revista 130-ok.indd - Traces

els canvis gramaticals que això obliga. Després de la lectura i el
comentari, es poden acarar la novel·la i la recent adaptació teatral
que n’ha fet Josep M. Benet i Jornet i valorar-ne el grau de fidelitat
respecte del text primigeni. Amb un objectiu semblant es pot visionar
la pel·lícula que, sobre La plaça del Diamant, va realitzar Francesc
Betriu el 1982 i que tenia Sílvia Munt com a protagonista.
Mirall trencat és l’altra novel·la de Rodoreda que, en general,
es llegeix al batxillerat per la seva complexitat argumental en tant
que l’autora ens presenta tot un món familiar; de la gernació de
personatges que hi apareixen, l’interès entre els alumnes recau en
la generació formada pels néts, Ramon, Jaume i Maria, abocats,
els dos darrers, a la mort de ben joves: ell, per un accident provocat,
i ella, per un suïcidi. Del treball a l’aula val la pena insistir
en tres eixos: en el paper que tenen els secrets i les ambigüitats
en el desenvolupament de la trama; en els símbols (com el mirall
trencat en mil bocins de manera similar a la família que protagonitza
la novel·la); i en el pròleg, en què l’autora reflexiona sobre el
procés de construcció i elaboració de l’obra i també sobre el que
entén com a gènere narratiu (la cèlebre definició «una novel·la són
paraules»). Com a complement a Mirall trencat es poden llegir passatges
d’Un dia, la versió teatral que va donar origen a la novel·la;
o visionar la sèrie de televisió de TV3 que, amb el mateix títol, va
ser protagonitzada per Carme Elias i Emma Vilarasau a partir d’un
guió de Josep M. Benet i Jornet.
Altres obres, altres gèneres
Com resulta evident, l’objectiu d’aquest article no és abastar la
totalitat de la producció de Rodoreda des d’una perspectiva pedagògica.
Malgrat tot, esmentarem alguns dels textos i àmbits que gairebé
no han estat tractats a l’educació secundària i en farem algunes
propostes de treball. Pel que fa referència al gènere de la novel·la
–deixant de banda les pòstumes Isabel i Maria i La Mort i la Primavera–,
a El carrer de les Camèlies s’analitzaria la figura femenina
principal i el seu procés de maduració a partir de diverses experiències
amoroses; a Jardí vora el mar, la visió que s’hi desplega sobre la
vida i la mort; mentre que de la singular Quanta, quanta guerra..., de
la qual existeixen unes agosarades propostes didàctiques de caire
esotèric que van elaborar Imma Contrí i Carles Cortés, 11 el viatge
iniciàtic del protagonista. Tampoc no ha gaudit d’excessiva fortuna
COL∙ LEGI OFICIAL DE DOCTORS I LLICENCIATS EN FILOSOFIA I LLETRES I EN CIÈNCIES DE CATALUNYA
39