2023 CADAQUES MINI PRINT INTERNATIONAL

Finestres
Des dels camps que l’envolten, la visió del poble és
la d’un mur de pedra seca foradat per centenars de
finestres. En cada una d’elles s’emmarca la contradicció
permanent dels éssers humans que es debaten
entre la calma d’una existència a recer i el neguit
d’una vida a la intempèrie. Dins i fora. Llum i ombra.
Calma i angoixa.
És per això que n’hi ha de tota mena. Unes enyoren
l’horitzó. Les altres, l’empara de la llar.
Fixeu-vos-hi bé. El gos d’en Pau treu el cap per la finestra.
El seu udol l’acompanya com un baix continu.
Hi ha una casa encarada al nord. El cerç es cola per
un dels finestrals i tanca els porticons del dormitori.
El cop sec desperta els més grans, que avui encara
tremolen en cada espetec.
La Joana de cal forner pren el sol a la finestra de l’habitació.
La seva pell retindrà per sempre l’olor de pa
de la casa on va néixer.
A l’interior d’unes golfes hi ha una bombeta que s’encén
i s’apaga. En Pere, el més petit de ca la Quimeta,
descobreix la màgia de la llum i s’imagina com deu
ser que el dia i la nit, el sol i la lluna, s’il·luminen.
La Mercè està contenta, somriu als qui passen i pica
de mans.
A ca la Teresa banyen els més menuts. De les sabates
foradades en surt una platja plena de botons.
No sé qui és aquella nena que surt volant per una finestra
i persegueix un ramat de cabres.
Tampoc sé qui és aquell home que bada amb els núvols
que passen ni aquella dona trista que torna de
viatge i mira desconsolada l’horitzó.
Amb un mirall a la mà i les galtes ben maquillades, la
Pepa fa lluernes a la finestra d’en Josep.
Tot això només passa a l’estiu. Perquè a l’hivern,
quan el fred fa serrar les dents i el dia s’escurça, els
carrers són buits i les finestres dormen a recer del
vent i dels forasters.
A la ciutat també n’he trobat de finestres, però de les
de la ciutat millor no en parlo. També hi ha balcons,
com els del carrer on vaig néixer. Tot i que són cosins
germans, els balcons són més presumits i els agrada
vestir-se amb barrets de flors els dies de festa.
Torno a Cadaqués després d’un passeig per la Terra
Alta i em retrobo amb la mateixa sensació que m’ofereixen
les finestres del poble. Centenars de finestres
recollides en el petit cau de l’Hort d’en Sanés, on en
cada interior s’amaguen les passions, les angoixes i
les alegries dels seus autors. Només cal un ull tafaner
per a descobrir-les. Fixeu-vos-hi bé.
Són fragments que expliquen com el retorn i el viatge,
l’empara i el desconsol, la veritat i el somni alimenten
aquest esperit creatiu carregat de memòria.
Per a un Pau i un Riba
Pitu Gómez Canals
Dissenyador gràfic