número 2 en format pdf - Institut d'Estudis Penedesencs

COL·LABORACIONS Lluís Eroles i BenabarreEn l'aspecte polític els canvis que es succeïen en el període Isabelí no contribuïren gaire al'estabilitat, ja que el partit opositor, fos quin fos, sempre acabava malmetent la feina del partitgovernant. D'altra banda, el ral de bilió tingué una vigència curta com a unitat de canvi d'aquestareforma, ja que tot i que la lliga de plata amb el coure tenia com a objectiu combatre l'especulaciói la sortida de les monedes espanyoles, la revalorització temporal d'aquest metall noble alsmercats internacionals va acabar per malmetre aquesta pretensió. Una bona mostra d'aquest fracàses reflecteix a l'informe que va emetre Vàzquez Queipo.L'altra reforma monetària tingué lloc cap al mes de juny de 1864 i va ser promoguda perPedró Salavarria. Tenia com a unitat de compte l'escut de plata, equivalent a deu rals.La relació de la plata amb l'or encara era més baixa. Si abans era de 15,771 respecte a l'or,ara es situava a 15,476, la qual cosa comportava una lliga més baixa com a resultat de fer prevalerla tesi nominalista sobre la metal·lista.Aquest nou sistema unitari basat en l'escut de plata tingué una vida més curta que l'anterior,ja que l'any 1866 l'economia europea va complicar-se amb la fallida d'alguns bancs i societatsde crèdit europeus, que havien estat precursors de les emissions de vals i pagarés, és a dir, deles formes genuïnes de paper-moneda amb un contingut exclusivament nominal.Amb això la desconfiança i el descrèdit social d'aquests esdeveniments feren girar de noules preferències cap als valors monetaris de ple contingut.A Espanya el problema monetari continuava preocupant per la diversitat de monedes encirculació i el desgavell de les equivalències.L'any 1865 s'havia constituït la Unió Monetària Llatina, integrada per països com França,Bèlgica, Itàlia, entre altres. Espanya, que, per veïnatge i vinculació històrica, hi mantenia bonesrelacions comercials, desitjava formar-ne part i maldava per adaptar-se a les normes de les sevespolítiques monetàries.Aquest és el context en el qual cal situar la reforma monetària de 1868 endegada pelGovern provisional.LA REFORIVIA DE 1868La reforma monetària de 1868 té el seu naixement oficial en el Decret del Ministred'Hisenda Laureà Figuerola, del 15 d'octubre de 1868.El Decret d'aquesta reforma del sistema monetari fou acollit discretament i sense gaire entusiasmepopular. La gent seguia amb més interès els canvis polítics protagonitzats per les revoltes de^ Cadis. També es comentava la formació del Govern, i si aquest portaria a terme la supressió de l'im-.g post sobre el consum... i, enmig d'aquest barem de preferències, un nou canvi monetari no semablava preocupar gaire, donades les circumstàncies i l'experiència viscudes a les anteriors reformes.10