Manüal de cunversaziun (84,8 Kb) - Lega Nord
Manüal de cunversaziun (84,8 Kb) - Lega Nord
Manüal de cunversaziun (84,8 Kb) - Lega Nord
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
www.giurnal.org<br />
www.giurnal.org<br />
Terza part<br />
L’Insübrich senza<br />
fadiga<br />
47
48<br />
3.1 3.1 - - NDUE NDUE , , INDE INDE , , Q QQUAND<br />
Q UAND UAND, UAND , CUME CUME , , CUSA CUSA , , CUSA<br />
CUSA<br />
dove,quando ,come ,che cosa , quanto<br />
NDUE NDUE , , INDE INDE - - do dove do ve<br />
dov’è? • indu’è che l’è? - indue l’è? - l’è indu’è ?<br />
ecco dov’è • tèl chì ind’è che l’è - tèl chì in<strong>de</strong> l’è<br />
dov’è quello? • in<strong>de</strong> l’è chel lì?<br />
è in farmacia • l’è in <strong>de</strong>l spezziee<br />
da dove viene questa gente? • <strong>de</strong> du’è che la vègn chela gent chì? - la vègn<br />
<strong>de</strong> du’è chela gent chì ?<br />
non so da dove viene • mì soo no <strong>de</strong> du’è che la vègn<br />
ecco da dove viene • tè chì <strong>de</strong> du’è che la vègn<br />
viene da dove vengono tutti • la vègn <strong>de</strong> due che vègnen tücc<br />
vai dove ti porta il cuore • vá indue che te mèna el cör<br />
dove sei? • in<strong>de</strong> l’è che te see ? - induè che te see ? - te seet induè ?<br />
dov’ero ieri • in<strong>de</strong> che seri in ier<br />
dov’è il bagno ? • in<strong>de</strong> l’è el camer? - indu’è che l’è el camer? - el<br />
camer indue l’è?<br />
QUAND QUAND - - quando<br />
quando<br />
quando vai ? •<br />
quand te vee … ? • quand l’è che te vee ? • te vee quand’è ?<br />
quando ho voglia • quand che gh’oo vöia<br />
CUME CUME - - come<br />
come<br />
com’è stato ? • cume l’è staa … ? • cum’è che l’è staa ? •<br />
l’è staa cum’è ? (’me l’è staa …?)<br />
come l’altra volta • cumpagn <strong>de</strong> l’oltra völta<br />
come mi aspettavo • cumpagn che se speciavi<br />
www.giurnal.org<br />
www.giurnal.org
www.giurnal.org<br />
www.giurnal.org<br />
CUSA? CUSA? - - che che cosa?<br />
cosa?<br />
che cosa fai ?<br />
cusa te feet ? • cusa l’è che te feet ? • ’sa te feet cus’è ? •<br />
’sa te feet ? • ‘sa l’è che te feet ? - ’s’ te fee ? • sa feet?<br />
che cosa c’è ? • cuse gh’è ? • ’se gh’è cus’è ? ’se gh’è ?<br />
che cosa dobbiamo fare ? • cusa gh’hem <strong>de</strong> fà ? •<br />
gh’hem <strong>de</strong> fà cus’è ? • ’se gh’hem <strong>de</strong> fà ?<br />
che cosa ? • cus’è ?<br />
che cosa c’è ? • ’se gh’è ?<br />
CUSA CUSA - - q qquant<br />
q uant uanto uant<br />
quanto ci vuole ? •<br />
cuse ghe vör ? • cus’è che ghe vör ? el ghe vör cus’è ?<br />
quanto costa ? •<br />
cus’ el vègn? • cuse l’è ch’el vègn ? • ’se ’l vègn cus’è ?<br />
quanto costa • ’se ’l vegn ? , ’se ’l vegn cus’è?<br />
49
50<br />
3.2 3.2 ’SA ’SA … … DE DE FÀ FÀ ? ? - - per perchè per chè<br />
perché gridi ? • ’sa te vuset <strong>de</strong> fà ?<br />
perché ci sono quelle luci ? • ’sa gh’hin <strong>de</strong> fà chij ciar lì ?<br />
perché mi ha chiamato ? • ’se ’l m’ha ciamaa <strong>de</strong> fà ?<br />
perché quel ponte è così alto • l’è inscì volt <strong>de</strong> fà chel punt ?<br />
«dimmelo !» «perché ?» • «dímel !» «<strong>de</strong> fà ?»<br />
CHEL CHEL P PPASSAA<br />
P ASSAA , , CHEL CHEL CHE CHE VEGN<br />
VEGN<br />
lo scorso, il prossimo<br />
la settimana, il mese, l’anno scorso • la setimana, el mes, l’agn passaa<br />
la settimana, il mese, l’anno prossimo • la setimana, el mes, l’agn che<br />
vegn<br />
la settimana, il mese, l’anno dopo /successivo • la setimana, el mes, l’agn<br />
adree<br />
la prossima volta • la völta che vegn<br />
quest anno • in <strong>de</strong> st’agn<br />
questo mese • in <strong>de</strong> stu mes<br />
un anno fa • a<strong>de</strong>ss un agn<br />
Es.: Compio quarant’anni quest’anno • Mi <strong>de</strong>rvi l’anta quest agn<br />
CHEL CHEL ADREE ADREE - - il il p ppassa<br />
p assa assato<br />
assa<br />
il passato , i tempi passati • i temp indree<br />
es: storie di una volta […<strong>de</strong>l passato] • stori di temp indree<br />
es: ti ricordi i tempi passati? • te se regor<strong>de</strong>t i temp indree?<br />
nel passato , nei tempi passati , una volta • in di temp indree<br />
es: ti ricordi una volta? […nel passato?,…nei tempi passati?] •<br />
te se regor<strong>de</strong>t ind i temp indree?<br />
es: c’era una volta… • el gh’era ind i temp indree…<br />
www.giurnal.org<br />
www.giurnal.org
RRUGN UGN UGNAA’ UGN ’ • • la lagn la gn gnarsi gn arsi , , lament lamentarsi lament arsi , , br bront br ont ontolare<br />
ont olare<br />
brontolare , borbottare • tacugnà , tuntugnà , bruntulà , barbutà<br />
brontolare in continuazione • vess un Martin tacogn<br />
brontolio • tacugnada , tuntugnada , barbutada , bruntulament<br />
brontolone • tacogn , tuntugnun, tacugnun , bruntulun , barbutun<br />
piccolo brontolone • tacugnin<br />
litigare • buzzà , zacagnà , tacà lit, pientà ’na lit, fà sot<br />
litigio , lite• buzzada<br />
inveire contro qualcuno • sbutì adree un queidün<br />
dare in escan<strong>de</strong>scenza (esplo<strong>de</strong>re verbalmente) • sbutì fö , dà föra <strong>de</strong> mat<br />
www.giurnal.org<br />
www.giurnal.org<br />
3.3 3.3 T TTACA<br />
T CA CA’ CA ’ A A LIT LIT- LIT - litig litigare litig are<br />
LA LA B BBUZZAD<br />
B UZZAD UZZADA UZZAD A - - la la lite<br />
lite<br />
pungente , sarcastico • besius<br />
attaccare briga • resià<br />
litigioso , attaccabrighe • resiat<br />
incline alle polemiche , polemico • resieta , resegheta , besius<br />
guardare in cagnesco • fà l’öcc besius<br />
rimproverare , rimbrottare , redarguire • rangugnà<br />
rimprovero • rangogn<br />
sgridare • vusà adree , baià adree , tirà i urecc<br />
battibecco , alterco • ratela<br />
questionare • trà in pee di questiun , ratelà<br />
cavilloso • sufistich<br />
ramanzina , rampogna , paternale• girada , refilada , refilee<br />
fare una ramanzina • dà ’na girada<br />
battosta , battuta , manica di botte • petenada<br />
contraddire • rebat<br />
ammonire • amunì<br />
rinfacciare , rimbrottare • sbat in sül müs / müsun<br />
collera , arrabbiatura • futa<br />
fare arrabbiare , fare andare in collera • fà vegnì la futa<br />
collera improvvisa • futun<br />
sbottare • vegnì el futun<br />
51
52<br />
scherno , beffa , <strong>de</strong>risione , dileggio • sgugnada<br />
schernire , beffare , sbeffeggiare , <strong>de</strong>ri<strong>de</strong>re , dileggiare<br />
sbergnà , sgugnà (mettere alla gogna) ,<br />
rid adree , tirà in gir , ciapà per el cü<br />
caos • casot , bur<strong>de</strong>l<br />
frastuono • frecasseri<br />
uscire di senno • nà fö <strong>de</strong> coo<br />
furente , fuori dai gangheri • föra di strasc<br />
imbestialirsi • nà in bestia<br />
rivangare cose passate • remenà , tirà a vultra<br />
es: smettila di rivangare cose passate • taiela fö <strong>de</strong> remenàla<br />
preoccupazione • casc<br />
pren<strong>de</strong>rsela , darsi pena , preoccuparsi<br />
• casciàss [prov. percasar = darsi premura]<br />
es: io non me la prendo • mì me casci no<br />
es: non pren<strong>de</strong>rtela • cásces no<br />
es: se l’è presa • el s’è casciaa<br />
ro<strong>de</strong>rsi • rusegàss<br />
importunare , molestare , tentare di attaccare discorso • tampinà resegà<br />
seguire con insistenza • tampinà<br />
seccare , infastidire , scocciare • rügà<br />
assillare • tussegà, cavà el fiaa, fà stà giò el fiaa<br />
seccatore , scocciatore • visigant , secabal<br />
noioso • ’na vessiga<br />
vessare • maltratà<br />
assillante • tossegh<br />
istigare , stuzzicare , provocare , aizzare • inzigà<br />
andare contro qualcuno (in senso figurato) • dàgh adoss a un queidün<br />
essere arrabbiati con qualcuno • vèghela sü cun queidün<br />
<strong>de</strong>l cavolo • <strong>de</strong> l’osti<br />
mediocre • <strong>de</strong>l lèla<br />
morsicare , mor<strong>de</strong>re , ad<strong>de</strong>ntare • sgagnà , cagnà<br />
morsicata , morso • sgagnada , cagnada<br />
www.giurnal.org<br />
www.giurnal.org
www.giurnal.org<br />
www.giurnal.org<br />
guazzabuglio , accozzaglia • miscmasc<br />
accalcarsi • rüzàss vün cun l’olter<br />
calca • sarasara , missolta<br />
ressa (calca in movimento) • fürügozz , fürügada<br />
tafferuglio • scumbat <strong>de</strong> gent , barüfa<br />
baraonda , parapiglia • diauleri , quarantot<br />
baccano • spüel<br />
ha fatto baccano • l’ha metüü giò un spüel<br />
confusione rumorosa , putiferio , bailamme<br />
• spüeleri , gasaghee , gibilee , gibileri,<br />
bular<strong>de</strong>e<br />
3.4 3.4 TEGNI’ TEGNI’ A A MENT MENT -<br />
-<br />
ric ricord ric ord ordarsi ord arsi<br />
ricordare , memorizzare • tegnì a ment<br />
es: ricordalo • tegnel a ment<br />
ricordare , sovvenire • vegnì a ment<br />
es: mi sovviene • el me vègn a ment<br />
cercare di ricordare • fàss vegnì a ment<br />
es: cerca di ricordare • fátel vegnì a ment<br />
avere un i<strong>de</strong>a • vegnì in ment<br />
saltare in testa • vegnì in la ment<br />
es: che cosa ti è saltato in testa!? • ’sa t’è vegnüü in la ment!?<br />
avere una i<strong>de</strong>a strana • fàss vegnì in la ment<br />
es: che i<strong>de</strong>a strana hai avuto?! • ’sa te see faa vegnì in la ment?!<br />
53
54<br />
3.5 3.5 LA LA F FFAMÈIA<br />
F AMÈIA - - la la f ffamiglia<br />
f amiglia<br />
componenti <strong>de</strong>lla famiglia • i personn <strong>de</strong> famèia<br />
papà , padre • el regiuu. el pà , el pa<strong>de</strong>r<br />
mamma , madre • la regiura, la mam , la ma<strong>de</strong>r<br />
genitori • i gent<br />
figlio • el fiö<br />
figlia • la fiöra<br />
fratello • el fre<strong>de</strong>l<br />
sorella • la surela<br />
fratellastro • el fra<strong>de</strong>laster<br />
sorellastra • la surelastra<br />
padrino • el guidazz , el cumpaa<br />
madrina • la guidazza , la cumaa<br />
celibe • el marel<br />
nubile • la marela<br />
ragazzo • el murus (f. la murusa)<br />
fidanzato • l’imprumiss<br />
marito • el marii<br />
moglie • la miee<br />
sposo • el spus (f. la spusa) (pl. i spus)<br />
suocero • el missee , el pà <strong>de</strong> lee ,<br />
el pà <strong>de</strong> lü , el socer<br />
suocera • la madona , la mama <strong>de</strong> lee<br />
la mama <strong>de</strong> lü , la socera<br />
suoceri • i gent <strong>de</strong> lü , i gent <strong>de</strong> lee<br />
genero • el gèner<br />
nuora • la nöra<br />
cognato • el cügnaa<br />
cognata • la cügnada<br />
nonno • el pà-grand , el nonu<br />
nonna • la mam-granda , la nòna<br />
nonni • i grand , i noni<br />
nipote(di nonno) • el bia<strong>de</strong>gh , el neud<br />
nipote(di nonna) • la bia<strong>de</strong>ga , la neüda<br />
andare a morosa con... = parlàch a ...<br />
zio • el barba , el ziu<br />
zia • l’ámeda , la medìna , la zia<br />
gli zii • i barba<br />
nipote • el neud (f. la neuda)<br />
cugino • el cüsin (f. la cüsina)<br />
antenati • i vecc <strong>de</strong> cà<br />
posteri • chij che vegnarà<br />
donnaiolo • suchee<br />
Es.: el Mario l’è ‘l murus <strong>de</strong> l’Anna = el Mario el ghé parla a l’Anna<br />
Mario e Anna i se parlen = Mario e Anna sono morosi<br />
www.giurnal.org<br />
www.giurnal.org
3.6 3.6 “CUMP “CUMPAGN” “CUMP GN” e e “ISTESS” “ISTESS” - - simile simile e e uguale<br />
uguale<br />
Esempi:<br />
www.giurnal.org<br />
www.giurnal.org<br />
essere simile • vess cumpagn<br />
es: è simile a lui • l’è cumpagn <strong>de</strong> lü<br />
essere uguale • vess l’istess<br />
es: è uguale a lui • l’è l’istess <strong>de</strong> lü<br />
cumpagn = simile(ag.), analogo(ag.)<br />
cumpagn <strong>de</strong> + sustantif = simile a(ag.), come(av.)<br />
istess = uguale(ag.), ugualmente(av.), lo stesso(av.)<br />
istess che + verb = come(av.)<br />
istess <strong>de</strong> + sustantif = uguale a(av.)<br />
inscì ’me = come(av.)<br />
ingual = uguale (ag.)<br />
ingualà = uguagliare , eguagliare, pareggiare<br />
A fa inscì l’è istess che a dì: te me steet in sü i bal<br />
El to fre<strong>de</strong>l l’è istess <strong>de</strong> tì<br />
Perchè te l’hee faa istess?<br />
El to fre<strong>de</strong>l l’è cumpagn <strong>de</strong> tì<br />
Mì sun minga un sciur cumpagn <strong>de</strong> tì<br />
La s’è batüda cumpagn d’un leun<br />
Fa cumpagn <strong>de</strong> mì che se casci nò<br />
Hin tücc dü cumpagn<br />
Perchè t’hee faa un laurà cumpagn = perché hai agito in questo modo?<br />
hoo mai vedüü ’na roba cumpagna = non ho mai visto nulla di simile<br />
Lurenz, o inscì ’me diseven tücc, Renz<br />
Perdonen a nümm, inscì ’me nüm ghe perdonum a lur<br />
55
56<br />
3.7 3.7 INTERIEZIUN INTERIEZIUN - - interiezioni<br />
interiezioni<br />
oddio! , Dio mio! • uh Signur !<br />
evvai! • bela lì<br />
• chel che l’è<br />
Es.: Non saprei, ecco… io direi che …<br />
A savariss no , bun … mì a diriss che …<br />
va bene, dai! • vale, venga!(spagn.)<br />
bona , cià ! / bona , scià ! / bun cià !<br />
su! • nem! , an<strong>de</strong>m!<br />
• öh • va’! • vèh! • èhn?! • nèh?<br />
• öh la Madona , öh la Pepa , öh la miseria<br />
oh cavolo • uhi bestia<br />
es: oh cavolo che è successo • uhi bestia ’se l’è sucedüü (cus’è)<br />
lascia per<strong>de</strong>re , lascia stare • lassela büi , lassa büi , mola<br />
guai! • guaia!<br />
3.8 3.8 I I ETÀ ETÀ - - le le età<br />
età<br />
neonato • pena nasüü<br />
lattante • fiö <strong>de</strong> teta<br />
piccolo (vezzeggiativo) • nan , nanin , nin , ninin<br />
bambino • el bagain (pl. i bagait) , el fiulin (pl. i fiulit)<br />
el fiulet (pl. i fiulit)<br />
bambina • la tuseta ( pl. i tusanet)<br />
ragazzo • el bagai , el fiö<br />
ragazza • la tusa (pl. i tusann) , la bagaia<br />
uomo • l’om ( pl. i omen)<br />
donna • la dona<br />
piccolo • piscinin , penin<br />
giovane • giuen (f. giuena) (pl. giuin)<br />
adulto • om faa<br />
anziano • in là cui agn<br />
vecchio • vecc<br />
www.giurnal.org<br />
www.giurnal.org
LA LA PER PERCEZIUN PER CEZIUN DEL DEL SIT SIT - - la la per percezione<br />
per cezione<br />
<strong>de</strong>l <strong>de</strong>l l lluogo<br />
l uogo<br />
i dintorni , l’hinterland (sost.) • la raia<br />
es: nell’hinterland ,<strong>de</strong>ll’hinterland milanese • in la raia <strong>de</strong> Milan<br />
intorno , attorno (avv.) • inturnavìa<br />
es:guardatevi intorno • vardéss inturnavìa<br />
intorno a (loc. prep.) • inturna <strong>de</strong><br />
circostante (agg.) • ch’el sta inturna<br />
qui <strong>de</strong>ntro • <strong>de</strong>nter <strong>de</strong> chì<br />
là <strong>de</strong>ntro • <strong>de</strong>nter <strong>de</strong> là<br />
www.giurnal.org<br />
www.giurnal.org<br />
Nà Nà a a spus spus - - sposarsi<br />
sposarsi<br />
sposarsi con qualcuno •<br />
Nà a spus cun queidün , tö marii , maridass , tö miee<br />
sposare qualcuno • andà in spus a queidün<br />
fare sposare Agnese con Antonio •<br />
fà andà a spus la Ghita cunt el Togn<br />
dote • schirpa , scherpa [long. skerpa = dote]<br />
andare ad un matrimonio = nà a spusa<br />
Es.: non sei ancora entrato!? • te see gnamò <strong>de</strong>nter!?<br />
EL EL SOGN SOGN - - il<br />
il<br />
sonno<br />
sonno<br />
dormire • durmì<br />
addormentarsi • indurmìss<br />
addormentato • indurmentaa<br />
stordito,addormentato,dormiente,<br />
tonto,poco sveglio • indurment<br />
il sonnifero • la dormia<br />
svegliarsi • <strong>de</strong>ssedàss<br />
la sveglia • la <strong>de</strong>sseda<br />
alzarsi • levà sü<br />
es: alzati • leva sü<br />
LA LA ZITÀ ZITÀ - - la la cit città cit tà<br />
acciotolato , selciato • rizzada,<br />
risciulada<br />
Strada, via – cuntrada<br />
Tradicciola - strinciröla<br />
cemento • ciment<br />
57
58<br />
3.9 3.9 Mö Möves Mö ves - - l ll’and<br />
l ’and ’andatura<br />
’and tura<br />
ritmo , andazzo , andatura • andana<br />
inclinato , sghembo , obliquo • ambaa<br />
di sbieco , di traverso • <strong>de</strong> sbiess , in sbiess , in besgnecch < in sbergnecch<br />
[da sbergnà = sbeffeggiare , schernire, da collegarsi allo sp. bernia =<br />
tessuto grossolano e all’ant.fr. berne = tessuto grossolano. > berner =<br />
far saltare qualcuno in una coperta > senso figurato di dileggiare.<br />
Per altri dal lat. spernere = allontanare da sé con fastidio]<br />
sbilenco • sbirul , sbirulaa , sciabalun , sturtignent , scheng<br />
[fr.ant.guenchir(XII sec.), a sua volta dal franc.wenkjan = andare di traverso]<br />
sciancato • struppiaa , s’cinch , sciabelaa , sciabalun [da sciabel =<br />
sciabola]<br />
valgo • cui gamb vèrt , sciabalun , sciabalent<br />
sgangherato • <strong>de</strong>sbirulaa<br />
traballante • sciabalent<br />
proprio quel posto • chel sit lì inscì<br />
(vieni) qua • scià<br />
es: dammi qua • scià chì<br />
es: Natale è vicino , ecco che viene Natale • l’è scià Nedal<br />
stancarsi - stracass<br />
es.: ho fatto una lunga camminata in montagna e a<strong>de</strong>sso sono molto<br />
stanco - hoo faa ‘na caminada fess lünga in muntagna e a<strong>de</strong>ss sunt fess<br />
strach<br />
via !, vai via ! • anda !<br />
Vütà, Vütà, dà dà ‘n ‘na ‘n a man man - - aiut aiutare aiut are<br />
essere utile • vegnì bun<br />
es: mi sarà utile per pulire per terra • el me vegnarà bun <strong>de</strong> netà in tera<br />
es: non serve a niente • el vegn bun <strong>de</strong> nagot<br />
Aiutare - vütà, dà ‘na man<br />
es.: mi ha aiutato a pulire la casa - el m’ha daa ‘na man a netà la cà<br />
- el m’ha vütaa a netà la cà<br />
es.: mi aiuti a sollevare il divano? - te me <strong>de</strong>et ‘na man a tirà sü el taul<br />
- te me vütet a tirà sü el taul<br />
www.giurnal.org<br />
www.giurnal.org
www.giurnal.org<br />
www.giurnal.org<br />
indossare , calzare • met sü, trass sü<br />
spogliarsi • trass föra<br />
<strong>de</strong>nudarsi • sbiutàss<br />
suscitare , provocare , fare nascere una situazione •<br />
fà vegnì föra , trà in pee , tirà in pee, met in pee<br />
lento • slunz<br />
allentare • slunzà<br />
3.10 3.10 V VVARI<br />
V ARI - - v vvarie<br />
v arie<br />
costruire • fà sü , tirà sü, trà in pe<br />
abbattere • trà giò , s’giacà giò<br />
distruggere • trà in toch<br />
vampa, senso di calore in viso • vampa<br />
vampata, vampa forte, vampate <strong>de</strong>lla menopausa • vampon<br />
COSTR OSTR OSTRUZIONI OSTR UZIONI P PPAR<br />
P AR ARTIC AR TIC TICOLARI TIC OLARI<br />
c’è bisogno • ‘l gh’è besogn<br />
di che cosa hai bisogno • ‘sa te gh’ee <strong>de</strong> besogn<br />
io ho bisogno di una gonna • mì gh’uu besogn ‘na soca<br />
egli ne ha bisogno • lü ‘l gh’en ha <strong>de</strong> besogn<br />
L LL’A<br />
L ’A ’ATENZIUN ’A TENZIUN - - l ll’a<br />
l ’a ’attenzione<br />
’a tenzione<br />
Scultem mì (per dumandà atenziun ind un <strong>de</strong>scurs)<br />
Stágh atent<br />
Dám atrà<br />
attenzione! • Ocio! (par vertì d’un pericul)<br />
stare in campana • fà balà l’öcc<br />
fare caso a qualcosa • fàgh a ment a quaicoss / a vergot<br />
es: se ci fai caso… • se te ghe feet a ment…<br />
59