número 2 en format pdf - Institut d'Estudis Penedesencs

Descripció127.-GJycyrrhiza glabra(règàlíssia, regalèssia)Herba robusta, erecta, de 30-100 cm, ^andulosa i feblement pubescent. Posseeix un rizoma llargi molt raniiíiCati que pot enterrar^se fins a 1 o 2 metres de profunditat 1 amb un gruix d'un dit, ésdolç i de color groc en retirar l'escorça o en secció. Les tiges broten a la primavera i desapareixena l'hivern. La tija s'èndureix aviat en la part inferior, és estriada i poc ramificada. Les fulles sóncompostes, ímparipiniíades, dividides en 4-8 parells de folíols de 2-4 (5,5) x 0,8-2,5 cm, visCósosal revers. Les estipules es redueixen a unes petites membranetes fugaces ala base dels pecíols deles fuUes més tendres, però que caüétt aviat. Les flors s'agrupen en raïms àxil·lars, mesuren de 8-12 mm, i són de color violaci o blavénc. El calze posseeix cinc lòbuls estrets disposats en dos llavis,és pubescent i glandulós. Eh la corol·la el caràcter més distintiu consisteix en el fet que l'estendardés més llarg que les aleis. El fruit és un llegum comprimit i torulós, d' 1,5-3 x 0,6-0,8 cm, que contéde 2-5 llavors lenticulais.Les fulles tendres, què són viscoses, tenen un sabor lleugerament amarg. La rel i els rizomes tenenun sabor intensament dolç i característic, à més d'ésser emprats en medicina.El nom científic, Glycyrrhiza, deriva etimològicament dels vocables grecs «glukos» (dolç) i «rhiza»(arrel)-:-.'':/••-_.• f —vr—I""••;^^ f í5*1Distribució als Països Catalans i Europa de la regalíssia o legalèssia, Glycyrrhiza glabra (L). Segons Flora dels Països Catalansd'Oriol de Bolòs i Josep Vigó.FloracióHabitualment dos mesos: s'inicia al maig i s'acaba al jimy.LocalitatsPròpia de Uocs herbosos, humits i preferentment a la vora dels rius. També es pot conrear o bé actuacom a invasora dels cultius, d'on resulta molt difícil eliminar-la. Escasses localitats al Gran Penedès,majoritàriament en certs indrets de sòls més o menys profunds dels cursos dels rius Foix i Anoia.També hem trobat algims petits hprtets on es cultiva expressament, produint sovint, de vegadesno gaire Uviny, invasió d'altres conreus propers.