número 2 en format pdf - Institut d'Estudis Penedesencs

More documents

Recommendations

Info

ESTUDI GEOLÒGIC DE L'AMPLIACIÓ DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI PÍSIC 1 DEL PAISATGE DE L'ESPAI IMATUPAL DEL GARRAFo o o oO 0.°o o ao n o ffConques neògenes i quaternàriesTerciari de la Conca de l'EbrelezosoicSòcol herciniàFigura Ib. Esquema de situació de to Conca de Vilanova (àrea requadrada) dins el context geològicgeneral dels Catalànides. B = Barcelona, VG = Vilanova i la Geltrú.Original d'E. Ramos-Guerrero, A. Casas, V. Pinto iJ. Agustí (1996), de la publicacióEstructura y relleno sedimentario de la semifosa neógena de Vilanova (Garraf, Barcelona).45
MISCEL·LÀNIA Josep Antoni Herrera Sanclioi que proposa que la base està ben representada per conglomerats bretxoids amb matriu margoargilencavermella (15 m), als quals se superposen en el sector central, un potent paquet margoargilósque pot assolir una potència de 250 m i en el qual s'identifiquen recurrències cícliquesdetrítiques i llits de torba atribuïdes a un medi de transició de tipus lacunar o deltaic. En la partsuperior apareixen arenites, calcarenites, calcàries llimoses i limolites grogues i blanques, amb unapotència que pot assolir els 80 m. La sèrie conclou amb uns conglomerats de còdols cretàcics pocrodolats i amb freqüents intercalacions argiloses. La potència total del miocè de la subdepressióde Vilanova i la Geltrú podria ultrapassar els 350 m.Una segona aproximació més recent és la de Coromines (1997), qui proposa les següents fàcies:• Les fàcies conglomeràtiques del neogen basalA la base dels sediments de rebliment de les fosses neògenes, se situa un nivell de conglomeratscalcaris bretxoids, cimentats per argiles roges, amb un gruix màxim visible d'uns 30 m. Sóndipòsits de cons de dejecció sustentats per un carst premiocè reblert d'argiles roges. Per damuntdels conglomerats, se situa un nivell de margues de color ocre salmonat, inici del trànsit cap alsnivells marins suprajacents. El seu aflorament és discontinu.• Les fàcies calcarenítiques neògenesEls nivells calcaris miocens es desenvolupen per damunt del nivell roig bassal i formen unafranja adossada a la vora nord del massís del Garraf, entre Calafell i Avinyonet del Penedès{= les Cabòries). També són presents al marge sud de la depressió de Sant Pere de Ribes. En generalpresenten dos tipus de litologies:- Calcàries de Bellvei: Són calcarenites polsoses, molt blanques, i pràcticament sense cimentacióentre els bioclasts. La seva aparença exterior és la d'una creta. El seu gruix màxim és de 40 ra.- Calcàries de Torrelletes i Castellet: Constitueixen les fàcies més extenses de la depressió delPenedès. Són calcàries compactes, dures i ben cimentades, de colors groguencs, grisos i vermellosos.El seu gruix (10-60 m) i la seva fàcies són variables, des de sectors coral·lins a alternancesde calcàries de gra fi amb intercalacions llimoses.• Les fàcies arenoses de Santa OlivaEs tracta d'una formació arenosa diferenciada al sector meridional de la fossa del Penedès icorresponent a les fases terminals de la deposició neògena en règim d'estuari. La seva litologiaés mal coneguda, a causa de la manca d'afloraments. La seva definició s'ha fet en termes hidrogeològicsa. través de les perforacions.Són sorres fines amb matriu Uimosa abundosa, la qual pot predominar. Els bancs de sorres netessón esporàdics, i la cimentació és diferencial Poden estar referenciades com a gresos en la descriptivadels sondejos. El seu gruix pot ser de 100 m al centre de la conca, i nul a les seves vores.Poden correspondre a un pas lateral de les margues de Vilafranca del Penedès.• Les fàcies margoses neògenesInclouen les formacions margolutítiques que rebleixen les depressions neògenes (el sector nordde la depressió de Sant Pere de Ribes). Engloben les fàcies calcàries i arenoses anteriors. Espoden considerar dues fàcies principals:46
Page 1: ARGUIVIEIMTSquest estiu la junta di
Page 4: COL·LABORACIONS Lluís Brolesi Ben
Page 7 and 8: CONSIDERACIONS A L'ENTORN DE L'ETIM
Page 9 and 10: ComposicióEl seu oli essencial con
Page 11 and 12: ComposicióLes fulles contenen un p
Page 25 and 26: CONSIDERACIONS A l'ENTORN DE L'ETIM
Page 27 and 28: Assumpta Gou T VernetUNA BIBLIOTECA
Page 29 and 30: UN PROJECTE PRECOÇ: UNA BIBLIOTECA
Page 35 and 36: UN PROJECTE Pl^ECOÇ: UNA BIBLIOTEC
Page 37 and 38: MISCEL·LÀNIA Josep Antoni Herrera
Page 39 and 40: MISCEL·LAMIA Josep Antoni Herrera
Page 41: MISCEL·LÀNIA Josep Antoni Herrera
Page 55 and 56: Joan Latorre i SoléE 5DE SAMTAAGR
Page 57 and 58: EL SINDICAT AGRl'COLA DE SANTA OLIV
Page 59 and 60: HI SINDICAT AGRÍCOLA DE SANTA OLIV
Page 61 and 62: EL SINDICAT AGRÍCOLA DE SANTA OLIV
Page 63 and 64: EL SINDICAT AGRÍCOLA DE SANTA OLIV
Page 65 and 66: Gener Aymarm Domingo i Joan Pallare
Page 67 and 68: COVES D'HABITACIÓ I ALTRES D'ÚS A
Page 69 and 70: COVES D'HABlTAClO 1 ALTRES D'US AGR
Page 71 and 72: CüVES D-HABITACIO \ ALTRES D'US AG
Page 73 and 74: CROTsIlCA23 DE JUNYTorrelles de Foi
Page 75 and 76: 11 DE SETEMBRE acollir aquesta expo
Page 77 and 78: VARIAJaume IVlercader-lVIiret^DE "D
Page 79 and 80: més d'una vegada. És de tradició
Page 81 and 82: una part de l'estructura de la seva
Page 83 and 84: JoscD IVl. T. Grau i PuiolVILAINOVA
Page 85 and 86: LLIBRESSonia Hernandez - Àngel Lui
Page 87 and 88: únic que, en la mesura que és com
Page 89 and 90: FONS BIBLIOGRÀFICP#,Donatiu de l'a
Page 91 and 92: FONS BIBLIOGRÀFICDlIntercanvi Ajun

número 2 en format pdf - Institut d'Estudis Penedesencs

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?