número 2 en format pdf - Institut d'Estudis Penedesencs

COL·LABORACIONS Lluís Eroles i BeTiabarreD'aquesta manera, la pesseta com a unitat de compte del nou sistema i com a terme literald'expressió monetària no va comportar cap discussió ni tampoc cap mena de controvèrsialingüística, ja que pel fet de trobar-se el mot incorporat al lèxic castellà fou acceptat per tothom.El mot pesseta, com a expressió literal, només havia figurat en valors monetaris en duesocasions i amb encunyacions de moneda a Catalunya.Les primeres encunyacions amb aquesta expressió literal es van fer a Barcelona entre elsanys 1808 i 1814,'"' és a dir, durant el període d'ocupació de l'exèrcit francès.En aquest període s'encunyaren:Monedes d'l pesseta els anys 1809-1810-1811-1812-1813 i 1814.Monedes de 2,5 pessetes, els anys 1808-1809 i 1810.Monedes de 5 pessetes els anys 1808-1809-1810-1811-1812-1813 i 1814.Monedes de 20 pessetes els anys 1812-1813 i 1814.La segona vegada que s'encunyaren pessetes emprant aquest mot literal va ser també aBarcelona, els anys 1836 i 1837,'^' i es féu per a pagar el sou dels soldats que lluitaven a favord'Isabel ïï, a la Primera Guerra Carlina. D'aquí ve l'origen del mot pesseters (cast. pesetero], ambquè s'anomenaren els soldats, el sou dels quals es va satisfer amb aquest tipus de monedes, i quela popularitat del mot ha perdurat fins avui atribuint-li un sentit despectiu per a designar amb ellles persones que es preocupen sobretot d'aconseguir guanys en els seus afers.Trenta-set anys més tard el mot pesseta tomarà a veure's a les monedes encunyades,aquesta vegada, però, a la seca de Madrid, d'acord amb el decret d'una reforma monetària unificadaper a tot el territori espanyol, basada en el sistema decimal i amb una nomenclatura de múltiplesi divisors més senzilla, que deixava de banda el reguitzell de termes tan complicats que s'haviendonat als diferents tipus de monedes sortides de les seques espanyoles.ETIIVIOLOGIA 1 DEFIIMICIO DEL TEKIVIE PESSETAL'origen del terme monetari pesseta no ha estat estudiat amb rigor històric fins entrada lasegona meitat dels anys cinquanta, i per això la mateixa definició que donen els diccionaris dellengua castellana i per extensió alguns en llengua catalana cauen sovint en la simplicitat, demanera que moltes vegades es té la sospita de voler-hi ignorar o bé voler amagar l'origen catalàaixí com la seva mateixa etimologia.José M. Aledon, autor de l'obra La Peseta-Catàlogo Bàsico, una de les obres de contingutnumismàtic més interessant d'aquests darrers anys,'^' hi descriu la definició de pesseta§ que donava l'any 1925 la Real Acadèmia Espanola: "Diminutivo de peso, moneda... hoy tieneg 5 gr. de una aleación de nueve partes de plata y una de cobre, y es la unidad monetària deEspana."12