DEMO_Cuina_i_Cuiners_Catalunya_I_Epoques_Preterites

45
Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya
Grècia
Grècia
- Presència del cuiner còmic dins la comèdia grega.
- Sobre l’aprenentatge del futur cuiner.
- La formació professional.
- Què cuinaven els màgeiros -cuiners- grecs antics?
Presència del cuiner còmic dins la comèdia grega
Encara que sembla que es podia trobar anteriorment, la figura del cuiner apareix a la Comèdia
Mitjana i, en especial, a la Comèdia Nova. Aquest personatge presenta uns trets ben definits, com un
xarlatà amb aires de grandesa que pretén amagar, amb aquesta actitud, el seu propòsit de sostreure
de les cases tot el que pugui. En un personatge es recullen els elogis del mestre per l’habilitat amb
què el deixeble ha aconseguit el que desitjava, és a dir, tenir tres cabrits en lloc d’un de sol, que era el
que esperava, i a més petit, circumstància que impossibilitaria poder emportar-se’n una part (García
Soler 2008: 145-146).
En la Comèdia Antiga, trobem certs trets que posteriorment caracteritzaran el cuiner; aquest
apareix en el període comprès entre el 370 i 350 a C. Encara que a mitjan segle VII aC., Semònides
de Amorgos, mostra les fanfarronades d’un personatge que Ateneu de Naucratis identifica amb un
cuiner.
Sobre l’aprenentatge del futur cuiner
Els especialistes diuen que hi havia dos tipus de cuiner per preparar els àpats privats: el
que estava en una casa de forma permanent i el que era contractat en el mercat, per a una ocasió
determinada (el que avui en diríem “fer un jornal”). Les citacions de la comèdia quasi bé se centren
en el segon tipus. Aquest cuiner-jornaler és el que intervé en moltes escenes preparant àpats per a
noces i banquets, caracteritzat com un xarlatà, un pedant de llenguatge embadocador, que amb la
seva dialèctica fa una mena de cortina de fum per enlluernar qui l’ha contractat i així poder amagar
les seves vertaderes intencions, molt menys honroses que practicar l’art culinari. Així ho podem
Josep Garcia i Fortuny