CORRECTO PAGINAS FINAL

Anna Morant Minyana
Mestra
Petjades
Petjades, una paraula poc coneguda; nosaltres som més d’empremta o de xafada.
Etimològicament: De petjar, d’un llatí vulgar pedicare, derivat de pes, pedis, ‘peu’.
Segons el diccionari normatiu valencià de la Acadèmia Valenciana de la Llengua: Senyal que deixa el peu d’una persona o d’un
animal a la terra per on ha passat.
Tots tenim unes idees, unes esperances, volem un futur i de fet ens l’imaginem, ... però parlem del nostre passat? Què coneixem
i què en parlem d’ell? Som realment conscients d’on venim o com s’ha construït la nostra personalitat?
A tothom ens toca de ben a prop aquest mot: Des de la petjada dels primers habitants del nostre planeta fins als nostres dies,
els humans ens movem per impulsos i anem deixant la nostra petjada personal allà on anem. Al mateix temps nosaltres també
som “marcats” per les nostres experiències personals i les nostres arrels familiars: eixes que ens han format la personalitat i la
nostra forma de veure les coses i d’enfrontar-nos al que ens ocorre.