carrer119

CARRER119 JULIOL 2011 CRÒNICA 8
rònica
10 Nou cicle,
¿noves
polítiques?
11 Els nous
executius de
l’Ajuntament
Les eleccions municipals, amb una participació del
53%, han donat l’alcaldia a Xavier Trias. L’abstenció
per barris arriba a una diferència de fins a 38 punts
22-M, poca participació,
poca representació
néstor bogajo
lEl passat 22 de maig
tenien dret a vot
1.163.556 ciutadans i
ciutadanes, però només
616.290 el van exercir
El càlcul és ben senzill. El passat
22 de maig, 1.163.556 barcelonins
i barcelonines tenien
dret a vot, però només 616.290
(el 53%) el van fer efectiu. Fins
a 27.093 persones van votar en
blanc i 10.719 vots van ser nuls.
Tan sols 578.478 ciutadans -el
49,7% de l’electorat; menys de
la meitat- van votar partits polítics,
dels quals 69.539 ho van
fer a formacions que no van
obtenir cap regidor. Per tant,
el nou ple de l’Ajuntament el
va escollir -directament- el
43,7% de l’electorat, una dada
que convida a fer una reflexió
col·lectiva: ¿poden els regidors
electes assegurar que representen
el poble, quan hi ha
més gent escèptica que no pas
entusiasta amb la feina dels
partits o amb el sistema de representació?
I, de tota la gent
que no vota -o vota en blanc o
fa vot nul-, ¿quants són tan crítics
amb ells mateixos com ho
són amb els polítics?
Els passats comicis van servir,
a més, per comprovar que
32 anys d’eleccions municipals
democràtiques no han estat suficients
per saber si un vot és
vàlid o no ho és: el recompte
d’un grapat de paperetes va
fer que el quinzè regidor de
CiU ballés durant setmanes davant
l’atenta mirada del PP. Tot
plegat va retardar la data d’investidura
del nou alcalde, el
candidat convergent Xavier Trias,
que va guanyar gràcies als
seus 174.022 vots -el 15% dels
electors-. Trias, de moment,
ja ha trencat una tradició: des
de la victòria de Narcís Serra,
el 1979, cap alcalde s’havia estrenat
en el càrrec per votació
popular -Maragall, Clos i Hereu
van afrontar les seves primeres
eleccions després d’una temporadeta
manant a la ciutat-.
La còmoda victòria de Trias
va ser fruit no tant d’un increment
dels seus vots -18.919
més que el 2007- com dels mals
resultats d’un PSC en caiguda
lliure: quatre anys enrere els
socialistes van perdre 72.119
sufragis i el 22-M, 48.123. Els
134.084 vots obtinguts per la
llista de Jordi Hereu no donen
per a gaire cosa: fer-se amb 11
regidors -en perd 3- i esdevenir
la primera força d’oposició al
consistori, un rol que no havia
assumit mai des de l’adveniment
de la democràcia. El PP,
per la seva banda, es consolida
30, 5 %
28, 7 %
45, 3 %
45, 7 %
50, 2 %
49, 4 %
55, 5 %
50, 6 %
com a tercera força a la ciutat,
gràcies a una victòria “resultona”:
el suport d’un 0’9% més
dels electors li permet assolir el
vuitè regidor, fregant el novè!
També guanya un regidor ICV-
lLa còmoda victòria de
Trias va ser fruit no
tant d’un increment
dels seus vots com dels
mals resultats del PSC
EUiA -en té 5-, mentre que ERC
pateix un retrocés que la deixa
als nivells de mitjan anys 90: el
Participació per barris a les eleccions municipals (2007- 2011)
50, 1 %
51, 5 %
50, 3 %
51, 9 %
57, 9 %
61, 8 %
55, 5 %
57, 6 %
53, 3 %
54, 2 %
58, 0 %
59, 0 %
60, 1 %
62, 4 %
53, 8 %
54, 9 %
63, 3 %
65, 0 %
55, 5 %
56, 4 %
59, 5 %
61, 6 %
59, 6 %
61, 9 %
55, 0 %
56, 5 %
53, 7 %
54, 7 %
41, 3 %
45, 5 % 41, 0 %
44, 9 %
57, 5 %
59, 7 %
40, 1 %
42, 5 %
48, 2 %
51, 0 %
54, 2 %
56, 0 %
49, 2 %
49, 2 %
53, 3 %
54, 6 %
57, 8 %
58, 8 %
55, 5 %
56, 5 %
57, 1 %
58, 7 %
44, 8 %
46, 1 %
40, 3 %
38, 1 %
2007, la llista independentista
obtenia 4 regidors; ara, Jordi
Portabella és l’únic representant
d’Esquerra al consistori.
L’altre regidor d’Unitat per Barcelona
se’l queda la Democràcia
Catalana de Joan Laporta.
43, 6 %
46, 6 %
53, 3 %
54, 1 %
55, 6 %
57, 2 %
53, 2 %
53, 1 %
56, 5 %
57, 9 %
43, 8 %
44, 5 %
48, 3 %
49, 9 %
52, 4 %
53, 0 %
60, 5 %
62, 0 %
53, 6 %
54, 7 %
52, 5 %
52, 2 %
53, 7 %
54, 0 %
51, 3 %
52, 4 %
37, 9 %
38, 2 %
48, 5 %
51, 7 % 45, 4 %
36, 7 % 52, 7 %
53, 6 %
52, 2 %
53, 3 %
51, 4 %
52, 0 %
55, 0 %
55, 2 %
51, 4 %
53, 6 %
46, 2 %
49, 6 %
52, 1 %
53, 5 %
50, 0 %
50, 9 %
53, 6 %
54, 8 %
53, 0 %
53, 9 %
52, 5 %
52, 9 %
43, 7 %
43, 4 %
48, 8 %
50, 1 %
52, 0 %
54, 8 %
Els rics voten; els obrers
s’abstenen
Les urnes més plenes van ser de
nou les de la Barcelona benestant.
Cinc dels sis barris on la
participació va superar el 60%
són de Sarrià-Sant Gervasi: les
Tres Torres -que té la renda familiar
més alta de la ciutat-,
Sarrià, Sant Gervasi-Galvany,
Pedralbes i Sant Gervasi-la Bonanova.
L’altre va ser la Vila
Olímpica del Poblenou. A tots, la
participació va créixer respecte
el 2007. I, a l’altre extrem, un
grapat de barris obrers o populars
van ser els menys participatius
-per sota del 40%-: Torre
Baró, la Marina del Prat Vermell,
Baró de Viver, la Trinitat
Nova, la Clota, la Barceloneta,
Can Peguera -el més pobre de
Barcelona- i Vallbona. Com ja
va succeir el 2007, la resta de
barris on la participació no va
arribar al 50% són també de
caire popular o humil: el Raval,
el Barri Gòtic, Sant Pere, Santa
Caterina i la Ribera, el Poble
Sec, la Marina de Port, la Font
41, 0 %
40, 4 %
47, 7 %
49, 0 %
53, 5 %
54, 3 %
49, 6 %
50, 5 %
42, 8 %
42, 3 %
39, 7 %
42, 7 %
31, 6 %
27, 8 %
43, 9 %
46, 1 %
38, 4 %
39, 8 %
37, 1 %
36, 3 %
32, 7 %
35, 8 %
Participació eleccions 2007
Participació eleccions 2011
39, 0 %
41, 9 %