CORRECTO PAGINAS FINAL

“
Hi ha petjades
que són ancestrals:
s’oloren en endinsar-se a les cases,
el flaire de la fina pols sobre la fusta
i les prestatgeries plenes
de cel·lulosa sabia.
Totes sabíem que el nostre destí
es lligava a les pàgines i les cròniques humanes.
No contentes amb la Història
Ens capficàrem a entendre
l’empremta humana,
carn de ficcions.
Petjades
Verónica Pérez Lloret
Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2019.
Per transcendir el cos
i les seues marques
i restar a l’enteniment de l’ànima.
Ara avui, afrontem els textos
com si d’una cosa ancestral es tractara
I temem profanar-los.
Hi escrivim, assegudes amb les esquenes rectes,
guanyant-nos l’essència,
tement el pes de les opinions dels avantpassats.
Fotògraf
David Marí
“