Descripció127.-GJycyrrhiza glabra(règàlíssia, regalèssia)Herba robusta, erecta, de 30-100 cm, ^andulosa i feblem<strong>en</strong>t pubesc<strong>en</strong>t. Posseeix un rizoma llargi molt raniiíiCati que pot <strong>en</strong>terrar^se fins a 1 o 2 metres de profunditat 1 amb un gruix d'un dit, ésdolç i de color groc <strong>en</strong> retirar l'escorça o <strong>en</strong> secció. Les tiges brot<strong>en</strong> a la primavera i desapareix<strong>en</strong>a l'hivern. La tija s'èndureix aviat <strong>en</strong> la part inferior, és estriada i poc ramificada. Les fulles sóncompostes, ímparipiniíades, dividides <strong>en</strong> 4-8 parells de folíols de 2-4 (5,5) x 0,8-2,5 cm, visCósosal revers. Les estipules es redueix<strong>en</strong> a unes petites membranetes fugaces ala base dels pecíols deles fuUes més t<strong>en</strong>dres, però que caüétt aviat. Les flors s'agrup<strong>en</strong> <strong>en</strong> raïms àxil·lars, mesur<strong>en</strong> de 8-12 mm, i són de color violaci o blavénc. El calze posseeix cinc lòbuls estrets disposats <strong>en</strong> dos llavis,és pubesc<strong>en</strong>t i glandulós. Eh la corol·la el caràcter més distintiu consisteix <strong>en</strong> el fet que l'est<strong>en</strong>dardés més llarg que les aleis. El fruit és un llegum comprimit i torulós, d' 1,5-3 x 0,6-0,8 cm, que contéde 2-5 llavors l<strong>en</strong>ticulais.Les fulles t<strong>en</strong>dres, què són viscoses, t<strong>en</strong><strong>en</strong> un sabor lleugeram<strong>en</strong>t amarg. La rel i els rizomes t<strong>en</strong><strong>en</strong>un sabor int<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t dolç i característic, à més d'ésser emprats <strong>en</strong> medicina.El nom ci<strong>en</strong>tífic, Glycyrrhiza, deriva etimològicam<strong>en</strong>t dels vocables grecs «glukos» (dolç) i «rhiza»(arrel)-:-.'':/••-_.• f —vr—I""••;^^ f í5*1Distribució als Països Catalans i Europa de la regalíssia o legalèssia, Glycyrrhiza glabra (L). Segons Flora dels Països Catalansd'Oriol de Bolòs i Josep Vigó.FloracióHabitualm<strong>en</strong>t dos mesos: s'inicia al maig i s'acaba al jimy.LocalitatsPròpia de Uocs herbosos, humits i prefer<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t a la vora dels rius. També es pot conrear o bé actuacom a invasora dels cultius, d'on resulta molt difícil eliminar-la. Escasses localitats al Gran P<strong>en</strong>edès,majoritàriam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> certs indrets de sòls més o m<strong>en</strong>ys profunds dels cursos dels rius Foix i Anoia.També hem trobat algims petits hprtets on es cultiva expressam<strong>en</strong>t, produint sovint, de vegadesno gaire Uviny, invasió d'altres conreus propers.
CONSIDERACIONS A L'ENTORN DE L'ETIMOLOGIA DEL TERME MONETARI PESSETAAmb una certa ironia carrega contra els acadèmics de l'època per la seva des<strong>en</strong>certadadefinició, ja que la pesseta t<strong>en</strong>ia 8,5 parts d'una lliga de plata i coure amb una llei de 835 mil·lèsimes,i només t<strong>en</strong>ia nou parts de plata la peça de cinc pessetes.L'autor afegeix, <strong>en</strong>cara, que setanta anys després els acadèmics actualitz<strong>en</strong> la definició eliminantaquella contradicció però que segueix<strong>en</strong> mant<strong>en</strong>int-hi el mateix orig<strong>en</strong> etimològic.Tant és així que a l'edició de 1992 de la Real Acadèmia trobem la seva descripció <strong>en</strong>aquests termes: "d. de peso, moneda. Moneda cuyo peso y ley han variado según los tiempos. Esla unidad monetària de Espana." Una definició que sembla defiígir de l'errada anterior però que<strong>en</strong>cara es manté <strong>en</strong> la seva etimologia, discriminant qualsevol altra versió que no es formi de l'arrelde peso.Aquella primera imprecisió acadèmica l'han copiada altres pares de la ll<strong>en</strong>gua, com JulioCasares,'" el qual defineix la pesseta així: "Moneda que ti<strong>en</strong>e cinco gramos de una aleación d<strong>en</strong>ueve partes de plata y una de cobre, y es la unidad monetària de Espana."La Gran Enciclopèdia Larrouse inclou un article b<strong>en</strong> exposat <strong>en</strong> la seva part històrica peròpel que fa a l'etimologia copia la mateixa versió oficial i acadèmica.lüElMTlTAT DEL IVIOTEns trobem, doncs, davant d'una definició que expressa claram<strong>en</strong>t una posició conservadorai tancada, la qual s'ha d'interpretar com a repressiva més que com a desconeixem<strong>en</strong>t delsav<strong>en</strong>ços que s'han fet <strong>en</strong> els estudis històrics i lingüístics dels darrers anys sobre aquest punt, sobretotsi hi considerem l'àmbit professional dels qui t<strong>en</strong><strong>en</strong> cura de la redacció d'articles i definicionsque han d'incloure's als diccionaris i a les <strong>en</strong>ciclopèdies considerades com de més prestigi cultural.Aquesta desviació etimològica ha estat malauradam<strong>en</strong>t molt divulgada, fins al punt queg<strong>en</strong>t d'un cert nivell cultural n'han fet gairebé un dogma com si els mots tinguessin a la ll<strong>en</strong>guacastellana el seu orig<strong>en</strong> i la seva raó de ser i que aquesta ll<strong>en</strong>gua no hagués manllevat mai res dela cultura i la tradició dels pobles del seu <strong>en</strong>torn, i dubtant tothora d'altres opinions que, <strong>en</strong>caraque d'una forma tímida, han reivindicat un orig<strong>en</strong> que es situa, cronològicam<strong>en</strong>t, molt abans d'aparèixerels pesos americans.Una d'aquestes opinions contràries a l'orig<strong>en</strong> català del mot la trobem a l'article publicatpel qui fou director g<strong>en</strong>eral de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, Luis Auguet Duran:'^'"La peseta aparece cuando, <strong>en</strong> 1809, se establece como unidad de cu<strong>en</strong>ta el real de vellón.El real de a ocho se transforma <strong>en</strong> el duro, que vale 20 reales de vellón; el de cuatro vale 10 realesde vellón. Los cuatro reales de vellón son la PESETA, nombre usado <strong>en</strong> acunaciones obsidionoiesde la guerra de la Indep<strong>en</strong>dència y que con discutible fundam<strong>en</strong>to parece de orig<strong>en</strong> catalàn.Un real de vellón equivalc a 1,49 gramos de plata y, por tanto, la peseta (cuatro reales devellón) a 5,85 gramos. Durante la guerra de la Indep<strong>en</strong>dència son corri<strong>en</strong>tes <strong>en</strong> las cecas de nece-^^^gs13