Lletres del Món 27

1.
ENS PARLA EL DIRECTOR
RESILIÈNCIA
El llarg període de restriccions provocades per les mesures de
confinament que ha dictat l’administració sanitària com a
conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 ha canviat en
gran mesura la nostra manera de viure. Ja fa més d’un any que
ens hem vist abocats a un canvi d’hàbits personals i
comunitaris,
Lost
als quals ja
pet
ens hem acostumat,
alert!
com l’ús de la
mascareta, el rentat de mans i el manteniment de la distància
personal de seguretat.
Ens hi hem acostumat, o potser no tant? És evident que
aquesta situació que vivim ens està passant factura, afectantnos
de forma diversa en funció de l’edat, de la situació
personal i familiar de cadascú i de la capacitat emocional que
cada persona té per superar les adversitats. No hem de perdre
de vista els efectes devastadors que poden tenir en l’etapa
adolescent totes aquestes mesures restrictives que impliquen
moltes hores d’aïllament i de manca de relacions socials;
precisament en un moment de la vida, l’adolescència, on és
més vital aquesta necessitat de socialització, d’establir lligams
afectius i d’amistat amb els altres; uns lligams que ajuden els
joves a progressar en la seva maduresa.
En aquelles llars que han experimentat l’impacte directe dels
contagis pel virus o fins i tot alguna pèrdua familiar que no ha
pogut superar la malaltia, les repercussions emocionals i
afectives en la resta de membres del nucli de convivència
encara han estat més importants. I tothom ha hagut
d’aprendre a superar les adversitats i a continuar lluitant pel
propi futur i el d’aquells que s’estima.
3