CORRECTO PAGINAS FINAL

De camí cap a casa.
Arribaren quasi al final del passeig i ella li va dir que no calia que l’acompanyara més enllà. I en aquell indret del passeig, prop
del carrer que connectava amb el nucli urbà de Beniopa es van acomiadar, no sabien si es tornarien a veure durant el cap de
setmana o per a una altra ocasió.
De camí cap a sa casa, recreant-se en les imatges que sobre el foc i la festa havia vist en l’exposició fotogràfica, a ella li va vindre
al cap la figura del seu iaio, el fotògraf de Beniopa, aquell que s’havia convertit en el testimoni visual de la vida d’un poble,
retratant els rituals de pas o de trànsit en la vida comunitària -batejos, comunions i casaments-, a més a més dels esdeveniments
festius i socioculturals de la ciutat de Gandia.
La fotografia com un altre foc, una altra lluminària, alimentada de fogonades que es convertiran en les petjades que va deixant
el transcurs de la vida i del temps d’una societat, d’una col•lectivitat, d’un poble. De segur, el fotògraf de Beniopa haguera
gaudit també d’aquella exposició fotogràfica sobre el foc i la festa, com li havia passat a la seua benvolguda néta.
L’amic de València, tornaria sobre els seus passos, travessant de nou una part del passeig, cap el lloc on s’allotjaria, molt content
d’haver-se retrobat amb la seua amiga. Li esperava un intens cap de setmana al voltant del foc i de la festa. El diumenge, de bon
matí, ell es va acostar cap a Beniopa, a soles. I recorrent els seus carrers i les seues places, va sentir el bàtec de tot un poble i,
ensems, el caliu d’una flama evocadora que mai s’apaga.