EL PENADS - Institut d'Estudis Penedesencs

A fi, doncs, de poder apreciar de un modo més exacte la forsa dels
esperits que llavors s’habíen començat á fabricar, utilisaren la proba
d’oli, la cual sentim no haber pogut esbrinar qui l’inventá ó intrduí.
Consistía, la proba d¡oli, en tirar un raig d’oli al esperit que’s tractaba
d’analisar; si l’oli, atravesant l’esperit, anava á parar al fons del gota
hont previament s’hi había posat aquet, indicaba que aquell esperit
era de més de 32 vuytens, y era acceptat pels compradors d’esperit,
que al fer el tracte, ja donaben el preu am la base de que l’esperit fos
á proba d’oli.
Cuan l’oli es quedaba estès per la superficie del esperit, aquet era
rebutjat, per entendre que no tenía la forsa alcohólica estipulada.
La proba d’oli, doncs, basada en la densitat dels dos líquits, fou el
medi que tingué el comers d’esperits per apreciar la forsa d’aquèts
durant els cuatre anys que mitjen desde el 38, en que’s comensaren
á coneixe els esperits, fins l’any 42, en que’s conegueren -vinguts els
models de Fransa- els Areómentres Cartier fabricats á Barcelona per
un tal Izquierdo y aprobats per la Real Junta de Comers de la propia
Barcelona, conservantse avuy encare el primer exemplar que vingué
á Vilafranca, el cual el posseeix el mentat comerciant D. Antoni Jané.
Y aixís es passá fins l’any 50, si bé á últims d’aquest any, á causa de
la excessiva producció d’esperits -puig que tant Vilafranca com els
pobles y masíes properes estaben rublerts de fábriques- els preus
d’aquet s’en ressentien y per lo tant el mateix camí tingué de seguir
el vi, que, degut á lo exposat, es pagaba en aquesta data á 4
pessetes la carga. [Pg. 15]
Aixó hauría postrat novament á nostra Agricultura; pro al any 51 es
presentan aconteixements en virtut dels cuals els viticultors de la
nostra comarca veuen ben remunerats sos caldos per causes que
indicarèm en el capítol següent.