C+ Revista de lletres i més: número 3

series igualment si haguessis nascut a una
punta o a l’altra del món? L’essència d’un ha
de venir del seu passat, del seu present o del
seu futur? Tot genera dubtes i, segurament,
les definicions del diccionari no ens acaben
de convèncer a tots. Som sempre d’un lloc o
potser la cosa no està tan clara?
La identitat no l’escollim en néixer. Quan
ens pregunten per aquesta, responem coses
senzilles que a voltes són les primeres
impressions quan interactues amb algú. La
nostra història passada pesa i la resposta
sovint la tenim clara i, fins i tot, fàcil. Responem:
soc català, sagitari, d’esquerres, cristià,
generós, ambiciós, seguidor del Barça...
A aquestes respostes impulsives li tornen
pulsions més reflexives que fan trontollar les
nostres idees. Trobem resposta al que som
a través de les persones que ens envolten,
al territori que ens veu viure, a les tradicions,
creences i valors de la societat en la qual estem
implicats. És evident que tot això segur
estigmatitza la identitat d’una persona.
El qui soc, el que faig aquí o el que hauria de
fer està estretament lligat al concepte d’iden-
la mateixa longitud que la circumferència
donada.
Doncs bé, el filòsof espanyol té tota la raó
titat. Tot un seguit de dubtes ens arriben i
marxen en bucle. Són com les onades de
mar que venen i van i que mai estan del tot
mentre que no soc francès més que per casualitat»
(Pensées et Fragments Inédits de
Montesquieu (1899)).
del món, atès que identificava una Espanya
serenes, no poden quedar-se quietes, sempre
es mouen. Potser som esperits immòbils
Norman Rangel
Norman Rangel
molt concreta: casposa, rígida, orgullosa i
basada en una unitat de destí en l’universal,
quan Catalunya no en forma part més que
per dictat d’aquest tot (tan petit). Gràcies a
en un paradís d’aprenentatge. Molts cops no
ho aprofitem. Qui sap si som diferents dels
altres, si, realment, tenim una identitat única
i exclusiva? És que no tots patim dolor?
Déu, gaudim d’una personalitat i espiritualitat
Què és la identitat? Alguns creuen
que és una part essencial de
separada, diferent. És per això que la quadratura
del cercle és impossible de resoldre,
malalties i ens guarim tots per igual? Potser
No plorem o riem com els altres? No patim
l’ego i que sovint, com a mínim,
i ens hauríem de preguntar com és possible
som més iguals del que pensem. Estem en
té una reputació dubtosa. És
que el gran filòsof Ortega y Gasset reconegut
mundialment s’obstini a voler-nos junts,
zar una vegada i una altra.
un joc gairebé evitern que es torna a eternit-
allò que et fa únic? O irrepetible?
Allò que et caracteritza i et defineix fent
equiparant-nos a la impossibilitat d’aquest
La identitat és el segell de cada persona, LA IDENTITAT DEL
de tu un ésser especial, però part del tot i
problema clàssic de la matemàtica antiga
l’empremta que transmet. Potser és l’ànima
una suma a la pluralitat de l’univers?
d’irrealitzable solució. No serà que, per a ell,
(l’essència que tenim) el que mostra aquesta SUBJECTE FEMENÍ A
Cada individu és un món, si més no, agafant
la idea d’Ortega y Gasset i el seu pers-
LA PASSIÓ SEGONS
som una colònia? Ja fa massa segles que
identitat. El cos no deu ser capaç de transmetre
tant com ho fa aquesta essència,
tots els esdeveniments apunten al fet que
pectivisme, el qual assegura que cada humà
som un territori dels seus dominis, i que «por
aquesta energia que deixa un senyal nostre
és com és per les circumstàncies que li han
RENÉE VIVIEN DE
el bien de España, hay que bombardear Barcelona
una vez cada 50 años», com molt bé
tres. Enregistrem i definim la nostra identi-
MARIA MERCÉ
en les persones que conviuen amb nosal-
tocat viure. Aquí començaríem a discutir si
la identitat neix amb la persona o es forma
va dir Espartero, estampant així l’esperit bàrbar
de molts espanyols.
nostra marca no agrada a unes persones i,
tat també a través dels ulls dels altres. La
per les circumstàncies i/o el temps. Si ets
MARÇAL
30 xerraire i això forma part del teu tarannà, ho
Naturalment, els catalans podem allibe-
en canvi, a d’altres, sí. Quina diferència pot
31
Carme Marin
rar-nos de l’imposat jou centenari; simplement,
és qüestió de voluntat i democràcia.
Així és que defensem-nos o, revisitant Joan
Fuster, «serem destruïts com a poble. O ara,
o mai!».
Josep Olivé i Currius
1 Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes.
Ed:«320», p. 97. Garsineu Edicions.
2 Companys i Jover, Lluís (El Tarròs (Tornabous), 1882
– Barcelona, 1940), primer President del Parlament de
Catalunya i President de la Generalitat de Catalunya.
3 Olivé i Currius, Josep Antoni (1986): “Sr. Ortega y
Gasset, Catalunya no és Espanya, i vostè ja ho sabia”, a
Revista C+, núm. 3 (2022).
IDENTITAT: NEIX O ES
FORMA?
haver-hi? Per què? Si aquesta identitat és el
nostre tarannà, la nostra carta de presentació
(potser tardana), aleshores, està manipulada?
La canviem segons ens interessa?
Potser aquesta identitat només és la màscara
(com deien els antics grecs) del joc teatral
de la vida.
Al final, és probable que tot tracti del mateix:
que la nostra identitat consisteixi a créixer i
evolucionar a millor. Que les identitats siguin
una meta a assolir, com la creença budista
de la globalitat del cosmos i l’univers, com
l’autèntic cristià que hauria de voler l’amor
universal que els enemics no comparteixen
i que molts dels que s’autoanomenen cristians
no practiquen. Com deia Montesquieu:
«Si jo sabés que alguna cosa em fos útil però
fos perjudicial per a la meva família, ho expulsaria
del meu esperit. Si jo sabés alguna
cosa útil per a la meva família i que no ho fos
per la meva pàtria i que fos perjudicial per
Europa, o bé que fos útil per Europa i perjudicial
pel gènere humà, ho consideraria com
un crim, perquè soc necessàriament home,
Maria-Mercè Marçal és una escriptora
cabdal per la literatura
catalana contemporània i un
punt de referència en la genealogia
de la literatura de dones.
Marçal va qüestionar el cànon literari català
i els estereotips preponderants que havien
regit la societat. La seva obra posa de manifest
la feminitat i el feminisme. Amb la seva
veu poètica, va intentar establir una definició
a l’imaginari femení, que encabís una dona
polièdrica que, a part d’objecte de desig, fos
reconeguda com a subjecte desitjant i lliure.
Marçal advoca per la diferència de gènere
entesa com a una qualitat diferenciadora
vers el món androcèntric i heteropatriarcal i
per la lluita contra la societat regida des de
l’estructura binària home-dona.
La passió segons Renée Vivien és l’única
novel·la de Maria-Mercè Marçal: un compendi
del pensament de l’autora, que, a més,