CORRECTO PAGINAS FINAL

En moltes èpoques de la nostra existència hem sigut respectuosos, hem acompanyat a la Mare Natura i hem crescut tots junts
respectant i acaronant allò que la Terra ens ha donat. Els avantatges al Paleolític, els avantatges de l’època romana o les vides
dels nostres avis i besavis, que vivien del que la Terra els donava i compartien tot allò que podien amb els seus.
Altra experiència que tothom recorda és la seua època escolar. Mestres en majúscula o minúscula, que ens han deixat
una empremta, quelcom amb la seva experiència. Des de Don Agapito o Donya Lolita que treien el regle per a “mesurar” el
comportament fins a la Senyoreta Mª Teresa o Pepe “a seques” que ens explicaven amb la mateixa passió la història del nostre
País o els present simple del verb “to be” i als quals tots escoltàvem embadalits.
Tot això no fa tants anys que ocorria i sembla que en molts moments actuals la nostra societat se n’està oblidant; qui som i per
què hem arribat on hem arribat no sols com a poble, sinó com a humanitat.
La vida amb el Neoliberalisme ha canviat massa de pressa i el que fa uns anys quan els nostres avis eren petits no semblava que
ocorreria mai, està passant: és un cercle que va fent-se cada vegada més gran i nosaltres, el futur d’aquest planeta malalt tenim
la responsabilitat de deixar-lo almenys com ens el vam trobar. En uns anys les coses han anat molt de pressa al nostre voltant:
avions que et transporten a l’altra punta del món en poques hores, cotxes com el cotxe fantàstic, patinets elèctrics que fan que
anar des de Beniopa a l’estació de tren siga una aventura sortejant cotxes i vianants... Poc a poc el món se sembla més a la vida
de la pel·lícula de pixar WALL-E i això ens hauria de preocupar molt.
Fotògraf
David Marí