenvolupament
industrial que el transformà de
dalt a baix a nivell urbà i social -i
que culminà amb la seva annexió a
Barcelona el 1897-, la Unió Obrera
de Sants és la primera cooperativa
de la qual es té constància (1873) i
després destacaren, entre d’altres,
la Formiga Obrera (1885), la Nova
Obrera (1897), el Model del Segle
XX (1901) o l’Empar de l’Obrer
(1905).
El moment àlgid
de l’aviació
La ciutat
republicana
s’enlaira.
L’avantprojecte
de l’aeroport de
Barcelona (1931-
1934)
Pau Vinyes
Llop Roig, 2011
161 pàgines
20 €
català durant la transició del
franquisme a la democràcia. En
segon lloc, perquè la història
no és lineal, i conèixer el nostre
passat no només ens és útil per
reapropiar-nos d’aquelles fites que
tan sovint s’obliden (la dignificació
d’una plaça, la recuperació d’un
equipament o la creació d’unes
festes populars), sinó perquè també
ens dóna pistes de quina pot ser
l’evolució futura d’un moviment,
que a desgrat dels de sempre,
continua ben viu, plantant cara a
les desigualtats i teixint aliances
per fer dels barris un espai de vida
i esperança.
Respostes al
capitalisme
Les cooperatives
obreres de Sants.
Autogestió
proletària en
un barri de
Barcelona (1870-
1939)
Diferents autors
La Ciutat
Invisible, 2010
365 pàgines
20 €
pressupostos i una estratègia de
desenvolupament ben travada...
Fins que el maig de 1933 el somni
aeri va quedar en un calaix. Les
traves polítiques del govern de
la República i les dificultats de
finançament de la Generalitat van
impedir que el projecte alcés el vol.
Els fets del 6 d’octubre i la guerra
civil van acabar d’estroncar el desig
emprenedor de Catalunya.
L’historiador Pau Vinyes,
col·laborador de Carrer, signa
un recerca en forma de llibre,
La ciutat republicana s’enlaira.
L’avantprojecte de l’aeroport de
Barcelona (1931-1934), en què
grana els detalls del gran projecte
d’aeroport que la Barcelona
republicana aportant documents
inèdits de gran valor historiogràfic.