revista 130-ok.indd - Traces

More documents

Recommendations

Info

els canvis gramaticals que això obliga. Després de la lectura i el comentari, es poden acarar la novel·la i la recent adaptació teatral que n’ha fet Josep M. Benet i Jornet i valorar-ne el grau de fidelitat respecte del text primigeni. Amb un objectiu semblant es pot visionar la pel·lícula que, sobre La plaça del Diamant, va realitzar Francesc Betriu el 1982 i que tenia Sílvia Munt com a protagonista. Mirall trencat és l’altra novel·la de Rodoreda que, en general, es llegeix al batxillerat per la seva complexitat argumental en tant que l’autora ens presenta tot un món familiar; de la gernació de personatges que hi apareixen, l’interès entre els alumnes recau en la generació formada pels néts, Ramon, Jaume i Maria, abocats, els dos darrers, a la mort de ben joves: ell, per un accident provocat, i ella, per un suïcidi. Del treball a l’aula val la pena insistir en tres eixos: en el paper que tenen els secrets i les ambigüitats en el desenvolupament de la trama; en els símbols (com el mirall trencat en mil bocins de manera similar a la família que protagonitza la novel·la); i en el pròleg, en què l’autora reflexiona sobre el procés de construcció i elaboració de l’obra i també sobre el que entén com a gènere narratiu (la cèlebre definició «una novel·la són paraules»). Com a complement a Mirall trencat es poden llegir passatges d’Un dia, la versió teatral que va donar origen a la novel·la; o visionar la sèrie de televisió de TV3 que, amb el mateix títol, va ser protagonitzada per Carme Elias i Emma Vilarasau a partir d’un guió de Josep M. Benet i Jornet. Altres obres, altres gèneres Com resulta evident, l’objectiu d’aquest article no és abastar la totalitat de la producció de Rodoreda des d’una perspectiva pedagògica. Malgrat tot, esmentarem alguns dels textos i àmbits que gairebé no han estat tractats a l’educació secundària i en farem algunes propostes de treball. Pel que fa referència al gènere de la novel·la –deixant de banda les pòstumes Isabel i Maria i La Mort i la Primavera–, a El carrer de les Camèlies s’analitzaria la figura femenina principal i el seu procés de maduració a partir de diverses experiències amoroses; a Jardí vora el mar, la visió que s’hi desplega sobre la vida i la mort; mentre que de la singular Quanta, quanta guerra..., de la qual existeixen unes agosarades propostes didàctiques de caire esotèric que van elaborar Imma Contrí i Carles Cortés, 11 el viatge iniciàtic del protagonista. Tampoc no ha gaudit d’excessiva fortuna COL∙ LEGI OFICIAL DE DOCTORS I LLICENCIATS EN FILOSOFIA I LLETRES I EN CIÈNCIES DE CATALUNYA 39
el darrer recull de narracions, les proses poètiques de Viatges i flors, probablement per la dissolució de la frontera entre la imaginació i la realitat, tot i que podrien servir de model per als textos descriptius. Igualment passa amb els altres gèneres literaris: de les peces teatrals recomanem la lectura de La senyora Florentina i el seu amor Homer (quan es va programar al Teatre Romea durant la temporada 1993-1994 va captivar el públic juvenil, potser per l’extraordinària interpretació de Rosa Renom com a Zerafina); de la poesia, els textos que integren «Bestioles» i que, juntament amb els bestiaris de Josep Carner i de Pere Quart, són una excel·lent introducció al gènere per als alumnes dels primers cursos de secundària. I deixant de banda la literatura, per què no fer una passejada per la seva obra pictòrica, amb l’assessorament del professorat que imparteix l’assignatura d’Història de l’Art? I acabem amb un bri d’esperança. Encara que actualment els vents no bufen gens favorables per al món de la literatura (a l’ensenyament primari, secundari o universitari, tant se val) hi ha una sèrie d’autors, com Mercè Rodoreda, que encara es posen els joves a la butxaca. Un fet que porta a plantejar-nos la qüestió següent: qui afirma que clàssics com Rodoreda no interessen avui dia als alumnes de secundària? Notes 1. Glòria CASALS, Manuel LLANAS, Ramon PINYOL I TORRENTS, Llorenç SOL- DEVILA. Solc. Literatura catalana amb textos comentats. Barcelona: Edicions 62, 1980, p. 378. 2. Rosa CLAR MARTÍNEZ, Vicent SANZ ARNAU. «La plaça del Diamant», de Mercè Rodoreda. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Departament d’Educació, 2005- 2006. 3. Vicent SANZ, Maria Josep SIMÓ I PERALTA. Les metamorfosis («La salamandra» de Mercè Rodoreda, Les Metamorfosis d’Ovidi, La metamorfosi de Franz Kafka). Barcelona: Generalitat de Catalunya / Departament d’Educació, 2001-2002. 4. Mercè RODOREDA. Aloma. Edició de Neus Real. Barcelona: Edicions 62, 2007. 5. Mercè RODOREDA. La plaça del Diamant. Edició de Josep A. Fluixà. Alzira: Edicions Bromera, 1997. 6. Mercè RODOREDA. La plaça del Diamant. Edició de Carme Arnau. Barcelona: Castellnou Edicions, 2003. 40
Page 1 and 2: Una doble commemoració Mercè Rodo
Page 3 and 4: 34 més important de la postguerra.
Page 5 and 6: l’Associació d’Escriptors en L
Page 7: 38 Les novel.les, una porta d’ent

revista 130-ok.indd - Traces

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?