EL PENADS - Institut d'Estudis Penedesencs

comentari; basta la seva ilustració pera que jutjantlos
desapassionadament hi dongui’l seu dictamen ó pronuncii la seva
sentencia.
«An el mes de Setembre’s comensá per alguns rabassers á exigir dels
propietaris la partició dels fruyts en proporcions no acostumades ni
pactades en los respectius contractes y aquelles proporcions, com ès
de suposar, eren sempre desfavorables al propietari, favorables als
rabassers. Generalment hi hagué desavinensa, puig el cambi de
tractes venía imposat per una sola de les parts, sens anar precedit de
cap avís ni de cap entrevista anterior. Durant el mateix temps y an el
poble d’Avinyonet es presentaren una matinada de 300 á 400
homens á cullir els [Pg. 29] rahims d’una vinya, d’acort amb el
rabasser, peró á espatlles del amo, y, com es de suposar, donant an
aquell més part de fruyts de la que per costum y per tracte convingut
li corresponía, surtintne d’aqueix modo perjudicat el propietari, que’s
veya despullat de lo que era ben seu. Pochs dies després ocorregué
un fet sembant á Sant Joan de Conilles, ahont per divergencies de
distint género propietari y rabasser sosteníen una cuestió judicial que
versaba sobre drets legitimaris. Allí també s’hi presentaren de 900 á
1000 treballadors, cullint en menos de dúes hores els fruyts que
corresponien al rabasser.
«Á Sant Joan no’s limitaren á cullir els rahims, sinó que habentshi
presentat la mestressa ó propietaria, fou rebuda ab insults y escarnis
per treballadors forasters y per lo tant desconeguts d’ella. Aquells
900 ó 1000 treballadors que, sens saberho, es feyen instruments
d’una venjansa personal, procedíen de diferents pobles del Penadès y
fins n’hi habia de fora de la comarca. ¿Á qui obeían? ¿Son aquestes
cuestions polítiques en que hi entrin doctrines republicanes, ó son
cuestions pura y exclusivament socials? Deixèm la resposta al
imparcial criteri de vosté.