EL PENADS - Institut d'Estudis Penedesencs

son amor al terrer aumenta; les grans heretats son millor conreuades
y les terres ermes y poc productives son objecte també de bons
conreus, fent creixe rápidament la riqueza privada y la pública;
l’obrer en cert modo s’emancipa, cobrant independencia desde’l
momento que pot distribuirse’l temps com millor li sembli; el
propietari, més lligat am la terra, té les majors facilitats pera
cuydarla de la manera més adecuada; rabasser y propietari,
frecuentantse més, es coneixen, s’ajuden y s’estimen; s’aixequen
masíes pels llocs despoblats; la vida rural es fa tranquila y agradable,
y la societat y la familia, el municipi y l’Estat, tot en reb una alena-
[Pg. 11] da sanitosa de pau, de benestar, de llibertat, de travall y de
prosperitat.
Per aquells anys s’emprèn de ferm la tasca d’aixermar bona part dels
nombrosos boscos del Penadès, y s’arrabassen grans extensions
aixermades ó ermes pera convertirles en els encisadors vinyars que,
si aquèts habíen de donar á nostra comarca les apariencies d’un
vastíssim jardí, la desaparició d’aquélls debía portar també
consecuencies. 2
2 Diuhen autors tant autorisats com el sabi doctor francés Monsieur Jeannel y el
portugués Eduart Sequeira, respectivament:
«El paisos hont no hi ha arbres son estérils é inhabitables. El sol no té per ells raig
vivificadors: ès un incendiari, destructor implacable de la fecunditat de la terra. La
pluja no alimenta am benéfiques regades les rieres ni’ls rius; cau en diluvis intermitents
que obren fondos barrancs en les pendents y ofeguen les valls am terribles
inundacions. La armonía natural de les forses terrenes es veu perturbada, y les
condicions de la vida contrariades ó destruides. L’home aniquilant els boscos aniquila
sa propia rassa, es suicida. »
«Els arbres enriqueixen la terra am l’humus que li proporcionen; purifiquen l’ayre
absorbint el carbono, gas perjudicial, y desprenen l’oxígeno, gas que dona la vida;
eviten els ciclons, quins efectes son tant desastrosos; consensen els vapors atmosférics,