EL PENADS - Institut d'Estudis Penedesencs

del Penadès clapejada per tot de noves casetes que ademés
d’embellir la campinya hi donaben com un alé de vida.
També veyèm que Vilafranca, en l’any 1870, contaba ya am 1,112
edificis y 7,000 ánimes, quin engrandiment, acompanyat de la
urbanisació, am la construcció de les aceres que’s comensaren per allí
al any 61 d’ordre de l’Ajuntament que presidia Don Xavier García,
com també de la iluminació per gas, que tingué desde l’any 66,
comensá á obtindre Vilafranca un aspecte de gran vila.
Aquet extraordinari increment que llavors prenía el Penadès fou
interromput per allí l’any 67 am la baixa dels preus dels vins, durant
la crisis fins l’any 80.
Pro cuan després de l’any 80, á causa de la invasió filoxérica á
Fransa, nostres agricultors tornaren á veure ben pagats sos caldos,
llavors passá pel Penadès un’altra época, més falaguera encara, si hi
cab, que la qu’hem descrit. Llavors que al Penadès no es conreuaba
boy altre cosa que ceps que produíen una mar de ví, y pagantse
aquet als fabulosos preus que ya hem indicat en el transcurs d’aquet
treball, aixó ès, de 7 á 10 duros la carga, llavors el Penadès nedaba
en or, nedaba en abundor; tal volta massa; que de tindre tothom
massa diners se’n originaren els bandos que per tots els pobles de
aquesta comarca es crearen; ya que no hi había poblet que no estés
dividit en dos y alguns en tres partits, ocasionant aixó escenes
funestes produides per [Pg. 37] les rancunies que’s teníen dels uns
als altres bandos; tothom tenía un rey al cos, com vulgarment es diu.
Y lo qu’ès de doldre, per la ignominia que enclou, ès que aquestes
rancunies, aquestes divisions, que fins habíen conduit al crim, fossin
fomentades per l’odiós caciquisme que sempre ha procurat y se n’ha
aprofitat de las divisions dels pobles: ès l’únic medi per poguer ell
subsistir y per aixó les fomentaba y les fomentará sempre.