ESTUDI GEOLÒGIC DE UAMPUACIÓ DEl PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI PÍSIC 1 DEL PAISATGE DE L'ESPAI NATURAL OEL GARRAFEotns^:;ÍIÍIiÍIÍi|:-i;|2•lïjmmMCD\\\s scoOr^r'nmÜDmID »i^4Íhl"lt'Í4''4l'"l" !•mm^mmimmmmt22K)2•7^^ï m^ ^Wm mmmm.^li·f1·[1J^J•^J·^J••';^4•^J^:^J•'4^J•'J^J•'J•'J•'^·'4•'Ii4·»^i^^^i^1^·j^·i^ji^{i^^^^^^^^^^^^^^^^^^\ \ •x ^ { ^l·i^l·l·l·;: :1:·2'^ ^^.Mi I .iWiliWiWiVali o.o'lfoo•Q-OJCM gOi 1 •n
MISCEL·LÀNIA Josep Antoni Herrera Sanchotituïda per 4 unitats (RAMOS-GUERRERO, E. et al. 1996): la unitat (MQ) no constatada <strong>en</strong> els sondejos,però reflectida <strong>en</strong> la cartografia geològica, i que constitueix una unitat marginal relacionada ambles falles que limit<strong>en</strong> la conca; i tres unitats més: la unitat (Mj) conglomeràtica bassal, la unitat (Mj)detrítico-carbonatada intermèdia, la unitat (M3) detrítica superior, i finalm<strong>en</strong>t els materials quaternaris(Q) <strong>format</strong>s per lutites roges amb conglomerats i costres carbonatades també quaternàries.En el reblert sedim<strong>en</strong>tari de la conca de Vilanova i la Geltrú es pres<strong>en</strong>t<strong>en</strong> dues discontinuïtatssedim<strong>en</strong>tàries que constitueix<strong>en</strong>, alhora, els límits inferiors i superiors de la successiómiocènica (fig. 3), tot i que no es pot assegurar l'existència d'altres discontinuïtats. Quant al límitinferior, es tracta d'una superfície erosiva des<strong>en</strong>volupada damunt els materials mesozoics delcretàcic inferior, afectant <strong>en</strong> certs punts fins al juràssic, i sobre la qual es disposa la sèrie miocènica.Aquest límit resulta afectat per les falles normals que delimit<strong>en</strong> la conca. Pel que respecta allímit superior està constituït per una altra superfície erosiva, però m<strong>en</strong>ys afectada per les fallesnormals. Afecta tant a la successió miocènica com a la mesozoica, i damunt d'ella es dispos<strong>en</strong> discordantm<strong>en</strong>tels sedim<strong>en</strong>ts quaternaris.Les difer<strong>en</strong>ts unitats, segons Ramos-Guerrero, E. et al. (1996), seri<strong>en</strong> les segü<strong>en</strong>ts:• Unitat marginal (MQ): conjunt de bretxes monogèniques amb mida de clasts variable <strong>en</strong>tre pebblei boulder. Són fragm<strong>en</strong>ts de roques carbonatades mesozoiques directam<strong>en</strong>t relacionades ambla litologia del basam<strong>en</strong>t. La matriu és formada per sorres i calcisiltites grogues i més localm<strong>en</strong>tper lutites vermelloses, amb proporció molt variable, des de gairebé inexist<strong>en</strong>ts (llavors bretxesb<strong>en</strong> cim<strong>en</strong>tades i amb el mateix color gris que els clasts) fins a molt abundants (amb bretxesinconsolidades i de color grogu<strong>en</strong>c i vermellós). No s'han trobat fòssils marins a la matriu, nitampoc perforacions 0 incrustacions, degudes a organismes, afectant als clasts.Cartogràficam<strong>en</strong>t aquesta unitat s'associa a les falles que delimit<strong>en</strong> la conca (fig. 2) i amb orig<strong>en</strong>associat a la seva acció. Se suposa g<strong>en</strong>èticam<strong>en</strong>t que constitueix cossos adossats al pla defalla i que s'est<strong>en</strong><strong>en</strong> <strong>en</strong> tota la profunditat de la conca.L'edat d'aquesta unitat, <strong>en</strong> mancar els fòssils, es calcula <strong>en</strong> base a criteris regionals i e'st<strong>en</strong><strong>en</strong>tsea tot el rang d'acció de les falles, inclo<strong>en</strong>t com a mínim el serraval·lià, i no descartant altresedats superiors 0 inferiors.•II1• Unitat conglomeràtica basal (Mj): no ha estat reconeguda <strong>en</strong> afloram<strong>en</strong>ts, només <strong>en</strong> sondejos.Està constituïda per conglomerats poc consolidats amb matriu lutítica roja més 0 m<strong>en</strong>ys abundant.No es coneix prou, però, la petrologia dels seus clasts.La deposició 0 sedim<strong>en</strong>tació d'aquesta unitat es dóna <strong>en</strong> medi contin<strong>en</strong>tal amb petits v<strong>en</strong>tallsfluvials molt localitzats i relacionats amb els relleus creats per les falles que donar<strong>en</strong> orig<strong>en</strong> ala conca.La seva geometria és la d'un cos que s'<strong>en</strong>falca cap a la vora meridional de la conca (fig. 4), noarribant-se a tallar <strong>en</strong> el sondeig més pròxim a la vora sud-ori<strong>en</strong>tal (sondeig 10), m<strong>en</strong>tre que lesseva màximes potències (fins a 32 m) s'<strong>en</strong>registr<strong>en</strong> <strong>en</strong> els sondejos més pròxims a la vora nordori<strong>en</strong>talde la conca (sondejos 2 i 3). Fins al mom<strong>en</strong>t es desconeix la relació geomètrica <strong>en</strong>treaquesta unitat i la unitat marginal (Mg).No es disposa de cap dada paleòntològica que permeti datar aquesta unitat. Els materials litològicam<strong>en</strong>tsimilars que <strong>en</strong> un context equiparable s'han reconegut tant al Vallès-P<strong>en</strong>edès com a50
Change language