Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
en bon nones<br />
na ciacolada de la piaza<br />
“Liberazione”<br />
Ma tasi! L’auter dì passavi io dausin al fontanin<br />
de Piazza Liberazione e vardavi se sù che<br />
prede, come sù tante fontane, gera scrit sù l’an<br />
che i l’à fata… E, ’ntant che vardavi, orponon,<br />
ai sentù na vosata, propi en fil de vos, rota da<br />
‘n calche colp de tos… Ai ciapì: el fontanin el<br />
voleva <strong>di</strong>rme vergot, ensoma, che ancia el ‘l voleva<br />
far doi ciacole… Con tute chele che l’à<br />
sentì, el geva pur <strong>di</strong>rito de parlar! Alora mi,<br />
volintera, me son sentà giò io, sù le so giaide<br />
per modo de <strong>di</strong>r, a… scoltar.<br />
Son mi, la Piazza Liberazione che parla co la<br />
vos finota che m’à enprestà el me fontanin. La<br />
vos la me trema, giai le me bele ruge. Eh! Si, son<br />
deventada veclota, ma apunto per chesto po<strong>di</strong><br />
24<br />
contar en mucel de storie. Si, n’ai propi sentì<br />
e vist de tuti i colori! Ma <strong>di</strong>gi subit che canche<br />
eri gremida de gent, mi eri propri contentona.<br />
En poç al bot son deventada come son ades.<br />
Amò ‘nt el miliotozento – e alora, prima de la<br />
liberazion de sigur gevi n’auter nom che però<br />
ades no me recor<strong>di</strong> no – eri en poç pù piciola<br />
perché ‘ntramez gevi en calche ort… Ci cagiò,<br />
gera amò la cialongia, la glesia la era amò da<br />
sgran<strong>di</strong>r e ‘l bel ciampanil novo l’era destacià<br />
…Ensoma, son cresuda ancia mi come tute le<br />
creature de sto mondo! Po’, en bot scuertà el<br />
Rio Ri<strong>di</strong>, giò ‘nfont, i m’a splanada e sfaltada<br />
e, enzì, <strong>di</strong>sente coi ani zincanta, son deventada,<br />
pù su pù giò, come che son ades per via<br />
de mesure. Pù tar<strong>di</strong> i à pò batù giò el vecel<br />
ciasel, i à tirà via chel triangol de giar<strong>di</strong>n co la<br />
so gran ciabia fata aposta per l’agola… che<br />
però canche è partì l’agola la gran ciabia la è<br />
semper stada io voida …Ve ricordao? I à batù<br />
giò ancia chel toç de ciasa bassa del negozi de<br />
alimentari. E da tut sto tren i à tira fora en bel<br />
plaz che mi el consideri el salot del paes.<br />
Ai vist tante de che robe che no sai da ‘ndo<br />
scomenzar a contarle… ma ge provi.<br />
S’ge vol saver che fin ai primi ani setanta, scasi<br />
ogni famiglia de Tuen la geva una, doi, trei<br />
vace, che i le tegniva giò sota ‘nt en vout , tacià<br />
a la cort, prima de la cianva e del bus del farlet.<br />
Gera ancia el gorgoz che auter no l’era che<br />
‘n ciamin, pù larç, colegà a la spleuzza aposta<br />
per mandar giò el fen o ‘l zot <strong>di</strong>ret en la stala,<br />
per chei pù fortuna<strong>di</strong>, o io dausin, come noi ch’el<br />
geven en la cort… El gorgoz? L’era en lusso, na<br />
roba mai pensada no! Che roba el progresso!<br />
L’alternativa se nò, l’era chela de cognér far en<br />
mucel de sçiale de asdele de legn, consumade<br />
e nar sù fin su la spleuzza e ancia el spleuzzot<br />
e portar giò el fen con en linzol de ruf o col<br />
gerlo… Fato stà che canche tuti i s’à fat sù el<br />
gorgoz è nà a sparir tuti i gerli… ma forsi i l’à<br />
crompa<strong>di</strong> tuti la Befana per meterge giò i so