revista 130-ok.indd - Traces

l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que conté una acurada
biografia, diferents ressenyes de l’obra, una tria de textos i una
interessant entrevista amb l’autora a càrrec de Dolors Oller; www.
uoc.edu/lletra/noms/mrodoreda/index.html, de la Universitat Oberta
de Catalunya, encapçalada per un article de Mercè Ibarz, amb
nombrosos enllaços a altres pàgines amb materials sobre Rodoreda;
i www.mercerodoreda.cat, de la Fundació Mercè Rodoreda, de gran
utilitat per poder comentar a l’aula les activitats programades per al
centenari del naixement de l’autora.
Una tria de contes
La narrativa breu de Rodoreda és d’una gran utilitat per introduir
a secundària els elements i els recursos que constitueixen el
gènere: el punt de vista, la diferència entre trama i història i entre
tema i argument, la construcció i la tipologia dels personatges o
l’estil. O també qüestions de tipus lingüístic. Per tot plegat, proposarem
una breu antologia de textos rodoredians basada en criteris
eminentment didàctics.
Del primer recull, Vint-i-dos contes, recomanem treballar la lectura
d’alguns relats. En primer lloc, «Gallines de Guinea», en què
es defuig el tòpic de la visió feliç de la infantesa ja que el nen protagonista
presencia l’escena de la mort cruel d’unes gallines a mans
de la carnissera; un final que acaba deixant astorats els alumnes.
Segonament, hi ha un parell de contes que narren les dificultats de
comunicació que poden patir les relacions amoroses a través d’uns
personatges amb els quals poden identificar-se els joves lectors:
«Tarda al cinema» té com a protagonista una modista que voldria
casar-se amb el noi que l’acompanya al cinema i que aboca la tristesa
a les pàgines del seu dietari (un gènere que dóna un alt rendiment
a secundària) i «Promesos», sobre els mals presagis d’una
noia respecte del lligam sentimental que manté. Finalment, «En el
tren», tant pel que prefigura de l’estil que retrobarem a La plaça del
Diamant, el que s’ha tendit a anomenar l’escriptura parlada, com
pel treball que permet realitzar a l’aula sobre tècniques narratives
com la retrospecció o flash-back; no en va ens trobem davant d’una
dona de classe popular que explica la seva vida, plena d’infortunis,
a un interlocutor mut, però del qual notem la presència.
Quant a La meva Cristina i altres contes, hi ha quatre relats que
tenen un especial interès per treballar-los a les aules de secun-
36