revista 130-ok.indd - Traces

34
més important de la postguerra. Primer, per l’alta qualitat que té
i, després, per la seva acceptació a nivell internacional». 1 Amb el
decurs dels anys i els canvis de programes, que han implicat la
pràctica desaparició de la literatura i la seva integració a l’àrea de
llengua, el tractament donat a Rodoreda ha acabat essent simplista
en excés. Per exemple, s’ha contextualitzat la seva figura en el
plantejament de temes de títol tan genèric com «La narrativa al
segle XX», a 4t d’ESO, o «La narrativa de postguerra», a Batxillerat,
però sovint s’ha fet amb un discurs farcit de tòpics biogràfics i que
ha tendit a privilegiar les dues novel·les que es consideren més
representatives, La plaça del Diamant i Mirall trencat, en detriment
d’altres per les quals el jovent podria sentir-se més atret, com seria
el cas d’Aloma. Com a fet positiu, valdria la pena indicar que els
textos de Rodoreda no són aliens a alguns dels manuals dels primers
cursos de secundària –bàsicament es tracta de contes com
«Zerafina» o «Tarda al cinema»; tot i que bona part dels exercicis
sobre les narracions es limiten a la comprensió lectora o al treball
d’aspectes lingüístics, n’hi ha que proposen l’anàlisi dels recursos
retòrics, la recerca d’informació o la creació literària a partir del
model donat.
Pel que fa referència als materials didàctics rodoredians també
podríem esmentar un parell de dossiers elaborats pel Servei
d’Ensenyament del Català, organisme dependent del Departament
d’Educació. El primer, sobre La plaça del Diamant a càrrec de Roser
Clar Martínez i Vicent Sanz Arnau, es divideix en dues parts: un
itinerari per les diferents etapes de la vida i l’obra de Rodoreda i
l’estudi de diversos aspectes de la novel·la (les fonts, l’argument,
l’estructura, els personatges, el rerefons històric i l’estil); un treball
acomboiat per una nodrida bateria d’activitats, sovint de
caire interdisciplinari, i dividit en diversos nivells de dificultat. 2
El segon, de Vicent Sanz Arnau i Maria Josep Simó Peralta, tracta
del motiu literari de la transformació a través de les Metamorfosis
d’Ovidi, La metamorfosi de Franz Kafka i el conte «La salamandra»
de Mercè Rodoreda; les propostes sobre el conte rodoredià intenten
optimitzar el comentari oral i incentivar l’escriptura creativa. 3 Un
altre fet rellevant que ha permès aproximar Rodoreda al públic de
secundària són les edicions –convenientment anotades, amb un
escaient estudi introductori i unes interessants propostes de treball,
a càrrec de destacats especialistes– de les novel·les Aloma (Neus