04.06.2013 Views

Manüal de cunversaziun (84,8 Kb) - Lega Nord

Manüal de cunversaziun (84,8 Kb) - Lega Nord

Manüal de cunversaziun (84,8 Kb) - Lega Nord

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

www.giurnal.org<br />

www.giurnal.org<br />

Terza part<br />

L’Insübrich senza<br />

fadiga<br />

47


48<br />

3.1 3.1 - - NDUE NDUE , , INDE INDE , , Q QQUAND<br />

Q UAND UAND, UAND , CUME CUME , , CUSA CUSA , , CUSA<br />

CUSA<br />

dove,quando ,come ,che cosa , quanto<br />

NDUE NDUE , , INDE INDE - - do dove do ve<br />

dov’è? • indu’è che l’è? - indue l’è? - l’è indu’è ?<br />

ecco dov’è • tèl chì ind’è che l’è - tèl chì in<strong>de</strong> l’è<br />

dov’è quello? • in<strong>de</strong> l’è chel lì?<br />

è in farmacia • l’è in <strong>de</strong>l spezziee<br />

da dove viene questa gente? • <strong>de</strong> du’è che la vègn chela gent chì? - la vègn<br />

<strong>de</strong> du’è chela gent chì ?<br />

non so da dove viene • mì soo no <strong>de</strong> du’è che la vègn<br />

ecco da dove viene • tè chì <strong>de</strong> du’è che la vègn<br />

viene da dove vengono tutti • la vègn <strong>de</strong> due che vègnen tücc<br />

vai dove ti porta il cuore • vá indue che te mèna el cör<br />

dove sei? • in<strong>de</strong> l’è che te see ? - induè che te see ? - te seet induè ?<br />

dov’ero ieri • in<strong>de</strong> che seri in ier<br />

dov’è il bagno ? • in<strong>de</strong> l’è el camer? - indu’è che l’è el camer? - el<br />

camer indue l’è?<br />

QUAND QUAND - - quando<br />

quando<br />

quando vai ? •<br />

quand te vee … ? • quand l’è che te vee ? • te vee quand’è ?<br />

quando ho voglia • quand che gh’oo vöia<br />

CUME CUME - - come<br />

come<br />

com’è stato ? • cume l’è staa … ? • cum’è che l’è staa ? •<br />

l’è staa cum’è ? (’me l’è staa …?)<br />

come l’altra volta • cumpagn <strong>de</strong> l’oltra völta<br />

come mi aspettavo • cumpagn che se speciavi<br />

www.giurnal.org<br />

www.giurnal.org


www.giurnal.org<br />

www.giurnal.org<br />

CUSA? CUSA? - - che che cosa?<br />

cosa?<br />

che cosa fai ?<br />

cusa te feet ? • cusa l’è che te feet ? • ’sa te feet cus’è ? •<br />

’sa te feet ? • ‘sa l’è che te feet ? - ’s’ te fee ? • sa feet?<br />

che cosa c’è ? • cuse gh’è ? • ’se gh’è cus’è ? ’se gh’è ?<br />

che cosa dobbiamo fare ? • cusa gh’hem <strong>de</strong> fà ? •<br />

gh’hem <strong>de</strong> fà cus’è ? • ’se gh’hem <strong>de</strong> fà ?<br />

che cosa ? • cus’è ?<br />

che cosa c’è ? • ’se gh’è ?<br />

CUSA CUSA - - q qquant<br />

q uant uanto uant<br />

quanto ci vuole ? •<br />

cuse ghe vör ? • cus’è che ghe vör ? el ghe vör cus’è ?<br />

quanto costa ? •<br />

cus’ el vègn? • cuse l’è ch’el vègn ? • ’se ’l vègn cus’è ?<br />

quanto costa • ’se ’l vegn ? , ’se ’l vegn cus’è?<br />

49


50<br />

3.2 3.2 ’SA ’SA … … DE DE FÀ FÀ ? ? - - per perchè per chè<br />

perché gridi ? • ’sa te vuset <strong>de</strong> fà ?<br />

perché ci sono quelle luci ? • ’sa gh’hin <strong>de</strong> fà chij ciar lì ?<br />

perché mi ha chiamato ? • ’se ’l m’ha ciamaa <strong>de</strong> fà ?<br />

perché quel ponte è così alto • l’è inscì volt <strong>de</strong> fà chel punt ?<br />

«dimmelo !» «perché ?» • «dímel !» «<strong>de</strong> fà ?»<br />

CHEL CHEL P PPASSAA<br />

P ASSAA , , CHEL CHEL CHE CHE VEGN<br />

VEGN<br />

lo scorso, il prossimo<br />

la settimana, il mese, l’anno scorso • la setimana, el mes, l’agn passaa<br />

la settimana, il mese, l’anno prossimo • la setimana, el mes, l’agn che<br />

vegn<br />

la settimana, il mese, l’anno dopo /successivo • la setimana, el mes, l’agn<br />

adree<br />

la prossima volta • la völta che vegn<br />

quest anno • in <strong>de</strong> st’agn<br />

questo mese • in <strong>de</strong> stu mes<br />

un anno fa • a<strong>de</strong>ss un agn<br />

Es.: Compio quarant’anni quest’anno • Mi <strong>de</strong>rvi l’anta quest agn<br />

CHEL CHEL ADREE ADREE - - il il p ppassa<br />

p assa assato<br />

assa<br />

il passato , i tempi passati • i temp indree<br />

es: storie di una volta […<strong>de</strong>l passato] • stori di temp indree<br />

es: ti ricordi i tempi passati? • te se regor<strong>de</strong>t i temp indree?<br />

nel passato , nei tempi passati , una volta • in di temp indree<br />

es: ti ricordi una volta? […nel passato?,…nei tempi passati?] •<br />

te se regor<strong>de</strong>t ind i temp indree?<br />

es: c’era una volta… • el gh’era ind i temp indree…<br />

www.giurnal.org<br />

www.giurnal.org


RRUGN UGN UGNAA’ UGN ’ • • la lagn la gn gnarsi gn arsi , , lament lamentarsi lament arsi , , br bront br ont ontolare<br />

ont olare<br />

brontolare , borbottare • tacugnà , tuntugnà , bruntulà , barbutà<br />

brontolare in continuazione • vess un Martin tacogn<br />

brontolio • tacugnada , tuntugnada , barbutada , bruntulament<br />

brontolone • tacogn , tuntugnun, tacugnun , bruntulun , barbutun<br />

piccolo brontolone • tacugnin<br />

litigare • buzzà , zacagnà , tacà lit, pientà ’na lit, fà sot<br />

litigio , lite• buzzada<br />

inveire contro qualcuno • sbutì adree un queidün<br />

dare in escan<strong>de</strong>scenza (esplo<strong>de</strong>re verbalmente) • sbutì fö , dà föra <strong>de</strong> mat<br />

www.giurnal.org<br />

www.giurnal.org<br />

3.3 3.3 T TTACA<br />

T CA CA’ CA ’ A A LIT LIT- LIT - litig litigare litig are<br />

LA LA B BBUZZAD<br />

B UZZAD UZZADA UZZAD A - - la la lite<br />

lite<br />

pungente , sarcastico • besius<br />

attaccare briga • resià<br />

litigioso , attaccabrighe • resiat<br />

incline alle polemiche , polemico • resieta , resegheta , besius<br />

guardare in cagnesco • fà l’öcc besius<br />

rimproverare , rimbrottare , redarguire • rangugnà<br />

rimprovero • rangogn<br />

sgridare • vusà adree , baià adree , tirà i urecc<br />

battibecco , alterco • ratela<br />

questionare • trà in pee di questiun , ratelà<br />

cavilloso • sufistich<br />

ramanzina , rampogna , paternale• girada , refilada , refilee<br />

fare una ramanzina • dà ’na girada<br />

battosta , battuta , manica di botte • petenada<br />

contraddire • rebat<br />

ammonire • amunì<br />

rinfacciare , rimbrottare • sbat in sül müs / müsun<br />

collera , arrabbiatura • futa<br />

fare arrabbiare , fare andare in collera • fà vegnì la futa<br />

collera improvvisa • futun<br />

sbottare • vegnì el futun<br />

51


52<br />

scherno , beffa , <strong>de</strong>risione , dileggio • sgugnada<br />

schernire , beffare , sbeffeggiare , <strong>de</strong>ri<strong>de</strong>re , dileggiare<br />

sbergnà , sgugnà (mettere alla gogna) ,<br />

rid adree , tirà in gir , ciapà per el cü<br />

caos • casot , bur<strong>de</strong>l<br />

frastuono • frecasseri<br />

uscire di senno • nà fö <strong>de</strong> coo<br />

furente , fuori dai gangheri • föra di strasc<br />

imbestialirsi • nà in bestia<br />

rivangare cose passate • remenà , tirà a vultra<br />

es: smettila di rivangare cose passate • taiela fö <strong>de</strong> remenàla<br />

preoccupazione • casc<br />

pren<strong>de</strong>rsela , darsi pena , preoccuparsi<br />

• casciàss [prov. percasar = darsi premura]<br />

es: io non me la prendo • mì me casci no<br />

es: non pren<strong>de</strong>rtela • cásces no<br />

es: se l’è presa • el s’è casciaa<br />

ro<strong>de</strong>rsi • rusegàss<br />

importunare , molestare , tentare di attaccare discorso • tampinà resegà<br />

seguire con insistenza • tampinà<br />

seccare , infastidire , scocciare • rügà<br />

assillare • tussegà, cavà el fiaa, fà stà giò el fiaa<br />

seccatore , scocciatore • visigant , secabal<br />

noioso • ’na vessiga<br />

vessare • maltratà<br />

assillante • tossegh<br />

istigare , stuzzicare , provocare , aizzare • inzigà<br />

andare contro qualcuno (in senso figurato) • dàgh adoss a un queidün<br />

essere arrabbiati con qualcuno • vèghela sü cun queidün<br />

<strong>de</strong>l cavolo • <strong>de</strong> l’osti<br />

mediocre • <strong>de</strong>l lèla<br />

morsicare , mor<strong>de</strong>re , ad<strong>de</strong>ntare • sgagnà , cagnà<br />

morsicata , morso • sgagnada , cagnada<br />

www.giurnal.org<br />

www.giurnal.org


www.giurnal.org<br />

www.giurnal.org<br />

guazzabuglio , accozzaglia • miscmasc<br />

accalcarsi • rüzàss vün cun l’olter<br />

calca • sarasara , missolta<br />

ressa (calca in movimento) • fürügozz , fürügada<br />

tafferuglio • scumbat <strong>de</strong> gent , barüfa<br />

baraonda , parapiglia • diauleri , quarantot<br />

baccano • spüel<br />

ha fatto baccano • l’ha metüü giò un spüel<br />

confusione rumorosa , putiferio , bailamme<br />

• spüeleri , gasaghee , gibilee , gibileri,<br />

bular<strong>de</strong>e<br />

3.4 3.4 TEGNI’ TEGNI’ A A MENT MENT -<br />

-<br />

ric ricord ric ord ordarsi ord arsi<br />

ricordare , memorizzare • tegnì a ment<br />

es: ricordalo • tegnel a ment<br />

ricordare , sovvenire • vegnì a ment<br />

es: mi sovviene • el me vègn a ment<br />

cercare di ricordare • fàss vegnì a ment<br />

es: cerca di ricordare • fátel vegnì a ment<br />

avere un i<strong>de</strong>a • vegnì in ment<br />

saltare in testa • vegnì in la ment<br />

es: che cosa ti è saltato in testa!? • ’sa t’è vegnüü in la ment!?<br />

avere una i<strong>de</strong>a strana • fàss vegnì in la ment<br />

es: che i<strong>de</strong>a strana hai avuto?! • ’sa te see faa vegnì in la ment?!<br />

53


54<br />

3.5 3.5 LA LA F FFAMÈIA<br />

F AMÈIA - - la la f ffamiglia<br />

f amiglia<br />

componenti <strong>de</strong>lla famiglia • i personn <strong>de</strong> famèia<br />

papà , padre • el regiuu. el pà , el pa<strong>de</strong>r<br />

mamma , madre • la regiura, la mam , la ma<strong>de</strong>r<br />

genitori • i gent<br />

figlio • el fiö<br />

figlia • la fiöra<br />

fratello • el fre<strong>de</strong>l<br />

sorella • la surela<br />

fratellastro • el fra<strong>de</strong>laster<br />

sorellastra • la surelastra<br />

padrino • el guidazz , el cumpaa<br />

madrina • la guidazza , la cumaa<br />

celibe • el marel<br />

nubile • la marela<br />

ragazzo • el murus (f. la murusa)<br />

fidanzato • l’imprumiss<br />

marito • el marii<br />

moglie • la miee<br />

sposo • el spus (f. la spusa) (pl. i spus)<br />

suocero • el missee , el pà <strong>de</strong> lee ,<br />

el pà <strong>de</strong> lü , el socer<br />

suocera • la madona , la mama <strong>de</strong> lee<br />

la mama <strong>de</strong> lü , la socera<br />

suoceri • i gent <strong>de</strong> lü , i gent <strong>de</strong> lee<br />

genero • el gèner<br />

nuora • la nöra<br />

cognato • el cügnaa<br />

cognata • la cügnada<br />

nonno • el pà-grand , el nonu<br />

nonna • la mam-granda , la nòna<br />

nonni • i grand , i noni<br />

nipote(di nonno) • el bia<strong>de</strong>gh , el neud<br />

nipote(di nonna) • la bia<strong>de</strong>ga , la neüda<br />

andare a morosa con... = parlàch a ...<br />

zio • el barba , el ziu<br />

zia • l’ámeda , la medìna , la zia<br />

gli zii • i barba<br />

nipote • el neud (f. la neuda)<br />

cugino • el cüsin (f. la cüsina)<br />

antenati • i vecc <strong>de</strong> cà<br />

posteri • chij che vegnarà<br />

donnaiolo • suchee<br />

Es.: el Mario l’è ‘l murus <strong>de</strong> l’Anna = el Mario el ghé parla a l’Anna<br />

Mario e Anna i se parlen = Mario e Anna sono morosi<br />

www.giurnal.org<br />

www.giurnal.org


3.6 3.6 “CUMP “CUMPAGN” “CUMP GN” e e “ISTESS” “ISTESS” - - simile simile e e uguale<br />

uguale<br />

Esempi:<br />

www.giurnal.org<br />

www.giurnal.org<br />

essere simile • vess cumpagn<br />

es: è simile a lui • l’è cumpagn <strong>de</strong> lü<br />

essere uguale • vess l’istess<br />

es: è uguale a lui • l’è l’istess <strong>de</strong> lü<br />

cumpagn = simile(ag.), analogo(ag.)<br />

cumpagn <strong>de</strong> + sustantif = simile a(ag.), come(av.)<br />

istess = uguale(ag.), ugualmente(av.), lo stesso(av.)<br />

istess che + verb = come(av.)<br />

istess <strong>de</strong> + sustantif = uguale a(av.)<br />

inscì ’me = come(av.)<br />

ingual = uguale (ag.)<br />

ingualà = uguagliare , eguagliare, pareggiare<br />

A fa inscì l’è istess che a dì: te me steet in sü i bal<br />

El to fre<strong>de</strong>l l’è istess <strong>de</strong> tì<br />

Perchè te l’hee faa istess?<br />

El to fre<strong>de</strong>l l’è cumpagn <strong>de</strong> tì<br />

Mì sun minga un sciur cumpagn <strong>de</strong> tì<br />

La s’è batüda cumpagn d’un leun<br />

Fa cumpagn <strong>de</strong> mì che se casci nò<br />

Hin tücc dü cumpagn<br />

Perchè t’hee faa un laurà cumpagn = perché hai agito in questo modo?<br />

hoo mai vedüü ’na roba cumpagna = non ho mai visto nulla di simile<br />

Lurenz, o inscì ’me diseven tücc, Renz<br />

Perdonen a nümm, inscì ’me nüm ghe perdonum a lur<br />

55


56<br />

3.7 3.7 INTERIEZIUN INTERIEZIUN - - interiezioni<br />

interiezioni<br />

oddio! , Dio mio! • uh Signur !<br />

evvai! • bela lì<br />

• chel che l’è<br />

Es.: Non saprei, ecco… io direi che …<br />

A savariss no , bun … mì a diriss che …<br />

va bene, dai! • vale, venga!(spagn.)<br />

bona , cià ! / bona , scià ! / bun cià !<br />

su! • nem! , an<strong>de</strong>m!<br />

• öh • va’! • vèh! • èhn?! • nèh?<br />

• öh la Madona , öh la Pepa , öh la miseria<br />

oh cavolo • uhi bestia<br />

es: oh cavolo che è successo • uhi bestia ’se l’è sucedüü (cus’è)<br />

lascia per<strong>de</strong>re , lascia stare • lassela büi , lassa büi , mola<br />

guai! • guaia!<br />

3.8 3.8 I I ETÀ ETÀ - - le le età<br />

età<br />

neonato • pena nasüü<br />

lattante • fiö <strong>de</strong> teta<br />

piccolo (vezzeggiativo) • nan , nanin , nin , ninin<br />

bambino • el bagain (pl. i bagait) , el fiulin (pl. i fiulit)<br />

el fiulet (pl. i fiulit)<br />

bambina • la tuseta ( pl. i tusanet)<br />

ragazzo • el bagai , el fiö<br />

ragazza • la tusa (pl. i tusann) , la bagaia<br />

uomo • l’om ( pl. i omen)<br />

donna • la dona<br />

piccolo • piscinin , penin<br />

giovane • giuen (f. giuena) (pl. giuin)<br />

adulto • om faa<br />

anziano • in là cui agn<br />

vecchio • vecc<br />

www.giurnal.org<br />

www.giurnal.org


LA LA PER PERCEZIUN PER CEZIUN DEL DEL SIT SIT - - la la per percezione<br />

per cezione<br />

<strong>de</strong>l <strong>de</strong>l l lluogo<br />

l uogo<br />

i dintorni , l’hinterland (sost.) • la raia<br />

es: nell’hinterland ,<strong>de</strong>ll’hinterland milanese • in la raia <strong>de</strong> Milan<br />

intorno , attorno (avv.) • inturnavìa<br />

es:guardatevi intorno • vardéss inturnavìa<br />

intorno a (loc. prep.) • inturna <strong>de</strong><br />

circostante (agg.) • ch’el sta inturna<br />

qui <strong>de</strong>ntro • <strong>de</strong>nter <strong>de</strong> chì<br />

là <strong>de</strong>ntro • <strong>de</strong>nter <strong>de</strong> là<br />

www.giurnal.org<br />

www.giurnal.org<br />

Nà Nà a a spus spus - - sposarsi<br />

sposarsi<br />

sposarsi con qualcuno •<br />

Nà a spus cun queidün , tö marii , maridass , tö miee<br />

sposare qualcuno • andà in spus a queidün<br />

fare sposare Agnese con Antonio •<br />

fà andà a spus la Ghita cunt el Togn<br />

dote • schirpa , scherpa [long. skerpa = dote]<br />

andare ad un matrimonio = nà a spusa<br />

Es.: non sei ancora entrato!? • te see gnamò <strong>de</strong>nter!?<br />

EL EL SOGN SOGN - - il<br />

il<br />

sonno<br />

sonno<br />

dormire • durmì<br />

addormentarsi • indurmìss<br />

addormentato • indurmentaa<br />

stordito,addormentato,dormiente,<br />

tonto,poco sveglio • indurment<br />

il sonnifero • la dormia<br />

svegliarsi • <strong>de</strong>ssedàss<br />

la sveglia • la <strong>de</strong>sseda<br />

alzarsi • levà sü<br />

es: alzati • leva sü<br />

LA LA ZITÀ ZITÀ - - la la cit città cit tà<br />

acciotolato , selciato • rizzada,<br />

risciulada<br />

Strada, via – cuntrada<br />

Tradicciola - strinciröla<br />

cemento • ciment<br />

57


58<br />

3.9 3.9 Mö Möves Mö ves - - l ll’and<br />

l ’and ’andatura<br />

’and tura<br />

ritmo , andazzo , andatura • andana<br />

inclinato , sghembo , obliquo • ambaa<br />

di sbieco , di traverso • <strong>de</strong> sbiess , in sbiess , in besgnecch < in sbergnecch<br />

[da sbergnà = sbeffeggiare , schernire, da collegarsi allo sp. bernia =<br />

tessuto grossolano e all’ant.fr. berne = tessuto grossolano. > berner =<br />

far saltare qualcuno in una coperta > senso figurato di dileggiare.<br />

Per altri dal lat. spernere = allontanare da sé con fastidio]<br />

sbilenco • sbirul , sbirulaa , sciabalun , sturtignent , scheng<br />

[fr.ant.guenchir(XII sec.), a sua volta dal franc.wenkjan = andare di traverso]<br />

sciancato • struppiaa , s’cinch , sciabelaa , sciabalun [da sciabel =<br />

sciabola]<br />

valgo • cui gamb vèrt , sciabalun , sciabalent<br />

sgangherato • <strong>de</strong>sbirulaa<br />

traballante • sciabalent<br />

proprio quel posto • chel sit lì inscì<br />

(vieni) qua • scià<br />

es: dammi qua • scià chì<br />

es: Natale è vicino , ecco che viene Natale • l’è scià Nedal<br />

stancarsi - stracass<br />

es.: ho fatto una lunga camminata in montagna e a<strong>de</strong>sso sono molto<br />

stanco - hoo faa ‘na caminada fess lünga in muntagna e a<strong>de</strong>ss sunt fess<br />

strach<br />

via !, vai via ! • anda !<br />

Vütà, Vütà, dà dà ‘n ‘na ‘n a man man - - aiut aiutare aiut are<br />

essere utile • vegnì bun<br />

es: mi sarà utile per pulire per terra • el me vegnarà bun <strong>de</strong> netà in tera<br />

es: non serve a niente • el vegn bun <strong>de</strong> nagot<br />

Aiutare - vütà, dà ‘na man<br />

es.: mi ha aiutato a pulire la casa - el m’ha daa ‘na man a netà la cà<br />

- el m’ha vütaa a netà la cà<br />

es.: mi aiuti a sollevare il divano? - te me <strong>de</strong>et ‘na man a tirà sü el taul<br />

- te me vütet a tirà sü el taul<br />

www.giurnal.org<br />

www.giurnal.org


www.giurnal.org<br />

www.giurnal.org<br />

indossare , calzare • met sü, trass sü<br />

spogliarsi • trass föra<br />

<strong>de</strong>nudarsi • sbiutàss<br />

suscitare , provocare , fare nascere una situazione •<br />

fà vegnì föra , trà in pee , tirà in pee, met in pee<br />

lento • slunz<br />

allentare • slunzà<br />

3.10 3.10 V VVARI<br />

V ARI - - v vvarie<br />

v arie<br />

costruire • fà sü , tirà sü, trà in pe<br />

abbattere • trà giò , s’giacà giò<br />

distruggere • trà in toch<br />

vampa, senso di calore in viso • vampa<br />

vampata, vampa forte, vampate <strong>de</strong>lla menopausa • vampon<br />

COSTR OSTR OSTRUZIONI OSTR UZIONI P PPAR<br />

P AR ARTIC AR TIC TICOLARI TIC OLARI<br />

c’è bisogno • ‘l gh’è besogn<br />

di che cosa hai bisogno • ‘sa te gh’ee <strong>de</strong> besogn<br />

io ho bisogno di una gonna • mì gh’uu besogn ‘na soca<br />

egli ne ha bisogno • lü ‘l gh’en ha <strong>de</strong> besogn<br />

L LL’A<br />

L ’A ’ATENZIUN ’A TENZIUN - - l ll’a<br />

l ’a ’attenzione<br />

’a tenzione<br />

Scultem mì (per dumandà atenziun ind un <strong>de</strong>scurs)<br />

Stágh atent<br />

Dám atrà<br />

attenzione! • Ocio! (par vertì d’un pericul)<br />

stare in campana • fà balà l’öcc<br />

fare caso a qualcosa • fàgh a ment a quaicoss / a vergot<br />

es: se ci fai caso… • se te ghe feet a ment…<br />

59

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!