EL PENADS - Institut d'Estudis Penedesencs

La exportació de nostres caldos doná més increment á la ya estesa
industria botera, principalment á Vilafranca, Vilanova y Vendrell; hi
arrelá la de tonelería y també la d’espartería en lo que’s refereix á
fundas de barrils. Per allí á l’any 1880 vivíen á Vilafranca més de mil
boters, qui amb llur incessant y sorollós trevall atabalaben la Vila
difundinthi com un alé vital.
VI
Aqueixa notable importancia viti-vinícola del Penadès explica
perfectament el cuasi exclusiu desenrotllo que per tota la comarca
han obtingut les anomenades industries auxiliars y derivades. [Pg.
20]
Les industries de teixits y altres que han fet la riquesa d’altres
encontrades, aquí sols per excepció les hi veyèm. Causa principal n’ès
també, la falta de grans corrents d’aygua: aixís, doncs, no més en
alguns punts afavorits per aqueixes hi trobèm, no ya d’aquet sigle,
sinó desde’l sigle XVIII, bastants molins paperers, que més ensá
s’han anat engrandint y millorant: ben importants foren els molins
paperers de Torrelles, Sant Quintí, Sant Pere de Riudevitlles, y
sobretot de Capellades, qu’encara avuy fan rotllo. En les tres últimes
d’aquestes poblacions, y á Sant Joan de Cunilles, Terrassola, Lavid,
Subirats y Mediona, ya fa bon número d’anys que també hi
hàfábriques de més ó menys importancia, dedicades á la fabricació de
teixits, en general ordinaris, com es veurá pels datos que á
continuació copiem de la «Defensa del Penadès y de Vilafranca» que’l
Ajuntament d’aquesta vila publicá l’any 1873:
«ESTAT de la riquesa industrial del Penadès:
VILAFRANCA: -Molí fariner de «Morató», = Idem, idem «Rovira», =19
tallers de boters, =9 rajoleríes, =1 fábrica de sabó,= 6 fábriques