CORRECTO PAGINAS FINAL

Seria de justícia fer un pensament col·lectiu i rescatar certs noms de l’anonimat per valorar-ne la seua tasca. Es tracta d’alçar
el cap i observar, fer atenció als puntals de la cultura popular. Traure pit i esbombar als quatre vents que, al nostre entorn hi
ha persones excepcionals que encenen la traca, fan teatre, escriuen al llibret de falla, coordinen, programen, ballen, canten,
dissenyen vestuari, proposen nous camins, participen, gaudeixen de la música amb ‘presa de terra’, en creen de nova, s’hi
impliquen activament, no fallen mai, etc. I és que la cultura popular la fem entre tots, és cosa de tots.
Traçar les sendes.
Tothom ha ajudat i ajuda a traçar el camí. Així que paga la pena aturar-se per esbrinar de qui són estes o aquelles petjades,
pregunta-se per què dibuixen eixa senda i esbrinar si encara es pot recuperar i refer en l’actualitat. No parlem només de
restaurar-les i exposar-les, sinó d’aprofitar-ne les qualitats i donar-li un nou ús, adequat a les necessitats actuals. I, si ens ve
de gust, inventar sendes noves, per què no? Les tradicions s’inventen i es reinventen constantment, en tenim molts exemples.
El camí per on transita la cultura popular, doncs, està a les nostres mans i als nostres peus. Cadascuna de les nostres petjades
i accions deixarà un rastre. Totes són necessàries i benvingudes: Les robustes, les grosses, les fines i les profundes. Ara bé, no
tot s’hi val, esclar. El seu valor serà decidit amb rigor i fonament, entre tots. Però qui camina decideix el rumb, hem de ser-ne
ben conscients.
Fotògraf
David Marí